Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

Comencen els treballs previs per a la redacció del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. El Pla, un dels sis previstos al Pla territorial general de Catalunya, es va començar a definir a partir de la celebració de taules participatives sectorials i s’espera que estigui enllestit l’octubre del 2005.

Articles posteriors 2007, 2008, 2010

L’any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, que creava la figura dels plans territorials parcials que havien de desenvolupar el model territorial proposat pel Pla territorial general de Catalunya (PTGC), definint-ne, concretant-ne i desplegant-ne les determinacions, i fixant els objectius del territori. L’ any 1995, el Parlament va aprovar la Llei 1/1995, de 26 de març, d’aprovació del Pla territorial general de Catalunya, que, entre altres aspectes, definia sis àmbits per a l’aplicació dels respectius plans territorials parcials.

L’any 2000 no s’havia aprovat cap pla territorial parcial (PTP), tot i que feia cinc anys que estava aprovat el PTGC. Finalment el Govern de la Generalitat va aprovar el primer pla territorial parcial que corresponia a l’àmbit de les Terres de l’Ebre. El Parlament va instar l’executiu a tenir enllestits els restants plans parcials abans de finalitzar la legislatura, a la darreria del 2003.

Els primers passos per a la realització del PTP del Camp de Tarragona
A la sessió de Govern de 19 de març de 2002 es va acordar encarregar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), a través de la Secretaria per a la Planificació Territorial, l’elaboració del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, que incloïa les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Es va iniciar, així, un període en què el Departament de PTOP va encarregar a equips professionals externs una sèrie de treballs d’anàlisi i diagnosi de diversos sectors de l’àmbit del Camp de Tarragona. Concretament, es van encarregar quatre estudis: Anàlisi del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT i de la connexió amb l’espai socioeconòmic del Camp de Tarragona; Estudi recopilatori i analític de treballs i dades sobre el desenvolupament socioeconòmic del Camp de Tarragona; Preparació i càrrega de les dades demogràfiques al Camp de Tarragona, i Treballs de definició de xarxes ecològiques per al planejament territorial per a cada una de les comarques que constitueixen l’àmbit funcional del Camp de Tarragona.

A la darreria del 2002 s’havien establert contactes amb el CONSORCI DEL CAMP DE TARRAGONA per a la constitució d’una comissió d’estudis de les necessitats d’infraestructures. També s’havia establert la metodologia que calia seguir per realitzar el PTP, que hauria de preveure els aspectes següents: anàlisi de la morfologia del territori i identificació de les unitats de paisatge com a fonament que permetés establir una gradació de les aptituds del territori per a acollir activitats; estructuració del territori en unitats de planificació on es concretarien les previsions de desenvolupament socioeconòmic i les determinacions per al planejament urbanístic de manera compatible amb els principis del desenvolupament sostenible i amb el coneixement i respecte del patrimoni arquitectònic i de la morfologia dels assentaments urbans; integració en el conjunt de tots els aspectes que la Llei de política territorial i el Pla territorial general determinaven. Segons el Departament de PTOP, el PTP del Camp de Tarragona dedicaria una atenció especial a les seves singularitats, o sigui, als sistemes costaners amb assentaments turístics i a la presència d’un important assentament industrial.

El procés participatiu. Les taules
Amb l’objectiu de definir el que hauria de ser el PTP amb el màxim consens de tots els agents del territori, des del Departament de PTOP, i amb la col·laboració del Consorci del Camp de Tarragona, es va impulsar, durant el 2003, la realització de quatre taules participatives sectorials.

La primera es va realitzar a la darreria del mes de juliol a Tarragona i va tractar sobre les infraestructures i la mobilitat. Com a ponents hi van participar diversos responsables del Departament de PTOP que van exposar els principals eixos i els darrers treballs realitzats respecte del Pla del sistema logístic català, el Pla de carreteres i el Pla director d’infraestructures ferroviàries. Entre els aspectes destacats hi figurava la presentació dels projectes ferroviaris per al període 2005-2010, entre els quals hi havia la connexió entre el FERROCARRIL DEL CORREDOR DEL MEDITERRANI i el Ferrocarril d’Alta Velocitat, la rehabilitació de la línia Reus-Roda de Barà, la millora dels accessos ferroviaris al Port de Tarragona, el cobriment de la via fèrria a Tarragona i el tren lleuger del Camp (Tramcamp). També es van presentar els principals eixos del segon pla de carreteres que considerava que s’havia d’aprofundir en la mi-llora de la qualitat de la xarxa viària per tal de garantir la fluïdesa del trànsit, la millora de la seguretat o la qualitat ambiental. En el camp de la logística van posar de manifest la manca d’intermodalitat entre el tren i els altres mitjans de transport.

Aquesta primera taula participativa va ser qualificada d’electoralista per l’alcalde de Reus i membre de l’executiva nacional de Partit dels Socialistes de Catalunya, Lluís Miquel Pérez, que afirmava que durant vint-i-tres anys la Generalitat s’havia oblidat d’aquest territori. A més va dir que el Pla territorial suposava molta feina i que l'elaboració seria interrompuda a la tardor per les eleccions al Parlament.

La segona taula participativa es va realitzar a mitjan mes de setembre a Valls i va estar centrada en el desenvolupament econòmic. Es va debatre la necessitat de gestionar la ubicació de les grans empreses per mitjà d’un sistema supramunicipal, els avantatges de planificar l’espai agrari i la conveniència de desviar una part de l’oferta turística de costa cap a l’interior perquè totes les comarques se’n poguessin beneficiar. Una de les conclusions a què es va arribar va ser la necessitat de mantenir l’actual equilibri entre pobles petits i grans ciutats, per evitar caure en l’homogeneïtzació i massificació de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La tercera de les taules participatives es va realitzar a la darreria del mes de novembre a Montblanc i va tractar sobre el sòl no urbanitzable. En aquesta ocasió, el principal punt de debat va ser la necessitat de promoure una gestió eficaç de l’espai agrari, promovent la creació d’un parc agrari discontinu o un contracte que subvencioni els agricultors per la seva tasca de gestors del territori. En el debat es va posar de manifest la manca de planejament del sòl no urbanitzable, que el converteix en un espai fràgil davant les transformacions territorials recents, i la necessitat d’establir connectors ecològics, protegir els espais forestals, els aqüífers i la franja litoral.

La darrera de les taules participatives va tenir lloc a Reus al principi de desembre i va tractar sobre els sistemes urbans. En aquest cas es va debatre sobre quatre grans qüestions. La primera, sobre el planejament de les grans infraestructures, on Francesc Santacana, cap del Servei Territorial d’Urbanisme de Tarragona, va defensar la capacitat de decisió de les institucions del Camp en el traçat i característiques. El mateix Santacana va fer esment de la situació de congestió que vivia el litoral de la Costa Daurada i de la pressió que rebien els escassos espais oberts. Un altre aspecte que es va tractar va ser la situació de la zona del Massís del Gaià i la interrelació entre els diferents municipis que en formen part, des de la Baixa Segarra fins al Baix Gaià. El darrer aspecte tractat va ser la necessitat de planificar els espais agrícoles del Priorat i del centre del Camp i de donar solucions als municipis de muntanya.

El procés de redacció del Pla va quedar temporalment aturat coincidint amb la celebració de les eleccions autonòmiques fins que el nou govern entrant de la Generalitat en va reprendre els treballs i es va comprometre en el seu ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES a tenir-lo aprovat l’octubre del 2005.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati