Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE MONTSIANELL RESIDENCIAL (AMPOSTA)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

El Pla parcial de la urbanització de Montsianell Residencial, a Amposta, és desestimat per la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, malgrat que la presentació del document no està acompanyada d'informes desfavorables. La resolució de la Comissió d'Urbanisme satisfà les demandes dels grups ecologistes i de l'oposició municipal, però l'Ajuntament hi interposa un recurs contenciós administratiu.

L'Ajuntament d'Amposta va recolzar a la darreria de 2002 la redacció d'un pla parcial per a construir una urbanització de noranta habitatges aïllats als peus de la serra del Montsià. La urbanització, d'uns cent seixanta-cinc habitatges i amb una extensió de 8 ha, s'ubicaria davant de la ja existent urbanització Favaret, a un quilòmetre i mig del nucli urbà. La construcció significaria, segons el document presentat, una inversió de més de 20 milions d'euros.

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), el grup ecologista Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i un col·lectiu integrat per tretze arquitectes d'Amposta van presentar al·legacions en contra de la urbanització a principi d'any. Aquestes al·legacions asseguraven que la urbanització no era sostenible i assenyalaven que la zona ja patia massa pressió urbanística.

L'equip redactor del Pla parcial de la urbanització promoguda per Montsianell Residencial SL i liderat per l'arquitecte Antoni Espona va replicar que l'espai urbanitzable no afectava l'Espai d'Interès Natural del Montsià i va assegurar que la urbanització incorporaria un sistema de reutilització d'aigües residuals. A més, destacava que el Pla havia arribat al final de la seva tramitació amb tots els informes favorables. El dia que s'havia d'aprovar definitivament, el 24 de gener, la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CTUTE) en va suspendre l'aprovació per manca d'uns informes, i dos mesos després va desestimar definitivament el Pla. Segons Joan Llort, director general d'Urbanisme, la urbanització entra-va en contradicció amb la filosofia del desenvolupament continu al nucli urbà proposada en la LLEI 2/2002, D'URBANISME.

Segons la CTUTE, el Pla parcial preveia un creixement urbanístic dispers i no resolia cap demanda de sòl urbà de segona residència.juntament d'Amposta, governat per Convergència i Unió (CiU), la negativa responia a criteris més polítics que tècnics, i era conseqüència del canvi de govern a la Generalitat de Catalunya i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques a la darreria de 2003. L' Ajuntament va interposar un recurs d'alçada al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Després de tres mesos sense obtenir-ne resposta, l'Ajuntament va interposar un recurs contenciós administratiu que a la darreria de 2004 es trobava en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Més informació
aeec.pangea.org/modules.php?name=News&file=article&sid=64
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Montsià