Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL POLÍGON INDUSTRIAL DE ROSES
Montserrat Vilalta

Actualitzat a 31/12/2005

El març de 2005 el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) ordena la paralització de les obres d'urbanització del polígon industrial de Roses, a la carretera de Vilajuïga, atès que els terrenys se situen en un connector ecològic i paisatgístic entre els parcs naturals del Cap de Creus i els Aiguamolls de l'Empordà. La Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) havia interposat un recurs d'alçada davant del conseller Salvador Milà, ja que l'Institut Català del Sòl (INCASOL) havia començat les obres d'urbanització, tot i el recurs contenciós administratiu interposat l'any 2002 pels Naturalistes de Girona (ANG) i la IAEDEN amb què impugnaren el Pla parcial del polígon industrial.

Articles posteriors 2011

El 31 d’octubre de 2001 la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTU) de Girona havia aprovat el Pla parcial del polígon industrial de Roses, a la carretera de Vilajuïga, promogut per l’INCASOL. L’ANG va presentar un recurs d’alçada davant del conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Felip Puig, contra l’acord d’aprovació definitiva del Pla, atès que projectava la construcció d’un polígon industrial en un connector ecològic i paisatgístic d’alt valor entre els parcs naturals del Cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà. El recurs fou desestimat per silenci administratiu, i així s’inicià un periple judicial de diversos anys de durada, a càrrec de l’advocat ambientalista Eduard de Ribot, en nom de les entitats ecologistes ANG i IAEDEN.

La desestimació presumpta del recurs d’alçada obrí pas el 20 de febrer de 2002 a la interposició per part de l’ANG d’un recurs contenciós administratiu contra l’esmentat acord d’aprovació definitiva del Pla parcial, en què se sol·licitava no només l’anul·lació del Pla, sinó també, de manera indirecta, la del Planejament general de Roses, que mitjançant la dinovena modificació puntual reclassificava els terrenys del polígon industrial, quan preceptivament s’havien de protegir atesa la indiscutible funcionalitat ecològica que tenien. El Decret legislatiu 1/90, de 12 de juliol, pel qual s’aprovava la refosa de textos legals vigents a Catalunya en matèria d’urbanisme, obligava a protegir i a classificar com a sòl no urbanitzable d’especial protecció els terrenys que tenen valors paisatgístics i que resulten valuosos per a la defensa de la fauna, la flora i l’equilibri ecològic. Per això, el recurs sol·licitava la suspensió cautelar del Pla parcial, per no invalidar la finalitat legítima del recurs de preservar aquests terrenys.

Diversos estudis anteriors al Pla parcial avalaven el valor ecològic d’aquests terrenys, com són l’estudi elaborat pel biòleg Ramon Fortià pel DMAH l’any 1994 titulat Definició d’una estructura de corredors biològics a la zona de l’Empordà; el Pla especial de protecció del paisatge i del sistema de comunicacions de l’espai de frontissa entre la Serra de Roda i els Aiguamolls de l’Empordà, realitzat per l’arquitecte Ramon Fortet, per encàrrec del DPTOP l’any 1996; la Proposta de protecció d’espais naturals, elaborada pel Centre d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), presentada com a projecte LIFE a la Unió Europea l’any 2001; el Catàleg d’espais naturals de la Costa Brava, elaborat per tècnics de l’ANG i impulsat pel CILMA, la Diputació de Girona i la Fundació Territori i Paisatge, i l’estudi dirigit per Josep Maria Mallarach, encarregat pel Servei de Parcs Naturals del DMAH, sobre la connexió ecològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) amb la resta d’espais naturals.

Al final de 2002 la part demandant comunicava formalment l’INCASOL que s’havia interposat el recurs contenciós administratiu amb què s’impugnava el Pla parcial del polígon industrial de Roses, i que l’instava a prendre les mesures adients per aturar la urbanització.

L’expedient administratiu tramès a la part demandant era incomplet, i això va motivar que el febrer de 2003 l’ANG fes un escrit de demanda a la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per tal que l’Ajuntament de Roses completés adequadament l’expedient administratiu amb algunes informacions clau com el contingut de la modificació puntual del Pla general pel qual es reclassificaven com a urbanitzables els terrenys afectats pel Pla; l’expedient de tramitació de l’esmentada modificació on constessin els informes lliurats pels organismes competents, i el conveni urbanístic subscrit entre l’alcalde de Roses i la Mercantil Zodiac, en el qual s’acordava la reclassificació dels terrenys. L’expedient, però, finalment no va ser completat amb la informació sol·licitada.

Paral·lelament, durant el 2003, l’Ajuntament de Roses va promoure un pla de revisió parcial del sòl urbanitzable i dels sistemes generals relacionats del Pla general de Roses, d’acord amb el document redactat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). La IAEDEN va presentar suggeriments i al·legacions en l’Avanç i l’Aprovació inicial del Pla, respectivament, especialment en el sentit de sol·licitar una revisió de tot el planejament i no només d’una part.

Passat l’estiu, l’INCASOL va iniciar les obres del polígon industrial de Roses, la qual cosa va motivar que amb data 3 de novembre de 2003 la IAEDEN formalitzés una petició a la delegada territorial de Medi Ambient a Girona, Anna Maria Figuerola, d’aturar les obres que s’havien iniciat, i que fou revocada mitjançant l’acord del cap de la Delegació Territorial de Medi Ambient de Girona, amb data 7 de gener de 2004. Consegüentment, la IAEDEN va presentar un recurs d’alçada el febrer de 2004 davant del conseller de Medi Ambient, llavors Salvador Milà, amb què sol·licitava l’aturada de les obres del polígon industrial que s’estaven produint a menys de 700 m del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i sense haver-se sotmès al tràmit preceptiu d’avaluació d’impacte ambiental (AIA). Aquesta actuació vulnerava el que estableix el Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprovà el Pla d’espais d’interès natural i que exigeix l’avaluació prèvia d’impacte ambiental respecte de totes aquelles obres i classificacions de sòl com a urbanitzable que se situïn a menys d’1 km d’una zona humida i existeixi risc d’afectació dels recursos hídrics. En aquest sentit, els Aiguamolls de l’Empordà són una zona humida declarada d’interès internacional i inclosa en el Conveni RAMSAR, i el Pla comportava un elevat risc de contaminació, atesa l’existència d’un aqüífer comú entre els Aiguamolls de l’Empordà i la zona industrial i atesa, també, la comunicació directa de diversos recs i rieres que passen per la zona afectada pel polígon i desguassen a la Reserva Integral de la Zona Humida dels Aiguamolls. Així mateix, el Pla comportava una infracció de la Disposició addicional primera de la Llei 4/98, de 12 de març, de protecció del cap de Creus, que ordenava garantir les connexions biològiques entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, el del Cap de Creus i el del Massís de l’Albera.

El perit judicial confirma les tesis d'ecologistes i científics
El 28 d’octubre de 2004 el dictamen elaborat pel perit judicial, l’hidrogeòleg Josep Querol, confirmava plenament les tesis sostingudes en el recurs contenciós administratiu, i avalava la condició de connector ecològic dels terrenys on es projectava el polígon industrial de Roses; la necessitat d’haver fet prèviament, abans d’autoritzar el polígon, l’avaluació d’impacte ambiental; l’existència de riscos de contaminació del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà per aigües superficials, a través del rec de Cap de Terme, i l’existència de riscos de contaminació atesa la connexió de les aigües subterrànies i els aqüífers, tal com demostrava el tall geològic realitzat.

L'any 2005 Salvador Milà paralitza les obres del polígon industrial de Roses
El conseller Salvador Milà responia el recurs d’alçada interposat per la IAEDEN amb una resolució d’aturada d’obres del polígon industrial de Roses, el 30 de març de 2005. El DMAH, assabentat de l’acord adoptat per l’INCASOL de maig de 2004 d’aturar les obres del polígon industrial, i partint dels escrits presentats pels demandants, un cop vist el dictamen del perit judicial i atesos els darrers acords de la CTU en què se sol·licitava a l’Ajuntament de Roses introduir en la revisió del sòl urbanitzable l’àmbit del polígon industrial, va plantejar a l’Ajuntament de Roses una nova redistribució del sòl industrial a fi de reduir substancialment l’afecció al corredor natural.

Poc després, el mes d’abril, l’Ajuntament de Roses va aprovar definitivament la revisió del sòl urbanitzable, que incloïa la modificació de la zona industrial, tal com havia estat condicionat per la CTU en l’acord de setembre de 2004. El mes de maig la CTU va donar la seva conformitat al Text refós de la revisió del sòl urbanitzable, i instava a corregir d’ofici els plànols, de manera que el polígon 2, situat al nord-est de la carretera de Vilajuïga, quedés classificat com a sòl no urbanitzable.

Els grups de l’oposició havien votat en contra del Text refós de la revisió del sòl urbanitzable perquè consideraven que hi havia hagut manca d’informació, i no veien adequat continuar amb les modificacions puntuals i les revisions parcials del planejament. El regidor del PSC, Pep Pagès, va manifestar que el que calia era una revisió de tot el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Des del Pla general de 1993 s’havien produït més de cinquanta modificacions puntuals.

Pel maig, l’alcalde de Roses Carles Pàramo anunciava que el planejament urbanístic del municipi es revisaria totalment, i al final del mes el ple de la corporació acordava la suspensió de l’atorgament de llicències i d’aprovació d’instruments de planejament i gestió per tal de redactar el POUM.

Al final del 2005 encara no s’havia exposat al públic el document de criteris i objectius del POUM, i tampoc no s’havia resolt el recurs contenciós administratiu que impugnava el Pla parcial del polígon industrial de la carretera de Vilajuïga, i que sol·licitava la desclassificació total dels terrenys afectats pel Pla parcial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati