Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LES MADRIGUERES (EL VENDRELL)
Cristina Domènech

Actualitzat a 31/12/2006

L’Ajuntament del Vendrell aprova inicialment una modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU), el Pla parcial i el Pla especial que han de permetre el desenvolupament urbanístic del sector de les Madrigueres. El projecte preveu la recuperació dels antics aiguamolls autòctons de la zona i les característiques dunes de la platja, així com el bosc de ribera als marges de la riera de la Bisbal. A la vegada, s’hi projecten mil cinc-cents habitatges, dels quals 327 són habitatges protegits. El projecte s’aprova amb el vistiplau de la majoria del consistori. La promotora CEVASA i el grup ecologista GEVEN subscriuen l’acord. Es preveu que al llarg de l’any 2007 comencin les obres.

Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2010

La urbanització de les Madrigueres, la zona compresa entre la riera de la Bisbal, la via del ferrocarril, el camí del romaní i la platja, al terme municipal del Vendrell, és el darrer paratge lliure d’urbanitzacions que queda arran de mar al Baix Penedès. L’any 2003 l’Ajuntament va aprovar inicialment un pla parcial que suposava la urbanització d’un terç de l’àrea d’aiguamolls d’aquest paratge. Però el Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN) considerava que calia protegir aquesta zona en tractar-se d’un espai inundable d’alt valor ecològic. El juny de l’any 2004 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va suspendre l’aprovació inicial del pla, en espera de l’aprovació del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC). Finalment el maig de 2005 l’aprovació definitiva del PDUSC s’entenia com una mesura immediata de protecció, i va suposar la protecció de l’últim espai no ocupat de la comarca. El setembre del mateix any, en presència del conseller de Política Territorial i Obres Públiques Joaquim Nadal, el govern municipal i la promotora CEVASA van signar el conveni de col•laboració per al desenvolupament urbanístic del sector.


El Pla de les Madrigueres preserva l’espai litoral i manté alhora mil cinc-cents habitatges
Durant el mes de març de 2006 el ple de l’Ajuntament del Vendrell (Partit dels Socialistes de Cataluna, PSC, i Partit Popular, PP) va aprovar inicialment la Modificació puntual del Pla general d’ordenació urbanística (PGOU), el Pla parcial i el Pla especial que permetran el desenvolupament urbanístic d’un espai que ha estat motiu de polèmica i litigis durant més de deu anys.

El Pla director urbanístic del sistema costaner va ser la peça clau per a decidir el disseny definitiu del futur de les Madrigueres. L’Ajuntament, en col•laboració amb la promotora i el grup ecologista GEVEN, va decidir l’ordenació de l’espai tot preservant la façana litoral, per recuperar-la ambientalment, i urbanitzar alhora la segona línia de mar.

La satisfacció per l’acord que es va assolir, després de llargues negociacions sobre els interessos mediambientals i els urbanístics, semblava que arribava a totes les parts. Així, el regidor d’urbanisme de l’Ajuntament constatava que s’havia aconseguit un sector ”equilibrat” que diferenciava clarament la part de protecció i la urbanització. L’alcaldessa Helena Arribas va explicar els detalls d’aquesta nova ordenació. L’àrea total del sector era de 442.000 m2, dels quals 241.393 estarien destinats a espais lliures i 41.962 m2 a equipaments.

L’espai que s’hauria de recuperar mediambientalment constituïa bona part dels antics aiguamolls. En aquest espai s’hi implantaria un projecte de renaturalització i restauració ambiental per tornar poc a poc a la fesomia autòctona, amb arbrat de ribera vora la riera i dunes de sorra a la platja, característiques d’aquest indret. Al costat de la via del tren es pretenia deixar un espai lliure per a un equipament, com ara una aula de natura, a més d’un espai d’interès agrícola.

El Pla però seria també ambiciós urbanísticament parlant, amb un cost estimat per a la urbanització de uns 26 MEUR. Es pretenia crear un barri amb teixit urbà compacte, equipat amb tots els serveis, és a dir, un sector que estaria molt ben connectat tant en transport públic, bus i tren, com privat (carrers nous, espais per a vianants i carrils bicis). Segons l’arquitecte que va redactar el Pla, Carles Diaz, s’hi preveia la construcció de 1.164 habitatges lliures i 327 habitatges protegits. A la vegada l’espai acolliria sòl per a usos terciaris, a més d’equipaments, com residències per a la gent gran, escoles, un hotel, o galeries comercials.

El projecte preveia altres actuacions sobre les infraestructures del sector, com ara fer tres passos per sota la via del tren, construir un nou pont sobre la riera de la Bisbal i traçar un nou vial per interconnectar el barri marítim de Sant Salvador amb el terme municipal de Calafell, prop del sector del Sanatori, actuals instal•lacions de l’hotel Ra.

Per altra banda des del Consistori el grup de Convergència i Unió (CiU) denunciava que el PSC no havia complert la promesa de salvar les Madrigueres de la construcció de mil cinc-cents habitatges com havia demanat quan el PSC era a l’oposició. CiU va recordar, a més, que els socialistes havien presentat una proposició no de llei al Parlament de Catalunya per demanar que la Generalitat comprés els darrers terrenys verges del litoral del Baix Penedès. Segons CiU els responsables polítics no havien fet prou per a protegir la zona tot i tenir el PDUSC per fer-ho. A la vegada, però, van mostrar la seva satisfacció en l’ordenació que mostrava el Pla a l’hora de situar els habitatges a segona línia de mar.

Estava previst que els primers moviments de terres per a iniciar les obres s’iniciarien en el termini d’un any.

Més informació
www.elvendrell.net
www.gencat.net/ptop/pcostaner.htm
www.geven.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame