Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAN COLOMER-TORRENT MITGER (TERRASSA)
Cristina Domènech

Actualitzat a 31/12/2005

Durant el mes de novembre l'Ajuntament de Terrassa aprova inicialment, el Pla parcial can Colomer - Torrent Mitger, amb unanimitat del ple. Es tracta d'un sector que té una superfície de 47,48 ha on es preveu la construcció de 4.490 habitatges, 1.300 dels quals serien protegits i que podrien acollir uns vuit mil habitants. Mesos abans Terrassa arribava a les 200.000 persones empadronades.

El municipi de Terrassa té una extensió de 74,650 km2 i exerceix, juntament amb Sabadell, de cocapital del Vallès Occidental. La ciutat, amb una forta tradició tèxtil i industrial, forma part de les set ciutats de l’arc metropolità. En vint anys la seva població ha augmentat en 10.416 habitants. En el moment de la tramitació del POUM, l’any 2003, la tendència era de fort creixement, però es van superar les previsions a causa, en part, de l’arribada de població de l’àrea metropolitana de Barcelona i de ciutats properes a la recerca d’habitatges a un preu més assequible.

L’alcalde Pere Navarro del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) juntament amb el regidor de Planificació del Territori Josep Aran (PSC) van presentar el dia 10 de novembre el Pla parcial Can Colomer - Torrent Mitger. Va ser aprovat inicialment per unanimitat del ple de l’Ajuntament el 22 de novembre de 2005, i és un dels principals sectors de creixement urbanístic definits en el PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) aprovat definitivament l’any 2003.

El sector, que ocupava 47,48 ha de sòl urbanitzable delimitat i que es trobava situat al nord de la ciutat, tenia una topografia força irregular. A l’oest, s’hi localitzava una zona de turons i al costat oposat, la riera del Palau. L’àmbit encara preservava el seu caràcter rústic, tot i que força transformat per la proximitat al nucli urbà. S’hi diferenciaven tres zones d’interès: la zona boscosa de pins i alzines, la zona propera a les rieres amb vegetació arbustiva i de ribera pròpia de zones humides i els conreus a les zones més planes.

Aquest nou creixement es presentava com un “final de ciutat”, que permetria mantenir la relació de continuïtat amb els espais lliures del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt mitjançant el seguiment dels camins rurals per tal de reforçar una de les propostes del POUM: que Terrassa esdevingui “Ciutat del Parc”.

Segons el Pla parcial un 70,3% del sòl estaria qualificat de sòl públic i un 29,6% seria per a ús privat. Es configuraven dos grans espais lliures dins el sector, dos parcs a banda i banda del sector al voltant del torrent de Can Bogunyà, la riera del Palau i el Torrent Mitger. El pla proposava tipologies edificatòries diferents però totes amb criteris de sostenibilitat per tal d’obtenir millors condicions d’insolació i ventilació. S’hi preveia l’edificació de 4.490 habitatges, dels quals més de mil tres-cents serien socials (habitatges de protecció pública i de preu concertat, el 20% i el 10 %, respectivament, dels habitatges totals). La resta, el 70 %, seria habitatge lliure. El projecte també incloïa nous vials de nord a sud amb arbrat i dos recorreguts exclusius per a vianants que cosirien el nou barri d’est a oest i enllaçarien els dos parcs. La millora de les connexions viàries de la trama urbana i l’accés al futur QUART CINTURÓ i també la gran rotonda que se situaria al final del futur passeig de Ponent serien actuacions lligades al desenvolupament del Pla, a més de la conservació de dues masies de la zona que s’integrarien en un dels parcs.

El regidor Aran va explicar que el Pla tenia en compte el ràpid creixement demogràfic de la ciutat i per això feia una reserva d’espais per a la construcció d’equipaments per als futurs habitants del barri. Segons el regidor, s’hi construirien tres escoles, equipaments esportius i un camp de futbol. Tal com establia el POUM, es preveia també la implantació d’un sistema de recollida de brossa pneumàtica. Fonts de l’Ajuntament preveien que el sector estaria acabat al 2008.

Terrassa arriba als 200.000 habitants
Durant el mes de març l’alcalde Navarro va anunciar que segons el padró municipal Terrassa havia arribat a tenir 200.000 habitnts. La xifra convertia la ciutat en la primera del Vallès pel que fa a nombre d’habitants i la situava entre les vint-i-cinc primeres de l’Estat. L’alcalde va explicar que, tot i tenir un dels ritmes de creixement més elevats de Catalunya, es volia continuar apostant per un model de ciutat mitjana. També va assegurar que l’objectiu era arribar als 230.000 habitants, mitjançant un desenvolupament intensiu, no pas extensiu, dels sòls urbanitzables que encara hi ha lliures.

El mateix mes de març, durant una visita a Terrassa, el president de la Generalitat Pasqual Maragall afirmava que “Terrassa ha trobat el seu lloc en la regió metropolitana, té clarament definit el concepte de la seva ubicació en el mapa i té clara quina és la seva vocació”, així Maragall valorava l’aposta del govern municipal per construir a Terrassa la Ciutat Audiovisual. El president de la Cambra de Comerç i Indústria de la ciutat, Albert Vilardell, també expressava la seva satisfacció per l’increment demogràfic sempre que sigui “equilibrat i sostenible”.

El mes de maig en un ple extraordinari, l’Ajuntament va analitzar les conseqüències de l’increment demogràfic. Convergència i Unió (CiU) proposava un pla de xoc per afrontar aquest creixement, regulant la sobreocupació d’habitatges a través de la cèdula d’habitabilitat. Segons el portaveu convergent Josep Rull, s’havien detectat creixements en barris com el de Montserrat, Ca n’Anglada, Can Palet i Egara no previstos al Pla d’actuació urbanística municipal (PAUM) i al POUM. Segons Rull, en aquestes zones calien mesures complementàries per absorbir amb normalitat aquests increments de població bàsicament fruit de la immigració. Però la proposta de CiU no va tenir el suport ni de l’equip de govern format pel PSC, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ni del Partit Popular (PP). El diputat socialista Jordi Labòria va respondre Rull acusant CiU de “manca d’humilitat i de poc coneixement de la ciutat”. Juntament amb el portaveu d’ICV Manel Perez, Labòria va argumentar que CiU no havia tingut la valentia de plantejar el debat del ple extraordinari parlant directament de la immigració.

Les dinàmiques en la construcció d'habitatges
El mes de juliol l’alcalde va presentar el programa d’habitatge 2005-2010, segons el qual Terrassa construiria una mitjana de 322 habitatges públics per any. En total es preveia l’execució de 1.932 habitatges dividits en disset promocions en diferents zones de la ciutat. El ritme de creixement seria lleugerament superior al que fixava el PAUM, que establia 310 habitatges de protecció per any.

Des de 1999 a Terrassa s’havien construït una mitjana de 2.330 habitatges anuals, en bona part per la demanda de gent procedent de l’àrea de Barcelona i de les ciutats pròximes a Terrassa, on els preus eren més elevats. Durant l’any 2005 el major nombre d’edificacions es va concentrar en zones de nou desenvolupament i de nova urbanització, com ara els barris de Can Roca, alguns sectors de les Arenes, la Grípia, Can Montllor i Sant Pere Nord. Però també al centre, que estava vivint un procés de transformació dels espais com el cas del Vapor Gran. El mes de febrer, Aran va avançar que en els pròxims anys els creixements es produirien en tots aquells barris on el POUM preveia creixements importants, al futur passeig de Ponent, al barri d’Egara amb el desmantellament de l’antiga AEG o a Ca n’Aurell, amb les actuacions previstes a Can Cortès.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Occidental
Fotogaleria relacionada