Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL PLA DE BAIX DE DOMENY (GIRONA)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

S'aprova el Pla parcial del Pla de Baix de Domeny, l'àrea de creixement més important de la ciutat de Girona, amb 1.200 habitatges, que preveu l'aplicació de diversos criteris de sostenibilitat en aspectes com la mobilitat, el consum de recursos o l'adequació a l'entorn natural. A part d'aquest sector, el creixement de Girona i Salt es concentra al Pla de Salt, on es tramiten diversos plans urbanístics.

El Pla d’Ordenació urbanística Municipal (POUM) de Girona (el Gironès) fou aprovat l’any 2002 i substituïa el que s’havia aprovat el 1986. La reduïda dimensió del seu terme municipal i la poca quantitat de sòl apte per urbanitzar (el sector est forma part del PEIN de les Gavarres) va fer que la major part de les previsions de creixement se centressin en la reforma interior de la ciutat, bàsicament a través de la reconversió d’espais industrials obsolets en zones residencials. Les úniques àrees noves de creixement significatives es localitzaven al Pla de Domeny i al Mas Masó.

Pla de Baix de Domeny
El Pla de Domeny se situa al nord-oest del terme municipal de Girona entre el polígon industrial de Nestlé, la carretera de Sant Gregori, el pavelló de Fontajau i el riu Ter. El POUM plantejava en aquest sector l’àrea de creixement més gran de la ciutat, amb 25 ha, si bé deixava una extensa àrea sense urbanitzar al sud del Pla per tal de protegir el bosc de ribera i les deveses properes al riu Ter.

L’abril de 2003 es va aprovar inicialment el Pla parcial urbanístic sector Pla de Baix de Domeny, que preveia mil doscents habitatges, amb el vot en contra d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) que considerava que el projecte no es corresponia amb la demanda real de la ciutat. Les eleccions municipals de maig de 2003 van donar com a resultat la formació d’un equip de govern integrat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ICV que substituïa l’anterior, format únicament pel PSC. Aquest fet va portar al replantejament del projecte amb la inclusió de diverses esmenes proposades per ERC i ICV per tal d’introduir criteris de sostenibilitat al nou barri, fet que en va alentir la tramitació. Dos anys després de l’aprovació inicial, el febrer de 2005, el ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el pla parcial per unanimitat i el mes de març la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) en va realitzar l’aprovació definitiva.

El Pla parcial preveia, en un total de 25 ha, la construcció de 1.236 habitatges, el 26% dels quals serien de protecció oficial, amb blocs de planta baixa i tres o cinc pisos. D’aquesta manera es calculava que podrien viure al nou barri unes tres mil persones. Es preveia l’aplicació de diversos criteris de sostenibilitat que, segons l’alcaldessa Anna Pagans (PSC), en farien un barri modèlic. Així, per exemple, es potenciava la reducció del consum energètic i de la dependència envers els combustibles fòssils (plaques solars i fotovoltaiques, ventilació creuada, etc.), la reducció del consum d’aigua (cisternes de doble descàrrega, aprofitament d’aigües grises, espècies de jardineria autòctones adaptades al clima, etc.), la mobilitat sostenible (pacificació del trànsit, carrils bici interns al barri, garatges per a les bicicletes, etc.) i la millora en la gestió dels residus, ja que cada bloc disposaria d’espais per emmagatzemar les escombraries evitant la presència de contenidors als carrers. A més es preveia una mesura innovadora a Catalunya que consistia a fer que els promotors de la urbanització paguessin, almenys durant tres anys, els costos de la posada en marxa de dues línies d’autobús cap al centre de la ciutat. Finalment, la major part de les zones verdes s’ubicaven al sud del sector amb l’objectiu de permetre una correcta integració amb el sòl no urbanitzable.

Altres actuacions urbanístiques a Girona i Salt
A banda el Pla de Baix de Domeny, l’actuació més destacada en matèria urbanística a Girona fou el desenvolupament del sector Mas Masó. Aquesta àrea se situava a l’est del pla de Salt, entre Girona i Salt, i estava promoguda per l’Institut Català del Sòl (Incasol) amb l’objectiu d’unificar els criteris d’ordenació entre els dos municipis. Preveia mil trescents habitatges en blocs plurifamiliars d’un màxim de planta baixa més cinc pisos, dels quals set-cents quaranta s’havien de fer a Salt i cinc-cents seixanta, a Girona. Els plans parcials respectius foren aprovats entre el 2002 i el 2003 i les obres d’urbanització es van iniciar durant l’any 2005.

Pel que fa al municipi de Salt, amb el POUM aprovat el 2002, el creixement es concentrava, a part del Mas Masó, en altres punts del pla de Salt. Així durant el 2005 es va acabar la construcció de quatre-cents habitatges al sector de la Maçana i continuaven les obres d’urbanització d’un nou sector al costat de l’autopista, de quatre-cents habitatges més. No obstant això, el creixement més important es preveia a Vallvera-Sitjar, just al nord de la carretera d’accés a l’autopista AP-7. El 30 de desembre de 2004 l’Ajuntament de Salt va aprovar la modificació del POUM en aquest sector per permetre la construcció de 1.590 habitatges, tres-cents més dels que es preveien inicialment, gràcies a un augment de la densitat de trenta a quaranta habitatges per hectàrea. D’aquests, un 15% serien de protecció oficial ja que la modificació del POUM es va fer just un dia abans que entrés en vigor la modificació de la Llei d’urbanisme (LLEI D’URBANISME. TEXT REFÓS), que fixava un 20% d’habitatge protegit i un 10% de concertat (aquest últim només per a capitals de comarca i municipis de més de deu mil habitants, com és el cas de Salt). La modificació va rebre els vots a favor de l’equip de govern (Convergència i Unió –CiU– i ERC) i del Partit Popular (PP). En canvi el PSC, ICV i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) hi van votar en contra, argumentant que afavoria la massificació urbanística del municipi i van reclamar el percentatge d’habitatge social previst per la nova llei. Aquests partits i uns tres-cents veïns van presentar al·legacions en les quals demanaven que es retirés el projecte de modificació. A final de 2005 encara no havien estat resoltes, si bé l’Ajuntament de Salt es va comprometre a estudiar-les.

Es preveia que a començament de 2006 comencessin les obres d’urbanització del Pla de Baix de Domeny i que s’acabessin, tant a Girona com a Salt, les de Mas Masó, amb la qual cosa ja s’hi podrien començar a construir els habitatges. Pel que fa al sector Vallvera-Sitjar, l’Ajuntament de Salt havia de decidir si aprovava provisionalment la modificació del POUM.

Més informació
www.ajuntament.gi/urbanisme/planejamen
www.viladesalt.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès
Fotogaleria relacionada