Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LES POMERES-BARENYS (SALOU)
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2006

L’any 2003, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona va aprovar el Pla d’ordenació urbanística municipal de Salou. En aquest nou pla es preveu la canalització del barranc de Barenys i la classificació del sector com a sòl urbanitzable d’ús hoteler. Entre el 2004 i el 2005, aquest projecte va ser qüestionat per alguns veïns del municipi i per la Generalitat, que havia de decidir si protegia el barranc amb el Pla director urbanístic del sistema costaner-2, cosa que finalment no va fer. Quan l’any 2006, Ajuntament i Comissió aproven el pla parcial de Barenys, veïns i partits polítics municipals denuncien que el projecte afavorirà els interessos de l’entorn familiar de l’alcalde Ferran i del seu fill, que és regidor d’Urbanisme de Salou, ja que són propietaris de la major part de les parcel•les del sector.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2012

Salou (amb 22.200 habitants l’any 2006) és un municipi de la comarca del Tarragonès, la projecció del qual és deguda a la proximitat del parc temàtic de Port Aventura i al seu desenvolupament turístic. L’existència de bones platges a la seva costa ha afavorit la construcció d’apartaments i hotels i l’han convertit en un dels principals centres turístics de la Costa Daurada. La proximitat de L’AEROPORT DE REUS, instal•lació especialitzada en xàrters i vols de baix cost, ha contribuït a potenciar l’afluència de turistes d’origen europeu.

L’any 2006, l’equip de govern de l’Ajuntament de Salou estava integrat pels independents Ferran Units per Salou (FUPS), el Partit Popular (PP) i Convergència i Unió (CiU). El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Independents Units per Salou-Verds (IUSV) estaven a l’oposició.

Un POUM que ha generat polèmica
L’octubre de 2003, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar el nou Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) que regularà el creixement de Salou fins a l’any 2010. Els trets generals d’aquest document suposaven la delimitació d’un grup de nous sectors urbanitzables, la recuperació ambiental del cap de Salou i l’obtenció de 103 ha d’espais verds fruit de les cessions dels diferents sectors urbanitzables. En el sector 03, de Barenys, es preveien dos usos diferents: la construcció d’un complex lúdic i esportiu amb les seves corresponents zones verdes i la reserva de 28 ha de sòl per a un nou model hoteler, el de resort o complex turístic.

El desenvolupament d’aquest sector hauria de comportar, a parer de l’Ajuntament, la canalització i desviament del barranc de Barenys. El desbordament del barranc en temporada de fortes pluges era força habitual i afectava especialment els veïns i habitatges de la zona de Ponent del municipi. Les baixades de fangs, els talls al trànsit d’alguns carrers i les inundacions de baixos i pàrkings eren els efectes més habituals. El barranc de Barenys estava classificat en el pla INUNCAT de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com una zona inundable d’alt risc. Amb tot, les obres de canalització evitarien aquest risc alhora que permetrien obtenir la superfície necessària per a la ubicació dels edificis associats als usos assignats en el POUM.

Aquesta proposta per al sector 03 va ser qüestionada des de dos fronts: el d’alguns veïns del municipi i per la Generalitat. En el primer cas, l’Associació de Veïns i Comerciants Barenys-Platja de Ponent de Salou va sortir al carrer l’any 2004 per denunciar que estaven en contra del projecte de desviament del barranc ja fos perquè aquest afectaria una cinquantena de propietaris d’habitatges o perquè això facilitaria la construcció del complex hoteler en terrenys de familiars de l’alcalde de Salou, Esteve Ferran Ribera (FUPS), especialment del seu fill, Esteve Ferran Gombau (FUPS), que alhora era regidor d’Urbanisme.

Barenys també va quedar afectat durant la redacció del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC-2) per aquells sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Mentre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) no decidia quins espais quedaven inclosos en aquest document va suspendre preventivament els tràmits i llicències de tots els sectors potencialment afectats. Aquesta mesura va ser recorreguda a final de 2004 amb un recurs de reposició per part de l’Ajuntament de Salou contra la resolució del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal i Farreras (PSC), juntament amb un escrit d’al•legacions en defensa del pla parcial.

Generalitat i Ajuntament van iniciar un intens període d’intercanvi de recursos i d’acusacions, en especial per part de l’Ajuntament de Salou que va arribar a acusar la Generalitat de prevaricació el març de 2005. Els motius d’aquesta acusació es van fonamentar en la creença que la suspensió del Pla parcial de Barenys estava influïda per les reunions que l’Administració autonòmica havia tingut amb els veïns afectats, el contingut de les quals no havia estat contrastat amb l’Ajuntament. L’aprovació final del PDUSC-2 el juny de 2005 va ser favorable a l’Ajuntament de Salou que va veure com Barenys en quedava exclòs.

El projecte per Barenys
Un cop Barenys va quedar exclòs del PDUSC-2, els Serveis Tècnics de l’Ajuntament van acabar la redacció del pla urbanístic que va quedar aprovat definitivament pel consistori el febrer del 2006 i informat favorablement per la CTUT el desembre del mateix any.

El desenvolupament del sector de Barenys permetrà l’expansió per ponent de 87 ha: prop de 3 ha es destinaran a espai verd; unes 34, als complexos hotelers de tipus resort i més de 25 a una zona esportiva, d’equipaments, serveis i usos terciaris. El document urbanístic incorporava la canalització del barranc, obra hidràulica que alliberarà part del sòl per a la zona hotelera i que posarà fi a les inundacions dels barris salouencs afectats pel curs del barranc. La canalització haurà de complir els criteris de l’ACA i comportarà l’expropiació de dinou propietaris d’habitatges.

El setembre de 2006, l’alcalde Ferran va anunciar que havia enviat el projecte de pla parcial de Barenys a l’ACA per aconseguir el vist-i-plau per al desviament del barranc. En aquest projecte van quedar ajustats els requeriments de l’ACA, canalitzacions de 30 cm i capacitat de desguàs de 220 m3 per segon.

Quan l’Ajuntament va tramitar el projecte de pla parcial i canalització cap a l’ACA, Ferran va lamentar que “per vint-i-cinc persones que protesten, n’hi ha deu mil que en pateixen les conseqüències i no poden gaudir d’uns serveis de qualitat perquè el pla està aturat”. També va criticar l’actitud dels afectats per les futures expropiacions, ja que s’havia procurat que el projecte aprovat finalment per l’Ajuntament afectés el nombre mínim de propietaris de la zona i no va estalviar comentaris negatius per l’ACA perquè des de feia cinc anys no invertia a Salou, i va fer posar com a exemple de retard l’ampliació de la depuradora.

La crisi esclata de nou a l’Ajuntament de Salou
Mentre es tramitava el Pla parcial de Barenys, els veïns afectats van tornar a sortir al carrer i obertament van declarar que el projecte s’havia pensat per a beneficiar els familiars de l’alcalde Ferran. A partir de setembre de 2006 es va saber que l’any 2000 el regidor d’Urbanisme havia adquirit uns terrenys com a rústics en aquella zona i que els havia venut el 2004 a preu de sòl d’urbanitzable, amb el consegüent augment de valor (de 30.000 € a més de mig milió). També es va saber que dues societats administrades per familiars de l’alcalde, Mas Clariana i Blagaster, eren propietàries de la major part de les parcel•les del sector 03. Tot i que la compra de finques en aquell sector s’havia fet a partir dels anys setanta, el gruix de les adquisicions es va efectuar a partir de l’any 2003. A final de 2005, les dues societats controlaven seixanta de les cent divuit finques del sector i es concentraven al lloc on s’havia d’ubicar la futura zona hotelera. Alguns dels afectats pel desviament de Barenys acusaven els Ferran d’haver adquirit finques a partir de l’inici de la redacció del POUM de Salou i per tant d’haver fet servir informació privilegiada a favor seu.

ICV va demanar a la Fiscalia de Tarragona que investigués la validesa del canvi de règim urbanístic del sector 03. A parer del partit polític, no era clar que l’alcalde i el regidor haguessin hagut que participar en la votació que va afavorir aquest canvi, ja que hi tenien interessos particulars. En el cas de la compra-venda de la finca per part del regidor Ferran Gombau, els dubtes sorgien perquè ell es defensava dient que la finca ja era urbana i que l’únic que n’havia canviat era l’ús, de comercial a hoteler; en canvi ICV, a través de la diputada Dolors Comas d’Argemir sostenia que la reclassificació i la requalificació s’havien fet en el temps de tramitació del POUM i que alcalde i regidor no haurien d’haver participat en les votacions segons la Llei de règim jurídic de les administracions públiques perquè en aquell moment ja eren propietaris dels terrenys. Cal afegir a tot plegat que un terreny amb qualificació hotelera té un valor més alt que un de comercial en un lloc com Salou.

Per tal de defensar-se de les acusacions de corrupció, l’alcalde va intentar que l’Ajuntament pagués els serveis d’un advocat, però els grups polítics no ho van aprovar perquè entenien que era utilitzar diners públics per aclarir un afer personal. A l’octubre, CiU va abandonar l’equip de govern de Salou després que l’alcalde els rebutgés la petició de cessar el regidor d’Urbanisme.

Al novembre l’equip de govern, format ara per FUPS i PP, va nomenar al regidor de Governació Jesús Barragan Pascual (FUPS) president d’una comissió d’investigació, la funció de la qual seria aclarir les presumptes irregularitats en la política de l’àrea urbanística. Automàticament, el PSC va assegurar que no en formaria part perquè a parer seu Barragan estava implicat en algun dels afers que s’havien d’investigar i va optar per constituir una comissió d’investigació paral•lela.

Així mateix, tots els partits polítics de l’oposició municipal van demanar en una roda de premsa transparència a l’alcalde i que fes públic el seu patrimoni i el de la seva família per tal d’acabar amb les sospites que afectaven la seva imatge pública i la del municipi.

Pocs dies després d’aquesta roda de premsa, el llavors alcalde de Salou Esteve Ferran va presentar la seva candidatura per a les eleccions municipals de 2007 en la qual ja no hi participava el seu fill Ferran Gombau. L’alcalde va dir que lamentava que la seva família hagués acabat associada a una imatge de corrupció i va voler fer coincidir el moment en el qual ell va anunciar que tornaria a ser el candidat a alcalde pel FUPS amb l’inici del que ell entenia que havia estat una profunda campanya de desprestigi personal.

Simultàniament, la Comissió Intercomarcal del Camp de Tarragona d’ICV va acordar proposar un pacte per a la regeneració democràtica de Salou que hauria d’incloure als representants de totes les forces polítiques que sorgissin de les noves eleccions, excepte els del FUPS.

Més informació
www.salou.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati