Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LLEVANT (VILADECANS)
Lorena Vecslir

Actualitzat a 31/12/2006

L’Ajuntament de Viladecans aprova provisionalment el Pla parcial de Llevant per al desenvolupament d’un nou eixample residencial. El pla preveu la construcció de nombrosos equipaments i de més de dos mil habitatges, el 50% del quals seran de protecció oficial. Entre les actuacions previstes, destaca la definició d’una gran zona verda que vincularà l’actual parc de Torre Roja amb el Montbaig, i la construcció d’una avinguda de ronda pel nord de la ciutat que transcorrerà parcialment soterrada i que connectarà Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i l’autopista C-32. La Plataforma Salvem Oliveretes, entre altres entitats i col•lectius ciutadans, manifesta la seva oposició a aquest pla i per això reclama preservar el sector com a parc forestal d’utilitat pública.


El planejament vigent a Viladecans, municipi situat a la comarca del Baix Llobregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és el Pla general metropolità (PGM) de l’any 1976.

El febrer de 2003, el Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques (DPTOP) va aprovar una modificació puntual del PGM en aquest municipi que delimitava novament el sector de sòl urbanitzable programat (avui urbanitzable delimitat), denominat Oliveretes-Torrent Fondo, i establia nous paràmetres edificatoris per al nou desenvolupament a través de la figura d‘un futur pla parcial.

L’àmbit d’actuació, que va passar a denominar-se sector Llevant, ocupa 423.188 m2 al nord-est del municipi, entre la carretera C-245, al sud, i el Montbaig (popularment conegut com la muntanya de Sant Ramon), al nord, una zona que va ser objecte de litigis durant deu anys entre la Generalitat, propietària majoritària a través de l’Institut Català del Sòl (Incasol), i l’Ajuntament.

L’aprovació inicial del pla
El 7 de març de 2006, el ple extraordinari de l’Ajuntament de Viladecans va aprovar encomanar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) la tramitació d’una nova modificació puntual del PGM al sector. Aquesta modificació tenia per objecte baixar el traçat de la via de cornisa en la frontera amb el terme municipal de Sant Boi de Llobregat, que envaïa una important zona de muntanya, i recuperar-ne la traça originalment prevista al PGM.

El mateix dia, l’Ajuntament va acordar l’aprovació inicial del Pla parcial del Sector Llevant, encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i promogut per la societat privada municipal Viladecans Mediterrània, SA (VIMED).

Segons l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz Novella, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), l’objectiu del pla urbanístic era potenciar el sector més oriental de la ciutat, eliminar les indústries i activitats incòmodes existents, aconseguir nous equipaments i assolir una recuperació mediambiental de l‘àmbit.

Un nou barri amb més de dos mil habitatges
El mateix mes de març, el regidor José Luis Nicolás Arocas (PSC), president de l’Àrea de Planificació Territorial, va explicar que el 21,2% de la superfície de l’àmbit es destinaria a habitatge.

El pla suposaria la construcció de 2.209 habitatges, dels quals un 50% serien de protecció oficial, incloent-hi dos-cents pisos “dotacionals” per llogar a col•lectius amb necessitats especials (joves i gent gran). Amb aquest objectiu, el 29 de març es va signar un conveni de col•laboració entre l’Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), que es va ratificar el 27 d’abril. Els nous habitatges es construirien amb criteris de sostenibilitat, incorporant-hi mesures d’eficiència energètica, de climatització i d’il•luminació.

Per altra banda, Nicolás va destacar que Viladecans s’obriria a la muntanya amb nous accessos, ampliant així el parc de Torre Roja. La reserva per a zona verda integraria aquest parc, ubicat en un extrem de la ciutat i amb 45.000 m2, dins el conjunt, i així se n’ampliaria la superfície a 105.000 m2, i es convertiria en una gran àrea lúdica. El seu disseny (amb catorze ponts i viaductes) permetria recórrer-lo a peu des de la carretera comarcal C-245 fins a l’ermita de Sant Ramon. Les torrenteres de la zona es conservarien com a parc i lloc de passeig.

La zona de Llevant comptaria amb un conjunt d’equipaments entre els quals el regidor citava un estadi d’atletisme, un nou ambulatori, un centre cívic, una escola bressol, dues escoles d’educació primària i un tanatori.

Els nous vials ajudarien a millorar la mobilitat general de la ciutat. El més important seria la via de cornisa que, amb caràcter de ronda, actuaria de límit entre el nucli urbà i la muntanya de Sant Ramon. La construcció del vial, parcialment soterrat en el tram darrere l’estadi de beisbol, connectaria directament l’autopista C-32 amb la carretera de Sant Climent de Llobregat, que també es reformaria.

L’oposició de la Plataforma Salvem Oliveretes
En el moment mateix en què l’Ajuntament de Viladecans i l’Incasol es posen d’acord per urbanitzar el nou barri, neix la Plataforma Salvem Oliveretes. Des de l’inici, aquesta plataforma va manifestar la seva oposició al pla, al•legant que el projecte urbanístic suposaria l’aïllament del parc de Torre Roja i la ciutat del Montbaig i que es perdria la zona forestal més important del municipi. La plataforma també reclamava una catalogació prèvia del patrimoni històric i natural existent a l’àmbit, com oliveres, garrofers i figueres centenaris, refugis de la Guerra Civil, etc.

Dins del reglamentari període d’audiència pública, que va finalitzar el dia 2 de maig, la Plataforma Salvem Oliveretes i altres col•lectius van presentar al•legacions al Pla parcial del Sector de Llevant.

En les al•legacions, el col•lectiu ecologista exposava que la ciutat no tenia assegurats els serveis per donar cobertura al creixement previst, qüestionava la conveniència de la seva tramitació quan encara no s’havia elaborat el Pla local d’habitatge (PLH) i assegurava que la planificació s’havia fet sense aplicar el reglament de participació ciutadana. Utilitzant, sobretot, arguments ambientals i paisatgístics (increment de la mobilitat privada, urbanització dels torrents, aïllament dels espais verds, impacte visual, etc.), la plataforma reclamava, en síntesis, preservar tot el sector de la urbanització, en demanava la declaració com parc forestal d’utilitat pública, integrat a l’Espai Natural Agrícola i Forestal del Montbaig-Montpedrós-Puig Vicenç i al projecte LIFE cofinançat per la Unió Europea. Així mateix, alertava de la possible irregularitat d’aprovar el pla parcial sense haver fet la modificació prèvia del PGM.

L’aprovació provisional del Pla
Els serveis tècnics i jurídics de l’Àrea de Planificació Territorial van analitzar el conjunt d’al•legacions presentades, i el 19 de juny en van emetre un informe. Els escrits presentats pel grup municipal d‘ERC, el Grup Tres Torres, la plataforma Salvem Oliveretes, el Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i la Federació d’Associacions de Veïns de Viladecans van ser estimats parcialment i incorporats al document que es va presentar per a l’aprovació provisional.

El 29 de juny, el ple municipal va aprovar provisionalment el Pla parcial de Llevant i es va ratificar el conveni urbanístic signat el 15 de juny entre l’Ajuntament i Immobiliària Colonial SA en relació amb el desenvolupament urbanístic del sector Can Torrents, limítrof al sector Llevant.
L‘equip de govern havia plantejat la necessitat de posar en relació ambdós sectors per assolir una fi racional de la ciutat i un lliurament de la mateixa al sòl no urbanitzable, planificada i estudiada. Amb aquests objectius, es va acordar entre l‘Ajuntament i els representants d’Immobiliària Colonial SA, propietària majoritària al sector Can Torrents, la redacció d’una figura de planejament per delimitar un àmbit de desenvolupament unitari d’aproximadament 152.000 m2 de sòl.

Com a conseqüència de la signatura d’aquest conveni, Immobiliària Colonial SA va assumir una sèrie d’obligacions i càrregues, entre les quals destacaven: la construcció d‘una bassa de laminació sobre la llera de la riera de Sant Climent, la retirada de totes les línies elèctriques existents, la urbanització dels nous espais lliures previstos (inclòs el parc forestal del Montbaig) i la construcció d’una pista d‘atletisme. Es va comprometre, a més, a cedir la masia de Can Torrents i a aportar 6 MEUR a les arques municipals.

Així, l’alcalde de Viladecans va explicar que el pla de l’eixample de Llevant resoldria els dèficits dels barris més pròxims i també de la resta de la ciutat, gràcies a una inversió que, entre pública i privada, pujaria a 125 MEUR. La majoria dels equipaments i les infraestructures previstes estarien acabats l’any 2012, i els últims habitatges es lliurarien aproximadament d’aquí a deu anys.

No obstant això, a final de novembre la CTUB va resoldre retornar l’expedient del pla parcial a l’Ajuntament, al•legant que la Llei d’urbanisme no permetia presentar simultàniament les peticions de modificació del planejament general i del derivat. Això suposava tornar al punt inicial, fet que podria retardar les previsions inicials de l’Ajuntament.

El 21 de desembre es va realitzar el sorteig dels nou-cents pisos a preu assequible a la plaça de la Vila, i a fi d’any, alguns dels projectes, com la primera escola, el tercer ambulatori i una guarderia, ja estaven en marxa o en fase de redacció.

Més informació
www.aj-viladecans.es
www.umegava.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat