Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CAN BUSQUETS (SANT CUGAT DEL VALLÈS)
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès proposa la urbanització d'un sector forestal que toca amb el parc de Collserola, tot aprofitant la legalització de noranta habitatges fora d'ordenació. La proposta, que implica una modificació de Pla general metropolità, és rebutjada per una part dels veïns, per les associacions ecologistes i pels socis de govern de l'Ajuntament i bona part de l'oposició. La Fundació Sant Cugat anuncia que presentarà una proposta alternativa per a trobar una sortida al conflicte.

Articles posteriors 2005, 2006

Can Busquets és un sector forestal d'unes 17 ha que es troba a la capçalera de la vall de la Rierada, a la zona perimetral del parc de Collserola, a la Floresta (Sant Cugat del Vallès). Es tracta d'una zona d'elevat interès natural i paisatgístic, malgrat que hi ha uns noranta habitatges que es troben fora d'ordenació. L'any 1976, amb l'aprovació del Pla general metropolità (PGM, aquesta àrea fou qualificada com a sòl urbanitzable no programat (clau 21) de desenvolupament opcional. Aquesta classificació comporta la consideració del sòl com a susceptible de ser urbanitzat, però obliga a un tràmit previ -que en requereix la programació per a justificar-ne la necessitat- per a iniciar la urbanització efectiva. La ubicació de Can Busquets fa que aquest indret es trobi sotmès, com altres espais oberts com ara l'ESPAI OBERT TORRE NEGRA, una altra zona amb clau 21 al mateix municipi, a la pressió immobiliària associada al creixement urbà, i a les demandes socials de preservació dels espais lliures i de manteniment dels paisatges.

L'Ajuntament va proposar legalitzar els noranta habitatges que es trobaven fora d'ordenació per mitjà d'una modificació del PGM al sector de la Floresta que permetria construir seixanta-cinc nous habitatges unifamiliars. La proposta va despertar una important reacció de rebuig veïnal i de les associacions ecologistes. Es va crear la Plataforma Cívica per la Defensa de Can Busquets, que va recollir durant nou mesos més de cinc mil cent signatures a favor d'un manifest que es va lliurar el mes de juliol a l'Ajuntament de Sant Cugat i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Aquest manifest considerava que la urbanització era una agressió al parc de Collserola i demanava que no es permetessin noves construccions al sector. La Plataforma va organitzar diversos actes, com una caminada de més de dues-centes persones a favor de la protecció de l'espai.

La Plataforma també argumentava que el projecte de modificació del PGM i la proposta d'urbanització era contrària al Pla d'acció de l'Agenda 21 local del municipi, validat pel Fòrum Sant Cugat Sostenible, i proposava iniciar un procés de protecció de la zona de can Busquets per tal d'incloure-la dins de l'àmbit del Pla especial de protecció de Collserola i del Pla d'espais d'interès natural.

A l'Ajuntament, el conflicte va fer trontollar l'estabilitat de l'equip de govern format per Convergència i Unió (CiU) en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). CiU pretenia aprovar el projecte amb els vots del Partit Popular (PP), malgrat els vots en contra de la resta de partits, inclòs ERC, que es va posar clarament en contra de la urbanització de Can Busquets. La tensió a l'Ajuntament es va reflectir en les dues mocions presentades per grups de l'oposició per tal d'aturar el procés en tràmit, unes mocions que no es van aprovar a causa dels vots contraris de CiU i PP.

A la darreria de l'any, la Fundació Sant Cugat, que des d'un principi havia mostrat una voluntat mediadora en el conflicte, es va oferir a preparar una proposta urbanística alternativa. Aquesta hauria de permetre legalitzar els habitatges existents al sector sense haver de construir-hi res de nou i a la vegada reconèixer els drets dels propietaris i oferir-los alguna proposta. L' any va acabar sense que encara no s'hagués presentat aquesta alternativa i sense que s'hagués aprovat definitivament el pla urbanístic de Can Busquets.

Més informació
www.lafloresta.org/canbusquets/index.
www.lafloresta.org/mussol
Jaume Busquets i Albert Cortina (2003) "La Torre Negra. Planejament metropolità, paisatge i pressió immobiliària". A: Oriol Nel·lo (ed.), Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. Barcelona: Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati