Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA PLATJA LLARGA (VILANOVA I LA GELTRÚ)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2004

El Pla especial de reforma interior de la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú proposa la urbanització d'un dels darrers espais lliures del litoral barceloní. El Pla estableix per a aquesta zona d'aiguamolls la construcció de dos-cents cinquanta-nou habitatges concentrats a la meitat interior del sector i un pla especial de protecció de l'espai litoral que queda lliure. La iniciativa suscita l'oposició d'un conjunt de ciutadans i entitats i l'Ajuntament inicia una negociació amb la promotora. El mes de juliol, la Junta de Govern Local atura el Pla pel risc d'inundació que té el sector.

Articles posteriors 2005, 2006

Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, és situada a la costa, a mig camí entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. El terme municipal té una extensió de 33,5 km2 i una població de quasi seixanta mil habitants el 2004. La ciutat organitza un entorn territorial més ampli i actualment manté una certa activitat agrícola, una flota pesquera de les més importants de Catalunya, un sector industrial que s'ha anat transformant al llarg dels darrers anys, a més d'un creixent sector de serveis.

El sector de la Platja Llarga és un espai d'aiguamolls situat a ponent del terme de Vilanova i la Geltrú, sobre la plana deltaica del riu Foix, on als anys seixanta s'havia començat una urbanització en continuïtat amb la franja adjacent densament construïda anomenada Ibersol.

El Pla general de l'any 1983 va classificar aquest àmbit, que englobava també Ibersol i abraçava 10'36 ha, com a sòl urbà sotmès a la redacció d'un pla especial que concretés en el futur les característiques de la continuació de la urbanització. La proposta esquemàtica prevista al pla apuntava a urbanitzar el sector sencer, a crear-hi una zona de parc urbà i a prolongar-hi el passeig marítim a primera línia de mar.

El Pla especial de reforma interior (PERI), que havia de desenvolupar i definir formalment els paràmetres urbanístics fixats pel Pla general, es va redactar el 1989 i, tot i mantenir l'edificabilitat del sector prevista en el Pla general, que comportava la construcció de dos-cents cinquanta nou habitatges, la concentrava en la banda interior per a permetre un augment del sòl lliure públic un cop s'executés el PERI. El 1997 es va redactar el projecte d'urbanització que definia els carrers de la franja construïda i també l'espai lliure com a futur espai natural protegit de 5'09 ha, les mesures de protecció i gestió del qual van ser definides per un pla especial de restauració i protecció (PERP) redactat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El 2001, en aprovar-se la revisió del Pla general de Vilanova i la Geltrú, no es van introduir canvis al sector, atès que es va entendre que el fet que el Pla de l'any 1983 definís el sector com a urbanitzable ja generava drets adquirits als propietaris que estaven tirant endavant la urbanització, als quals caldria indemnitzar si es classificava el sòl com a no urbanitzable.

El projecte d'urbanització que s'havia començat a tramitar el 1997 no va obtenir l'informe favorable de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi ambient fins el 2002 quan, seguint les seves prescripcions, la promotora va fer-se càrrec de la construcció d'espigons a la platja, per tal de garantir l'estabilitat de la línia de costa, erosionada permanentment per l'efecte del port de Vilanova.

El 2003, després de les eleccions autonòmiques, el nou govern va engegar la redacció del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER en una aposta per la preservació dels darrers espais no urbanitzats del litoral català, però aquest no afectava el sector de la Platja Llarga perquè ja comptava amb un pla especial en sòl urbà aprovat que hauria obligat a afrontar indemnitzacions molt elevades.

L'aprovació del PERP, procés difícil
Després d'un llarg procés de tramitació que va començar el 2001, el PERP de la Platja Llarga de Vilanova i la Geltrú va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona (CTUB) el 19 de maig de 2004. El PERP tenia com a objectius garantir que l'espai lliure del PERI, així com els equipaments i les infraestructures, respectarien el criteri de recuperar la zona humida en l'espai lliure públic previst al sector de la Platja Llarga, articular la relació de l'espai natural amb la zona edificada, protegir i restaurar el cordó de dunes i les comunitats vegetals i restringir els usos permesos entre els edificis i la platja.

L'octubre de 2003 es van iniciar les obres de vialitat a la zona construïble i de restauració de la zona humida a l'àmbit d'espai lliure. El desembre del mateix any, la constructora va demanar una modificació puntual del Pla general per a permetre la construcció d'un hotel en el sector i una modificació en la tramitació de l'expedient. Paral·lelament, la CTUB va demanar un informe a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre la inundabilitat del sector.

La plataforma Salvem Platja Llarga, que integrava disset entitats, considerava que el planejament vigent s'havia originat en una època de menor sensibilitat ambiental i que continuava apostant per un model obsolet de turisme de sol i platja. Així, va demanar, al llarg de 2004, la suspensió definitiva de les llicències d'obra existents o en tràmit, la reclassificació de tot el sector de la Platja Llarga a sòl no urbanitzable protegit, la creació d'un nou espai d'interès natural i la seva regulació per a preservar els valors naturals d'una de les dues últimes platges sense urbanitzar que quedaven entre el delta del Llobregat i el Vendrell, juntament amb la platja de LES MADRIGUERES, a la desembocadura de la riera de la Bisbal.

Per la seva banda, Greenpeace va incloure aquest espai entre els punts negres recollits en el seu informe "Destrucción a toda costa 2004".

Segons informava la premsa comarcal durant l'estiu de 2004, les mobilitzacions empreses per la plataforma Salvem Platja Llarga van suscitar l'adhesió de sis-centes tretze entitats i ciutadans i van incloure diversos contactes amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i els responsables del consistori. Els representants de la pla taforma van presentar als serveis tècnics de l'Ajuntament un informe elaborat pel Departament de Geodinàmica i Geofísica de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, que determinava que la zona era inundable i, a final d'any, van lliurar al Registre de l'Ajuntament les cinc mil signatures recollides durant la campanya, acompanyades d'un document que demanava formalment la desclassificació dels terrenys.

Des d'abans de l'estiu els responsables municipals van iniciar contactes amb l'empresa promotora, el Grup Subirats Berenguer, per a estudiar fórmules que evitessin la construcció de l'àmbit de la Platja Llarga. Entre les possibilitats sospesades per a evitar una indemnització mínima de 30 milions d'euros, s'apuntava la permuta per altres terrenys de propietat municipal.

El portaveu de l'oposició, Esteve Orriols (Convergència i Unió, CiU), es va queixar de la manca de discussió sobre les negociacions en els organismes interns de l'Ajuntament i del trencament del consens en matèria de planificació urbanística, mentre que els representants de l'equip de govern, del Partit dels Socialistes de Catalunya, (PSC), asseguraven haver mantingut informada en tot moment la Comissió d'Acció Territorial de l'equip municipal. La promotora, al seu torn, defensava la legalitat de les actuacions previstes i afirmava que la protecció de l'espai natural era compatible amb l'edificació i quedava garantida pel PERP, i recordava, tanmateix, que amb els treballs de protecció i regeneració marítima que havia efectuat a través de la Junta de Compensació s'havia millorat l'estat de degradació de la platja en relació amb l'estat que tenia l'any 2001.

El mes de juliol la Junta de Govern Local va decidir la suspensió de la primera llicència d'obres concedida al grup perquè l'informe de l'ACA plantejava la possibilitat que, efectivament, la zona fos inundable i demanava un estudi a la promotora. L'estudi realitzat per la promotora va negar l'existència d'aquest perill d'inundació. Però la plataforma Salvem Platja Llarga va fer arribar a l'ACA l'informe de la Universitat de Barcelona, que afirmava el contrari, i hi va adjuntar referències històriques, documentació i articles de premsa.

A final d'any es continuava parlant de negociacions entre l'Ajuntament i l'empresa promotora, Subirats Berenguer, mentre que l'ACA encara no s'havia pronunciat respecte a la inundabilitat del sector.

Més informació
http://www.greenpeace.org/espana/reports/catalu-a-destrucci-n-a-toda-c
http://www.vilanova.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada