Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL PLA DEL CIRERER I LA PASTORAL DE PEDRA (BELLVER DE CERDANYA)
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2004

Dues propostes per a construir habitatges al nucli de Pedra, agregat del municipi de Bellver de Cerdanya, desfermen l'oposició dels habitants del poble i d'altres col·lectius que agrupats sota la plataforma Salvem Pedra inicien una campanya de mobilització en contra dels projectes i a favor d'un canvi en el model de desenvolupament urbanístic de la Cerdanya. Segons Salvem Pedra, si es fessin realitat els projectes, Pedra passaria de tenir deu habitatges a tenir-ne uns cent trenta.

Bellver de Cerdanya és un municipi de 98,1 km2 de superfície situat a la comarca de la Cerdanya, a 1061 m sobre el nivell del mar i amb una població l'any 2004 de 1.738 habitants. A part del nucli principal, Bellver inclou al seu terme municipal divuit entitats més, entre les quals hi ha la de Pedra, amb tretze habitants comptabilitzats l'any 2003. Pedra es troba a 4 km de Bellver en direcció sud-est, al peu del serrat dels Quatre Gats, i molt a prop de la frontera comarcal amb el Berguedà limitant amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró. El nucli de Pedra tenia, l'any 2004, tretze cases de les quals cinc estaven habitades permanentment, cinc més eren de segona residència i les altres tres restants estaven pendents de restaurar. Aquest nucli no disposava de xarxa publica d'aigua potable ni de clavegueram.

L'any 1982 es van aprovar les Normes subsidiàries del sol per al municipi de Bellver de Cerdanya, vigents l'any 2004. Des de llavors, el municipi havia anat desenvolupant el seu sòl urbanitzable, passant del 982 habitatges que hi havia el 1981 al 1.793 del 2001. L'any 2004 la xifra arribava a 1.590 habitatges, el 64 % dels quals eren segones residències.

Segons admetia l'Alcalde de Bellver Joan Pous (Convergència i Unió, CiU), després d'haver esgotat la majoria del sòl programat al nucli principal, Bellver de Cerdanya estava traslladant la pressió urbanística cap als petits nuclis agregats, com el de Pedra.

Els projectes immobiliaris al nucli de Pedra eren dos. Una proposta per a urbanitzar els terrenys de la Pastoral, al sud del nucli de Pedra, i una proposta d'urbanització, que afectava els terrenys del Pla del Cirerer, al mateix poble.

El projecte de la Pastoral
El projecte, presentat per l'empresa Anota SL el juny de 2001 i continuat per Pastoral Cerdanya SL, incloïa una superfície de més de 15.000 m2 de sòl agrícola en els quals l'empresa tenia previst construir-hi uns vuitanta habitatges. El projecte va rebre inicialment l'informe favorable de l'Ajuntament de Bellver el 9 de juliol de 2001 i pocs dies després l'Ajuntament mateix va aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes subsidiàries que permetria la reclassificació dels terrenys per a ser urbanitzats. No obstant això, després que l'Associació de Veïns i Veïnes de Pedra presentés al·legacions al projecte i que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP) en presentessin informes desfavorables, l'Ajuntament va denegar l'aprovació provisional de la modificació de les Normes subsidiàries i va aturar el projecte d'urbanització.

El juny de 2004 Pastoral Cerdanya SL va reaccionar interposant un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra la decisió.

El projecte del Prat del Cirerer
A principi de 2004 la publicació a diferents revistes locals d'una promoció d'habitatges al nucli de Pedra va permetre conèixer un projecte d'urbanització en els terrenys del Pla del Cirerer, en els quals la promotora Colomina 99 SL pretenia aixecar un total de nou habitatges. Aquests terrenys eren urbanitzables segons les Normes subsidiàries aprovades l'any 1982.

El projecte, que comptava amb l'aprovació provisional de l'Ajuntament, va rebre al·legacions de l'Associació de Veïns, de la Plataforma Salvem Pedra i de l'entitat ecologista Depana. A final de 2004 en continuava pendent l'aprovació definitiva.

Les reaccions
L'abril de 2004 es va crear la plataforma cívica i ciutadana Salvem Pedra, formada per un grup de veïns de Bellver de Cerdanya que consideraven que el seu municipi feia anys que estava suportant una ocupació de territori extensiva i en baixa densitat, que es traduïa en la construcció de cases adossades i de xalets destinats principalment al turisme residencial, i que aquesta acció configurava un model urbanístic perjudicial i insostenible. Salvem Pedra reclamava un canvi en el model de creixement de tota la comarca de la Cerdanya. Per a la plataforma, la intensitat constructiva posava en perill el paisatge, el qual consideraven un dels principals recursos econòmics de la comarca i de tot el Pirineu. Més enllà de la problemàtica paisatgística, Salvem Pedra denunciava també la dificultat dels habitants autòctons per a accedir al mercat d'habitatge com a conseqüència dels elevats preus de les noves promocions. Tanmateix, per a la plataforma l'especulació urbanística era la veritable amenaça a l'estructura tradicional del territori, més que no pas el creixement en si que, fet de manera ordenada, no el consideraven potencialment perjudicial.

Segons els càlculs de Salvem Pedra, l'execució dels dos projectes suposaria la construcció de prop de cent trenta habitatges on fins al moment només n'hi havia tretze.

Els set veïns del nucli que formaven part de la plataforma Salvem Pedra i la resta de col·laboradors van presentar al·legacions als dos projectes d'urbanització i van iniciar un procés de recollida de signatures amb les quals volien demanar una moratòria urbanística per al conjunt de la Cerdanya, alhora que esperaven que paral·lelament es fes una revisió de les Normes subsidiàries per a adaptarles a la LLEI D'URBANISME DE CATALUNYA, a l'aprovació definitiva dels PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN i la redacció dels plans directors urbanístics, a fi que es garantís la protecció integral dels nuclis petits del Pirineu.

A final de 2004 havien recollit al voltant de cinc mil cinc-centes signatures de suport i l'adhesió de vint-i-cinc entitats de la zona i de tot Catalunya. Representants del sector hostaler també van relacionar l'increment de segones residències amb la necessitat de revisar el MODEL TURÍSTIC [Link a l’article] del Pirineu i alhora van mostrar el seu rebuig a la proliferació d'aquests habitatges, que consideraven competència deslleial. Segons Juan Antoni Serrano, president de la Federació d'Hostaleria de Lleida, el lloguer de segones residències entre particulars, al marge dels "circuits" turístics regulats, era una pràctica habitual i va afegir que només el sector hostaler era capaç de crear ocupació estable, a diferència del que passaria amb el de la construcció que, un cop finalitzades les promocions, no mantindrien els llocs de treball.

L'alcalde de Bellver, Joan Pous, tot i reconèixer que la construcció de segones residències no era la millor aposta per al desenvolupament de municipis com el que ell governava, va afirmar que si Pedra disposava de sòl urbanitzable i els promotors demanaven llicències ajustades a les exigències municipals i a la llei, res es podia fer per a aturar els projectes de construcció.

A final de 2004 la Plataforma Salvem Pedra tenia previst continuar la seva campanya de recollida de firmes, mentre s'espera la resolució del TSJC referent als terrenys de la Pastoral. Les signatures presenta-des a l'Ajuntament no van rebre resposta institucional.

Més informació
http://www.ddgi.es/iec
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Cerdanya
Fotogaleria relacionada