Actualitzat a 31/12/2004
Es manté el litigi judicial entre els promotors de la urbanització de Fluvianàutic i la Generalitat, que, pels valors ecològics que té, havia declarat els terrenys no urbanitzables. Mentrestant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques compra una part dels terrenys i es planteja enderrocar l'edifici mig construït existent.
Antecedents
2003
Articles posteriors
2005
El Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) autoritzava des del 1975 la urbanització d'un sector de 15 ha situat a la desembocadura del Fluvià, a primera línia de mar. El 1976 es van iniciar les obres que, tot i que no es van poder acabar, hi van deixar l'estructura d'un edifici de sis plantes i una xarxa de canals de navegació.
A partir del 2001 l'empresa VLV Immuebles, S.L. va iniciar els tràmits per a executar una urbanització que inclouria entre cinccents i set-cents apartaments, sis nous edificis de tres plantes i un club nàutic, fet que va aixecar fortes crítiques en sectors ecologistes. El 2003 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va decidir classificar els terrenys com a sòl no urbanitzable, atesos els valors agrícoles i ecològics de la zona, la proximitat amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el perill d'inundació. VLV va presentar un contenciós administratiu per a obtenir una indemnització pel fet de la requalificació dels terrenys.
El mes de novembre de 2004 l'alcalde de Sant Pere Pescador, Florenci Bosch (Convergència i Unió, CiU), va assegurar que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) havia ofert als promotors de Fluvianàutic finques urbanitzables en altres municipis com a fórmula de compensació per a tancar el litigi judicial, extrem que fou negat per fonts del Departament. D'altra banda Bosch reclamava que l'Ajuntament fos compensat pels diners que deixaria de rebre en no fer-se la urbanització.
A final de desembre el DPTOP va comprar, per 20.000 euros, una de les parcel·les de Fluvianàutic, de 1.375 m2, on hi havia l'edifici de sis plantes mig construït i se'n van iniciar els tràmits per a l'enderrocament. Per a la resta de l'espai, tot i que encara no s'havia resolt el contenciós, les administracions apostaven perquè passés també a ser públic i es vinculés al Parc Natural.
Més informació
www.salvem-emporda.org