Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA PLATJA LLARGA (VILANOVA I LA GELTRÚ)
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

El 18 de setembre de 2006 es formalitza un acord a tres bandes entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’Institut Català del Sòl (Incasol) i l’empresa Subirats Berenguer, propietària dels terrenys del sector de la Platja Llarga. S’acorda el trasllat de l’edificació prevista en l’espai en conflicte cap al sector de l’Eixample Nord, que passaria a mans de l’Incasol, el qual cediria a canvi terrenys a l’empresa immobiliària en diversos indrets de Catalunya, mentre que l’Ajuntament recuperaria la titularitat sobre la Platja Llarga. La firma dels tres convenis entre aquestes entitats suposa un primer pas cap a la preservació i conservació d’aquest espai natural.


Antecedents 2004, 2005

Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, i es troba situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes, a una distància d’aproximadament 45 km tant de Barcelona com de Tarragona. El seu terme municipal ocupa una extensió total de 33,5 km2 i comptava l’any 2006 amb una població de 62.826 habitants.

La Platja Llarga és una franja de terreny d’unes 10 ha situada entre la línia del tren i el mar, al sud del terme municipal de Vilanova i la Geltrú, que conserva encara ecosistemes dunars i zones humides que constitueixen l’últim reducte del que antigament era una extensa zona d’aiguamolls. La Platja Llarga i la de les MADRIGUERES, són les darreres sense urbanitzar entre el DELTA DEL LLOBREGAT i el Vendrell. El sector Platja Llarga té la classificació de sòl urbà des dels anys seixanta.

Un procés d’ordenació llarg i complex
El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de 1983 va classificar el sector de la Platja Llarga com a sòl urbà sotmès a pla especial. El juny de 2001, en la revisió del PGOU de Vilanova i la Geltrú es va mantenir la classificació de sòl urbà per a l’àmbit, i el 2002 es va aprovar definitivament el projecte d’urbanització. El 22 de desembre de 2003 el ple municipal va aprovar inicialment i per unanimitat, la modificació puntual del PGOU i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permetia la construcció de 259 habitatges i obligava a fer-hi un hotel a la Platja Llarga.

El 2004 es va organitzar la plataforma Salvem la Platja Llarga que demanava la suspensió de les obres i la reclassificació de l’espai com a sòl no urbanitzable protegit. L’Ajuntament va donar el 24 de maig la llicència d’obres per a la construcció del primer dels edificis previstos a la zona, però el requeriment d’un estudi d’inundabilitat per part de l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la pressió de la plataforma van conduir el 19 de juliol de 2004 la Junta de Govern Local de l'Ajuntament a suspendre les llicències d'obres concedides dos mesos abans.

El 20 de maig de 2005 la Generalitat aprovava el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC) que recomanava preservar la Platja Llarga de possibles aprofitaments urbanístics. L’octubre del mateix any l’Institut Català del Sòl (INCASOL) va comprar i escripturar el 50 % dels terrenys agrícoles de la Millera, també inclosa en el PDUSC, per un valor aproximat de 6,3 MEUR.

S’activa l’opció de la Millera
El 10 de febrer de 2006 l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va fer públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga a la Millera, un espai situat molt a la vora de l’anterior, a la zona interior del Prat de Vilanova, actualment d’ús agrícola i a tocar del terme municipal de Cubelles, on es construirien 1.744 habitatges, fet que va motivar una petita crisi de govern davant l’oposició del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

L’1 de març el diputat al Parlament de Catalunya i cap de llista de Convergència i Unió (CIU) a Vilanova i la Geltrú, Esteve Orriols, va formular una pregunta sobre com es trobava l’informe d’inundabilitat al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. La resposta fou que l’expedient estava tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.

A mitjan mes de març de 2006, Esteve Orriols va assegurar tenir proves que l’INCASOL s’havia compromès l’octubre de 2005 amb els venedors dels terrenys de la Millera (on va comprar el 50 % de les 14 ha del sector) que en dos anys es portaria a terme la requalificació i urbanització de la zona, amb uns drets d’edificació de 0,6 m2 de sostre per m2de sòl, i en criticava la vulneració de competències municipals, ja que l’Ajuntament no havia arribat a cap acord en aquest sentit. També atribuïa a l’INCASOL el lideratge de la proposta de traslladar l’edificabilitat de la Platja Llarga a la Millera, i criticava la passivitat de l’equip de govern, format pels Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ERC i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). L’alcalde Joan Ignasi Elena, del PSC, va respondre que tot propietari podia instar a la requalificació dels seus terrenys però que era l’Ajuntament qui tenia la potestat d’aprovar-ho.

Per les mateixes dates els veïns del bloc d’habitatges construït a la Platja Llarga demanaven no quedar al marge de les negociacions, i temien que la protecció de l’àmbit els suposés l’expropiació de les seves propietats.

A final d’abril el grup municipal de CIU tornava a criticar el fet que l’equip de govern optés per l’opció de la Millera en lloc de l’alternativa del Piular, ambdues àrees agrícoles que caldria requalificar com a urbanitzables, afirmant que hi havia hagut informació privilegiada per part de l’INCASOL i que l’opció triada afectava un espai que el PDUSC recomanava preservar. El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Jordi Valls, d’ICV, va respondre que l’equip de govern no volia polemitzar i que la seva finalitat era preservar la Platja Llarga, mentre recordava que l’opció del Piular no havia estat possible per desacord dels propietaris actuals dels terrenys, a la vegada que negava que el procés hagués estat poc transparent.

Per les mateixes dates la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que esperava una resolució política que preservés definitivament l’indret, instava l’Ajuntament al compliment PERP del sector Platja Llarga i a limitar al màxim l’efecte del turisme sobre la zona en període estival.

En una sentència de 19 de maig de 2006 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar deixar sense efecte els decrets de l’Ajuntament de Vilanova pels quals s’aturaven les obres d’urbanització de la Platja Llarga, després d’un recurs presentat per la immobiliària Subirats Berenguer, propietària dels terrenys. Prèviament l’empresa havia demanat poder continuar les obres davant el Jutjat Contenciós Administratiu número 8, el qual li ho va denegar.

El 21 de juny la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques del Parlament de Catalunya va rebutjar, amb els vots en contra del PSC, ICV i ERC una proposta de resolució de CiU que instava el Govern de la Generalitat a preservar la Millera de possibles aprofitaments urbanístics. L’endemà, l’alcalde Joan Ignasi Elena es va reunir amb el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, per tractar el futur de la Platja Llarga després de la sentència del TSJC, amb la finalitat d’arribar a una solució que preservés l’espai i alhora no perjudiqués els drets de la immobiliària, mitjançant la permuta de la zona per terrenys en el propi municipi (la Millera) o fora d’aquest.

Des de la plataforma Salvem la Platja Llarga es va criticar a final de juny la lentitud de l’Ajuntament en la resolució del conflicte i afirmaven que recuperarien les mobilitzacions, alhora que esgrimien les sis mil firmes recollides des de 2004 en contra de la urbanització de l’àrea. La Plataforma també es va mostrar contrària a l’opció Millera, proposant com a alternativa la zona de l’Ortoll.

Una solució definitiva?
A començament d’agost el conflicte de la Platja Llarga va arribar al que semblava el principi de la solució. L’Ajuntament, INCASOL i la immobiliària Subirats Berenguer van arribar a un acord a tres bandes, que no va ser definitiu fins al ple del 18 de setembre, i que suposava la preservació de la Platja Llarga i el trasllat dels drets edificatoris d’aquesta zona a l’Eixample Nord, un sector de sòl urbanitzable catalogat en el PGOU per a usos residencials i de serveis situat al nord de la ciutat, entre la zona urbana i la carretera C-31. L’acord preveia que l’INCASOL havia de cedir terrenys a Subirats Berenguer a diversos punts de Catalunya (Amposta, Badalona i Reus, entre altres), a canvi de la Platja Llarga. Un cop l’INCASOL fos propietari dels terrenys del paratge natural, els hauria de traspassar a l’Ajuntament de Vilanova a través d’una permuta per solars en el sector de l’Eixample Nord. Per tal de generar solars edificables a l’Eixample Nord, es va preveure la tramitació d’una modificació puntual del PGOU, que s’havia de dur a terme a començament de 2007, i que hauria d’incloure un increment de l’edificabilitat del sector d’un 10 %.

El conveni entre Ajuntament i INCASOL va establir que en el termini màxim de sis anys l’Ajuntament havia d’haver aconseguit cedir a l’INCASOL els terrenys de l’Eixample Nord, ja urbanitzats. En cas contrari, l’INCASOL podria donar per trencat el conveni i es podria tornar a construir a la Platja Llarga.

Per la seva banda, el conveni entre l’Ajuntament i Subirats Berenguer va establir que la promotora retirava tots els recursos judicials interposats contra l’Ajuntament per la paralització de les obres d’urbanització, i que pagaria al Consistori 1,8 MEUR en concepte d’obres d’urbanització pendents.

L’acord va comptar al final amb el suport de CiU, a canvi de la inclusió d’una clàusula segons la qual el benefici que obtingués INCASOL dels solars de l’Eixample Nord es destinarien a equipaments en el mateix municipi, concretament a una llar de jubilats i un poliesportiu. Només el Partit Popular (PP) hi va votar en contra.

El calendari futur del procés inclòs en l’acord preveia l’aprovació provisional de la modificació puntual del PGOU el tercer trimestre de 2007, l’aprovació també provisional del Pla parcial de l’Eixample Nord el segon trimestre de 2008 i l’aprovació definitiva dels projectes d’urbanització i reparcel•lació del primer polígon del sector abans de final de 2008.

La preservació o no del sector de Platja Llarga quedava condicionada al compliment d’aquests acords.

Més informació
www.ciuvilanova.cat/Opinio
www.depana.org/platjallarga/index.htm
www.vilanova.cat/html/ajuntament/actes_ple.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garraf