Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA DEL VALLÈS
Pla urbanístic del centre direccional de Cerdanyola del Vallès Mapa: Montse Ferres
Helena Cruz
Actualitzat a 31/12/2005

La Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona aprova definitivament la modificació del Pla general metropolità i la modificació del Pla parcial del centre direccional impulsat per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que preveu la reducció i reubicació del parc d'habitatges, l'adequació de la trama urbana al territori en un nou concepte de xarxa de sistemes, l'augment de la zona verda del Sistema d'Espais Lliures Territorials i la potenciació i especialització de les activitats de caire científic.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2007, 2010, 2014

El Pla general metropolità (PGM) de 1976 preveia la construcció de cinc centres direccionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que eren concebuts com a noves àrees de centralitat per la localització d’activitats terciàries, especialment de caire administratiu, cultural o de serveis. El PGM n’emplaçava un a la plana del Castell de Sant Marçal (Cerdanyola del Vallès), un enclavament estratègic situat entre el Parc Tecnològic del Vallès, la serra de Collserola, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el nucli urbà, i que havia d’acollir la sortida pel nord del TÚNEL D’HORTA.

L’any 2002 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar definitivament el Pla parcial del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, impulsat pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, format pel l’Ajuntament i l’Institut Català del Sòl (INCASOL), propietari majoritari del sòl. Les protestes de diferents entitats ecologistes i el canvi de govern a l’Ajuntament de Cerdanyola van propiciar un acord amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) per modificar el projecte aprovat inicialment per l’anterior consistori.

El conveni, signat l’octubre de 2003 entre l’Ajuntament de Cerdanyola, format per Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’anterior govern de la Generalitat va ser ratificat pel Govern del Tripartit el juliol de 2004. El conveni preveia la modificació del PGM i del Pla parcial per tal d’ampliar la zona verda, reduir el parc d’habitatges, donar contingut a les activitats industrials a fi de promoure-hi les de caire més científic i reformular la trama urbana.

La modificació del Pla general metropolità
La Secretaria per la Planificació Territorial del DPTOP va dur a terme la modificació del PGM en l’àmbit del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès amb data d’aprovació definitiva de 20 de setembre de 2005. La modificació pretenia ajustar els sistemes generals de vialitat a una nova jerarquia viària i a la morfologia del terreny millorant la connexió entre la UAB i el Centre Direccional a través d’un nou pont i mantenint el traçat històric de la carretera B-1414 de manera que s’integrés en el corredor biològic de la serra de Sant Llorenç del Munt a la serra de Collserola. Igualment, augmentava la zona verda i concentrava la zona edificable a la part més pròxima del nucli urbà de Cerdanyola.

La modificació del PGM marcava les directrius generals de la modificació del Pla parcial, que amb una superfície de 340 ha i, tal com va afirmar l’alcalde de Cerdanyola Antoni Morral (ICV), “és el pla parcial més gran de Catalunya i el primer amb declaració d’impacte ambiental”. La modificació del Pla parcial va ser aprovada provisionalment el juliol de 2005 pel ple municipal de l’Ajuntament de Cerdanyola.

Característiques del nou Pla parcial del Centre Direccional
La modificació del pla parcial va adaptar la trama urbana i el sistema de vialitat al territori, format per petites rieres i carenes, i va crear una rambla de doble vial que actués com a frontissa entre el nucli urbà existent i la nova urbanització del Centre Direccional.

El Pla qualificava quasi el 50% de la superfície com a zona verda (Sistema d’Espais Lliures) i creava una xarxa d’espais lliures que penetressin en forma de parcs interiors a la zona urbanitzada coincidint amb el traçat de les rieres. La qualificació de verd privat es destinava al Castell de Sant Marçal i de les masies de Can Planes i Can Fatjó dels Xiprers, i els equipaments públics representaven el 5% de la superfície total.

El Pla també preveia higienitzar i segellar l’abocador existent i en permetia desenvolupar un de nou de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), amb l’objectiu d’internalitzar els residus que es produïssin al Vallès Occidental. De la mateixa manera, el Pla preveia la creació de centrals de poligeneració d’electricitat i aigua calenta i una central de recollida pneumàtica d’escombraries.

El Parc de la Ciència i la Tecnologia, a més de la instal·lació del Laboratori de Llum del Sincrotró de 6 ha, preveu, en una extensió de 58,5 ha, ubicar-hi les activitats relacionades amb les tecnologies avançades i els usos científics i universitaris que no produeixin efectes negatius sobre el medi ambient i que adoptin tecnologies d’estalvi energètic.

En el sòl residencial previst, de 24,2 ha, l’habitatge social s’augmenta en un 35% (1.200 habitatges) i el parc d’habitatges totals es redueix de 5.100 a 3.300. Sense delimitar ambdós tipus d’habitatges per barris, els disposa en forma d’eixample intensificant-ne la densitat en mitjana i alta sense perdre continuïtat amb el nucli urbà. L’àrea amb un sostre edificable de més volum i nombre de plantes és la zona situada en paral·lel a l’autopista, a tocar de l’estació del ferrocarril, i el Pla la qualifica com a terciari-direccional.

El mes de setembre de 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona va aprovar definitivament tant la Modificació puntual del PGM en l’àmbit del Centre Direccional com la modificació del Pla parcial del Centre Direccional.

Les obres corresponents als dos principals vials del sector i les del projecte del Sincrotró es preveia que s’aprovessin definitivament i que es licitessin a principi de 2006.

La via verda Sant Llorenç-Collserola
La via verda Sant Llorenç-Collserola és el connector biològic que avança per la carena que separa les conques dels rius Llobregat i Besòs i que actua com a separador entre els nuclis de Terrassa, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès. Des del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac fins al Parc de Collserola, la via verda Sant Llorenç-Collserola, juntament amb altres quatre connectors naturals vallesans, forma part del projecte de PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS.

La modificació del Pla parcial del Centre Direccional per part de l’Ajuntament de Cerdanyola va permetre mantenir el connector biològic en una superfície d’1,6 km2 en aquest àmbit, assegurant-ne una amplada mínima de 1.000 m, mentre que en l’anterior pla parcial aquesta es reduïa als 400 m de la reserva del túnel central.

El febrer de 2005, els alcaldes de Cerdanyola i de Sant Cugat, Antoni Morral i Lluís Recoder (CiU), van signar un conveni de col·laboració institucional per garantir la preservació de la via verda situada als límits dels seus termes municipals. El conveni tenia la finalitat d’establir les bases per a una actuació conjunta en el corredor. El conveni preveia l’encàrrec de l’elaboració d’una diagnosi de la zona que ajudés a reflexionar sobre les accions que es poden aplicar en l’ordenació del connector biològic.

El mes de març, amb la intenció d’obrir un debat comarcal sobre la via verda per buscar la millor manera de gestionar per preservar el corredor, l’Ajuntament de Cerdanyola va organitzar la Primera Jornada per a la Gestió de l’Espai de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç. La celebració de la jornada, on el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, els responsables d’urbanisme de diversos ajuntaments i els grups ambientalistes van debatre com afrontar les amenaces a la supervivència del corredor, va incloure la presentació d’un estudi de tota la plana vallesana sobre la viabilitat ecològica com a corredor de la via verda elaborat pel Consorci del Parc de Collserola.

A la tardor, l’Ajuntament de Cerdanyola, la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van organitzar la Segona Jornada Vies Verdes del Vallès, que posava l’atenció en la implicació dels agents econòmics en la gestió de la via verda Sant Llorenç- Collserola.

Més informació
www.cerdanyola.cat
www.viaverda.org
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati