Dimecres 1 de Febrer de 2023
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LES TERRES CAVADES (TARRAGONA)
Xavier Matilla

Actualitzat a 31/12/2006

L’alcalde de Tarragona, el convergent Joan Miquel Nadal, declara que el sector de Terres Cavades no es reactivarà fins que no s’acabi el procés judicial obert i s’estableixin responsabilitats. El procés judicial obert durant l’any 2005, on hi ha onze imputats per un presumpte delicte de tràfic d’influències, continua i durant el 2006 s’acaben les diligències prèvies, envoltades d’un ambient de picabaralles polítiques i enfrontaments dialèctics entre acusats i acusadors.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007

L’escàndol urbanístic de Terres Cavades es va iniciar l’agost de 2004 quan es va conèixer que Juan Fernàndez, germà del regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernàndez de Convergència i Unió (CiU), era un dels promotors del sector de Terres Cavades, sector urbanitzable situat al nord-est de la ciutat de Tarragona, d’una superfície aproximada de 100 ha i on es preveien edificar 4.872 habitatges. Poc després es va saber que el mateix regidor també era un dels propietaris d’una de les empreses promotores. L’associació de veïns del camí del Llorito, formada per propietaris de la zona afectada, van presentar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un recurs contenciós administratiu on es requeria la nul•litat del vot del regidor durant el procés. Finalment, aquest va presentar la seva dimissió com a regidor d‘Urbanisme. Davant dels fets, el fiscal de Tarragona va decidir obrir diligències informatives per investigar l’escàndol. El 6 d’octubre del mateix any el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va fer oficial l’anul•lació del procés urbanístic de Terres Cavades, en considerar nul el vot del regidor d’Urbanisme d’aleshores.

L’any 2005, l’atenció es va desplaçar cap als jutjats. En primer lloc els vint-i-dos expropietaris del sector van presentar una querella criminal contra l’exregidor, el seu germà i el promotor José Luis Garcia. Sol•licitaven que se’ls restituïssin les seves propietats, ja que hi havia presumptes delictes de falsedat i estafa per alterar el preu de les coses. Poc després, el fiscal s’afegia a la querella i acusava onze persones, entre les quals hi havia Àngel Fernàndez, el promotor José Luis Garcia i l’esposa del senador Lluís Badia, de tràfic d’influències, negociacions i activitats prohibides als funcionaris. Durant el mes de maig van declarar davant del jutge els imputats, encara que van negar les acusacions. Després ho feren els expropietaris que havien presentat la querella.

A final de 2005 el conseller instava l’Ajuntament perquè reactivés el sector, però a principi de 2006, l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, declarava que el Pla parcial de Terres Cavades no es reprendria fins que no acabés el procés judicial i s’establissin responsabilitats.

Continua el procés judicial
El procés judicial obert arran de la querella dels expropietaris i la denúncia del fiscal va seguir el seu curs. Les declaracions, en el marc de les diligències prèvies, es van reprendre el 10 de febrer.

Dos dels expropietaris estudiaven, a principi de febrer, presentar una altra denúncia contra el principal promotor, José Luis Garcia, per haver enderrocat les cases que hi havia en els terrenys que li van vendre, ja que si la querella que s’estava tramitant es resolia favorablement als seus interessos, els hauria de retornar les finques tal com estaven quan les van vendre.

El mes de maig el ministeri fiscal va demanar al jutge instructor que cridés a declarar quatre regidors de l’Ajuntament de Tarragona, Maria José Elices del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC); Rosa Rossell d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Alejandro Fernández del Partit Popular (PP), i Carles Sala d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), perquè fessin de testimonis en el procés d’instrucció previ. Van declarar davant el jutjat d’instrucció número 5 el dia 8 de setembre. La regidora socialista va declarar que el seu partit s’havia abstingut en les votacions que es van fer des de juliol de 2002 sobre el sector de Terres Cavades perquè coneixien que el germà del regidor aleshores hi tenia interessos. També va assegurar que l’exregidor l’havia amenaçat “contra la paret”, dient-li que no es fiqués amb la família. En canvi els altres tres regidors van declarar no tenir saber que la família de l’exregidor tingués propietats vinculades al sector. Tots quatre declarants van manifestar que no tenien constància que Àngel Fernández i el principal promotor del pla parcial, José Luis García, s’haguessin reunit per parlar de Terres Cavades. També van negar que García els pressionés. Rossell va posar en relleu que Fernández va amagar en la declaració de béns a l’Ajuntament la seva participació al polígon de Terres Cavades a través de les societats Promocions Terres Cavades, Gedon i Saferpu.

El mes de juny, va ser admesa a tràmit la denúncia que l’alcalde de Tarragona havia interposat per injúries a la regidora Maria José Elices del PSC, per haver declarat en roda de premsa que l’objectiu del traçat de l’AUTOVIA A-7 A TARRAGONA era “afavorir els seus amics de Terres Cavades”.

Durant el mes de juliol Alfredo Nieto, advocat de l’acusació, qualificava el fet que Jordi Lloret, advocat dels promotors de Terres Cavades, sol•licités durant l’any anterior una investigació sobre la legalitat de les construccions existents als terrenys del sector “d’assetjament”, “d’un intent d’acovardir persones que podrien tornar a testificar si hi hagués judici oral” i d’un possible intent d’obstrucció a la justícia. Poc després, el mateix Jordi Lloret presentava dues demandes de conciliació prèvia a la interposició de querella per injúries i calúmnies contra Alfredo Nieto per aquestes declaracions.

Tres testimonis més van declarar el 4 d’octubre. Segons la defensa, el socialista Josep Anton Burgasé, exregidor d’Urbanisme del consistori tarragoní i Xavier Almagro, exregidor republicà, van manifestar que no van advertir “cap mena d’irregularitat o il•legalitat” en la tramitació del Pla parcial de Terres Cavades. En canvi, fonts properes a la part acusadora indicaven que Almagro havia assenyalat que el procés d’aprovació va ser “ràpid i inusual” i va recordar que un dels tràmits de Terres Cavades es va introduir en un ple fora de l’ordre del dia i aprofitant l’eufòria per l’ascens del Nàstic a segona divisió A.

El darrer a declarar, Pau Figuerola, expropietari d’una finca, va explicar que l’exregidor d’Urbanisme, Àngel Fernàndez, i l’arquitecte municipal van donar-li informació dels “drets i deures que tenia com a propietari d’una finca; però mai el senyor Fernàndez li va imposar o intentar convèncer per vendre, simplement aquest tema no es va tractar.” També va assenyalar no haver rebut cap pressió ni coacció per vendre els terrenys per part de José Luis García, i va afegir tenir coneixement que les seves propietats eren urbanitzables. Aquests fets contradeien l’acusació que havia afirmat que el testimoni havia declarat que el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament el “va enganyar” sobre el valor dels seus terrenys, en dir-li que hi passaria una carretera en comptes d’explicar-li que eren urbanitzables.

D’aquesta manera acabaven les diligències prèvies del cas Terres Cavades. Els advocats encara havien de presentar els seus escrits d’al•legacions, a l’espera que el jutge dictaminés si arxivava el cas o bé si portava a judici els implicats.

Més informació
www.ajtarragona.net
www.gencat.net/ptop
www.gepec.org
www.tinet.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame