Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE L'AIGUAMOLL DE CAN PONSIC (SANT QUIRZE DEL VALLÈS)
Helena Cruz

Actualitzat a 31/12/2006

Els acords de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) de gener de 2006 desestimen l’aprovació definitiva del nou Pla especial de Can Ponsic, elaborat després de les protestes de ciutadans i entitats ecologistes, que preveia l’eliminació del vial paral•lel a la riera de la Betzuca i allunyava les edificacions del torrent on es recuperaran els aiguamolls. L’ordre dels Frares Menors Caputxins de Catalunya, propietaris de la finca i promotors del pla, presenta recurs d’alçada contra els acords de la CTUB.


Antecedents 2004, 2005

La finca de Can Ponsic està situada al nord-oest del nucli urbà de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), als peus de la serra de Galliners, espai biològic que connecta la serra de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la de Collserola. Amb una extensió de 19 ha i delimitada al nord-est pel torrent de la Font del Pont i al sud-oest pel torrent de la Betzuca, la finca de Can Ponsic està formada per un mosaic agroforestal amb prats i vegetació de ribera.

L’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès va aprovar inicialment el 2004 el Pla especial de Can Ponsic, que preveia la urbanització de la finca amb 2,8 ha destinades a habitatges unifamiliars i plurifamiliars, 10 ha per a equipaments privats d’ús assistencial, sanitari i religiós i la construcció d’un vial paral•lel al torrent de la Betzuca. El pla, impulsat per l’ordre dels Frares Menors Caputxins de Catalunya, propietaris de la finca, va aixecar les protestes de la ciutadania i la constitució de l’associació Sant Quirze del Vallès Natura (SQV Natura). La nova associació va presentar un projecte de recuperació d’uns antics aiguamolls desapareguts a la riba del torrent de la Betzuca i va forçar l’inici de negociacions entre promotor, Ajuntament i SQV Natura per a aprovar, el febrer de 2005, el nou Pla especial de Can Ponsic i incorporar-hi les demandes de l’associació.

El nou pla, aprovat provisionalment el juliol de 2005, delimitava l’àmbit de protecció dels aiguamolls allunyant les edificacions del torrent de la Betzuca i suprimia el vial de circumval•lació que es sobreposava als antics aiguamolls.

El mes de maig, l’Ajuntament, SQV Natura i la Fundació Territori i Paisatge van signar un conveni d’assessorament territorial per tal de recuperar els antics aiguamolls. El conveni preveia la redacció d’un pla de gestió per a la recuperació dels aiguamolls durant l’any 2005 i la creació d’una comissió tècnica d’assessorament que supervisés els treballs de l’equip redactor.

El mes de gener de 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va resoldre retornar a l’Ajuntament l’expedient i rebutjar-ne l’aprovació definitiva. Els acords de la CTUB indicaven que el nou Pla especial havia estat aprovat inicialment el 24 de febrer de 2005, després de l’aprovació de la LLEI D’URBANISME 10/2004 que estableix que s’ha de preveure una reserva de sòl per a habitatge assequible i de protecció pública d’un mínim d’un 30%. Contra aquests acords els promotors del pla, l’ordre dels Frares Menors Caputxins de Catalunya, van interposar recurs d’alçada, al•legant que la primera aprovació inicial del Pla especial de Can Ponsic, anterior a les protestes, datava de juliol de 2004.

El mes de desembre, la Fundació Territori i Paisatge va lliurar el Pla de gestió dels aiguamolls, redactat per la consultora X3 Estudis Ambientals. El pla, amb una vigència fins a l’any 2010, definia cinc gran objectius operatius i proposava un total de vint-i-un projectes i actuacions, ordenats segons diferents graus de prioritat. El primer gran objectiu era recuperar els aiguamolls i la vegetació de ribera del torrent de la Betzuca per a augmentar-hi la biodiversitat local i restituir-hi l’antiga zona humida. Però també pretenia adequar l’entorn dels nous aiguamolls i del jaciment arqueològic de Can Pallàs per facilitar la seva visita per part de la població local i visitant; garantir la conservació i aconseguir el reconeixement legal del jaciment arqueològic i del jaciment paleontològic de Can Ponsic; regular l’accés a l’àmbit dels aiguamolls i condicionar la xarxa de camins per al trànsit a peu o en bicicleta; i, finalment, apropar els aiguamolls, el torrent de la Betzuca i la balma neolítica de Can Pallàs a la ciutadania de Sant Quirze del Vallès mitjançant propostes lúdiques i educatives.

Els principals agents que el pla preveia implicar en la gestió de l’espai eren l’Ajuntament, SQV Natura, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Fundació Territori i Paisatge, el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’ordre dels Frares Menors Caputxins de Catalunya.

Per a cada projecte es proposava una fitxa que detallava el període de realització del projecte, les directrius bàsiques per la seva execució, una estimació del cost i un sistema d’avaluació.

Els projectes executables durant l’any 2006 eren la redacció i execució del projecte executiu de restauració dels aiguamolls; la instal•lació d’equipaments d’ús públic al voltant dels aiguamolls; la reducció de l’amplada en paral•lel a la riera de la Betzuca; la col•laboració amb el Projecte Rius i les entitats locals, i la incorporació de criteris de sostenibilitat en l’execució del Pla especial de Can Ponsic i en altres actuacions de l’àmbit de la plana.

A final d’any, la redacció del Pla especial estava aturada i restava pendent de resolució el recurs d’alçada i per redactar el projecte executiu per a la recuperació dels aiguamolls.

Més informació
www.sqvnatura.org
X3 Estudis Ambientals i Fundació Territori i Paisatge. Pla de gestió dels aiguamolls de Can Ponsic, Sant Quirze del Vallès, 2006.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental