Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA SECTORIAL DE CABALS DE MANTENIMENT
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

En compliment del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, i seguint les directrius de la Directiva marc de l'aigua, l'Agència Catalana de l'Aigua aprova inicialment el Pla sectorial de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya. Aquest Pla determina els cabals d'aigua necessaris per a mantenir un bon estat ecològic dels rius. Quan els rius es trobin per sota d'aquests cabals, no se'n permetrà l'extracció d'aigua per a usos humans.

Articles posteriors 2006

La fi del conflicte del PLA HIDROLÒGIC NACIONAL i esdeveniments com el CONGRÉS IBÈRIC DE GESTIÓ I PLANIFICACIÓ DE L'AIGUA van posar de manifest que els rius, a més de proveir aigua per al sosteniment de l'activitat humana, compleixen una sèrie de funcions ambientals que cal mantenir, i que l'extracció d'aigua per als diversos usos humans comportava una pèrdua de la qualitat ambiental dels ecosistemes fluvials. L' Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va comprovar que en alguns rius de Catalunya s'arribava a situacions extremes, en les quals les extraccions arribaven a deixar sense aigua fins a cent noranta trams de riu. Les principals causes eren les minicentrals hidràuliques, seguides dels canals d'irrigació i els usos d'abastament, industrials i lúdics. Les zones que patien les situacions més crítiques eren la conca alta del Ter i el conjunt de la conca del Llobregat.

El cabal de manteniment, una mesura per a garantir el bon estat ecològic dels rius
L'any 2001 l'Estat espanyol va transposar a la seva legislació la Directiva marc de l'aigua (DMA) (2000/60/CE), que va establir un marc comú d'actuació en política d'aigües per a Europa. La DMA definia l'anomenat bon estat ecològic, com a referent de qualitat ambiental dels rius. Segons la DMA, el bon estat ecològic d'un riu és quan les característiques hidrològiques i químiques del riu, i també les comunitats vives, s'assemblen a les condicions que tindria un riu lliure de la influència humana.

Per tal de garantir el bon estat ecològic dels rius, la DMA instava a ordenar els usos humans de l'aigua. Aquesta ordenació s'hauria de fer a partir de les característiques del riu, i no de la demanda d'aigua per a activitats humanes. Així, cada riu tindria un cabal de manteniment per sota del qual els usos humans no serien permesos. La DMA va preveure que a la darreria de 2009 les autoritats competents de les diferents conques hidrogràfiques comptarien amb un programa de mesures per tal d'aconseguir el bon estat ecològic dels rius abans de 2016.

El Pla sectorial de cabals de manteniment
El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat l'any 1998, va preveure la redacció d'un pla sectorial que determinés els cabals de manteniment que caldria aplicar a cada riu que circulés íntegrament per Catalunya. La conca de l'Ebre restava fora de l'ordenació, ja que és competència de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), dependent de l'Administració central.

A mitjan juliol de 2004, després d'una primavera i un estiu plujosos, i amb els embassaments en uns nivells alts, l'ACA va presentar una proposta de Pla sectorial de cabals de manteniment a les conques internes de Catalunya (PSCM). El Consell d'Administració de l'ACA va aprovar inicialment aquest pla el 7 d'octubre, amb les úniques abstencions dels representants de Foment del Treball i d'Unió de Pagesos. L'objectiu del PSCM era garantir un bon estat ecològic de les masses d'aigua. El PSCM es va basar en treballs realitzats des del DMAH, les universitats de Barcelona, Lleida i Girona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Durant els treballs es van analitzar dades històriques per a conèixer la fluctuació del cabal de 320 trams fluvials de la xarxa. Així, per a cada riu i per a cada tram de riu, el PSCM va definir els cabals de manteniment, tenint en compte la variació mensual dels cabals. Per exemple, les dades històriques indicaven que el riu Llobregat, quan passa per la Pobla de Lillet, tenia un cabal mitjà d'1,43 m3/s. En aquest tram, els tècnics van establir que el cabal de manteniment seria de 0,39 m3/s, és a dir, el 27% del cabal mitjà. El PSCM també va preveure condicions especials de protecció per als trams fluvials que afectaven les aigües subterrànies, que nodrien les zones humides i que tenien cabals molt petits.

Un dels primers objectius del Pla seria elaborar plans zonals, que concretarien les actuacions que calia realitzar als rius per a garantir el cabal de manteniment. Aquests plans s'haurien de començar a redactar l'any 2005 per tal de completar-los l'any 2008, un any abans que el que establia la DMA. A partir d'aquests plans zonals, es podria retirar o modificar concessions d'aigua en el cas que posessin en perill els cabals de manteniment establerts. En qualsevol cas, les actuacions sobre les concessions només es farien en casos on això fos tècnicament i econòmicament possible, així com ambientalment i socialment viable.

El PSCM no va despertar reaccions de rebuig. Només els regants del Ter van mostrar temor que el PSCM els perjudiqués i reclamaven el retorn del cabal del Ter que es transvasa a Barcelona (8 m3/s). D'altra banda, les agrupacions ecologistes i les associacions de pescadors veien satisfeta una de les seves reclamacions històriques. A l'acabament de l'any el PSCM encara no s'havia aprovat de manera definitiva, però el director de l'ACA, Jaume Solà, va anunciar que s'havien mantingut contactes amb la CHE per a elaborar un pla de característiques similars que protegís els trams fluvials de la conca de l'Ebre a Catalunya.

Més informació
europa.eu.int/comm/environment/water/waterframework/index_en.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati