Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE TERRES CAVADES (TARRAGONA)
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2004

Esclata la polèmica entorn del projecte d'urbanització impulsat per l'ajuntament de Tarragona a Terres Cavades. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques anul·la el projecte, que havia de suposar la construcció de prop de 5.000 habitatges, en considerar que s'han produït irregularitats en el procés d'aprovació. La Fiscalia de Tarragona obre una investigació en relació amb les presumptes irregularitats.


Articles posteriors 2005, 2007

Antecedents
Terres Cavades és el nom d’una zona del municipi de Tarragona situada al nord del cementiri, que ocupa una superfície de més de 100 ha i connecta els barris de Ponent i de Llevant de la ciutat. Terres Cavades és a més un dels últims espais sense urbanitzar del municipi.

El gener de l’any 1995, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya va aprovar la tercera revisió del Pla general de Tarragona que reclassificava la zona de Terres Cavades com a urbanitzable.

Uns anys més tard, el juliol de 2002, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar inicialment per majoria absoluta la modificació puntual del Pla general per a Terres Cavades, amb els vots a favor de l’equip de govern format per Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), els vots en contra d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i l’abstenció del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Uns any més tard, es va realitzar l’aprovació provisional del projecte al ple del mateix consistori i es va trametre a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona. El mes de maig de 2004, la Comissió va condicionar l’aprovació del Pla a l’ampliació dels vials interns i dels accessos.

L'Ajuntament aprova el projecte
El 28 de juny de 2003, el ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar provisionalment el projecte de creació del nou barri de Terres Cavades. El projecte, aprovat fora de l’ordre del dia i amb la prèvia declaració d’urgència, era un text refós de la modificació puntual del Pla general a l’àmbit de sòl urbanitzable no programat PAU 2, per a ser delimitat, resultant del Pla parcial urbanístic 41, sector Terres Cavades. L’aprovació del projecte va comptar també amb els vots a favor de l’equip de govern, format per CiU i el PP, els vots en contra d’ERC i ICV i les abstencions del PSC.

El text aprovat incloïa diversos informes que la Generalitat havia requerit per a aprovar el Pla. Amb l’aportació d’aquests informes, com ara el projecte per a la xarxa d’abastament d’aigua, l’estudi de les connexions viàries i el pla de mobilitat, es va trametre de nou el Pla a la Comissió que havia de donar el vist-i-plau per a aprovar- lo.

El projecte preveia la construcció de 4.872 habitatges, gairebé un miler dels quals serien de protecció oficial, en edificis de cinc plantes com a màxim, que suposarien un augment de població d’entre 15.000 i 20.000 persones. L’equip de govern de l’Ajuntament format per CiU i PP va defensar el Pla de les crítiques rebudes per part de l’oposició i l’Associació de Veïns del Camí del Llorito al·legant que donava resposta a la demanda de mil nous habitatges que es rebien cada any a la ciutat, segons va afirmar el regidor d’urbanisme, Àngel Fernández Gutiérrez.

L’esmentada Associació, formada per un grup de cinquanta-cinc propietaris de la zona afectada pel projecte, va denunciar des d’un primer moment el “moviment especulatiu” que consideraven representava la iniciativa, amb la compra-venda de finques per part de les diferents empreses constructores.

Les primeres veus crítiques
Els grups municipals d’ERC i ICV van declarar que consideraven que es tractava d’un projecte dens, desproporcionat, poc sostenible i que estava generant processos de mòbing immobiliari. El grup del PSC es va afegir a les crítiques denunciant l’alta edificabilitat del projecte i juntament amb la resta de grups de l’oposició van reclamar la necessitat de debat .

Segons el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), el cas Terres Cavades era un exemple d’urbanisme especulatiu i insostenible al municipi de Tarragona, del tot contrari a la Llei d’urbanisme 2/2002. El GEPEC havia denunciat des d’un principi que a la zona de Terres Cavades hi havia exemplars de parelles d’Abellerol (Merops apiaster), un dels ocells més representatius dels ambients agrícoles mediterranis, protegit per la Llei de protecció dels animals (Llei 22/2003, de 4 de juliol) i per diferents directives europees, els quals podien sortir afectats pel projecte.

Per la seva banda, el grup ecologista l’Escurçó també va criticar el projecte d’urbanització de Terres Cavades, ja que, segons l’entitat, destruiria l’entorn i un dels últims pulmons verds del terme.

Urbanisme de la Generalitat dóna llum verd al projecte
A final de juliol, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona va emetre un informe favorable sobre el projecte Terres Cavades. Tot i l'informe favorable, els grups a l'oposició de l'Ajuntament de Tarragona continuaven mostrant el seu desacord amb el projecte.

L'oposició demana la dimissió del regidor d'urbanisme
La polèmica va esclatar a principi d’agost quan es va fer públic que Juan Fernández, germà del regidor d’Urbanisme del consistori, Ángel Fernández, era un dels promotors de la nova zona residencial.

Les reaccions no es van fer esperar. Per una banda, el grup del PSC de Tarragona va demanar a l’alcalde que destituís el regidor d’Urbanisme per la relació que el seu germà tenia amb la promotora encarregada del projecte immobiliari.

Per l’altra, el portaveu del grup d’ERC, Xavier Almagro, va demanar responsabilitats a l’alcalde Joan Miquel Nadal basant-se en el Reglament orgànic municipal (ROM), que indicava a l’article 19 que les autoritats s’han d’abstenir d’actuar en determinades circumstàncies com per exemple si es té “parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades”. I marcava que en aquests supòsits, el Superior hauria de resoldre la qüestió.

En definitiva, Almagro denunciava que els vots emesos pel regidor al llarg del procés d’aprovació del projecte vulneraven la Llei municipal i de règim local de Catalunya motiu pel qual reclamava que es repetís el procés amb l’abstenció del regidor d’urbanisme. ERC considerava que en una nova votació l’equip de govern no tindria majoria absoluta.

Un informe jurídic encarregat per l'Ajuntament dictamina la legalitat de l'actuació del regidor
Davant de la polèmica, l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, va encarregar un informe jurídic al Col·legi de Secretaris de l'Administració Local de Tarragona per a dictaminar si l'actuació del regidor era contraria a la llei. L'informe dictaminava la legalitat de l'actuació del regidor d'Urbanisme, argumentant que la Llei de règim jurídic de les administracions públiques, que marca els supòsits en què un regidor s'ha d'abstenir quan té interessos en un projecte, no seria aplicable en el cas d'actuacions municipals que afectessin el conjunt de la població, com era el cas d'una modificació d'un pla d'ordenació urbana municipal.

El president del Col·legi, Joan Anton Font, es va remetre a sentències anteriors del Tribunal Suprem per a assenyalar que l'Ajuntament podria emparar-se en aquesta excepció per defensar l'actuació del regidor en relació amb els tràmits realitzats fins al moment. En paral·lel s'estaven esperant els resultats d'un segon informe encarregat a tècnics municipals.

Els grups del PSC i d'ICV van demanar la dimissió de l'alcalde Nadal, mentre que el grup d'ERC i l'Associació de Veïns del Camí del Llorito van presentar, a final del mes d'agost, un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) on requerien la nul·litat del vot de l'edil en el Pla urbanístic.

L'Associació Administrativa de Cooperació del Pla parcial 41, entitat que agrupava el 76% dels propietaris de Terres Cavades i que alhora promovia el projecte, també es va sumar a les crítiques. No obstant això, el portaveu de l'entitat, José Luís García, creia que encara que es repetís tota la tramitació del projecte, no es podria aturar, ja que s'havia fet d'acord amb la llei. A més, segons el constructor, l'aturada del pla provocaria un encariment dels preus de l'habitatge a la ciutat, opinió, aquesta última, compartida per l'alcalde Nadal.

Dimissió del regidor d'Urbanisme
El 29 d'agost, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Ángel Fernández, va presentar la dimissió a través d'una carta dirigida a l'alcalde Joan Miquel Nadal, que la va fer pública posteriorment.

Fernández va comparèixer públicament per primer cop a final del mes d'agost per donar la seva versió sobre l'afer i per defensar-se, al·legant que la seva actuació havia estat correcta, i per denunciar que estava essent víctima d'un "linxament polític". Tot i això, en un primer moment, l'alcalde no li va acceptar la dimissió i li va concedir un marge de temps per pronunciar-se.

Finalment el 8 de setembre l'alcalde va anunciar en roda de premsa que acceptava la renúncia del regidor d'Urbanisme, que havia estat la seva mà dreta des de l'any 1989. El seu lloc fou ocupat per Santiago Pallàs, cap de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) al Tarragonès i antic regidor de l'Ajuntament.

D'altra banda, les competències de l'antic regidor, principalment Urbanisme i Contractació, i la Coordinació de l'àrea de Territori (que també englobava Medi Ambient, Disciplina Urbanística i la gestió del Pla d'ordenació urbana) passarien a mans de Jordi Miquel Sendra, fins aleshores regidor de Llicències i Servies Públics a l'Ajuntament.

En paral·lel, els serveis territorials del Departament de Governació van començar a elaborar un informe sobre l'afer Terres Cavades, després de rebre una petició del grup d'ERC. Governació ja havia rebut del consistori els dos informes municipals sobre el projecte, l'últim dels quals també avalava l'actuació del regidor Àngel Fernández en el procés.

A principi de setembre la Cambra de Comerç de Tarragona també es va definir en la polèmica generada entorn de la urbanització de Terres Cavades. La comissió d'infraestructures de la Cambra es va pronunciar a favor del Pla, al·legant la manca de sòl a la zona, l'encariment dels habitatges i les poques opcions de sòl públic, tal com havia defensat l'alcalde anteriorment per a executar el Pla.

Per la seva banda, la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) va criticar el suport públic que havien expressat diversos dirigents veïnals a Fernández, durant la compareixença que havia fet per a donar explicacions sobre Terres Cavades.

La polèmica puja de to i s'escampa a més responsables polítics
La polèmica, que inicialment s'havia limitat a la necessitat que Fernández s'hagués abstingut o no durant la tramitació del projecte, va pujar de to quan pocs dies després de la dimissió d'Àngel Fernández va transcendir que l'exregidor tenia, juntament amb el seu germà, el 50 % de les accions d'una de les societats promotores de Terres Cavades, que significava el 9,8% del total del polígon.

Poc després, el senador i expresident de l'Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Lluís Badia (CiU), va reconèixer haver guanyat 4,4 milions d'euros en una operació de compra-venda en una finca de Terres Cavades. Badia hauria concedit també, sense previ concurs públic, la construcció del centre de negocis del Port a una empresa propietat del germà de l'exregidor Àngel Fernández i del constructor José Luis Garcia, un dels principals promotors de Terres Cavades.

Davant dels fets, els grups de l'oposició van endurir les crítiques i van demanar la dimissió de Joan Miquel Nadal. El fiscal de Tarragona, José María Parra Llonch, va anunciar que obriria diligències informatives per a investigar l'escàndol polític i urbanístic del cas Terres Cavades. En paral·lel es continuaven esperant els informes que estaven elaborant, per una banda, des del Departament de Governació i, per l'altra, des del departament de PTOP, per a determinar si el projecte s'ajustava a la legalitat, a més de la resposta del TSJC al recurs contenciós administratiu presentat pel grup d'ERC sol·licitant l'anul·lació de tot el procés urbanístic.

Mentrestant, l'alcalde Nadal va anunciar que iniciaria una ronda de contactes amb els principals afectats per a introduir canvis al Pla urbanístic. L'alcalde va anunciar també que Ángel Fernández deixaria pròximament la presidència de l'Empresa Municipal d'Aigües de Tarragona (EMATSA) i el seu lloc en el consell d'administració de l'APT com a representant de l'Ajuntament.

El regidor d'Esports i Trànsit a l'Ajuntament tarragoní, Raül Font (CDC), va reconèixer que també tenia una finca a la zona. Va deixar clar, però, que era fruit de la divisió entre cosins d'una herència d'un familiar i que "en cap cas" havia intentat fer negoci amb els terrenys. Per aquest motiu el regidor va manifestar que s'abstindria en les pròximes votacions per a la tramitació del projecte.

El president de la Intercomarcal d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, Albert Vallvé, va demanar als seus socis de coalició, CDC, la depuració de responsabilitats i si fos necessari la reestructuració del govern tant a l'Ajuntament com a la Diputació, per tornar la confiança dels ciutadans. Per la seva banda, el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, també es va referir al tema puntualitzant que l'assumpte havia quedat tancat amb la dimissió d'Ángel Fernández.

Reaccions a l'informe de Governació
A final de setembre es va conèixer l'informe no vinculant elaborat pel Departament de Governació de la Generalitat on s'establia que l'exregidor de l'Ajuntament, Ángel Fernández, s'hauria d'haver abstingut de votar en el procediment que va aprovar el projecte de Terres Cavades. Governació, tot i no tenir competències per a imposar el dictamen, recomanava en el seu informe l'anul·lació del procés.

Tot i que l'alcalde, Joan Miquel Nadal, havia admès poc temps abans la possibilitat de revisar el projecte de Terres Cavades, va continuar defensant que Fernández tenia dret a participar en les votacions pel fet de ser un representant elegit democràticament. I va recordar que la darrera paraula la tenia el DPTOP.

Davant dels fets, l'oposició formada pel PSC, ERC i ICV va reclamar que l'alcalde prengués la iniciativa i liderés la revisió del projecte que hauria de començar paralitzant-lo.

El PP, davant la contradicció entre els dos informes, per una banda el presentat a principi d'agost, en què els serveis jurídics de l'Ajuntament havien avalat la legalitat del procés, i per l'altra l'informe de Governació, que en recomanava l'anul·lació, va demanar la participació d'un arbitratge des de l'àmbit judicial per a resoldre la manca de definició del projecte.

En paral·lel l'Associació de Veïns del Camí del Llorito, que integrava ara gairebé uns seixanta propietaris afectats pel projecte urbanístic, va denunciar a final de setembre davant la fiscalia de Tarragona les irregularitats que consideraven que s'havien produït en relació amb el projecte Terres Cavades, entre les quals hi havia els guanys de les empreses de Lluís Badia i de José Luis García. A més reclamaven una investigació sobre els béns dels implicats.

Els veïns de Terres Cavades van enviar a la Fiscalia de Tarragona els rebuts que demostraven que pagaven les seves finques com si fossin rústiques, tot i que aquestes estaven catalogades com a urbanes. D'aquesta manera, les promotores interessades a urbanitzar la zona hi haurien comprat diverses finques a un preu inferior al real. Tot i això, l'Ajuntament de Tarragona va negar la irregularitat, basant-se en el fet que els terrenys urbanitzables eren no programats i tributa-ven com si fossin rústics.

El DPTOP atura el projecte de Terres Cavades
El 6 d'octubre, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, va fer oficial l'anul·lació del procés urbanístic de Terres Cavades, sobre l'aprovació definitiva de la modificació del Pla general que donava llum verd a la urbanització. L'informe qüestionava la forma del projecte i també la participació de l'exregidor amb vinculacions privades, tal com s'especificava a l'informe de Governació.

El DPTOP proposava reconduir el projecte i dividir-lo en fases a mesura que Tarragona anés incorporant al teixit urbà els habitatges. Així, el DPTOP volia evitar perjudicar les persones que no volien ser expropiades i que la remodelació de la zona de Terres Cavades els permetés continuar en les seves parcel·les.

Els veïns de Terres Cavades van denunciar que el consistori havia contribuït a reduir el valor dels terrenys, de tal manera que els promotors del projecte haurien pagat menys que el que els tocava per algunes finques, com si fossin finques rústiques, quan de fet estaven qualificades com a sòl urbanitzable programat. L' alcalde va assegurar que no s'havia comès cap irregularitat.

A final de novembre l'Ajuntament de Tarragona va denegar l'aprovació inicial del Pla parcial 41. En paral·lel, des de la Comissió també es va desestimar la proposta formulada pels veïns de Terres Cavades d'expropiar les finques que pertanyien a les empreses promotores Terres Cavades, Inversions Trarma i Viladegats, SL.

L'anul·lació de tots els tràmits efectuats a Terres Cavades va suposar la desaparició del Pla parcial 41. Mentrestant, a la Fiscalia de Tarragona continuava la investigació sobre les presumptes irregularitats polítiques i dels promotors en la successives qualificacions de terrenys a la zona de Terres Cavades.

Més informació
http://www.gencat.net/ptop
http://www.mediambient.gencat.net
http://www.gepec.org
http://www.tinet.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati