Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

Durant l’abril de 2006 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) presenta l’Avantprojecte del Pla territorial parcial (PTP) de Ponent, que inclou les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. El document s’estructura en tres grans àmbits: concentrar el creixement de població en els assentaments de més grandària, preservar el territori amb tres nivells de protecció en sòl no urbanitzable i millorar la mobilitat dels ciutadans amb inversions en carreteres, ferrocarril i aeroports. Un cop rebuts els suggeriments per part del territori, en què es critica la proposta de creixement que limita els petits nuclis i l’excessiu proteccionisme del paisatge, el PTP de Ponent rep l’aprovació inicial l’octubre de 2006 i s’obre un període d’al•legacions de tres mesos.

Articles posteriors 2007

Les comarques que integren l’àmbit de Ponent (les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell) s’obren a l’oest de Catalunya en una conca tancada per les serralades prepirinenques al nord, l’altiplà segarrenc a llevant i la Serralada Prelitoral al sud. Aquest espai és la plana més extensa del país, forma part de la depressió de l’Ebre i el 2006 constava de 336.342 habitants.

L’extensió total de l’àmbit del PTP de Ponent ocupa el 18% del territori de Catalunya, amb un relleu caracteritzat per tenir quatre comarques (el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell) amb més d’un 80% de superfície amb un pendent inferior al 20%, percentatge que el Pla territorial general de Catalunya i la LLEI D’URBANISME determinen com a límit superior apte per a la urbanització, la qual cosa situa l’àmbit de Ponent com un espai privilegiat en matèria de disponibilitat de sòl apte per a transformar.

El predomini majoritari d’usos extensius del sòl i uns nivells baixos d’urbanització en relació amb el conjunt de Catalunya caracteritzen l’àmbit com un espai eminentment rural. Per contrast amb altres territoris de Catalunya, aquest espai rural es caracteritza per la forta presència d’activitats agràries, que han format la generació d’un paisatge variat i característic alhora.

Al mateix temps, algunes àrees d’aquest territori es troben sotmeses a processos de transformació econòmica vinculats a activitats industrials, terciàries i logístiques, o de transformació i creixement urbà. Lleida i la seva extensa àrea urbana, l’emergent activitat al llarg del tot el corredor de l’autovia A-2 (i en menor mesura al voltant de les nacionals N-230 i N-240) i la presència de petites ciutats amb dinàmiques pròpies (Balaguer, Artesa de Segre, Ponts, Mollerussa, Bellpuig, Tàrrega, Cervera, Agramunt i Guissona) constitueixen espais amb capacitat d’atracció i desenvolupament econòmic.

Precedents
El setembre de 2002 la Universitat de Lleida (UdL) lliurava un document amb les bases per a la redacció del futur PTP de Ponent i un altre per al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, encarregats per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

Gairebé dos anys després, el 16 de juliol de 2004, el secretari per la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel•lo, acompanyat pel director del Programa de Planejament Territorial, Juli Esteban, es van reunir amb els presidents dels consells comarcals de l’àmbit i amb els alcaldes de les capitals de comarca per informar-los sobre l’inici dels treballs del PTP de Ponent. En aquesta reunió es va establir el calendari de treball i es va obrir el procés del diàleg entre els àmbits locals de les comarques de Ponent i el Govern català per a elaborar el planejament territorial. El Govern es va comprometre a tenir elaborat per a l’any 2005 el document inicial.

En la mateixa reunió es va acordar la constitució d’un consell de seguiment del Pla, integrat per un representant del Govern de la Generalitat i per representants dels consells comarcals i dels ajuntaments de l’àrea, i d’un consell tècnic per al seguiment dels treballs del Pla, integrat per tècnics dels ens locals que estarien en contacte amb l’equip redactor del Pla per tal de conèixer-ne el contingut i les opcions que planteja.

Paral•lelament es va encarregar a la UdL l’organització d’un seguit de debats ciutadans sobre el contingut del Pla. Aquestes jornades es van dur a terme entre el 27 de gener i el 9 de febrer de 2005, i tingueren el format de discussions sectorials per als tres sectors en què es preveia organitzar el Pla: el primer debat, a Tàrrega, fou sobre el sistema d’assentaments, el segon, a Balaguer, sobre el sistema d’infraestructures, i el tercer, a Lleida, sobre el sistema d’espais oberts.

La informació que més transcendí d’aquestes jornades fou la previsió de creixement de població d’un 50% en l’horitzó de 2026 per al conjunt de l’àmbit i creixements que suposaven doblar la població a la ciutat de Lleida i a la majoria de capitals comarcals i petites ciutats, emulant el creixement demogràfic i urbanístic de la dècada dels seixanta, aquest cop sobre la base d’una forta immigració estrangera.

Se sotmet a informació pública l’Avantprojecte del PTP de Ponent
Fruit d’aquests treballs previs, mitjançant un edicte de 7 d'abril de 2006, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) amb data de 12 d’abril, es va sotmetre a informació pública durant un període de tres mesos l'Avantprojecte del PTP de Ponent, elaborat pel Programa de Planejament Territorial, adscrit a la Secretaria per a la Planificació Territorial del DPTOP, amb la finalitat de donar participació a totes les institucions afectades i a la ciutadania interessada en el procés d'elaboració del Pla.

Amb el mateix fi però amb més de tres mesos i mig de decalatge va sortir publicat en el DOGC d’1 d’agost un edicte del 27 de juliol, segons el qual se sotmetia a informació pública l'informe ambiental de l'Avantprojecte del PTP de Ponent, formulat en el marc de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient (DOCE 197/30, de 21 de juliol de 2001) i de la seva transposició a l'ordenament jurídic espanyol a través de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, SOBRE AVALUACIÓ DELS EFECTES DE DETERMINATS PLANS I PROGRAMES en el medi ambient (BOE de 29 d'abril de 2006, núm. 102).

El PTP de Ponent constava d’una memòria, amb un contingut justificatiu i explicatiu de les propostes del Pla en el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya; d’uns plànols d’ordenació (a escala 1:150.000 per al conjunt de l’àmbit i 1:50.000 per a l’escala comarcal) on s’expressaven les determinacions gràfiques que definien la proposta espacial; d’unes normes d’ordenació territorial, que regulaven els diferents continguts del document proposta, i, finalment, un informe ambiental (posteriorment informe de sostenibilitat ambiental en l’aprovació inicial), que contenia una avaluació ambiental de les propostes del Pla i n’assenyalava les mesures i recomanacions adequades per a implantar-lo.

El Pla es va organitzar en tres àmbits principals: espais oberts (espais naturals i sòls agrícoles), desenvolupaments urbans (residencials, industrials i terciaris) i infraestructures (xarxa viària i ferroviària).

Les principals fites del Pla eren reforçar les ciutats i els principals nuclis urbans de Ponent, especialment Lleida, Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, Mollerussa i Tàrrega, com a pols de creixement i de serveis; ordenar el procés d’urbanització, preservant l’activitat agrària i els petits nuclis rurals; potenciar l’espai per a les activitats econòmiques, tot fomentant la cooperació dels ajuntaments en la gestió dels nous polígons industrials; reforçar l’accessibilitat a la xarxa viària i ferroviària i preveure les noves necessitats vinculades a l’alta velocitat i a l’eix transversal ferroviari, i protegir el paisatge com a patrimoni ambiental, cultural i econòmic i com a eina per a fixar la població al territori.

El territori dóna resposta als postulats de l’Avantprojecte
La participació en el procés de consulta pública de l’Avantprojecte de Pla ha comportat la presentació de cent sis escrits amb suggeriments sobre el projecte inicial. D’aquests, vuit procedien de diversos departaments i organismes de la Generalitat, sis dels consells comarcals, seixanta-un d’ajuntaments, vint-i-set de particulars i tres d’associacions.

Pel que fa a la participació en el procés de consulta pública de l’Informe de sostenibilitat ambiental de l’avantprojecte de Pla, es van rebre quinze escrits, distribuïts entre els diversos organisme de la Generalitat (4), ajuntaments (4), associacions (3), consells comarcals (2), particulars (1) i l’administració de l’Estat (1).

Els principals motius de reclamació o crítica han estat, pel que fa al sistema d’espais oberts, la reducció de les àrees de protecció especial; pel que fa als assentaments, els obstacles al desenvolupament urbanístic i d’activitats en els petits municipis i la reformulació de l’organització en sistemes i subsistemes de les àrees funcionals de l’àmbit; i en el camp de les infraestructures, les demandes s’han centrat bàsicament en la remodelació dels traçats de l’AUTOVIA C-13 VARIANT SUD DE LLEIDA, la implantació del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA i en l’accés ferroviari al futur AEROPORT DE LLEIDA-ALGUAIRE. Hi ha hagut, però, reclamacions de caire més formal, com la de l’Ajuntament de Lleida, que sol•licitava el canvi de nom de l’àmbit pel de Terres de Lleida.

El PTP de Ponent rep l’aprovació inicial
Un cop tancat el període de consulta, i valorats, incorporats o desestimats els suggeriments presentats per les diferents administracions, entitats i particulars, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant un edicte de 13 d'octubre de 2006 (DOGC de 18 d’octubre de 2006), va aprovar inicialment el PTP de Ponent i el seu informe de sostenibilitat ambiental, obrint un període d’informació pública de tres mesos en el qual els organismes públics, les entitats i els particulars afectats podien presentar les al•legacions que consideressin oportunes. Als documents presents en l’Avantprojecte, s’hi va afegir un estudi econòmic i financer, que presentava una avaluació dels efectes previsibles del Pla sobre l’economia del territori, i també una valoració del cost de les actuacions prioritàries amb la previsió de fórmules possibles de finançament.

El 17 de novembre de 2006 diversos professionals de l'urbanisme i l'economia es van reunir a la ciutat de Lleida per debatre el projecte en la Jornada sobre el PTP de Ponent.

A final d’any el Pla es trobava en període d’informació pública, que acabava el 18 de gener de 2007. Segons el coordinador del Pla, Gabriel A. Palacio Villacampa, després de rebre i valorar les al•legacions rebudes en aquest període, es procedirà a confegir un text refós per a la seva posterior aprovació provisional. Un cop aprovat provisionalment pel conseller, s’haurà de trametre a la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, que elaborarà un dictamen preceptiu. Finalment, correspondrà al Govern, vist aquest dictamen, aprovar definitivament el Pla.

Més informació
www10.gencat.net
www10.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame