Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL SECTOR INDUSTRIAL MOLÍ D'EN REIXAC (SANTA CRISTINA D'ARO)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

La proposta de creació d'un sector industrial a la vall de Solius, vista com un projecte de desenvolupament econòmic per l'Ajuntament i alguns veïns, és criticada per l'entitat ecologista Salvem Solius, que proposa protegir l'espai. Finalment el projecte és aprovat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona tot i les reserves del Departament de Medi Ambient i Habitatge sobre el valor de l'àmbit per a la connectivitat entre l'Ardenya i les Gavarres.


Santa Cristina d'Aro, amb 4.000 habitants i 68 km2, és un municipi del Baix Empordà travessat d'oest a est pel riu Ridaura que abraça gairebé la part superior de la vall d'Aro. El nucli principal està situat a la plana agrícola central. Al nord del terme, enmig de les masses forestals del massís de les Gavarres, hi ha els antics municipis de Romanyà de la Selva i Bell-lloc d'Aro, mentre que al sud, a la serralada granítica dels Carcaixels, hi ha l'antic municipi de Solius. Tot i que només compta amb tres petites cales a l'extrem sud-est d'aquesta serra, el motor econòmic del municipi al llarg de les darreres dècades ha estat el turisme, i a la franja costanera s'han construït nombroses urbanitzacions de segona residència, hotels, restaurants.

El desenvolupament d'un polígon industrial a la vall de Solius desperta oposició veïnal
La vall de Solius, situada a l'oest del terme, és una vall agrícola i forestal amb un paisatge ben conservat i on es troben les ruïnes del castell de Solius, l'església i el monestir de Santa Agnès i dues coves neolítiques. El planejament urbanístic que definia les estratègies de creixement i desenvolupament del municipi de Santa Cristina d'Aro eren les Normes subsidiàries aprovades el 1997, que delimitaven un sector industrial a la vall de Solius. El Pla parcial del sector industrial del Molí d'en Reixac que el desenvolupava preveia construir setanta-set naus en 65.000 m2. L'Ajuntament el va aprovar inicialment el 13 de març de 2003.

Tanmateix, des de l'any 2002 s'havia constituït al municipi la plataforma, Salvem Solius, que reclamava que es mantingués el caràcter agrícola de la vall, que se'n desclassifiqués el sòl, que s'acabés de redactar el Pla especial de protecció de Solius començat per l'anterior govern municipal i que es creés una àrea integral de salut en lloc d'un gran polígon industrial. La plataforma al·legava que la vall era un espai de connexió biològica entre els massissos de l'Ardenya i les Gavarres i que hi havia dues altres zones industrials al municipi que encara podien acollir activitat.

L'alcalde Ricard Herrero, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) recordava que no tots els veïns del municipi estaven d'acord amb aquesta postura i que hi havia drets adquirits que obligaven a compensar econòmicament el propietari dels terrenys on s'havien generat expectatives de desenvolupament industrial si es pretenia modificar el planejament urbanístic. També estava d'acord amb l'opinió manifestada per la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols el desembre de 2004 segons la qual el polígon era vital per al desenvolupament econòmic del municipi.

En la sessió de 10 de novembre de 2004, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va deixar en suspens l'aprovació del Pla, esperant de rebre l'estudi sobre el valor de l'espai en termes de la connectivitat dels espais oberts que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) havia sol·licitar a l'empresa promotora.

L'aprovació definitiva arriba malgrat les reserves del DMAH
Finalment, el Pla va ser aprovat definitivament per la CTUG el 23 de desembre, amb 2 vots en contra i 3 abstencions, entre les quals hi havia la del delegat del DMAH a Girona, Gabriel Jover, que considerava que no hi havia prou garanties sobre el manteniment de la connectivitat a la zona. En la mateixa sessió es van rebutjar dos projectes que també afectaven la vall, el d'ampliació d'un hotel i el de construcció de dos-cents cinquanta habitatges nous a la urbanització del golf Costamar (que ja havia estat denegat anteriorment per l'Ajuntament). Després de la resolució, el director general d'Urbanisme, Joan Llort, va assegurar que els condicionants introduïts en el projecte i l'acceleració de la redacció del Pla especial de protecció permetrien "augmentar les mesures de protecció de la vall de Solius".

L'entitat ecologista Salvem Solius va anunciar que continuaria les mobilitzacions i presentaria un recurs contenciós administratiu.

Més informació
www.racocatala.com/articles/6815
www.pedrocchi.net/CIDOMCAT/campanya_solius.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Empordà