Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DEL BARRANC DE BARENYS (SALOU)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Salou proposa construir un complex turístic i hoteler en la zona del pla de les Pomeres. El projecte implica el desviament del barranc de Barenys, que quan plou de manera torrencial protagonitza episodis de contaminació de les platges de Salou. Els veïns afectats es mostren contraris al Pla proposat, el qual a partir del mes d'octubre roman en suspens per l'aprovació del Pla director urbanístic del sistema costaner.

Articles posteriors 2006, 2012

El pla de les Pomeres és un àmbit agrícola d'unes 85 ha situat a l'oest del nucli urbà de Salou, a menys de 500 m del mar. El pla és travessat pel barranc de Barenys, que creua el terme municipal per l'oest i desemboca al mar a la platja de Ponent. Cada cop que plou torrencialment, el barranc inunda el sector occidental del nucli urbà i porta residus a les platges de Salou. Segons l'equip actual del govern municipal, aquests impactes afecten negativament la imatge turística de la Costa Daurada.

A causa de la reiteració del problemes causats per les avingudes, l'11 d'octubre els ajuntaments de Reus, Cambrils i Salou i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van acordar dur a terme actuacions conjuntes per a mantenir en bon estat el barranc.

Tanmateix, l'Ajuntament de Salou tenia una proposta pròpia que consistia a desviar el barranc de Barenys i canalitzar-lo en línia recta fins al mar. Això deixaria lliure la zona del pla de les Pomeres per a construir-hi hotels i una zona lúdica i esportiva, tal com preveia el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal que havia estat aprovat el 2003. Segons l'Ajuntament, aquesta proposta permetria equilibrar turísticament el municipi cap a ponent.

La proposta i la desviació del curs hídric afectaria dinou propietaris, que a través de l'Associació de veïns de Barenys-Platja de Ponent, van aconseguir el suport d'unes cinc mil dues-centes signatures en contra del Pla i a favor de crear una zona verda, enjardinar les lleres i construir una depuradora d'àrids que impediria que les aigües negres desemboquessin a la platja de Ponent.

Es va originar un debat polèmic, durant el qual l'associació veïnal va difondre que el Pla urbanístic del barranc de Barenys beneficiaria familiars del regidor d'urbanisme, Esteve Ferran, tot recordant el cas del PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES (TARRAGONA). Esteve Ferran ho va negar rotundament i va acusar el president de l'Associació de Veïns, Enrique Molina, de calúmnies i injúries. Aquest, a la vegada, es va querellar contra l'alcalde.

El mes d'octubre es va aprovar inicialment la revisió del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER i l'àrea del pla de les Pomeres i el barranc de Barenys va quedar afectada per una moratòria dels processos d'urbanització en aquells àmbits del sistema costaner integrats pels sectors de sòl urbanitzable delimitat, però sense plans parcials definitivament aprovats. L' Ajuntament de Salou va presentar-hi al·legacions, mentre que els veïns demanaven que no s'aixequés la moratòria. Segons els veïns, això permetria salvar el que consideraven l'última zona rural agrícola i verda de Salou propera a la costa. A la fi de 2004, les al·legacions presentades per l'Ajuntament de Salou estaven pendents de resposta.

Més informació
www.avui.com/avui/diari/04/nov/20/pdf/04n20d24.pdf
www.salou.org/c4_3_065.php
www.salou.org
www.salou.org/POUM/F1/F1_1.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati