Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES (TARRAGONA)
Xavier Matiila

Actualitzat a 31/12/2005

Després de l'anul·lació del procés urbanístic del sector de Terres Cavades per part del conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) Joaquim Nadal a final de 2004, la discussió es trasllada als jutjats on promotors, propietaris i expropietaris n'exposen les seves versions. Mentrestant, l'equip de Govern de l'Ajuntament de Tarragona busca alternatives per al creixement de la ciutat i tracta de desbloquejar el projecte.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va emetre un informe favorable el juliol de 2004, sobre la modificació puntual del Pla general de Tarragona a l’àmbit del sòl urbanitzable no programat PAU 2, del qual va resultar el Pla parcial urbanístic 41, sector Terres Cavades. El sector tenia una superfície aproximada de 100 ha i s’hi preveia la construcció de 4.872 habitatges dels quals un miler havia de ser de protecció oficial.

A començament d’agost de 2004 es va conèixer que Juan Fernández, germà del regidor d’Urbanisme del consistori, Àngel Fernández de Convergència i Unió (CiU), era un dels promotors del sector. Davant d’aquest fet polèmic, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, també de CiU, va encarregar un informe jurídic al Col·legi de Secretaris de l’Administració Local de Tarragona per dictaminar si l’actuació del regidor era contrària a la llei. L’informe, remetent-se a sentències anteriors del Tribunal Suprem, va dictaminar que l’actuació havia estat correcte. Malgrat això, el grups del partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), en l’oposició, demanaven la dimissió de l’alcalde. En canvi, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’Associació de Veïns del Camí del Llorito, formada per propietaris de la zona afectada pel projecte, van presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on es requeria la nul·litat del vot del regidor. Finalment, el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, va presentar la seva dimissió, que va ser acceptada per l’alcalde el 8 de setembre de 2004.

La polèmica va canviar d’escala quan posteriorment es va conèixer que Àngel Fernández, exregidor d’urbanisme, era propietari conjuntament amb el seu germà del 50% de les accions d’una de les societats promotores del sector. Poc després Lluís Badia, senador per CiU i expresident de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), reconeixia haver guanyat 4,4 MEUR en una operació de compravenda en una finca de Terres Cavades. També hauria concedit, sense concurs públic previ, la construcció del centre de negocis del port a una empresa propietat del germà de l’exregidor i de José Luis Garcia, un dels principal promotors de Terres Cavades. Davant dels fets, el fiscal de Tarragona, José María Parra Llonch, va anunciar que obriria diligències informatives per investigar l’escàndol polític de Terres Cavades.

A final de setembre es va conèixer l’informe no vinculant del Departament de Governació de la Generalitat que recomanava l’anul·lació del procés.

El 6 d’octubre de 2004, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, va fer oficial l’anul·lació del procés urbanístic de Terres Cavades, en considerar nul el vot de l’exregidor Àngel Fernández i va qüestionar la forma del projecte.

Lluita judicial
Després que l’Ajuntament de Tarragona, en veu del seu alcalde Joan Miquel Nadal, anunciés que acatava la decisió del conseller de PTOP, tot i que discrepés dels seus arguments, van ser els diferents col·lectius de propietaris afectats pel sector de Terres Cavades els que van passar a l’acció presentant diferents recursos judicials.

A començament de febrer, els impulsors del projecte, encapçalats per l’empresa constructora Promociones José Luis SL, de l’empresari José Luis Garcia, i propietaris del 80% dels terrenys, van presentar un recurs en contra de la resolució del conseller de PTOP que la secció tercera de la sala contenciosa administrativa de TSJC va admetre a tràmit. L’advocat dels promotors, Jordi Lloret, va explicar que entenien que l’exregidor estava capacitat per emetre el seu vot i que la Generalitat no té competències per pronunciar-se sobre el funcionament intern de l’administració local. Amb aquesta acció els propietaris i promotors reiteraven que la seva intenció era desenvolupar un sector previst des de 1995 que havia de servir per satisfer les necessitats d’habitatge de la ciutat. Així mateix, es posaven a disposició del consistori per tal que el sector es pogués desenvolupar d’acord amb el marc legal vigent i el pla general de la ciutat.

A mitjan mes, el TSJC també havia admès a tràmit un recurs presentat per l’associació de veïns del Llorito-Terres Cavades en què demanaven defensar la plena legalitat de la resolució del conseller i demanaven ser part condemnada del recurs presentat pels promotors.

A final de mes, vint-i-dos expropietaris del sector van presentar davant del jutjat d’instrucció número 5 de Tarragona una querella criminal contra l’exregidor, el seu germà i el promotor José Luis García. Consideraven que els promotors, amb la complicitat de l’Administració, els havien pressionat i enganyat per vendre els terrenys per sota del preu real. En canvi Lluís Badia, també propietari i senador de CiU, havia obtingut 4,4 MEUR de benefici en la venda d’un terreny. L’advocat dels denunciants, Alfredo Nieto, explicava que volien que se’ls restituïssin les propietats, ja que hi havia presumptes delictes de falsedat, estafa, prevaricació, suborn i maquinació per alterar el preu de les coses, utilització d’informació privilegiada i voluntat d’atuar contra l’ordenació del territori.

Anul·lació i alternatives
Finalment, el 8 de març l’Ajuntament de Tarragona va aprovar, per unanimitat, l’anul ·lació de tots els tràmits urbanístics corresponents al sector de Terres Cavades, fet que suposava la desaparició del pla parcial 41, tot i que l’equip de Govern, format per CiU i el Popular (PP) continuava pensant que més endavant es podria refer el projecte d’acord amb la nova llei d’urbanisme.

Mentre el final de l’escàndol es dirimia als jutjats, l’alcalde va anunciar que preveien com a alternativa de creixement el sector de la Bulladera. Aquest sector havia de quedar definit pel nou PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA DE TARRAGONA (POUM) com a sòl urbanitzable de 122 ha de superfície, on es preveia que s’obtinguessin 40 ha de cessió per a la zona esportiva del Nàstic.

Acció judicial
El 6 d’abril el fiscal Alfonso Villacampa presentava una denuncia al Jutjat d’Instrucció número 5 de Tarragona, on acusava onze persones, entre les quals hi havia Àngel Fernández, el seu germà, el promotor immobiliari José Luis García, l’esposa del senador per CiU Lluís Badia i una persona vinculada a Caixa de Catalunya, de tràfic d’influències, negociacions i activitats prohibides dels funcionaris. En aquesta denúncia s’incorporaven dades referents a les compres fetes per les empreses implicades, les seves successives ampliacions de capital i les responsabilitats públiques dels implicats. El fiscal també sol·licitava que s’investigués l’actuació de l’expresident de l’APT i actual senador de CiU, Lluís Badia. El fiscal advertia que el senador, que havia sigut regidor fins a 1995, va vendre a través de l’empresa Viladegats SL, integrada per ell mateix i la seva esposa, uns terrenys a Terres Cavades després d’haver adjudicat la construcció del centre de negocis del port a l’empresa de José Luis García, interpretant amb això que s’havia pogut cometre un delicte de tràfic d’influències.

Pocs dies després el titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de Tarragona admetia a tràmit la querella criminal presentada pel conjunt d’expropietaris de Terres Cavades contra l’exregidor Àngel Fernández, el seu germà i José Luis García, i els citava a declarar. El jutge sol·licitava a l’APT l’expedient administratiu relatiu a la concessió de la construcció d’un centre de negocis en una empresa de José Luis García i també ampliava la investigació al sector de la Budallera, sector urbanístic residencial, on les empreses vinculades a José Luis García havien comprat terrenys.

Declaració dels imputats
El 10 de maig van declarar davant del jutge els imputats José Luis Garcia, Àngel Fernández i el seu germà. Els tres van negar les acusacions i van defensar la legalitat i transparència dels seus negocis, ja que des de l’aprovació del PGOU el 1995 tothom sabia el destí dels terrenys adquirits. L’exregidor Àngel Fernández també va explicar que havia decidit ocultar la seva relació amb l’operació de Terres Cavades per evitar “molèsties” i que en cap cas no va creure que fossin incompatibles els seus negocis i el càrrec de regidor que ocupava.

Dies després van iniciar les declaracions davant del jutge els 22 expropietaris que havien presentat la querella. La majoria va declarar que havien rebut pressions per vendre les seves finques per part de representats de les empreses interessades a comprar, ja que els asseguraven que serien expropiats per construir una carretera o ubicar una zona verda i que, per tant, els seus terrenys tenien molt poc valor. Altres expropietaris van acusar funcionaris de l’Ajuntament de Tarragona perquè els havien aconsellat la venda de les seves propietats, ja que les ofertes que els havien fet eren bones, o perquè els havien dit que les contribucions pujarien d’una manera prou important. Aquest fet va portar a declarar davant el jutge la cap de Servei d’Urbanisme de Tarragona, Teresa Milà. Al mateix temps, l’advocat dels querellants assegurava que els seus clients havien estat objecte d’amenaces anònimes perquè retiressin la querella. També va sol·licitar la compareixença d’altres promotors de la ciutat per esbrinar si també disposaven de les mateixes informacions que les que havia disposat José Luis Garcia.

A final del mes de juny el fiscal en cap de Tarragona, José Maria Parra, va sol·licitar al Jutjat d’Instrucció número 5 que sol·licités al Tribunal Suprem la imputació del senador de CiU Lluís Badia, que pel seu càrrec gaudeix de la condició d’aforat.

Desbloquejar el projecte
En una entrevista concedida a final d’agost, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, declarava que creia que havia invalidat correctament el projecte de Terres Cavades, com els fets havien demostrat posteriorment, però que ara l’Ajuntament havia de tornar a plantejar un pla parcial amb un model urbanístic diferent per tal de fer possible el desbloqueig del projecte. Pocs dies després, l’alcalde Joan Miquel Nadal manifestava que la paralització del sector per part de la Generalitat perjudicava greument el municipi i acusava càrrecs del DPTOP de no respondre a les seves sol·licituds de reunió després de les declaracions del conseller. El mes de novembre el conseller tornava a instar l’Ajuntament perquè reactivés el sector de Terres Cavades, ja que la persona que n’impedia l’aprovació ja no era regidor.

Més informació
www.gencat.net/ptop
www.mediambient.gencat.net
www.gepec.org
www.tinet.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati