Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA SECTORIAL DE CABALS DE MANTENIMENT
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2006

El Govern català aprova de manera definitiva el Pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM). Aquest instrument de gestió defineix un règim de cabals per a tres-cents vint trams fluvials de Catalunya que garanteixin el conjunt de les seves funcions ecosistèmiques. Es detecten problemes significatius en cent noranta trams, el 88% dels quals afectats per aprofitaments hidroelèctrics. La implementació del PSCM es realitzarà en els plans de gestió que hauran d’estar aprovats l’any 2009. Per altra banda, a l’Ebre es treballa en la redacció del nou Pla integral de protecció del delta de l’Ebre (PIPDE), eina que entre altres aspectes haurà de definir un cabal mínim per al tram final del riu. Aquest aspecte és el que ha generat més controvèrsies, especialment per part de les organitzacions ambientalistes i les institucions aragoneses.

Antecedents 2004

El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya (CIC) de l’any 1998 preveu la redacció d’un pla sectorial de cabals de manteniment (PSCM) per tal de garantir el funcionament, la composició i l’estructura dels ecosistemes fluvials en una qualitat acceptable. El Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el va aprovar de manera provisional el 3 de novembre de 2005.

D’altra banda, la Llei 11/2005 que modifica el PLA HIDROLÒGIC NACIONAL (PHN)  va permetre la creació d’una comissió mixta formada per tècnics designats pel Ministeri de Medi Ambient (MMA) i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) amb l’objectiu de redactar el nou PLA INTEGRAL DE PROTECCIÓ DEL DELTA DE L’EBRE (PIPDE). El PIPDE ha de definir entre altres qüestions el cabal ecològic per al tram final de l’Ebre amb la participació de tots els agents socials a través de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE).

Aprovació definitiva del Pla sectorial de cabals de manteniment
El Govern català va aprovar de manera definitiva el PSCM el 4 de juliol de 2006 després de rebre l’informe favorable del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Es complia amb el mandat del PHN que estableix la necessitat de realitzar estudis específics per a establir cabals de manteniment.

La importància de garantir els cabals que assegurin el conjunt de funcions ecosistèmiques es va constatar l’any 2005 per part de l’ACA. La diagnosi dels riscos que impedeixen assolir un bon estat ecològic havia assenyalat l’alteració del règim de cabals i l’existència de barreres que eviten la connectivitat com a principals factors a corregir. Cal recordar que la Directiva marc de l’aigua (DMA) 2000/60/CE pretén assolir l’any 2015 el bon estat del conjunt de masses d’aigua.

Cal tenir en compte, però, que els cabals de manteniment no han de complir-se sempre. Es tracta d’un llindar per sota del qual el sistema fluvial entra en un estat crític i per tant es recomana no extreure més aigua.

En aquest sentit el PSCM defineix els cabals mínims en tres-cents vint trams fluvials que només seran aplicats de manera immediata en les noves concessions. En canvi, per a la revisió de les concessions en curs caldrà analitzar cada cas en la redacció dels plans de gestió. Aquesta nova eina incorpora en la seva elaboració estratègies de participació ciutadana que s’hauran d’aprovar el 2009. Precisament, aquests processos participatius es van iniciar el 2006 a la conca alta del Ter i al Gaià-Francolí. El CADS havia valorat molt positivament en l’informe presentat el març de 2006 que la implementació del Pla fos fruit d’un pacte entre l’activitat antròpica i la dinàmica natural.

Per la seva banda, les organitzacions ecologistes van considerar molt satisfactori el Pla. Per exemple el Grup de Defensa del Ter (GDT) va atorgar el denominat premi Peix –que reconeix les aportacions de persones o institucions a la millora dels ecosistemes fluvials– al PSCM.

Els usos hidroelèctrics, principal factor de risc
El Pla detecta problemes significatius en els cabals de cent noranta dels tres-cents vint trams analitzats, dels quals un 88% estan afectats per usos hidroelèctrics. La major part de les derivacions d’aigua a les CIC, les realitzen explotacions hidroelèctriques de baixa potència instal•lades principalment al Llobregat, al Ter, al Fluvià i al Cardener. Es tracta d’instal•lacions fruit del desenvolupament industrial tèxtil del segle XIX. Moltes d’aquestes empreses han tancat però mantenen l’explotació hidroelèctrica per la seva elevada rendibilitat.

Des de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) es considerava en un informe que la revisió de les concessions a les minicentrals era un tema a abordar de manera urgent per a restablir el bon estat ecològic dels rius de les CIC. Per part de l’ACA s’assenyalava que l’aplicació del PSCM pot suposar una reducció lleugera d’una energia que representa el 0,7% del consum elèctric del Principat.

D’altra banda, per primera vegada es va retirar de manera definitiva una concessió d’una minicentral per raons ambientals. El jutjat contenciós administratiu número 2 de Girona va donar la raó a l’ACA de clausurar definitivament la minicentral de Molló (el Ripollès). El cas s’havia iniciat a partir d’una denúncia de l’Associació per a l’Estudi i Millora dels Salmònids (AEMS)-Rius amb vida per l’assecament del Ritort i la riera de Fabert, hàbitats molt rics en truita comuna.

Passos cap a la reducció del transvasament del Ter
L’adjudicació de la DESSALADORA DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA permetrà abastir 60 hm3 a l’àrea metropolitana de Barcelona a partir de l’any 2009. Ha de ser un primer pas per a disminuir el transvasament que des de 1959 es fa des del Ter cap a la conurbació barcelonina. Legalment, aigües avall de la derivació el cabal mínim ha de ser de 3 m3/s, xifra inferior a la proposada pel PSCM i que en anys de sequera s’ha arribat a incomplir. Entitats ecologistes, regants i diverses personalitats han reclamat insistentment que es busquessin mecanismes per a avançar cap a l’anomenada devolution de les aigües del Ter. En aquest sentit, l’agost de 2006 entitats gironines van iniciar una campanya per a reiterar la necessitat de reduir el volum d’aigua transvasada, complir escrupolosament la llei i exigir la transparència en la publicació de les dades de cabals.

El cabal ecològic, element clau del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre
El 6 de febrer la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), i el conseller del DMAH Salvador Milà (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) van acordar la constitució de la comissió tècnica mixta per a la redacció del Pla integral de protecció del delta de l’Ebre (PIPDE). La previsió era invertir 300 MEUR en actuacions al conjunt de la conca catalana de l’Ebre, entre les quals destacaven la DESCONTAMINACIÓ DE L’EMBASSAMENT DE FLIX, evitar la regressió del delta i recuperar la qualitat de les aigües de les badies i l’aportació de sediments.

El més següent es reunia per primera vegada la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE), organisme format per una cinquantena de representants del món econòmic, de l’administració local, de la comunitat científica i de les organitzacions ambientalistes, amb l’objectiu de realitzar aportacions al PIPDE. Per als representants ecologistes, una de les tasques prioritàries era la definició del cabal mínim pel tram final del riu.

Administracions i partits polítics aragonesos han estat molt crítics amb la signatura del conveni per a elaborar el PIPDE –especialment a l’hora de fixar el cabal ecològic al Delta– en considerar que suposa el trencament de la unitat de conca, ja que tan sols incorpora la part catalana. En aquest sentit, el 14 de desembre les Corts aragoneses van aprovar per unanimitat una proposició de llei per a modificar el PHN de tal manera que no es puguin definir els cabals de manera bilateral. En un termini pendent de determinar –només s’admet a tràmit una iniciativa autonòmica mensual– el Congrés espanyol debatrà la proposta aragonesa.

A final de juliol Cristina Narbona visitava les Terres de l’Ebre per presentar el document base del PIPDE. Malgrat que va afirmar que es tractava d’un pla obert des de la Plataforma de Defensa de l’Ebre (PDE) es va criticar la precipitació, ja que encara calia incorporar les propostes de la CSTE. La ministra també va anunciar que s’havia encarregat a la Universitat de Barcelona (UB) i a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) un estudi sobre el cabal ecològic del tram final de l’Ebre.

El mes de novembre la FNCA presentava els resultats d’un estudi propi que assenyalaven que el cabal mínim en el tram final havia de ser de 9.000 hm3 anuals La PDE avalava la xifra i demanava una moratòria per a autoritzar nous regadius. Per la seva banda, el nou conseller del DMAH, Francesc Baltasar (ICV), anunciava que a començament de 2007 es faria pública la proposta de l’IRTA i l’UB per a debatre-la a la CSTE.

Més informació
mediambient.gencat.net/aca
www.unizar.es/fnca/cste
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame