Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAP RAS (COLERA/LLANÇÀ)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El Pla director urbanístic del sistema costaner fixa la protecció de l'espai de cap Ras, a Llançà, on el Pla d'ordenació urbanística municipal havia projectat la construcció de trenta-cinc habitatges i un hotel. L'entitat ecologista Salvem l'Empordà es mostra satisfeta per aquesta mesura però lamenta que la reclassificació pugui comportar el pagament d'indemnitzacions.


El cap Ras és una petita península situada entre Llançà i Colera, a l'Alt Empordà, i representa un dels últims espais sense construccions de la primera línia de mar del municipi de Llançà. Al sector de Colera aquest espai estava qualificat com a no urbanitzable, mentre que a Llançà el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), presentat a exposició pública el 2001, hi planificava la construcció de trenta-cinc habitatges i un hotel en una superfície de 58.000 m2. La Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN) va presentar diverses al·legacions, en les quals demanava la protecció de l'espai, que foren desestimades per l'Ajuntament.

El març de 2002 la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona va aprovar definitivament el POUM i poc després la plataforma Salvem l'Empordà va interposar un recurs contenciós administratiu contra aquesta aprovació. El setembre d'aquell mateix any es va crear la plataforma cívica Salvem Cap Ras que també demanava la reclassificació d'aquest espai com a sòl no urbanitzable i la redacció d'un pla per a preservar-lo.

El febrer de 2004 Salvem Cap Ras va demanar al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, que el nou Departament impedís la urbanització de cap Ras. El mes de maig, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar inicialment el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, que protegia els sòls no urbanitzables i els sòls urbanitzables no delimitats, i per tant incloïa el sector de cap Ras situat a Colera però no el de Llançà, classificat com a sòl urbanitzable delimitat. Amb tot, el DPTOP es va comprometre a elaborar un segon pla director específic pel sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat -que en cercles professionals es va començar a anomenar Segon pla director urbanístic del sistema costaner- i, fins que aquest no s'aprovés, va suspendre les tramitacions i llicències en tots els sectors afectats, entre els quals cap Ras.

El mes de juliol Salvem l'Empordà va organitzar el segon aniversari de la plataforma a Llançà per tal de recordar que la equalificació de cap Ras n'era un dels objectius prioritaris. Malgrat valorar positivament que s'haguessin suspès les llicències, asseguraven que la protecció de l'espai encara no estava garantida.

El Pla director urbanístic del sistema costaner inclou cap Ras
El mes de novembre el Departament de Política Territorial aprovava els objectius i criteris del Segon pla director urbanístic del sistema costaner, centrat en el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat, que englobava cinquanta espais, entre els quals cap Ras. L'objectiu en aquests sectors era aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible, sense excloure la possibilitat de requalificar alguns dels espais com a no urbanitzables si així es requeria. Pocs dies després el DPTOP va assegurar que no es permetria urbanitzar a cap Ras i es van iniciar les converses per pactar les compensacions als propietaris. Salvem l'Empordà va celebrar la decisió del Govern però va lamentar que la possible reclassificació comportés un cost econòmic. La portaveu de la plataforma, Marta Ball-llosera, argumentava que els propietaris no tenien drets adquirits, ja que el pla parcial no havia estat aprovat i, per tant, no calia indemnitzar-los. L' alcalde de Llançà, Pere Vila i Fulcarà, de Convergència i Unió (CiU) es mostrava favorable a la protecció de l'espai tot i que advertia que l'Ajuntament no estava disposat a assumir el cost de la indemnització.

Per al 2005 es preveia que es decidís quin seria el futur definitiu de cap Ras un cop es resolguessin les negociacions entre propietaris i Generalitat i s'aprovés definitivament el Segon Pla director urbanístic del sistema costaner.

Més informació
www.llanca.net
www.carajillo.net/salvemcapras
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà