Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAN MASDEU I EL CAMÍ DE L'ALEGRIA (TIANA)
Júlia Rubert

Actualitzat a 31/12/2005

El conjunt de l'entorn de l'Alegria i la riera d'en Font del municipi de Tiana han mantingut el seu caràcter agrícola i natural malgrat ser terrenys urbanitzables. Poc després que l'Ajuntament s'interessi per la protecció de l'àmbit, comencen iniciatives d'urbanització que l'empenyen a promoure una modificació del planejament urbanístic metropolità per desclassificar el sòl en virtut dels seus valors paisatgístics.


Tiana és un municipi 7,9 km2 situat a la part meridional del Maresme, als estreps de la serralada de Marina. El municipi té un relleu ondulat, solcat per nombroses rieres i puntejat per nombroses mines d’aigua, ocupat majoritàriament per bosc, vinya i matoll. El 2002 tenia 6.273 habitants, molt per sota dels municipis del seu entorn (Badalona, Montgat, el Masnou o Alella) però seva proximitat a Barcelona (15 km) i a Mataró (20 km) ha propiciat que des dels anys vuitanta s’estigui produint un creixement sostingut de població i es consolidin les noves primeres residències, que han passat de representar el 62,6% sobre el total el 1981 al 92,9% el 2000. No obstant això, encara té una densitat menor que altres municipis metropolitans a causa de l’escassetat de sòl urbanitzable de què disposa el municipi i la tipologia constructiva habitual de cases aïllades o blocs plurifamiliars de tres alçades com a màxim, fet pel qual conserva paisatges agrícoles i naturals de qualitat. El nucli històric ocupa un sortint topogràfic enclavat entre la riera de Tiana, a l’oest, i la riera d’en Font, a l’est. A l’altra banda d’aquesta riera, delimitat al sud per la riera dels Grills, hi ha un altre turó, la muntanya de l’Alegria, on es manté l’activitat agrícola en alternança amb zones de bosc, sobre el qual se situa l’ermita de l’Alegria i algunes masies històriques. El Pla general metropolità (PGM) de 1976 qualifica d’urbanitzable tot el turó i preveu un vial de cornisa en sentit est-oest. Tanmateix, només al seu peu, a tocar de la riera d’en Font, es van promoure desenvolupaments urbanístics en bloc durant els anys noranta.

L'Ajuntament de Tiana es planteja la protecció de l'àmbit de l'Alegria
L’any 2000, el nou consistori de Tiana, amb govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), va encarregar a l’arquitecte Alfred Fernández de la Reguera March un nou catàleg del patrimoni de Tiana perquè l’anterior, de 1991, era obsolet. El Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Tiana es va aprovar el 2001 i incloïa la proposta de redacció de dos plans especials: un a la zona de l’ermita i el cementiri adjacent –que incloïa l’àmbit de bosc i conreus, justificat per l’interès paisatgístic de l’espai i per la vocació de mirador i fita territorial de l’ermita– i un altre al llarg de la riera d’en Font –vertebrador territorial que podria esdevenir el gran espai verd que relacionés el nucli històric i l’eixample dels noranta al peu de l’Alegria.

Diversos promotors s'interessen per la urbanització dels terrenys
La proposta va comptar amb una bona acollida per part de l’Ajuntament però, mentre es treballava en els estudis paisatgístics preliminars, diversos promotors particulars i petites societats van iniciar els tràmits per promoure plans parcials de desenvolupament del sòl urbanitzable. Es tractava de quatre sectors ocupats fonamentalment per explotacions agrícoles i forestals i amb diversos masos històrics (els únics que sí que havien quedat protegits pel catàleg de patrimoni): el sector de Can Masdeu, al nord del conjunt històric de l’Alegria –amb 9,93 ha i cinquanta-vuit habitatges possibles–, el sector de Can Cirera, al sudest de l’Alegria –amb 14,30 ha i cent vuitanta-set habitatges possibles–, el sector riera d’en Font –amb 11,79 ha que en la major part continuava qualificat de verd privat protegit– i el sector Casa Alta, al sud de la riera d’en Font –amb 1,4 ha i cinquanta-vuit habitatges possibles.

Davant d’aquesta situació, el juliol de 2003 l’Ajuntament va acordar fer ús de la seva potestat per suspendre la tramitació de plans urbanístics per un període màxim de dos anys, alhora que encarregava a Fernández de la Reguera l’elaboració d’una proposta de modificació puntual del PGM, que permetés impedir la urbanització dels terrenys.

L'Ajuntament impulsa una modificació puntual del PGM per impedir la urbanització de l'Alegria
A partir de l’anàlisi i la valoració dels elements agrícoles, patrimonials i visuals de l’àmbit, la proposta de l’arquitecte constatava la difícil assimilació del model de desenvolupament admès pel PGM (blocs i habitatges unifamiliars aïllats) pel seu impacte ecològic, visual i identitari. Apel·lant al desenvolupament urbanístic sostenible promogut pel TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME , la modificació puntual proposada consistia a reclassificar el sòl urbanitzable de la muntanya a no urbanitzable qualificat de rústic protegit de valor agrícola –excepte al voltanta dels masos, on seria qualificat de verd privat d’interès tradicional– i a requalificar l’àmbit al llarg de la riera com a espai lliure permanent i espai verd amb funcions d’articulació entre la vila i el nou eixample. Segons l’informe jurídic municipal, la proposta no donava lloc a indemnització als propietaris, atès que des de l’aprovació del PGM havia transcorregut un termini llarg, durant el qual no havien exercit el seu dret a impulsar la urbanització dels terrenys.

L’ 1 de juny de 2004, l’Ajuntament de Tiana va aprovar inicialment, per majoria, amb l’abstenció de Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), la Modificació puntual del PGM als voltants de l’Alegria i la riera d’en Font. Durant la informació pública, quatre famílies i tres societats anònimes van presentar al·legacions, que van ser desestimades per l’Ajuntament, per majoria, amb l’abstenció de CiU, el 7 de juny de 2005, mentre que alguns propietaris de masies i explotacions que s’oposaven a la urbanització de l’Alegria es van mostrar favorables a la iniciativa municipal.

En data 27 de desembre de 2005, el conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras, va resoldre suspendre l’aprovació definitiva fins que es presentés informació complementària que permetés avaluar la idoneïtat de la modificació incloent-hi un estudi econòmic sobre l’obtenció dels espais afectats a zones verdes i una normativa específica en coherència amb l’especial protecció que es pretén.

Més informació
www.diba.es/parcsn/parcs/plana.asp?parc=7&m=70&s=432
www.gencat.net/diari/4162/04168028.htm
www.pueblos-espana.org/cataluna/barcelona/tiana
www.viladetiana.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme
Fotogaleria relacionada