Divendres 18 d ' Abril de 2014
PLA URBANÍSTIC DE FLUVIANÀUTIC (SANT PERE PESCADOR)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Política Territorial i Obres Publiques (DPTOP) enderroca l'edifici de sis plantes a mig construir situat a la desembocadura del riu Fluvià, després d'haver declarat els terrenys situats als voltants, on es pretenia realitzar una urbanització marina de luxe, com a sòl no urbanitzable. Posteriorment s'inicien les tasques de restauració de l'espai i es discuteix el futur de les 15 ha requalificades.

Antecedents 2004

El Pla general d’ordenació urbana (PGOU) autoritzava des de 1975 la creació d’una urbanització, envoltada de canals navegables, en un sector de 15 ha situat a la desembocadura del riu Fluvià. El 1976 se’n van iniciar les obres però van quedar aturades per les dificultats econòmiques de l’empresa promotora, Rumasa, i també per les mobilitzacions socials de defensa dels aiguamolls de l’Empordà. Les obres van deixar l’estructura d’un edifici de sis plantes i una xarxa de canals de navegació. La delimitació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, creat el 1983, i del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), del 1992, van deixar els terrenys fora de l’àmbit de protecció, ja que estaven classificats com a sòl urbà.

El 2001 la revisió del PGOU va mantenir la classificació del sector i, pocs mesos després, l’empresa VLV Immuebles S.L. va proposar la construcció d’una urbanització marina de luxe, rebatejada amb el nom de Fluvianàutic, amb la creació de cinc-cents apartaments i un club nàutic amb tres-cents setanta-nou amarradors. L’entitat ecologista Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura (IAEDEN) va interposar un recurs d’alçada contra la revisió del POUM en entendre que el sector no reunia les condicions per ser sòl urbà.

El 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va estimar el recurs de la IAEDEN i va classificar els terrenys com a sòl no urbanitzable atesos els valors agrícoles i ecològics de la zona, la proximitat amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el perill d’inundació. L’empesa VLV va presentar un contenciós administratiu a fi d’obtenir una indemnització per la requalificació dels terrenys. A final de 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va comprar, per 20.000 euros, una parcel·la, de 1.375 m2, on hi havia l’edifici i la xarxa de canals.

Enderrocament de Fluvianàutic
El 23 de febrer de 2005 tècnics del DPTOP van enderrocar l’estructura de l’edifici amb l’argument que presentava un elevat estat d’abandó i deteriorament, que ocasionava un fort impacte paisatgístic i que estava afectat per la distància de servitud de la Llei de costes. Es va optar per una voladura controlada utilitzant 50 kg de goma-2 i embolcallant les plantes de l’edifici amb geotèxtil, per evitar l’emissió de runa a l’entorn. L’enderrocament va generar una gran expectació i centenars de persones es van concentrar a l’esplanada del càmping Nàutic Almat per seguir-lo en directe.

El portaveu de la IAEDEN i membre de Salvem l’Empordà, Lluís Benejam, va qualificar la voladura de victòria del moviment ecologista i va reclamar que es restaurés la zona i s’incorporés al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Per la seva banda, el secretari per a la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel·lo, va afirmar que era un “símbol” de la voluntat del Govern d’emprendre un nou tipus d’urbanisme més respectuós amb l’entorn. Finalment, l’alcalde de Sant Pere Pescador, Florenci Bosch, de Convergència i Unió (CiU), es va mostrar satisfet per l’eliminació de l’edifici però va demanar al Govern algun tipus de compensació pels ingressos que el municipi deixaria de percebre pel fet que la urbanització no es construís.

Es discuteix el futur de l'espai
Després de l’enderrocament, el Govern de la Generalitat va començar a redactar un pla per recuperar els valors naturals de Fluvianàutic, en el qual s’estudiaria la possibilitat d’incorporar-lo al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà o a la zona protegida del Fluvià. El director territorial de Medi Ambient a Girona, Gabriel Jover, va dir que el futur definitiu de l’espai es decidiria quan la Generalitat hagués adquirit les 15 ha que encara eren en mans privades i pendents del contenciós administratiu.

El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Josep Espigulé, apostava per regenerar l’estat natural de l’espai i integrarlo al Parc. Així, proposava l’eliminació de la xarxa de canals de navegació que acompanyaven l’edifici enderrocat i la recuperació de les llacunes preexistents, potenciant d’aquesta manera un espai que considerava absolutament singular, l’estuari del Fluvià, ja que aquest riu era l’únic de Catalunya sense regulació en tot el seu curs.

En canvi, l’exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, va proposar reaprofitar els canals de navegació per crear-hi un centre de recuperació, reproducció i reintroducció de diverses espècies. Sargatal considerava que eliminar els canals seria excessivament costós i assegurava que el centre podria convertir-se en un gran atractiu per al Parc i per a Sant Pere Pescador. Aquesta possibilitat fou rebutjada per Josep Espigulé i també pel representant de la IAEDEN al Parc, Joan Font, que remarcava el valor ambiental de la desembocadura del Fluvià i qualificava la proposta de “parc temàtic”.

La primera actuació per recuperar l’espai fou la retirada de runa de l’edifici que es van reaprofitar com a base per a diversos camins de vianants interns del Parc. Posteriorment es va reomplir tot l’espai que ocupava l’edifici amb una capa de terra vegetal.

A final de 2005 es mantenia el litigi judicial entre els promotors de la urbanització i la Generalitat. Es preveia que un cop s’hagués resolt, el Govern decidiria quin seria el futur definiu de les 15 ha de Fluvianàutic.

Més informació
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà