Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA

Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

L'esgotament dels instruments de planejament plurimunicipals de la Cerdanya i l'aprovació del Pla territorial parcial de l'Alt Pirineu i Aran comporten la redacció de nous instruments com un ara un pla director urbanístic per al conjunt de la comarca i un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal. En aquest darrer cas, l'àmbit és de tots els municipis, exceptuant-hi Puigcerdà, tot i que al llarg del procés Llívia i Bellver de Cerdanya se n'exclouen. La resolució d'aquest conflicte i la compatibilització d'ambdós plans esdevenen els principals reptes que cal superar. El PDU s’aprova inicialment el juny de 2007 i pren la protecció del paisatge com un element clau.

La Cerdanya és una comarca natural amb tres grans divisions administratives: per una banda l'estatal, derivada del Tractat dels Pirineus (1659) ―l'Alta Cerdanya forma part de l'Estat francès mentre que la Baixa Cerdanya pertay a l'espanyol―; així mateix, la Baixa Cerdanya (546,3 km2) queda a cavall de la província de Lleida (sis municipis*) i de Girona (onze municipis**). L'any 2007, la població de dret dels disset municipis era de 17.744 habitants, dels quals 8.949 es concentren a Puigcerdà

A nivell de planejament, aquesta divisió es concreta amb la redacció del Pla intermunicipal coordinador de la Cerdanya gironina (1986) per part del Departament de Política Territorial d'Obres Públiques, DPTOP) i amb les Normes subsidiàries de planejament de la Cerdanya lleidatana (aprovades el 1983 per la Diputació de Lleida i amb un text refós del 1992). Especialment en el cas gironí, aquesta era fruit de la necessitat de planificar àrees amb una gran pressió urbanística i turística, sobretot després de l'obertura del túnel del Cadí el 1984, que situava la Cerdanya com la comarca de neu més propera a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB).

L'aplicació d'ambdues eines ha tingut ritmes diferencials: mentre que al vessant gironí el procés ha estat molt accelerat, al lleidatà, el ritme ha estat molt més pausat i les previsions de creixement no s'han esgotat.

Revisió del planejament

L'acceleració de la creació de segones residències, la consolidació de Puigcerdà com a centre urbà i l'esgotament de bona part del sòl urbanitzable en els municipis del vessant gironí va suposar la revisió dels diversos instruments de planejament. En aquest sentit, a partir del PLA TERRITORIAL PARCIAL (PTP) DE L'ALT PIRINEU I ARAN ―aprovat definitivament el juliol de 2006― es proposava la redacció d'un pla director urbanístic (PDU) per a establir les línies mestres del desenvolupament del conjunt de la comarca en l'horitzó 2026.

En l’àmbit local, per una banda Puigcerdà redactava el seu PLA D'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), mentre que a la resta de municipis se'n redactaria un de caràcter plurimunicipal. En aquest sentit, els alcaldes cerdans ―especialment els de les poblacions petites― es queixaven que la Generalitat apostava per concentrar els desenvolupaments urbanístics només en municipis com Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Llívia i Alp. El Pla d'ordenació urbanística plurimunicipal (POUP) es va encarregar a l'empresa Urbanisme i Paisatge, que va presentar-ne l'avanç al consell d'alcaldes el setembre de 2006.

En el cas de Puigcerdà, la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar el POUM l'abril de 2005, tot i que estava subjecte a canvis, com ara la redacció de l'avaluació ambiental. El text suposava la construcció de 2.900 nous habitatges ―el 80% primeres residències― durant els dotze anys vinents i de 200 naus industrials. Així mateix, tenia com a element clau un nou hospital que havia de donar servei a la Baixa Cerdanya i també a l'Alta Cerdanya. L'aprovació definitiva es va produir el gener de 2006.

El mes d'abril de 2007 l'equip redactor del POUP de la Cerdanya va continuar el procés de redacció a partir de trobades amb els serveis tècnics dels setze municipis implicats i amb la primera sessió del programa de participació ciutadana.

Per altra banda, el 8 de juny el govern va aprovar inicialment el PDU de la Cerdanya. El pas següent era sotmetre a informació pública el document durant dos mesos. Anteriorment, el maig de 2006, els objectius del Pla havien estat sotmesos a consulta i havien rebut suggeriments per part de catorze ajuntaments i la plataforma Salvem Pedra.

El contingut del PDU
El PDU presenta com a principals directrius generals la regulació del sòl no urbanitzable i la protecció del paisatge; la proporcionalitat dels creixements a partir del nombre d'habitants i habitatges de cada municipi; evitar la dispersió urbana i propiciar la misticitat d'usos, i l’establiment de les bases per a racionalitzar les infraestructures de mobilitat.

De la mateixa manera que el PTP, el document s'estructura en tres sistemes: espais oberts, assentaments urbans i infraestructures. Respecte als espais oberts, s'aprofundeix en la zonificació prevista en el Pla territorial ―protecció especial, territorial i preventiva― i s'afegeixen dues subcategories en els de caràcter especial (ecològica-paisatgística i paisatgística, a banda dels de valor agrícola, natural i de connexió i els inclosos en el PEIN o la XARXA NATURA 2000). Hi destaca la gran atenció que rep el tractament del paisatge com a “element garant de la identitat cerdana i del desenvolupament de la comarca”. No en va, el mateix PDU en fa un precatàleg de paisatge i n'identifica vuit unitats***.

Des de l’àmbit de les infraestructures, el Pla aposta a mitjà termini “per modernitzar la xarxa actual” abans que realitzar grans ampliacions com la conversió en AUTOVIA DE LA C-16 de Berga a Bellver, tal com es planteja al PTP. Es tracta de crear un sistema de circumval•lació comarcal a partir de dues vies: l'actual N-260, que creua la plana per la solana i que passaria a tenir rang comarcal, i la GIV-4033 o carretera de l'obaga, que assumiria un rang principal. Aquesta actuació prendria importància en executar-se el TÚNEL DE TOSES per unir la comarca amb el Ripollès.

Respecte als assentaments urbans, el PDU considera que amb l'actual sòl urbanitzable classificat es pot donar resposta amb escreix a les necessitats d'habitatge que el PTP defineix per a l'horitzó 2026. Per aquest motiu advoca per “evitar la classificació de nou sòl urbanitzable”. Així mateix, es determinen els sòls més aptes per a acollir aquests futurs desenvolupaments i se'n desclassifiquen alguns situats a la plana i a mig vessant ―a Gréixer al municipi de Ger i a la Serra de Queixans (Fontanals)―. Així mateix, es limiten els creixements a la Molina i a la Masella i al nucli de Sant Julià de Pedra (Bellver), ja que es considera que és “desproporcionat i comporta una greu afectació paisatgística i patrimonial”. Per altra banda, en el grup de sòl no urbanitzable de protecció preventiva, el PDU es reservava, amb la subclau “apte per a l'extensió urbana”, aquelles zones més aptes per a acollir futurs creixements.

L'escenari de partida del Pla era de 15.855 habitatges i 14.069 habitants (l'any 2001). Per a cobrir les expectatives de creixement derivades del PTP es considera necessari la construcció de 1.682 nous habitatges principals ―1.267 dels quals a Puigcerdà―, que ocuparien 79,5 ha. Cal tenir en compte que el potencial en sòl urbà o urbanitzable supera les 8.048 llars.

Bellver i Llívia divideixen el POUP

El 25 de juliol l'alcalde de Bellver de Cerdanya, Francesc Xavier Porta (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va anunciar que en la sessió de constitució del Consell Comarcal demanarien oficialment l'escissió del seu municipi del POUP. Així mateix, afegia que altres alcaldies en mans dels republicans, com Llívia i Montellà i Martinet també compartien la seva postura i que, en el cas d'Alp, governat per una coalició entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i ERC, possiblement també se secundaria la proposta. Porta, que també és president comarcal d'ERC, va afirmar que des del seu partit es considerava que la “planificació urbanística s'ha de dur des dels municipis per tal de ser més acurat a la realitat i a les necessitats dels veïns”. A banda d’això, considerava que amb el PTP i el PDU ja es garantia la “necessària harmonia comarcal”. Des d’un àmbit polític, advertia que les gestions del POUP podrien ser “eternes” si el Consell el governava un partit ―en referència a Convergència i Unió (CiU) ― que estava a l'oposició als municipis més importants de la comarca.

Dies després, l'alcalde d'Alp, Cosme Ruaix (PSC), declarava que al PDU Alp havia de poder potenciar el seu creixement tal com passava a Puigcerdà, Llívia i Bellver, que concentraven la major part de sòl urbanitzable. Ruaix va traslladar aquesta petició al conseller del DPTOP Joaquim Nadal (PSC), que la va considerar acceptable. “El document encara està a exposició pública i per tant es pot modificar”, va afirmar el conseller. Una altra de les reaccions al text va venir de part del grup CiU de Puigcerdà, que no veia clara la xifra de 1.200 nous habitatges per al municipi. El grup opositor no entenia si es tractava d'una xifra que s'afegia a la prevista al POUM (2.900) o, en tot cas, quin era el motiu que justifiqués una diferència tan significativa. En els dos casos, el portaveu Albert Piñeira considerava que es tractava de xifres desproporcionades.

Finalment, els equips de govern de Bellver (ERC i Alternativa per Bellver i Batllia-Entesa pel Progrés Municipal, EPM) i Llívia (ERC) van concretar la retirada del POUP dels seus municipis, en els plens celebrats els mesos d'octubre i novembre. En les mocions aprovades se sol•licitava al Consell Comarcal recuperar la potestat d'aprovar els seus propis POUM. Dies després el president d'aquest ens, Joan Pous (CiU), acusava ambdós municipis d'intentar avançar “d'esquenes de la comarca”. Tampoc no “entenia” la seva posició, ja que en el moment de tirar endavant el POUP tots els grups hi havien votat a favor.

La situació creada va portar Jordi Romero, director de la redacció del Pla, a afirmar que en cap cas els ajuntaments no perdrien la seva sobirania. Romero va fer referència al planejament vigent “aprovat per les diputacions de Lleida i Girona però amb modificacions directes per part dels ajuntaments al llarg de dues dècades”.

Tanmateix, en el ple del Consell Comarcal de desembre es va acordar dividir el POUP en setze plans municipals. Després que els alcaldes de Bellver i Llívia expliquessin la seva postura, el president comarcal va declarar que la divisió seria “la fórmula més segura per a preservar l'autonomia municipal”. Abans de fer-ho, es va acordar encarregar un informe jurídic sobre la qüestió. La fórmula escollida passaria per tal que els setze municipis aprovessin el seu POUM i posteriorment el retornessin al Consell Comarcal. Tanmateix, la situació restava a l'espera de la decisió de la Direcció General d'Urbanisme. Precisament, s'esperava per al gener de 2008 la presència del nou director general, Pere Solà, per a avaluar les diferències plantejades en el POUP i el PDU. Per tal de fer casar ambdós documents, des del Consell Comarcal es va anunciar que el contingut del POUP es presentaria com a al•legació al PDU.

Més informació

www.gencat.cat/ptop
www.puigcerda.com/geodata

* Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya.

** Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús.

*** Valls pirinenques, Pirineus (Lles-Puigpedrós), Prepirineu (serres del Cadí-Moixeró), transició solana, transició obaga, la Plana, sistema fluvial i turons.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Cerdanya