Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE LA CIUTAT ESPORTIVA DE LA UE LLEIDA (TORRE-SERONA)

Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

La Unió Esportiva Lleida projecta la construcció d’una ciutat esportiva al municipi de Torre-serona. Gairebé la meitat dels terrenys adquirits el juny de 2006 per l’entitat es destinen a instal•lacions esportives i la resta l’ocupa una zona residencial, de prop de 700 habitatges, que han de permetre eixugar part del deute que arrossega el club. La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida aprova el 5 de juliol de 2007 la modificació de les Normes subsidiàries de Torre-serona per a requalificar com a urbanitzable els terrenys de la ciutat esportiva.


La UE Lleida és la principal entitat esportiva de la capital del Segrià. El 1939, es funda el Lérida Balompié, fruit de la fusió de diversos clubs preexistents. El març de 1947 aquest club es fusiona amb el Club Deportivo Leridano, d’ideologia franquista, sota el nom de Unió Esportiva (UE) Lleida. Fins a l'any 2007 el club havia militat 2 vegades a Primera Divisió, 24 a Segona, 15 a Segona B i 18 a Tercera Divisió.

Torre-serona és un petit municipi del Segrià de 5,9 km2 situat al nord-est de la ciutat de Lleida i que tenia 348 habitants el 2007. Al contrari que altres municipis pròxims, el seu desenvolupament urbanístic previ ha estat molt reduït.

Adquisió dels terrenys per a la futura ciutat esportiva

El dia 6 de juny de 2006 la UE Lleida i l’Ajuntament de Torre-serona van signar l’acord per a començar a aixecar la ciutateEsportiva en un terreny d’unes 21 ha adquirit per l’entitat en aquest municipi. Es preveia ocupar uns 80.000 m2 per a instal•lacions esportives i la resta es destinava a una zona residencial. El projecte incloïa la construcció d’un estadi de futbol de gespa natural amb pista d’atletisme, dos camps d’entrenament de gespa artificial, un edifici polivalent amb piscina coberta, una petita residència, una zona enjardinada i una altra d’aparcament. El complex s’ubicava entre el nucli urbà de Torre-serona i el Pitch&Putt, a escassa distància de l’autovia A-2. El nou estadi, d’unes 500 places, estava ideat per a acollir els entrenaments del primer equip i les competicions del futbol base de la UE Lleida. El primer equip continuaria emprant l’actual Camp d’Esports, de titularitat municipal.

La compra dels terrenys per part de l’entitat esportiva va suposar una inversió de 4 MEUR i el cost total de l’actuació s’estimava entre 12 i 15 MEUR per a la construcció de la ciutat esportiva i la zona residencial adjacent, amb la venda de la qual la UE Lleida preveia finançar la construcció del complex i a més deixar a zero el deute de l’entitat. L’acord fou signat pel president del club, Miquel Pons, i el vicepresident, Xavier Massana, i l’alcalde de Torre-serona, Enric Colom, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). També van estar presents a l’acte per donar suport al projecte l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, del PSC, i el president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, de Convergència i Unió (CiU).

En el primer acte com a nou president de l’entitat, Xavier Massana manifestava el 4 de juliol que era vital acabar tota la tramitació necessària per a poder fer realitat el projecte, a fi de sanejar el deute que arrossegava el club. La mateixa setmana Massana anunciava que les samarretes del primer equip i del futbol base incorporarien el lema “Ciutat Esportiva, Torre-serona” per tal de promocionar la iniciativa.

El 27 de juliol l’Ajuntament de Torre-serona va aprovar per unanimitat la requalificació dels terrenys de la ciutat esportiva. A continuació va seguir un període d’exposició pública previ a l’enviament del projecte de modificació de les Normes subsidiàries a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL).

Promoció de la ciutat esportiva
Xavier Massana aprofitava el 26 de gener de 2007 la Junta d’Accionistes del club per a anunciar que s’havia rebut informació favorable des de la CTUL sobre el projecte de ciutat esportiva, i esperava que els tràmits es resoldrien de manera ràpida.

A final de febrer la UE Lleida nomenava Roberto Fernández, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Lleida (UdL), com a coordinador del projecte, i li atorgava també el càrrec de responsable de remodelació de la Fundació i del futbol base del club. Roberto Fernández va justificar la construcció de la ciutat esportiva com una via emprada ja per altres clubs de futbol per a eixugar els seus deutes a partir de l’aprofitament urbanístic. També va afirmar que, a més del club, la iniciativa afavoria tant el municipi de Torre-serona, que ordenava el seu creixement, com les institucions públiques, que quedarien deslliurades de les contínues aportacions econòmiques, així com el conjunt de la societat lleidatana, que guanyaria unes instal•lacions esportives de primer nivell.

Durant la primavera de 2007 el coordinador del complex va presentar el projecte a la Paeria i a la Diputació de Lleida, institucions que van mostrar el seu suport total a la iniciativa.

L’abril de 2007 la UE Lleida va reunir un grup d‘exjugadors que donaven suport a la iniciativa. El coordinador de la iniciativa, Puig Solsona, exjugador, extècnic i excoordinador del futbol base de l’entitat, va manifestar la gran il•lusió generada pel projecte, no tant pels seus efectes econòmics com per la millora de les instal•lacions per a la pràctica esportiva.

La mateixa setmana, el màxim accionista del club, Tatxo Benet, va aprofitar l’acte de clausura de la IV Setmana de la Comunicació de la UdL per a promocionar la ciutat esportiva.

La dimissió de Xavier Massana com a president de la UE Lleida el 14 de maig va obrir un període d’incertesa en la entitat, en la qual directius com Bernabé Hernández condicionaven el futur del club a l’aprovació de la ciutat esportiva, atès l’elevat endeutament, de més de 5 MEUR, que s’arrossegava.

Tot i així, el projecte no va parar de rebre suports, com el del director de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEF) de Lleida, Joan Palmi, que va oferir la seva col•laboració en el disseny del futbol formatiu del club i en la gestió del projecte. Roberto Fernández va assenyalar la necessitat de disposar d’especialistes de la UdL a l’hora d’elaborar un projecte d’aquestes característiques i va destacar la feina i el prestigi assolits per l’INEF de Lleida en els seus 25 anys de treball a la ciutat.

A principi de juny es va presentar el projecte a la població de Torre-serona. La iniciativa va rebre el suport dels veïns, de l’alcalde de Torre-serona, Enric Colom, de la regidora d’esports de la Paeria, Montse Parra, i del president de la Diputació, Isidre Gavín.

Els projecte supera els primers tràmits

El 5 de juliol la CTUL va aprovar definitivament la modificació de les Normes subsidiàries per a la creació del nou sector urbanitzable SUD-5, en els terrenys on es pensava construir el complex. La comissió va imposar una sèrie de modificacions sobre el projecte inicial, com ara la reducció de l’alçada prevista de les edificacions a canvi d’un augment en la superfície del sector fins a les 24 ha, fet que va suposar una reducció del marge de beneficis. El sector aprovat preveia la construcció de 698 habitatges, dels quals 253 de protecció pública (175 en règim general i 78 en règim concertat). El sòl destinat al complex esportiu era de 115.000 m2. Una de les condicions de l’aprovació definitiva del projecte va ser l’obligació de desenvolupar abans l’espai destinat a usos esportius que la zona residencial.

La UE Lleida va qualificar de moderadament positiva la decisió de la CTUL, tot i que la retallada del projecte implicava que no es podria eixugar completament el deute del club. Fernández va garantir que es prioritzaria la construcció de les instal•lacions esportives dins la primera de les dues fases de quatre anys previstes per a desenvolupar tot el projecte.

La CTUL va donar conformitat al text refós de les Normes subsidiàries de Torre-serona el 29 de novembre de 2007.

Un cop superats aquests tràmits, l’Ajuntament de Torre-serona i la UE Lleida s’havien de posar d’acord per elaborar el pla parcial, que caldria sotmetre a exposició pública i, posteriorment, ser aprovat al ple municipal i sotmès de nou a l’aprovació de la CTUL. Finalment, restaria encara per fer el projecte d’urbanització. La UE Lleida calculava que aquests tràmits retardarien encara l’inici de les obres durant un any aproximadament.

Més informació
www.ellleida.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià
Fotogaleria relacionada