Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L'ALT PIRINEU I ARAN
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques presenta el mes d'octubre a la Seu d'Urgell un avanç del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran davant les autoritats de les sis comarques implicades. Poc després es constitueix la Comissió de Participació Local per tal de debatre i definir el contingut de les propostes. Es preveu que el Pla estigui aprovat inicialment a l'inici del 2005.

Articles posteriors 2005, 2006

L'any 1983 la Llei 23/1983, de 21 de novembre de política territorial va crear la figura del Pla territorial general de Catalunya (PTGC), dels plans territorials parcials (PTP) i dels plans territorials sectorials; més tard, s'hi va afegir la dels plans directors territorials. El 1995, es va aprovar el PTGC al Parlament, i quedava pendent el planejament territorial parcial dels subàmbits funcionals d'intervenció que es definien. El 2001, després de cinc anys, va ser aprovat el Pla territorial parcial de les Terres de l'Ebre. El Govern de la Generalitat té l'objectiu, segons consta en un dels punts de l'ACORD DE GOVERN, d'elaborar i aprovar tots els que falten en el termini més breu possible.

Durant el 2004, el Govern de la Generalitat va reemprendre la redacció dels PTP pendents dels diversos àmbits del territori català, essent el primer el de l'Alt Pirineu i Aran. Poc després es va iniciar també la redacció dels PTP de les comarques centrals, de la plana de Lleida, de les comarques gironines, del Camp de Tarragona i de l'àmbit metropolità de Barcelona.

La regió de l'Alt Pirineu i Aran, que comprèn les comarques pirinenques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i la Cerdanya, va ser reconeguda com a àmbit funcional diferenciat per la Llei 24/2001, de 31 de desembre.

L'augment de les xifres de construcció residencial al Pirineu en els darrers anys, lligat principalment al turisme d'hivern i a la proliferació de segones residències, va despertar inquietud en diferents sectors de la societat pirinenca per l'impacte i el deteriorament paisatgístic que consideraven suposaria per al territori. A final d'any es va crear, des de l'Institut d'Estudis Ceretans, la plataforma Salvem el Pirineu que coordinava les plataformes ceretanes de Salvem Pedra i Salvem Puigcerdà i estava integrada per una dotzena d'entitats de diferents comarques pirinenques, amb l'objectiu d'alertar sobre la pressió urbanística de les zones de muntanya. Es van realitzar campanyes per a protestar per la permissivitat d'algunes administracions locals davant d'aquests projectes d'urbanització com ara el cas del dels PLANS URBANÍSTICS DEL PALLARS o el del PLA DEL CIRERER I LA PASTORAL DE PEDRA a Bellver de Cerdanya.

Contingut de l'avanç del Pla
L'1 d'octubre es va presentar a la Seu d'Urgell un avanç del PTP de l'Alt Pirineu i l'Aran davant les autoritats de les sis comarques implicades.

L'objectiu principal del Pla era dotar d'un marc de referència el planejament urbanístic municipal i l'actuació de l'Administració en la regió de l'Alt Pirineu. Així, està previst que inclogui directrius en tres àmbits específics: els sistema dels espais oberts, les previsions per als desenvolupaments urbans i les previsions d'infraestructures.

Segons va explicar el secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Oriol Nel·lo, amb aquest PTP el Govern apostava per mantenir l'activitat agrícola i la biodiversitat, per un creixement demogràfic concentrat al voltant dels nuclis principals de població i per una reordenació del mercat immobiliari capaç d'aturar l'augment de segones residències i de desestacionalitzar la pressió antròpica del turisme.

Nel·lo va afirmar que el Govern elaborava un PTP de l'Alt Pirineu i Aran que incidia en el planejament urbanístic, en el tractament de les segones residències, en la priorització de les inversions en infraestructures i en l'orientació del sector de l'esquí perquè "el Govern està fermament convençut de la necessitat de dotar la societat pirinenca de nous instruments per a ordenar el territori i potenciar el desenvolupament futur". Respecte a l'esquí, Nel·lo va afirmar que s'estaven plantejant la necessitat d'anar transformant a poc a poc les estacions d'esquí en estacions de muntanya, amb esports d'aventura i activitats de lleure i familiars que permetessin desestacionalitzar la demanda i afrontar els reptes derivats del canvi climàtic.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va encarregar a un equip d'economistes de l'Institut d'Estudis Territorials i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) la redacció d'un estudi comparatiu sobre la fiscalitat diferencial de la segona residència a Europa i la possibilitat d'implantar un impost sobre la residència secundària que en regulés el creixement i revertís en el territori. Depenent dels resultats d'aquest estudi, la Generalitat sospesaria establir una fiscalitat diferenciada per a cada tipus d'habitatge, en funció del tipus de residència.

Elements de participació en l'elaboració del PTP
Amb l'objectiu d'incorporar al PTP les estratègies i actuacions que els agents del Pirineu consideraven necessàries es va constituir la Comissió de Participació Local, integrada per representants dels consells comarcals i dels ajuntaments. Tanmateix es va impulsar un conjunt de debats oberts als ciutadans. Es van realitzar un total de cinc sessions de participació entre juliol de 2004 i gener de 2005, dos de les quals van ser organitzades a través d'un conveni entre el DPTOP i la Universitat de Lleida. Els actes es van celebrar a Vielha, la Seu d'Urgell, Tremp, Puigcerdà i Sort.

El 28 d'octubre, durant una d'aquestes sessions celebrada a Tremp, es va destacar la necessitat que el Pla regulés les edificacions de segones residències i promogués la construcció d'hotels i altres activitats que diversifiquessin l'economia de l'Art Pirineu. Desde Barcelona Oriol Nel·lo va argumentar que "el desenvolupament hoteler permet estalviar consum de sòl, la dotació d'infraestructures i augmenta de manera extraordinària el nombre i la durada dels llocs de treball creats, la despesa induïda i també el nombre de pernoctacions". Juli Esteban, director del PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL, va afegir que "caldrà analitzar població a població per a determinar la capacitat de creixement de cada nucli."

Altres plans en marxa amb incidència a l'Alt Pirineu i Aran
Durant el 2004 el Govern va iniciar l'elaboració de tres plans directors urbanístics per a les tres comarques del Pirineu amb una dinàmica de transformació més accentuada: la VAL D'ARAN, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. L' objectiu d'aquests plans, que s'haurien d'elaborar en estreta col·laboració amb les administracions locals i amb la participació de la societat pirinenca, era concretar les previsions i els compromisos establerts al Pla territorial parcial i donar les directrius bàsiques per als plans d'ordenació urbanística municipal.

Paral·lelament, a través d'una comissió interdepartamental presidida pel conseller Joaquim Nadal, el Govern de la Generalitat va iniciar la redacció d'un pla director de les estacions d'esquí i de muntanya, amb dos objectius centrals: establir quina hauria de ser l'evolució del domini esquiable en el futur, d'acord amb els requeriments econòmics i ambientals i amb les previsions de la demanda. I, en segon lloc, establir les estratègies d'actuació de l'Administració en relació amb el suport a aquests equipaments esportius. Finalment, també es va avançar en la concreció de les Normes complementàries en matèria d'arquitectura i urbanisme d'aplicació en les comarques de muntanya, amb l'objectiu de dotar els municipis dels instruments necessaris a l'hora de regular la tipologia de les edificacions i el tractament arquitectònic.

Oriol Nel·lo, que va destacar la importància d'elaborar plans territorials participats per les administracions locals, les entitats i la ciutadania en general, va anunciar a la primeria de novembre que el 2005 estarien enllestits els avantprojectes del Pla i amb aprovació inicial tant el Pla territorial de l'Alt Pirineu i l'Aran com el Pla director de l'esquí. Després el Pla seria explicat i debatut, tant amb els ajuntaments i consells comarcals com amb les entitats i persones interessades.

Més informació
www.depana.org
www.pirineus.org/aim/arxius/debats/4Berga.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada