Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN
X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2005

Durant l'abril el Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenta l'avantprojecte del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran i el sotmet a exposició pública. El document promou una xarxa de dotze ciutats pirinenques, protegeix el territori i el paisatge a tres nivells i potencia les comunicacions per carretera i ferrocarril a la zona. Les reaccions institucionals són diverses. Els consells comarcals presenten unes reclamacions conjuntes i parlen de falta d'implicació del món local en la redacció del Pla. Ajuntaments de l'Alta Ribagorça i de la Cerdanya reclamen un tracte més igualitari respecte de les capitals comarcals i els pobles integrants de la futura xarxa de dotze ciutats.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006

L’octubre de 2004 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va presentar un primer avanç del Pla territorial parcial (PTP) de l’Alt Pirineu i Aran davant les autoritats de les sis comarques implicades, és a dir, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya. Així mateix, es va anunciar que durant el 2005 se’n presentaria l’avantprojecte. D’altra banda, entre juliol de 2004 i gener de 2005 es van realitzar un total de cinc sessions de participació ciutadana.

Es presenta l'Avantprojecte del PTP de l'Alt Pirineu i Aran
El 16 d’abril el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va presentar a Sort l’Avantprojecte del PTP de l’Alt Pirineu i Aran davant dels membres de l’Institut de Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran.

L’Avantprojecte se centrava en tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures de mobilitat. L’objectiu global del Pla és que aquest territori es desenvolupi de la manera més eficient i sostenible possible. Des del punt de vista formal, el Pla es compon d’una memòria explicativa i justificativa de les propostes, d’uns plànols d’ordenació a escala 1:50.000 (comarcals) i a escala 1:150.000 (tota la regió) que expressen gràficament les propostes, d’unes normes d’ordenació territorial, algunes d’aplicació directa, d’altres perquè les desenvolupin altres instruments (com ara els plans urbanístics) i finalment d’un informe ambiental.

En relació amb els assentaments urbans, el Pla promou una xarxa de dotze petites ciutats pirinenques prestadores de serveis i que han d’estructurar els deu sistemes urbans i els dos subsistemes definits en l’àmbit: Vielha, Les-Bossòst, Esterri d’Àneu, Sort, el Pont de Suert, la Pobla de Segur, Tremp, la Seu d’Urgell, Organyà, Oliana, Bellver de Cerdanya i Puigcerdà. D’aquests sistemes, en quatre (Puigcerdà, la Seu, Tremp i Sort), s’hi potencia el creixement urbanístic perquè exerceixen una certa capitalitat, tenen un pes demogràfic rellevant i unes bones condicions de connectivitat en el territori.

A la resta, tret de Vielha, el creixement és opcional i el Pla promou l’alentiment de la classificació de nou sòl urbanitzable i la construcció de segones residències, i desplaça les inversions cap a altres usos turístics de menys impacte paisatgístic com ara els hotelers. Al sistema urbà de Vielha, atesa la manca d’espai lliure planer apte per al creixement urbà, es proposa una estratègia de canvi d’ús i reforma interior per propiciar un major equipament i una major activitat econòmica.

A la resta de nuclis de població de la regió pirinenca, uns quatre-cents, no s’hi prohibeixen noves construccions, però es considera que no són aptes per a més intervencions urbanístiques exteriors. El creixement que experimentés hauria de ser simplement el propiciat per la demanda interior, i en la majoria de casos es proposen estratègies de consolidació del sòl classificat i de diversificació i reequipament de la trama urbana.

Pel que fa als espais oberts, el Pla estableix una gradació de protecció del sòl mitjançant la definició de tres categories bàsiques, que són també les utilitzades a la resta de plans territorials parcials: espais de protecció especial (71,3% de tota la regió), espais de protecció territorial (27%) i espais de protecció preventiva (1,2%). Entre els espais de protecció especial, s’inclouen aquells que ja estan protegits per la legislació ambiental, espais proposats per a la XARXA NATURA 2000, els connectors ecològics i territorials que enllacen aquests espais protegits i catorze àrees d’interès agrícola repartides, sobretot, al llarg dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Els espais de protecció territorial són aquells no aptes per al desenvolupament urbà (per raons topogràfiques, de risc natural, de localització o de distància a les infraestructures) o que, no sent indispensables per al desenvolupament del sistemes urbans, tenen valors notables i funcions d’interès que aconsellen no ocupar-los. Per a desenvolupar- los caldrà que les actuacions previstes siguin d’interès estratègic i territorial i caldrà justificar que no hi ha alternatives adequades en sòl urbanitzable. En aquest sòl s’hi haurien de produir les ampliacions viables de dominis esquiables, bàsicament a l’Aran i a la VALL FOSCA. Els espais de protecció preventiva són aquelles àrees on el planejament urbanístic podria classificar nou sòl urbanitzable i on s’haurien de concentrar les actuacions admissibles en sòl no urbanitzable.

Finalment, quant a les infraestructures de mobilitat, el Pla proposa construir 104 km de carreteres de nou traçat amb variants, túnels i nous accessos, i condicionar 54 km de la xarxa actual. Els tres nous túnels prioritaris són el de Toses, el de Comiols i el de Perves. Així mateix, desprioritza projectes de túnel continguts en plans vigents com el de Mont-rebei, el de Salau o el de Cabús. Les rutes viàries que proposa potenciar són un nou eix estratègic que passaria pel Pallars Jussà i enllaçaria amb l’N-230 i la Vall d’Aran, l’eix Transeuropeu de l’E-9 al seu pas per la Cerdanya (adequant-lo a les característiques d’un eix d’aquest rang i minimitzant l’impacte sobre la comarca), l’accés a Andorra al tram de l’Urgellet (desdoblant-lo entre el Pla de Sant Tirs i la frontera amb l’objectiu d’acabar amb els col·lapses circulatoris que s’hi solen produir), i L’EIX PIRINENC a través del condicionament del port del Cantó i el coll de la Creu de Perves. En el cas del port del Cantó i del port de la Bonaigua (que també es proposa condicionar) no s’exclouen, a llarg termini, solucions en forma de túnel. D’altra banda, el Pla també proposa la millora de les infraestructures i la gestió de les línies ferroviàries de LA POBLA DE SEGUR i de PUIGCERDÀ i la posada en marxa de l’aeroport regional de la Seu-Andorra [2004:9] i de dos aeròdroms a la Cerdanya i al Pallars Jussà.

Un cop presentat l’avantprojecte, el PTP va sortir a exposició pública el 23 d’abril durant un període de quatre mesos amb la finalitat de permetre la participació a totes les institucions i als ciutadans i ciutadanes interessades. Paral·lelament a l’exposició pública, el DPTOP va dur a terme durant la segona quinzena d’abril i la primera de maig sis sessions informatives per presentar i explicar els continguts del Pla als ajuntaments pirinencs i als consells comarcals.

D’altra banda, el 22 de juny es va sotmetre a informació pública durant un període de dos mesos l’informe ambiental de l’Avantprojecte del PTP de l’Alt Pirineu i l’Aran. L’informe es formulava en el marc de la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, coneguda també com a Directiva d’avaluació ambiental estratègica.

Reaccions dels ajuntaments i dels consells comarcals
La presentació de l’Avantprojecte del PTP de l’Alt Pirineu i Aran va generar reaccions diverses entre els agents polítics i territorials directament implicats.

Alguns alcaldes de municipis pirinencs, com ara el d’Organyà o el de Bossòst, van assegurar que no hi havien participat i que en tenien poca informació. L’alcalde del Pont de Suert, Albert Alins (CiU), va lamentar que el Pla “s’havia redactat pensant en les segones residències i sense tenir en compte la gent que viu al territori”. L’alcalde de Sort, Agustí López (CiU), va valorar satisfactòriament la millora de les comunicacions, els usos turístics i les trames urbanes, però va criticar les restriccions que s’imposaven a les comarques del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. A més a més, va demanar al Govern de la Generalitat que prioritzés l’habitatge social per davant de la segona residència. Altres alcaldes com el de Tremp o el de la Seu d’Urgell van rebre positivament el document.

Els alcaldes de l’Alta Ribagorça van reivindicar per al Pont de Suert un tracte igualitari respecte a altres capitals de comarca (Puigcerdà, la Seu, Tremp i Sort). Els alcaldes de la Vall de Boí, el Pont de Suert i Vilaller, Joan Perelada (CiU), Albert Alins i Jaume Monsó (IV, Independents per Vilaller), respectivament, van titllar de perillós i discriminatori el fet que el creixement del Pont de Suert es fixés com a potencial i no com a obligatori. Juli Esteban, director del Programa de Planejament Territorial del DPTOP, es va comprometre a “trobar la fórmula que apaivagués el malestar dels alcaldes i garantís que el rang del Pont de Suert no fos inferior respecte a les altres capitals”.

A final d’agost, coincidint amb l’acabament del termini de presentació d’al·legacions al Pla, els sis consells comarcals, tots de Convergència i Unió (CiU), van coincidir en diverses reclamacions: un calendari de les inversions previstes, una universitat pròpia, nous hospitals comarcals a l’Alt Urgell i al Pallars Sobirà, l’allargament de la línia ferroviària de la Pobla de Segur fins a Sant Girons i la de Puigcerdà fins a la Seu d’Urgell i Andorra, una protecció de les zones naturals que no limités la projecció turística de la zona i més criteris per mantenir la ramaderia. D’altra banda, els consells comarcals van presentar un manifest on reclamaven més participació del món local en l’elaboració del Pla perquè creien que no s’havia tingut en compte l’opinió del territori. A més a més, consideraven el Pla “incomplet” perquè se centrava en l’urbanisme i no abordava prou els problemes dels ciutadans.

En les seves al·legacions, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà va criticar que en la xarxa de petites ciutats es preveiés la possibilitat de creixement urbanístic i la instal·lació d’activitats econòmiques i serveis, mentre que la resta de municipis quedessin relegats a mantenir-se tal com estaven. En aquest sentit, diversos municipis de la Cerdanya com Alp, Bolvir i Fontanals van criticar el Pla perquè només afavoria Puigcerdà i Bellver. El Consell Comarcal de la Cerdanya, per la seva part, va demanar el soterrament de l’eix entre el túnels del Cadí i del Pimorent al seu pas per les poblacions. El Conselh Generau d’Aran va demanar la segregació de la carretera N-230, amb una part important del traçat amagada sota túnels, una millora del transport públic a l’interior de la comarca, i més ajuts per construir pisos de protecció oficial i habitatge concertat. L’alcalde de Vielha va sol·licitar que el Pla permetés el creixement de L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE BAQUEIRA-BERET cap a Pincela i Barradós.

Estudis i iniciatives paral·leles al PTP de l'Alt Pirineu i Aran
Paral·lelament a l’elaboració del PTP de l’Alt Pirineu i Aran, el DPTOP impulsava estudis més específics per donar resposta a diverses problemàtiques de les zones de muntanya. A principi de març de 2005 Joan Ganyet, director general d’Arquitectura i Paisatge del DPTOP, va explicar que la seva direcció general havia encarregat un inventari sobre els pobles abandonats del Pirineu. Aquest estudi era la primera fase d’una estratègia per recuperar el major nombre possible de pobles pirinencs que, des de feia anys, havien quedat deshabitats. Amb aquesta estratègia, a més, es pretenia desviar la construcció de segones residències cap als nuclis abandonats i alliberar així diverses zones pirinenques de la forta pressió urbanística. Un cop finalitzat l’inventari, la fase següent consistiria a estudiar cas a cas els criteris d’intervenció més adequats. Dels dos-cents pobles que es calculava que estaven abandonats, se’n pretenien recuperar, en una primera fase, una cinquantena. Per dur a terme una prova pilot, es va escollir recuperar el poble d’Aramunt, al Pallars Jussà.

El mateix dia que es va presentar el PTP de l’Alt Pirineu i Aran, el DPTOP, a través de la Direcció General d’Urbanisme, va donar a conèixer les Normes arquitectòniques complementàries per als municipis pirinencs. Aquesta proposta normativa consistia en uns criteris unitaris per preservar la identitat paisatgística d’aquests municipis, sobretot pel que fa a l’escala, la forma i els colors dominants de les edificacions. La proposta es va lliurar als ajuntaments perquè es pronunciessin sobre la possibilitat d’integrar les normes en els respectius plans d’ordenació urbanística municipal. Donat cas que no les incorporessin, el DPTOP valoraria la integració de les normes en els plans directors que s’estaven elaborant a la Cerdanya, al Pallars Sobirà i a la VALL D’ARAN.

El 23 d’agost va finalitzar la consulta pública de l’avantprojecte del PTP de l’Alt Pirineu i Aran. A partir de llavors, el DPTOP va començar a estudiar les al·legacions presentades i a incorporar-les-hi. A final d’any, el Pla restava pendent d’aprovació inicial. Un cop se superés aquest tràmit, estava previst sotmetre’l novament a un període d’informació pública de dos mesos de durada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati