Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA URBANÍSTIC DE CALA BANYS, CALA MARCONA I SANT QUIRZE (LLORET DE MAR)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Lloret aprova la desclassificació quasi total dels sòls urbanitzables de cala Banys, cala Marcona i Sant Quirze on s'hi preveien més de mil habitatges. El Pla director del sistema costaner també inclou Cala Banys dins els sectors susceptibles de protecció.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005

Lloret de Mar està situat al sud de la Costa Brava, a la comarca de la Selva, a 70 km de Barcelona. El seu terme municipal té 47 km2 i cinc platges principals amb un total de 7 km de costa. Lloret tenia 26.000 habitants el 2004, però la seva població augmenta notablement durant la temporada d'estiu, ja que està considerada la primera destinació turística de Catalunya i té una important concentració d'establiments hotelers i allotjaments, bàsicament per a turisme d'operador turístic.

La urbanització dels espais de cala Banys, cala Marcona i Sant Quirze estava prevista al Pla general de l'any 1985 de Lloret de Mar. A cala Banys, un sòl urbanitzable programat de 5,8 ha situat al sud-oest del nucli urbà, s'hi podien construir cinquanta-sis habitatges; a Sant Quirze, un sòl urbanitzable programat de 32,7 ha, amb pla parcial aprovat, situat al nord-oest del nucli urbà, se'n podien fer aproximadament nou-cents vint, i a cala Marcona, un sòl urbanitzable no programat de 46,1 ha situat al peu de la carretera de Lloret a Tossa de Mar, se n'hi podien realitzar cent trenta-nou més, cinc hotels i un camp de golf.

La creixent pressió social, de caràcter cívic i ambiental, en contra del creixement urbanístic de la ciutat i en contra del desenvolupament va fer que el febrer de 2003 l'Ajuntament de Lloret suspengués cautelarment la tramitació d'aquests sectors. Pocs mesos després es constituïa la plataforma SOS Lloret per a defensar la protecció d'aquests espais.

Finalment el març de 2004 el ple de l'Ajuntament de Lloret va aprovar per unanimitat la desclassificació quasi total dels tres sòls urbanitzables. Així, la major part dels sols quedarien protegits, si bé es preveien 10 ha urbanitzables (8 a Sant Quirze, 1 a cala Banys i 1 a cala Marcona) per a diversos usos com ara hotels de categoria, geriàtrics, activitats de lleure o equipaments culturals.

La plataforma SOS Lloret es va mostrar satisfeta de la decisió de l'Ajuntament, tot i que demanava que se'n milloressin determinats aspectes. A Sant Quirze reclamaven que es limités l'alçada i es regulés l'estètica de les edificacions previstes i, a cala Banys i cala Marcona, que no s'hi pogués construir cap tipus d'equipament perquè es considerava que eren els últims corredors biològics que comunicaven la franja costanera amb els espais PEIN (Pla d'espais d'interès natural) interiors de les Gavarres i l'Ardenya.

L'estiu de 2004 al debat sobre la urbanització d'aquests sectors es va sumar al DEBAT SOBRE EL MODEL TURÍSTIC, aparegut com a conseqüència dels aldarulls que van tenir-hi lloc durant l'estiu. L'any 2005 s'havia d'aprovar de manera definitiva el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, fet que podria comportar una major protecció d'aquests sectors.

Més informació
www.lloret.org
www.soslloret.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Selva