Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

El 30 d’agost s’aprova inicialment el Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. A partir d’aquesta data i durant tres mesos, el Pla es posa a exposició pública i es procedeix a la consulta dels agents interessats. El secretari de Política Territorial, Oriol Nel•lo, presenta el Pla a Manresa i a Vic. A Osona, diversos alcaldes de la comarca es mostren partidaris de la vegueria de l’Alt Ter i són crítics amb el nou Pla, al qual presenten al•legacions conjuntes. També presenten diverses al•legacions el Consell Comarcal del Bages, la CUP-Vic i ICV-Bages, totes elles de caire ambiental o relacionades amb l’encaix de les noves infraestructures.

Antecedents 2006

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar l’abril de 2006 l’Avantprojecte del pla territorial parcial de les Comarques Centrals (PTPCC), que ordenava l’àmbit territorial integrat per les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès.

L’Avantprojecte es basava en unes hipòtesis de creixement econòmic i demogràfic de la regió en l’horitzó temporal del 2026. Preveia un creixement demogràfic del 65%, amb el qual s’assolirien els 700.000 habitants, es crearien 170.000 llocs de treball i es construirien 116.000 habitatges nous. El gros d’aquest creixement se situava a les àrees urbanes de les capitals comarcals i a ciutats mitjanes com Cardona, Manlleu o Torelló.

D’altra banda, el Pla identificava la xarxa d’espais oberts de la regió i n’establia diferents nivells de protecció. Un dels aspectes més complexos era l’encaix amb l’ampliació de la xarxa d’infraestructures de mobilitat prevista pel Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (PITC), que incloïa projectes d’envergadura com el FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA i L’AUTOVIA C-15 (EIX DIAGONAL).

A final de 2006 es va presentar l’Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del Pla on s’indicava que les propostes del Pla tenien un balanç ambiental positiu i representaven una millora ambiental respecte de l’alternativa zero, és a dir, l’escenari tendencial sense el pla.

Aprovació inicial i presentació del Pla
El Pla territorial es va aprovar inicialment el 30 d’agost de 2007. A partir de llavors, el Pla i l’ISA associat es van posar a informació pública durant tres mesos. Durant aquest període el Pla i l’ISA també es van sotmetre a la consideració i consulta de les corporacions, associacions i entitats interessades, per tal que aquestes tinguessin l'oportunitat de comunicar el que consideressin oportú en relació amb l’àmbit de les seves funcions i competències.

A mitjan octubre, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va presentar el Pla a Vic i a mitjan novembre ho va fer a Manresa.

Els alcaldes d’Osona, els més crítics amb el Pla
La presentació del Pla a Vic va posar de manifest les reticències de bona part dels alcaldes osonencs. L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal (Convergència i Unió, CiU), va ser un dels més crítics, ja que entenia que el Pla no tenia en compte la relació entre Osona i les comarques veïnes del Ripollès i la Garrotxa. D’aquesta manera, Vila d’Abadal tornava a fer avinent la seva preferència per la VEGUERIA DE L’ALT TER, que associaria Osona amb aquestes dues comarques.

Nel•lo, però, va afirmar que el fet que Osona estigués inclosa dins del PTPCC no implicava necessàriament una unió administrativa amb la resta de comarques que s'integraven al Pla i va afirmar que la vegueria de l’Alt Ter continuava sent factible.

D’altra banda, l’alcalde de Vic va mostrar la seva disconformitat amb el fet que el tren transversal no tingués en compte la Garrotxa i el Ripollès, cosa que també va remarcar l’alcalde de Calldetenes, Jaume Mas (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC). Mas també es va mostrar molt crític amb la nova ronda est d’Osona, que havia d’enllaçar Tona amb Torelló, ja que entenia que el nou vial tancaria Vic per totes les bandes. També es va sumar a les crítiques l'alcaldessa de Santa Eugènia de Berga, Filomena Tió (ERC), per a qui el Pla presentava una visió d'Osona excessivament metropolitana i potenciava molt la mobilitat privada en automòbil.

Per la seva banda, l’alcalde de Torelló, Miquel Franch (PSC), va preguntar quin encaix tindria el Pla director de la Vall del Ges amb el PTPCC. I els alcaldes de Manlleu i Taradell, Pere Prat (ERC) i Lluís Verdaguer (CiU), van demanar que els tràmits d'exposició i debat del Pla territorial no endarrerissin el calendari d'aprovació dels plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) dels seus municipis.

A final de novembre, l'assemblea d'alcaldes d'Osona va aprovar un document d'al•legacions conjuntes al PTPC, en què es demanava una sèrie de modificacions relacionades amb les infraestructures i s’apostava per la separació administrativa de la resta de comarques del Pla i la creació de la vegueria pròpia de l’Alt Ter.

El document demanava un model territorial de creixement més sostenible, ja que entenia que les previsions de creixement del Pla eren desmesurades. En matèria d’infraestructures, l’assemblea va demanar que, a més del DESDOBLAMENT DE L’EIX TRANSVERSAL, es millorés la connexió entre aquest i la C-17 i que es preveiés la possibilitat de desdoblar l’EIX VIC-OLOT, que encara no havia entrat en servei. En matèria ferroviària, apostava pel desdoblament de la línia de tren fins a Ripoll, que permetés utilitzar aquest tram com a metro comarcal. A l’últim, en relació amb el ferrocarril transversal de Catalunya, el document demanava que es preveiés una segona estació a la comarca d'Osona per donar servei a la zona del Lluçanès.

Els alcaldes del Bages, per la seva part, van manifestar les seves objeccions a través d’un plec d’al•legacions presentades conjuntament a través del Consell Comarcal. En aquest cas, el to majoritari no va ser tan crític com en el dels alcaldes osonencs, si bé van manifestar la seva inquietud en relació amb el traçat de l’eix ferroviari transversal, que amenaçava la integritat de la zona agrícola del pla de Salelles.

Al•legacions de la CUP i ICV
Alguns partits polítics, com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Vic i la secció Bages-Beguedà-Solsonès d’Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV), van presentar les seves al•legacions. Aquests dos partits coincidien a assenyalar la necessitat de delimitar les àrees de creixement residencial i planificar a escala supramunicipal l’ocupació de sòl per a ús industrial. Així mateix, remarcaven que els recursos hídrics de la regió eren limitats i en aquest sentit es referien a l’ISA del Pla on s’indicava que aquests recursos eren insuficients d’acord amb els creixements previstos. Per últim, demanaven que es promogués més decididament la mobilitat sostenible i els transports públics. ICV reclamava, a més, que el Pla incorporés les disposicions del PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE BAGES i instava el DPTOP a redactar plans directors urbanístics a tots els territoris de les Comarques Centrals que no en tenien.

El 30 de novembre es va tancar el període d’al•legacions i de consulta. A partir d’aquí s’esperava que, un cop analitzades les aportacions rebudes, el DPTOP aprovaria definitivament el Pla durant el primer semestre de 2008.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada