Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA FERRERIA (LA BATLLÒRIA, SANT CELONI)

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El paratge de la Ferreria és un dels darrers espais sense edificar en el corredor de la Tordera, al municipi de Sant Celoni. Des de l'aprovació del Pla general l'any 1997 està considerat sòl urbanitzable industrial, tot i que no se n'ha aprovat cap pla parcial. Diverses mobilitzacions han intentat aturar-ne la urbanització. Després de les eleccions municipals de 2007 es condiciona la investidura del nou equip de govern a la seva desclassificació. D'aquesta manera els darrers mesos de l'any s'encomanen informes jurídics i estudis dels valors estratègics, ambientals, paisatgístics i patrimonials del paratge.

El paratge o veïnat de la Ferreria és un espai de 70 ha que s'ubica entre el nucli urbà de la Batllòria (municipi de Sant Celoni), la Tordera i el límit municipal de Riells i Viabrea. La pressió urbanística del nucli de la Batllòria per l'oest i pel nord del polígon de Riells ha deixat un reducte sense urbanitzar arraconat contra la llera del riu. A banda d’això, a l'altra riba, les modificacions antròpiques també són significatives a causa de la presència de l'autopista AP-7.

Del conjunt del paratge de la Ferreria, ja hi ha zones afectades per infraestructures: la carretera C-35 travessa el sector més septentrional mentre que en els límits orientals s'hi desenvolupen activitats extractives i al límit occidental, hi ha una parcel•la ocupada per una gran nau.

A l'espai hi destaca el camí ral, en un tram de 1.800 m de la via medieval que unia Barcelona amb Girona i que, de ben segur, formava part de la Via Augusta romana. Actualment és un camí de terra que serveix per a comunicar la Batllòria amb el veïnat sense passar per la carretera i constitueix una zona de passeig molt propera a la llera de la Tordera. A banda de les explotacions agràries també cal ressenyar els edificis de l'Hostal i la Ferreria, que actuaven com a espai de repòs i d'assistència tècnica als viatgers del camí just en un punt equidistant de les dues ciutats.

Així mateix, cal ressenyar el valor paisatgístic de l'espai ―especialment pel seu caràcter de relicte―, la funció de laminació de les torderades i l'ús recreatiu especialment donat pels veïns del nucli de la Batllòria. A l'espai no agrari ―el sector més meridional― predominen les pinedes de pi pinyer, repoblacions de pi insigne, robínia, plàtan, eucaliptus i pollancres juntament amb restes de les comunitats de ribera originals.

Sòl urbanitzable des de 1997

L'any 1997 l'Ajuntament de Sant Celoni va aprovar el Pla general d'ordenació urbana (PGOU) en el qual es considerava la Ferreria com a sòl urbanitzable programat d'ús industrial. Aquesta decisió es prenia malgrat que l'auditoria ambiental municipal n'havia recomanat la preservació. A partir del 2002 la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny va recollir un miler de signatures ―el municipi de Sant Celoni en tenia 13.200― per tal de desclassificar-lo i convertir-lo en un parc agrari fluvial*. L'any 2005, la tècnica de Patrimoni Natural de l'Àrea de Cultura del consistori de Sant Celoni emetia un informe favorable a la preservació**. Tanmateix, una entitat promotora va iniciar aquell mateix any la compra de terrenys en el paratge i va presentar a l'Ajuntament una proposta de pla parcial per a urbanitzar-lo. La campanya de la Coordinadora i l'informe de Cultura a favor de conservar l'espai va suposar que l'abril de 2006 es decidís suspendre la tramitació de llicències urbanístiques en el sector per tal d'avaluar les diverses possibilitats que hi havia. En aquest sentit, des del consistori es va encarregar un informe tècnic a la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH). En aquest document es considerava que la Ferreria no tenia un gran valor de connexió biològica entre els massissos del Montnegre i el Montseny, però que en canvi calia evitar la urbanització a l'espai inundable i la destrucció dels edificis de la Ferreria i l'Hostal, ja que estaven catalogats com a elements expressament protegits. Des de diversos sectors es va qüestionar el contingut de l'informe i s'insistia en altres valors ―més enllà de la connectivitat― com el paisatgístic, productiu i social. Des del consistori, encapçalat per Joan Castaño (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), es va encarregar un altre informe a una empresa privada per tal que presentés una proposta d'ordenació, és a dir, que es permetés la urbanització tot respectant les disposicions del DMAH.

Les eleccions municipal suposen un punt d'inflexió
Deu anys després de l'aprovació del PGOU les eleccions municipals de maig de 2007 van suposar un canvi molt important en la política municipal. Per una banda, el PSC va perdre l'alcaldia després de divuit anys d'ostentar-la, en favor de Convergència i Unió (CiU). Per l'altra, la irrupció de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) amb dos regidors va deixar Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) fora del consistori. En el programa de la CUP s'insistia en la necessitat de desclassificar la Ferreria, i es va condicionar la investidura de socialistes o convergents a aquesta qüestió.

L'acord entre CiU i la CUP per votar la investidura de Francesc Deulofeu (CiU) recollia el compromís de “desclassificar la Ferreria i la Verneda si no hi ha impediments legals i estudiant les possibles responsabilitats patrimonials”. Així mateix, la formació independentista va engegar immediatament la campanya Salvem la Ferreria amb tres fronts: jurídic, documental i d'agitació. En aquesta campanya hi van participar entre altres la Coordinadora per a la Salvaguarda, la Plataforma Món amb Seny o el Casal Quico Sabaté. La qüestió va esdevenir protagonista en totes les festes populars com ara la de la castanya, la festa major, l'Onze de Setembre o carnestoltes. Així mateix, es va realitzar un documental en què participen els geògrafs de Sant Celoni Martí Boada i Josep Maria Panareda i els artistes locals Perejaume i Boris Ruiz.

Encàrrec d'informes jurídics

La corporació municipal, a instàncies de la CUP, va encarregar dos informes jurídics relatius a la possible desclassificació de la Ferreria. Per una banda, a la professora Gemma Geis de l'Àrea de Dret Administratiu de la Universitat de Girona (UdG) amb un cost de 7.000 €. Per l’altra, i de manera gratuïta, el Servei d'Assistència Jurídica de la Diputació de Barcelona també va rebre un encàrrec similar. En ambdós casos es reconeixia de manera expressa la potestat de l'Ajuntament de passar la classificació del sòl urbanitzable a no urbanitzable, si bé s'emfatitzava la necessitat de motivar aquest pas. En aquest sentit s'assenyalava la necessitat de redactar una memòria que recollís els diversos valors de l'espai.

Tanmateix, també es feia referència a un element clau. Els canvis en la classificació no comporten indemnització una vegada hagin passat quatre anys sense que s'hagi aprovat el Pla parcial corresponent. Malgrat que el PGOU es va aprovar el 1997, fins al 31 d'agost del 2005 no es va publicar íntegrament. D'aquesta manera, els propietaris podien al•legar que el termini de quatre anys computa a partir del 2005 i no pas del 1997 per a reclamar una indemnització. Ara bé, els informes coincideixen a limitar la responsabilitat patrimonial en les despeses de promoció, és a dir, arquitectes i advocats, per a la presentació del Pla parcial. El dictamen es reforçava amb la doctrina de la nova LLEI DEL SÒL 8/2007 en la qual es considera que “cal valorar-se allò que existeix i no pas allò que el Pla recull que pot arribar a existir en un futur”.

A banda de la qüestió jurídica, des de la Candidatura d'Unitat Popular s'engega una bateria d'iniciatives d'assessorament tècnic ―Observatori de la Tordera, Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC), etc. ―, així com l'encàrrec de nous informes sufragats amb les retribucions dels dos regidors. Concretament es tractava d'un informe sobre el patrimoni històric a càrrec de l'historiador i arqueòleg Joan Llinàs, un altre sobre el valor estratègic de la Tordera per part del catedràtic de Geografia Josep Maria Panareda i un sobre les característiques paisatgístiques i ambientals per part del biòleg Javier Tarruella. Finalment, es va demanar l'estudi del cas en el marc del Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Els quatre informes havien de lliurar-se l'abril de 2008.

Més informació
santceloni.cup.cat
www.monambseny.net
www.salvaguardamontseny.cat
www.santceloni.cat

* Informe per la preservació i restauració del curs mitjà de la Tordera. Proposta per a la creació d’un parc fluvial, històric i paisatgístic.

** Proposta de manteniment i ordenació de l’espai rural de l’Hostal, la Ferreria i la Verneda, a la Batllòria.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada