Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA VALL DE SANT JUST (SANT JUST DESVERN)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Sant Just Desvern acorda amb una part dels propietaris de la Vall de Sant Just la permuta de l'edificabilitat d'aquest àmbit a altres indrets dins i fora del municipi. La Vall de Sant Just està situada dins del Parc de Collserola però classificada pel Pla general metropolità com a 21, urbanitzable no programat. El procés obligarà a tramitar una nova modificació del Pla general metropolità i a negociar amb els municipis veïns en un termini de set anys la possibilitat de preservar sense edificar aquesta vall.

Articles posteriors 2005

El municipi de Sant Just Desvern, a la comarca del Baix Llobregat, se situa a la falda occidental de la serra de Collserola, disposa d'una àmplia extensió de bosc, té una àmplia perspectiva del pla de Barcelona i del delta del Llobregat i una part del terme municipal és inclòs dins del Parc de Collserola. Sant Just té una morfologia urbana de densitats moderades, on es conserven edificis i masies modernistes emblemàtiques, tant a l'interior de la zona urbana com a la vall forestal. L'any 2004 tenia quasi quinze mil habitants.

L'Ajuntament de Sant Just Desvern és membre del Consorci del Parc de Collserola i participa també en la gestió dels espais oberts del parc de Torreblanca, la muntanya de Sant Pere Màrtir i el turó de la Penya del Moro -on es localitzen restes d'un poblat ibèric- amb els ajuntaments d'Esplugues del Llobregat, de Sant Joan Despí i de Sant Feliu del Llobregat.

Un urbanitzable no programat dins el límit del Parc de Collserola
Dins el terme municipal de Sant Just Desvern, la Vall de Sant Just segueix la conca fluvial de la riera Pahissa i és una de les portes d'entrada al Parc de Collserola. Fins a l'actualitat la part més baixa de la Vall de Sant Just estava ocupada per conreus, especialment d'arbres fruiters, amb un sector extens de brolles i màquies, una hípica, una àrea de lleure infantil i un establiment de restauració. La resta de la Vall estava formada per conjunts vegetals diversos, entre els quals hi havia boscos d'alzines i de pins.

La Vall de Sant Just té espais classificats pel Pla general metropolità (PGM) com a 21, és a dir, urbanitzables no programats, malgrat estar situada dins els límits del Parc de Collserola. El Parc de Collserola és espai natural Peri-urbà inclòs al Pla d'espais d'interès natural (PEIN). El Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola de l'any 1988, és una norma subordinada al PGM que inclou l'àmbit de la Vall de Sant Just.

Les àrees classificades com a 21 pel PGM es consideraven espais de reserva per a edificar en cas d'un gran creixement de la població, i la seva urbanització definitiva requereix d'un estudi que en justifiqui la necessitat. De fet, bona part dels 21 metropolitans han estat objecte de conflictes veïnals que n'han demanat la protecció com a espais oberts, com per exemple el cas de TORRE NEGRA i el del PLA URBANÍSTIC DE CAN BUSQUETS, o bé s'han anat consolidant com a espais oberts en rebre la classificació de parc urbà que corresponia a altres àmbits metropolitans.

La Vall és, doncs, un àmbit de reserva de PGM de fins a 120.000 m2 de sostre entre Collserola i el nucli urbà de Sant Just. Les zones qualificades com a zones 21 en el PGM són: can Biosca, can Carbonell, can Vilà, ca n'Oliveres i la Miranda, classificades com a sòl urbanitzable no programat residencial, i l'espai comprès entre can Gelabert i can Solanes, classificat com a zona d'equipaments, no programats també. Des de fa anys, la quinzena de propietaris d'aquests terrenys tenia intenció de construir-hi 1.220 habitatges.

Mobilitzacions per a preservar l'espai. L'ajuntament suspèn temporalment les llicències
L'any 2002 la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just (PCDV), creada amb l'objectiu de preservar la vall de l'edificació i de pressionar l'Ajuntament perquè evités la urbanització de la Vall, va publicar un manifest on argumentava que les zones classificades dins el PGM com a 21 no haurien de generar automàticament drets d'urbanització si no s'havien desenvolupat. La Plataforma demanava que no es construïssin noves vies de comunicació a la Vall i la declaració de l'àmbit del Parc de Collserola com a parc natural, per a garantir-ne la protecció de l'espai.

Tot i les demandes dels propietaris per a desenvolupar l'àmbit, davant les protestes dels veïns i entitats per a preservar la Vall de Sant Just, l'Ajuntament de Sant Just va aprovar en ple el febrer de 2002 suspendre temporalment la tramitació de planejament derivat i dels projectes de gestió urbanística i es va comprometre a obrir un procés participatiu amb els veïns en relació amb el model de creixement del municipi.

A partir d'aquest moment, els propietaris dels terrenys afectats que havien demanat el desenvolupament de l'àmbit van interposar demandes judicials contra el consistori per la suspensió de llicències. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va admetre l'any 2004 que moltes d'aquestes demandes s'estaven perdent però que les estaven recorrent.

El 22 de febrer de 2004 la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just va convocar una manifestació que va aplegar mig miler de persones sota el lema "Salvem la Vall, és Collserola". La plataforma criticava l'actitud "poc decidida" de l'Ajuntament de Sant Just Desvern pel que feia a la preservació de la falda de Collserola i demanava l'ampliació de tota la vall a ser protegida com a parc.

Acord per a la modificació puntual del PGM. Reubicació dels terrenys a edificar
El 15 de març de 2004 acabava la moratòria interposada pel consistori municipal de Sant Just, que suspenia la tramitació de planejament derivat. Aquell mateix dia, en un ple extraordinari, i després de converses amb els propietaris, l'Ajuntament va aprovar, per unanimitat dels cinc partits amb representació municipal, que es redactaria i sol·licitaria una modificació puntual del PGM entre el Parc de Collserola i el nucli urbà.

La modificació acordada al ple preveia reduir els 120.000 m2 que reservava el PGM com a urbanitzables opcionals a 80.000 m2. D'aquests, se'n van acordar distribuir 34.000 m2 a zones sense ús definit dins del municipi i els 46.000 m2 restants es permutarien amb altres municipis en un termini de set anys, per la qual cosa Sant Just havia de començar un procés de negociació amb altres ajuntaments. Per altra banda, l'acord també obligava els propietaris afectats que haurien d'aportar 1,2 milions d'euros a la restauració de la riera de Pahissa i traslladarien els habitatges de Can Biosca, a més de desestimar els contenciosos que havien interposat al consistori.

Queixes de les entitats de la zona
El text finalment aprovat pel ple, titulat "Aprovació inicial de la modificació del Pla general metropolità (PGM) a l'àrea de contacte entre el Parc de Collserola i el nucli urbà de Sant Just, de l'estudi ambiental i del programa de participació ciutadana", no va satisfer la PCDV. En un document signat a l'abril la PCDV criticava que l'Ajuntament supeditava la modificació del PGM al possible acord a què s'havia d'arribar amb els propietaris. També denunciava que l'acord exhauria el sòl urbanitzable del municipi per satisfer les expectatives de negoci dels promotors i propietaris.

L'estratègia de l'Ajuntament de negociar amb els propietaris un canvi d'ubicació de l'edificació fou simultània i similar a l'adoptada per altres equips de govern locals de municipis veïns, com és el projecte de TRANSFORMACIÓ URBANA DE CAN RIGALT, a l'Hospitalet de Llobregat, o el PLA URBANÍSTIC PORTA DE BARCELONA-CAUFEC, a Esplugues de Llobregat.

A final de maig, la plataforma Diagonal-Ponent que agrupa setze associacions de Barcelona, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Just Desvern (Associació de Veïns de Can Vidalet, de Collblanc-Torrassa, de Pubilla Casas, del Camp Nou, de les Corts, d'avinguda de Xile, del Racó de les Corts, del barris de la Mercè, SOS Monuments, la Plataforma Ciutadana contra el Projecte Barça 2000, la Plataforma Cívica en Defensa de la Vall de Sant Just, la Plataforma d'Entitats de les Corts, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i la Federació d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet), van presentar un manifest per a exigir una moratòria de tots els projectes, que com el de la Vall de Sant Just, afectaven el sector de ponent del continu urbà barceloní. Des del col·lectiu de plataformes Diagonal Ponent es denunciava que el conjunt de projectes que s'estaven preparant simultàniament i sense cap coordinació a l'àrea de ponent (la transformació urbana de Can Rigalt a l'Hospitalet, la de Finestrelles, i la de Porta de Barcelona CAUFEC a Esplugues) necessitaven una planificació conjunta perquè podien arribar a significar la construcció de més de quatre mil habitatges, a més d'oficines i centres comercials, en una àrea especialment densa.

L'acord signat per l'Ajuntament no obté el suport de tots els propietaris
A final de novembre, dos propietaris no havien signat l'acord a què s'havia arribat el mes de març perquè volien, a canvi de renunciar als drets d'urbanització a la Vall, aconseguir més superfície edificable. La regidora d'Urbanisme de Sant Just, Anna Hernández (PSC), va manifestar que una alternativa era "tirar endavant el conveni malgrat aquests dos propietaris, que tenen menys de la meitat de la superfície total, i que ells s'espavilin amb la junta de compensació". La regidora va recordar que el consistori tenia set anys per endavant per a negociar el trasllat dels 46.000 m2 i que, en cas de no arribar a cap acord, s'intentaria traslladar l'edificabilitat a altres zones del municipi, però en cap cas es construiria a la Vall.

Finalment, el 27 de desembre, durant l'últim ple municipal de l'any, es va ratificar l'acord amb el consens de tots els grups polítics de l'Ajuntament, tot i que el conveni només havia estat signat pels propietaris d'un 60% de l'àmbit i van adoptar el compromís d'agilitar la tramitació amb l'objectiu de preservar la Vall. El consistori es va donar tres mesos per redactar la modificació del PGM.

Més informació
www.santjust.com/index.htm
www.pangea.org/alnus
aeec.pangea.org
collserola.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada