Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE L'EIXAMPLE NORD (EL PRAT DE LLOBREGAT)
Pla urbanístic de l'Eixample Nord Mapa: Montse Ferrés
Lorena Vecslir
Actualitzat a 31/12/2006

Es constitueix un consorci urbanístic, integrat per l'Ajuntament del Prat de Llobregat i la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català del Sòl, per al desenvolupament de l’Eixample Nord, un sector d’aproximadament 200 ha, situat entre la línia de Renfe i l’autopista C-32. L’àmbit d’actuació del consorci afecta la zona qualificada pel Pla general metropolità (PGM) de 1976 com a centre direccional, on es preveu la construcció d’habitatges, equipaments i serveis, i també la generació de noves activitats econòmiques. L’execució de les grans infraestructures de l’entorn (arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat –FAV–, prolongació de la línia 1 i de l futura línia 9 del metro i cobriment de la Gran Via) permetran el creixement de la ciutat cap al nord i la creació del nou barri.

Articles posteriors 2009

El nucli urbà del Prat de Llobregat, situat al Baix Llobregat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), es caracteritza per la compacitat. En una superfície de 322 ha, el municipi comptava el 2006 amb una població de 63.111 habitants.

El planejament vigent és el PGM de l’any 1976, que va reservar al nord del municipi una zona per a activitats logístiques del port i l’aeroport, qualificada com a centre direccional.

Atesa la necessitat de disposar de més sòl per a l’habitatge i per a l’activitat econòmica i comercial, l’Ajuntament va plantejar un possible creixement de la ciutat cap aquest àrea; així, amb l’acord aprovat el 26 de setembre de 2006, la Comissió de Govern de Política Territorial va autoritzar l'Institut Català del Sòl (INCASOL) per constituir, amb l'Ajuntament del Prat de Llobregat, un consorci urbanístic per al desenvolupament del sector Eixample Nord.

L’àmbit d’actuació del consorci abraça 200 ha compreses entre l’autopista C-32 i la línia de Renfe. En les 150 ha qualificades com a centre direccional se situa l’empresa de transport Tradisa i un hipermercat de la cadena Carrefour, empreses amb les quals l’Ajuntament manté converses perquè s’adeqüin al futur projecte o desapareguin. Les 50 ha restants del sector es localitzen al sud de l’autovia C-31 i afecten al voltant de cinquanta habitatges i tallers.

L’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor Ballesteros (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va explicar que el principal objectiu del nou barri era fer front a la necessitat d’habitatge del municipi en els pròxims deu anys i potenciar-ne el creixement econòmic.

La creació d’un nou barri
De la superfície total de l’àmbit, 150 ha havien d’estar destinades a un centre direccional d’empreses, que generaria uns vint-i-quatre mil llocs de treball. El nou sector havia de comportar, a més, una important quantitat de sòl residencial, fet que permetria la construcció d’aproximadament quatre mil cinc-cents nous habitatges, dels quals un 50% estaria sotmès al règim de protecció pública.

L’eixample havia d’acollir, per tant, una barreja d’usos (residencial, comercial, terciari, equipament i activitat econòmica), amb una intensitat major o menor que dependria dels subàmbits. En aquest sentit, el desenvolupament del sector s’havia d’executar per mitjà del sistema d’actuació per expropiació i per la subsegünet divisió en diversos subàmbits o fases, la qual cosa demanaria una modificació del PGM i un planejament posterior diferent.

El mes de febrer, veïns del Prat de Llobregat ja havien començat a mobilitzar-se contra el projecte urbanístic, que preveia l’enderrocament d’una cinquantena de cases situades al nucli urbà, i el mes d’octubre, l’Associació de Veïns Prat Nord negociava amb l'Ajuntament solucions per allotjar els afectats.

El mes d’octubre, el conseller del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Francesc Baltasar Albesa, va destacar que la urbanització de l'Eixample Nord es faria seguint els màxims criteris de sostenibilitat. Amb aquesta perspectiva, l’ordenació urbanística havia de partir d’un model de ciutat densa i compacta, en continuïtat amb els teixits existents, i on es tingués en compte l’aprofitament climàtic, l’arquitectura passiva i l’eficiència energètica. El sector havia d’assolir una diversitat d’usos i activitats compatibles amb la residència, la qual també havia de proporcionar una diversitat d’oferta real. Finalment, segons el conseller, es procuraria una mobilitat sostenible, amb prioritat del transport públic sobre el privat, i un ús racional i proporcionat de l’espai públic.

Les grans infraestructures de l’entorn
L’Eixample Nord s’emmarca dins de la TRANSFORMACIÓ URBANA DE LA GRAN VIA (L’HOSPITALET DE LLOBREGAT), entre l’aeroport del Prat i la ciutat de Barcelona, un procés de reforma impulsat per la Generalitat que inclou l’execució de grans infraestructures com el soterrament d’aquesta avinguda, la prolongació de la línia 1 i la futura LÍNIA 9 DEL METRO, l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT i la consegüent estació intermodal.

El mes d’octubre, l’alcalde del Prat de Llobregat va explicar que el soterrament de les vies del tren, aprofitant la construcció del FAV i l’estació intermodal, juntament amb la possibilitat de superar la Gran Via eren dues actuacions que havien de permetre el creixement de la ciutat cap al nord. A la nova estació intermodal, que es construiria al mateix lloc que la de Renfe, hi arribarien la línia 1 del metro des de l'Hospitalet del Llobregat i la línia 9 des de Barcelona. La proposta de traçat d’aquesta última descrivia una gran corba fins a la zona de desenvolupament de l’Eixample Nord, on hauria de situar-se la tercera estació del recorregut.

Tasques del consorci
El 13 d’octubre, l'Ajuntament del Prat de Llobregat, el Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques (DPTOP) i el DMAH, i també l'Incasol, de la seva banda, van signar el conveni de col•laboració per desenvolupar el sector Eixample Nord, una de les actuacions estratègiques incloses dintre del Programa de sòl 2005-2008 de la Generalitat.

El 21 de novembre, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo Colom, i l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor Ballesteros, en van constituir el consorci per al desenvolupament urbanístic, integrat per l’Incasol i l’Ajuntament del Prat de Llobregat, participat en un 50% per cadascun.

El consorci reprsentaria l’administració urbanística actuant del sector i s’encarregaria de la redacció dels instruments de planejament, dels projectes d’urbanització i d’infraestructures necessaris per al desenvolupament del projecte. Així mateix, duria a terme la redacció, tramitació i aprovació dels documents de gestió i l’execució de les obres.

El metro i el cobriment de l’autovia C-31
El traçat de la línia 9 del metro pel Prat del Llobregat va ser aprovat finalment al desembre pel DPTOP, que el gener de 2007 començava a executar-ne les obres. El túnel de la futura línia recorrerà la població al llarg de 6,2 km, des del Mas Blau al riu Llobregat, i tindrà sis estacions, incloent-hi la de l’Eixample Nord.

El desembre, es va decidir també un dels últims aspectes pendents del projecte: el cobriment de l'autovia C-31. L’Ajuntament va optar per mantenir-ne el traçat i l’ample actuals i prolongar els carrers existents amb un pendent suficient per superar el vial. La llosa de cobriment, en principi, tindrà una longitud de 705 m. No obstant això, segons van manifestar els tècnics de l'Ajuntament, és probable que es prolongui uns cent metres més, per possibilitar la construcció d’un nombre més elevat d’habitatges. El pressupost aproximat d’aquesta obra és de 77,67 MEUR, i el consistori té planejat començar-ne l’execució d’obra l’any 2008.

Segons l’alcalde del Prat de Llobregat, la urbanització de l’Eixample Nord suposarà una inversió total aproximada de 310 MEUR, i les obres s’iniciaran a final de l’any 2007. La complexitat del desenvolupament del sector, que ha de combinar la urbanització interna i les obres hidràuliques amb l’execució de les grans infraestructures de l’entorn, fa que aquest s’hagi de desenvolupar en diferents fases i es perllongui fins al 2018.

Mes informació
www.aj-elprat.es
mediambient.gencat.net/cat
www.gencat.net/diari_c
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame