Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL PLA DE ROCACORBA (QUEROL)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

El 18 de desembre de 2004, l'Ajuntament de Querol aprova inicialment el seu Pla d'ordenació urbanística municipal i dos plans parcials de tipus residencial, Ca l'Isidret i Rocacorba. Les previsions de creixement fixades en el conjunt del POUM i en el Pla parcial de Rocacorba no són ben acceptades pels veïns del municipi, per l'oposició municipal ni pel Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC). El seu desacord es canalitza a través de la plataforma Salvem Querol! que, al llarg del 2005, efectua un seguit de protestes per tal de modificar el POUM i aturar l'esmentat Pla parcial.


Articles posteriors 2006

El municipi de Querol es troba al nord-est de la comarca de l’Alt Camp. El seu territori s’estén pels vessants muntanyosos de les serres de Montagut i Saburella, que formen part del Bloc del Gaià, a la Serralada Prelitoral catalana. El curs del riu Gaià travessa el terme municipal de nord a sud i la carretera C-37 comunica Valls amb Igualada per la vall d’aquest riu.

Segons el padró de l’any 2005, al municipi hi residien quatre-centes cinquanta persones. A la vall del Gaià hi ha el nucli històric de Querol format per unes quaranta cases on vivien una seixantena de persones. Al vessant sud de la serra de Montagut hi ha cinc urbanitzacions orientades cap al Penedès que es van començar als anys setanta i on residia la majoria de la població. Aquestes zones residencials es comunicaven amb més facilitat amb Pontons o amb Torrelles de Foix per la carretera TV-2441 que amb el nucli històric del municipi, al qual s’havia d’arribar per una pista asfaltada que s’enfilava per Montagut, just per Rocacorba.

L’any 2005, l’Ajuntament de Querol estava governat per l’alcalde Albert Carreño i Soriano, del Grup Mixt i pels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), mentre que Convergència i Unió (CiU) estava a l’oposició.

La situació urbanística de Querol
Per ajustar el planejament municipal a la LLEI D’URBANISME vigent a Catalunya, l’any 2002 el consistori de Querol va acordar la redacció d’una figura de planejament general que substituís les Normes subsidiàries vigents des de final dels anys setanta. El desembre de 2004, el ple de l’Ajuntament aprovava simultània i inicialment el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i els plans parcials dels Sòls urbanitzables delimitats (SUD) 1, Ca l’Isidret i 9, Rocacorba. Aquests tres plans es van aprovar amb els vots de l’alcalde Albert Carreño (Grup Mixt) i dels regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), també al govern.

Des del punt de vista ambiental, el Pla d’espais d’interès natural (PEIN, 1992) va incloure els sectors querolencs de les muntanyes de Saburella (1.167 ha) i de Montagut (1.302 ha) com a dos espais amb valors específics. L’any 2000, el Departament de Medi Ambient (DPA) va aprovar els respectius plans especials de delimitació definitiva on es va fixar l’afectació sobre el terme municipal. L’any 2005 el projecte XARXA NATURA 2000 proposava una ampliació al voltant dels espais protegits per unir les dues zones incloses al PEIN. Si la proposta s’aprovava, la nova protecció ambiental afectaria prop de 5.000 ha del terme municipal, el doble de la superfície actualment considerada PEIN, encerclaria el nucli urbà de Querol i inclouria el sector de Rocacorba.

Rocacorba, complex de vacances o espai natural
El projecte del sector Rocacorba estava promogut per Promociones, SA, una empresa de Sant Andreu de Llavaneres que, alhora, era propietària d’una part dels terrenys. La superfície afectada pel pla parcial era de 23 ha que havien estat qualificades d’urbanitzables tant per les Normes subsidiàries dels anys setanta com pel POUM de 2004. El Pla parcial preveia la construcció d’uns mil habitatges de tipologia unifamiliar i plurifamiliar segons el sector. Aquestes construccions s’articularien al voltant d’una plaça on hi hauria diferents equipaments comercials i altres de relacionats amb el lleure.

L’Ajuntament defensava aquest complex de segones residències i lleure amb l’argument d’evitar el despoblament del nucli de Querol on la poca població resident presentava, a més, un elevat índex d’envelliment. Segons creia, la construcció d’aquest nou nucli consolidaria la vocació turística del municipi amb l’arribada de nova població que podria gaudir d’una destinació de muntanya amb paisatges ben preservats i històricament atractius.

El grup municipal de Convergència i Unió (CIU), l’entitat ecologista Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i les associacions de veïns van expressar públicament la seva oposició als plans urbanístics del consistori. Amb la formació de la plataforma Salvem Querol!, els veïns es van organitzar, amb la intenció que l’Ajuntament els escoltés i modifiqués els projectes urbanístics que proposava. Pel que fa al projecte Rocacorba, l’oposició va argumentar que la previsió d’habitatges del Pla parcial era desmesurada en relació amb la trama urbana actual del petit poble de Querol. També van demanar que es preservés l’espai encara verge de la serra de Montagut, que es tingués en compte la futura delimitació de la Xarxa Natura 2000, que es preveiessin les necessitats d’aigua de la futura població en relació amb els cabals actuals i que es redactessin altres estudis complementaris, com el d’impacte ambiental i el geotècnic.

A mitjan febrer de 2005, quan encara no s’havia acabat el procés d’informació pública d’aquest Pla parcial, l’alcalde de Querol va dir que havia encarregat un nou projecte per al sector Rocacorba que rebaixaria el nombre d’habitatges i que havia advertit els promotors que la seva viabilitat estava condicionada al subministrament d’aigua.

Malgrat aquest anunci de l’alcalde, la plataforma va continuar les seves accions de protesta que van culminar amb el lliurament del manifest “Per un creixement sostenible de Querol” a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) el setembre d’aquell any. En el manifest s’expressava el rebuig pel creixement previst en el POUM i pels habitatges previstos a Rocacorba i es denunciava la necessitat d’aconseguir un model de desenvolupament més respectuós amb l’entorn de Querol. Aquest document va rebre el suport de més de dues mil signatures i de grups polítics, com Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i CiU.

Tot i el malestar que el projecte Rocacorba va generar, les negociacions de l’equip de govern amb el promotor no es van trencar. Ambdues parts van estudiar la possibilitat de reduir el nombre d’habitatges del sector a la meitat i de pactar compensacions per al municipi, que consistien en la construcció de noves infraestructures de sanejament. Així mateix, els representants municipals van iniciar negociacions amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) per ajustar la futura delimitació de la Xarxa Natura 2000 amb la possible existència de la nova urbanització.

A final d’any, l’aprovació del Pla parcial Rocacorba restava subjecta a l’aprovació del POUM. Ambdós documents s’haurien de sotmetre a una nova aprovació inicial per poder reprendre’n la tramitació administrativa.

Més informació
www.querol.altanet.org
www.gepec.org
www.mediambient.gencat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati