Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA PLATJA LLARGA (VILANOVA I LA GELTRÚ)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

La Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú és un dels darrers espais no edificats del litoral barceloní, classificat com a sòl urbanitzable. El Pla especial de reforma interior aprovat preveu la construcció de dos-cents cinquanta-nou habitatges a la franja interior del sector i d'un pla especial de restauració i protecció de la zona lliure per restaurar els aiguamolls existents. L'oposició de la plataforma Salvem Platja Llarga i l'interès natural reconegut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge paralitzen la urbanització de l'àmbit i impulsen negociacions entre l'Ajuntament i la promotora, que resten a l'espera del pronunciament de l'Agència Catalana de l'Aigua sobre la inundabilitat del sector.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

Vilanova i la Geltrú és un municipi costaner, situat a 40 km de Barcelona i a 45 km de Tarragona, amb una extensió de 33,5 km2 i una població de gairebé seixanta mil habitants el 2004. Capital de la comarca del Garraf, és el pol central d’una àrea més àmplia i les seves principals activitats econòmiques són una important flota pesquera, un sector industrial en transformació, un sector serveis en creixement i una certa activitat agrícola.

La Platja Llarga és un espai d’aiguamolls situat a ponent del terme municipal, sobre la plana deltaica del riu Foix, on als anys seixanta es va començar una urbanització en continuïtat amb el sector construït adjacent, conegut com a Ibersol. LA PLATJA LLARGA I LA DE LES MADRIGUERES són les dues úniques platges sense urbanitzar entre el delta del Llobregat i el Vendrell.

El Pla general de 1983 va classificar l’àmbit de 10,36 ha que comprenia Platja Llarga i Ibersol com a sòl urbà sotmès a la redacció d’un pla especial. El 1989 es va redactar el Pla especial de reforma interior (PERI) i el 1997, el corresponent Projecte d’urbanització, que va ser finalment aprovat el 2002. Aquests van concretar l’ordenació de l’àmbit, concentrant l’edificabilitat establerta pel Pla general –que comportava la construcció de 259 habitatges i que posteriorment va incloure un hotel– en la franja interior del sector, per augmentar el sòl lliure públic fins a 5,09 ha. El 2001 es va començar a tramitar el Pla especial de restauració i protecció (PERP) elaborat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que definia les mesures de protecció i gestió d’aquest espai lliure amb l’objectiu de recuperar la zona humida. El 2001, la revisió del Pla general no va introduir modificacions en la classificació del sector, en entendre que caldria indemnitzar els propietaris.

No obstant això, des de 2004 la plataforma Salvem Platja Llarga demanava la suspensió de les llicències d’obra existents o en tràmit i la reclassificació del sector a sòl no urbanitzable protegit, atenent els seus valors naturals i apel·lant a les conclusions de l’estudi encarregat a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), que el considerava zona inundable. Les seves mobilitzacions van suscitar l’adhesió de sis-centes tretze entitats i la recollida de cinc mil signatures contràries a la urbanització.

Abans de l’estiu de 2004, els responsables municipals van iniciar contactes amb la promotora per estudiar fórmules que evitessin la construcció de la Platja Llarga i el juliol van suspendre la primera llicència d’obres concedida al grup, a l’espera que un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es pronunciés sobre la inundabilitat del sector.

El reconeixement de Platja Llarga com a zona humida augmenta la pressió per protegir-la
El gener de 2005 un informe tècnic de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH) adreçat a l’ACA indicava que la Platja Llarga reunia les condicions per considerar- se zona humida i com a tal havia de ser preservada de les activitats susceptibles de provocar-ne la recessió i degradació. Els membres de Salvem Platja Llarga van expressar la seva satisfacció i la voluntat de fer front comú amb l’Ajuntament per reclassificar el sector i incloure’l entre els espais d’interès natural. Des de la promotora s’assegurava que la protecció de la zona humida estava garantida pel PERP i era compatible amb la urbanització prevista, i que l’informe era una interpretació partidista i allunyada de la realitat. El regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, Jordi Valls Fuster (Iniciativa per Catalunya-els Verds), va considerar gravíssimes aquestes acusacions i va indicar que les negociacions amb la promotora continuaven, desmentint que se centressin en el trasllat de l’aprofitament a la zona del Piular, prop de la carretera de l’Arboç, tal com afirmaven els grups municipals de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), que s’hi oposaven atès que suposarien un increment dels habitatges previstos i la urbanització d’una zona no urbanitzable. En un ple del mes de febrer, el regidor portaveu del consistori, Joan Benet Guardiola (Partit dels Socialistes de Catalunya), va acordar amb aquests grups augmentar la informació relativa a les negociacions a canvi de no fer declaracions a la premsa fins que estiguessin enllestides.

D’altra banda, l’1 de febrer de 2005 el conseller del DMAH, Salvador Milà Solsona, va anunciar que la Direcció General de Medi Natural i l’ACA col·laborarien en l’elaboració del Pla de protecció i gestió de les zones humides de Catalunya, que garantiria la protecció legal i l’ús racional d’aquests ecosistemes, i que des del seu departament es treballava per recuperar zones com l’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DEL GORG DE CREIXELL, que s’incorporaria a un cordó de zones humides que connectaria amb Torredembarra i la Platja Llarga de Vilanova, per la qual cosa caldria que els dos ajuntaments desclassifiquessin els espais d’aiguamolls. El dia 12 del mateix mes, Salvador Milà va anunciar en una visita a l’Ajuntament de Vilanova que la Generalitat, a través de la Secretaria d’Habitatge del DMAiH i l’Institut Català del Sòl (Incasol), intervindria en el procés de negociació amb la promotora, estudiant fórmules que li evitessin pèrdues econòmiques.

L’informe “Destrucción a toda costa 2005” de Greenpeace incloïa la Platja Llarga entre els punts del litoral de preservació prioritària, mentre que el Grup d’Estudi i Defensa dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), en una proposta conjunta amb altres entitats ecologistes de millora de les àrees incloses en el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC), considerava que el sector havia de passar a formar part en conjunt de l’Espai d’Interès Natural de Platja Llarga, ja reconegut, i ser inclòs dins el Pla amb la categoria SNU-C1.

A final d’any les negociacions continuaven i encara es restava a l’espera de l’informe de l’ACA sobre la inundabilitat del sector, determinant a l’hora de plantejar-ne la urbanització.

Més informació
www.ciuvilanova.cat/Mocio03/Mo200603_03.htm#RespMila
www.gepec.org
www.grec.net/home/guies/htm/006/planolg3.htm
www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/destrucci-n-a-toda-costa-2005-12.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada