Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques aprova definitivament la primera i la segona part del Pla director urbanístic del sistema costaner, que tenia com a objectiu preservar els espais oberts del litoral situats a la franja de 500 m terra endins. La primera part permet protegir 23.500 ha del sistema costaner com a sòl no urbanitzable; la segona part (PDUSC-2), centrada en sòls urbanitzables delimitats sense pla parcial aprovat, comporta la protecció completa de vint-i-quatre sectors i 327 ha i la protecció parcial de vint sectors i 323 ha. Les dues aprovacions provoquen reaccions diverses per part dels ajuntaments, mentre que les entitats ecologistes el valoren positivament però el troben insuficient.

Antecedents 2004

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va iniciar els tràmits per a la redacció del Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC) l’any 2002, en un moment de creixent consens social sobre la necessitat d’intervenir en el creixement urbanístic al litoral català (vegeu DEBAT COSTA BRAVA). Tanmateix, el Pla no estigué enllestit abans de les eleccions autonòmiques de 2003 i fou el nou Govern de la Generalitat el qui el va finalitzar i el va tirar endavant.

El febrer de 2004 el DPTOP va presentar els objectius i propòsits del PDUSC i el mes de maig en va realitzar l’aprovació inicial. El Pla tenia l’objectiu de protegir els espais costaners lliures d’ocupació en una franja de 500 m terra endins, tot i que en alguns casos entrava en la segona línia de costa per assegurar la connexió d’espais naturals i preservar les planes agrícoles i els cursos fluvials. Per fer-ho possible establia la transformació dels sòls no urbanitzables sense protecció específica i els sòls urbanitzables no delimitats en sòls no urbanitzables del sistema costaner, figura que en faria incompatibles una futura transformació.

El maig de 2004 es va iniciar la redacció d’una segona part del Pla, en aquest cas referent al sòl urbanitzable delimitat situat a la franja de 500 m de la línia de costa que no disposava de planejament parcial aprovat (PDUSC-2). El novembre es van presentar els objectius i criteris d’aquest segon Pla que englobava cinquanta sectors (dels dos-cents onze estudiats inicialment) distribuïts entre vint-i-vuit municipis i que ocupaven 721 ha. Segons el DPTOP l’edificació d’aquests espais podia generar impactes importants i per això es pretenia establir la regulació normativa necessària per protegirne els valors ambientals i paisatgístics.

Aprovació definitiva de la primera part del PDUSC
Els primers mesos de 2005 el DPTOP es va centrar a resoldre les al·legacions a l’aprovació inicial de la primera part del PDUSC i el 25 de maig el conseller Joaquim Nadal en va signar l’aprovació definitiva. Mitjançant el Pla es protegien un total de 23.500 ha repartides en setanta-cinc municipis, de les quals 7.000 ja estaven protegides anteriorment en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i les 16.500 restants es classificaven com a sòl no urbanitzable del sistema costaner. D’aquestes últimes, 11.690 gaudirien del nivell de protecció C1 (només s’hi admetien l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal i els habitatges vinculats a aquests usos), 944 el C2 (s’hi permetien, a més de les activitats anteriors, els càmpings) i 3.863 el C3 (per a espais situats més enllà dels 500 m, als quals s’aplicava el règim de sòl no urbanitzable de la LLEI D’URBANISME). A més es classificaven com a sòl costaner especial un total de 1.000 ha, les quals, malgrat que anteriorment també havien estat sòl no urbanitzable o sòl urbanitzable no programat, eren els ajuntaments els qui havien de decidir si les qualificaven com a sòl no urbanitzable costaner o si se’n permetia fer un cert aprofitament urbanístic. Aquest tractament especial es justificava pel fet de tractar-se de sectors sobre els quals els ajuntaments ja havien fet previsions futures de creixement en el seu planejament urbanístic o bé per la necessitat d’acabar la trama urbana i garantir una bona transició entre el medi urbà i el rural.

El nombre total d’al·legacions presentades durant el període d’aprovació inicial, ja sigui per particulars o per ajuntaments, fou de sis-centes setanta. El director general d’Urbanisme, Joan Llort, va afirmar que s’havien acceptat aquelles al·legacions que feien referència a aspectes de detall, però no les que contradeien els objectius i continguts essencials del Pla. Així, per exemple, es van rebutjar les al·legacions que qüestionaven les competències del DPTOP per formular el Pla director però es va acceptar canviar la qualificació d’alguns sòls, previstos inicialment com a sòl no urbanitzable del sistema costaner, a sòl costaner especial.

El mes d’agost el DPTOP va atorgar ajuts per un valor d’1,2 MEUR per a tretze projectes de millora paisatgística en sòl no urbanitzable del sistema costaner. Les subvencions, d’un límit de 180.000 euros, cobrien un màxim del 50% del cost de les actuacions, de tal manera que la inversió final, amb l’aportació dels municipis, era de 3,3 MEUR. Es tractava de la segona convocatòria d’aquests ajuts (la primera s’havia resolt el desembre de 2004 i havia permès subvencionar amb 790.000 euros onze municipis) i les actuacions anaven destinades a arranjar camins de ronda, millorar accessos a la platja i passeigs per a vianants o bicicletes i a adequar entorns paisatgístics i espais naturals. Els tres projectes subvencionats que tenien un pressupost més elevat eren l’adquisició d’una finca al paratge natural de punta Falconera, a Roses (Alt Empordà), la creació d’una ruta de via verda per bicicletes i vianants a Sant Pere Pescador (Alt Empordà) i la construcció de dos passos inferiors a la via del tren a Santa Susanna (Maresme).

Reaccions a l'aprovació definitiva
L’aprovació definitiva del PDUSC va rebre les crítiques d’alguns alcaldes de municipis costaners, especialment de les Terres de l’Ebre, que consideraven que els impedia la possibilitat de desenvolupar el potencial de creixement urbanístic. Així, per exemple, l’alcalde d’Amposta (el Montsià), Joan Maria Roig, de Convergència i Unió (CiU), assegurava que la limitació del creixement en el seu terme municipal tindria conseqüències negatives per al sector turístic, si bé matisava que no volia una costa massificada. De la mateixa manera, l’alcalde d’Alcanar (el Montsià), Ricard Bort, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es lamentava que el PDUSC els impedia desenvolupar un futur creixement urbanístic que unís el nucli d’Alcanar amb el nucli costaner de les Cases d’Alcanar. No obstant això, el secretari per a la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel·lo, assegurava que la major part d’alcaldes aplaudien la iniciativa de la Generalitat, ja que permetia preservar el seu territori i els eliminava les pressions que tenien a l’hora de decidir sobre el futur de la costa.

Des de l’àmbit ecologista, l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC) considerava positiu que es negués qualsevol expectativa urbanística en sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat, si bé advertia que la mesura era insuficient per aturar el procés urbanitzador, ja que, segons creien, la superfície afectada era molt petita. Per la seva banda, la plataforma ecologista Pinya de Rosa lamentava que el Pla no preservés l’ESPAI NATURAL DE PINYA DE ROSA, situat a Blanes (la Selva), fet que atribuïa al no-desenvolupament de la Llei de preservació de l’espai que hauria d’haver realitzat la Generalitat.

Aprovació inicial i definitiva del PDUSC-2
El mes de juny es va aprovar inicialment el Pla director urbanístic dels àmbits dels sistema costaner integrats pels sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat (PDUSC-2). Finalment s’hi incorporaven un total de quaranta-quatre sectors (sis menys dels previstos en el document d’objectius i criteris), situats en un total de vint-i-dos municipis i amb una superfície global de 650 ha. Per determinar aquestes àrees s’havien seguit diversos criteris, com ara evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa, assegurar la connexió entre la costa i l’interior a través de la preservació dels espais lliures, relacionar el sector amb l’actual nucli urbà o incomplir els terminis en el desenvolupament de la programació del planejament. Es preveia que una part d’aquests sectors es classifiqués com a sòl no urbanitzable del sistema costaner i una altra part mantingués el règim actual de sòl urbanitzable delimitat però establint determinacions en el planejament urbanístic i delimitant els espais a preservar.

Durant el període d’aprovació inicial, el DPTOP va acabar de concretar el nivell de protecció dels quaranta-quatre sectors i va estudiar els escrits i al·legacions presentats per un total de quinze ajuntaments i cinquanta- sis particulars.

Finalment, el 16 de desembre es va aprovar definitivament el PDUSC-2. Es protegien de manera integral vint-i-quatre sectors dels municipis de Llançà, Cadaqués, Sant Pere Pescador, Palafrugell, Canet de Mar, el Masnou, Mont-roig del Camp, l’Ametlla de Mar i Alcanar. Això suposava que 327 ha, anteriorment classificades com a sòl urbanitzable programat esdevenien sòl no urbanitzable del sistema costaner. A la resta dels vint sectors, que ocupaven 323 ha, el Pla establia una protecció parcial. Així, mantenien la classificació de sòl urbanitzable delimitat, si bé es delimitaven un total de 188 ha (prop del 60%) com a zones de protecció costanera o paisatgística, majoritàriament obtingudes com a sòl públic de cessió. D’aquesta manera, en total, només es permetien urbanitzar 135 de les 650 ha dels quaranta-quatre sectors.

Reaccions al PDUSC-2
L’aprovació del PDUSC-2 va generar reaccions diverses als municipis afectats. A Deltebre (Baix Ebre) la protecció parcial de les àrees d’expansió de la urbanització Riumar fou mal rebuda per l’alcalde, Jordi Casanova (PSC), que assegurava que tindria un greu perjudici per al municipi, ja que aquest tenia en les segones residències un dels principals actius econòmics. A l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) l’alcalde, Andreu Martí (CiU), valorava positivament la protecció integral de la punta de l’Àliga i l’estany Nord però no la del sector de Nova Ametlla, on anteriorment s’hi podien construir dos-cents cinquanta habitatges al nord del nucli urbà, ja que el considerava l’àrea de “creixement natural” del municipi. A Mont-roig del Camp (Baix Camp), el municipi més afectat pel PDUSC-2 amb deu sectors protegits integralment, l’Ajuntament (ERC, CiU i el grup independent Verds i Més –ViM–) es mostrava favorable a aquesta decisió i va anunciar que, a partir de llavors, treballaria per millorar la situació de les urbanitzacions existents.

Al Vendrell (Baix Penedès) el PDUSC-2 va permetre replantejar el PLA URBANÍSTIC DE LES MADRIGUERES 2004 i 2005, preservantne la part més gran del sector com a espai lliure i concentrant-hi l’edificació de mil quatre- cents habitatges a segona línia de mar, fet que fou ben rebut per l’Ajuntament (PSC i PP) i el Grup Ecologista del Vendrell i del Baix Penedès (GEVEN). A Pineda de Mar (el Maresme), l’Ajuntament (CiU, PSC i ERC) es mostrava satisfet que el Pla director permetés construir un eixample de mil vuit-cents habitatges entre el nucli antic i el barri del Poble Nou i que es protegís la riera de Pineda, tal com ja preveia el Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM).

Pel que fa a la Costa Brava, la major part d’alcaldes celebraven la protecció integral de diversos espais de l’Alt i el Baix Empordà. A Llançà (Alt Empordà) es protegia de manera definitiva la península de CAP RAS un dels últims espais sense construccions de la primera línia de mar d’aquest municipi, on des de 2001 es projectaven trenta-cinc habitatges i un hotel en una superfície de 6 ha. Aquesta notícia fou molt ben rebuda per la plataforma Salvem Cap Ras i Salvem l’Empordà, que s’hi havien oposat des del començament.

Precisament, Salvem l’Empordà va valorar positivament l’aprovació definitiva del PDUSC-2 per l’esforç que havia suposat en la preservació de la franja litoral. No obstant això, es mostrava preocupada per les dades que havia donat poques setmanes abans el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, segons el qual encara es podien urbanitzar al litoral català, en una franja d’1 km terra endins, 5.500 ha i cent quaranta mil habitatges. Per això va demanar que es fes compatible el desenvolupament urbanístic d’aquestes àrees amb el respecte i protecció dels valors paisatgístics, naturals i patrimonials.

Durant el 2006 es preveia que els ajuntaments afectats adaptessin els seus plans municipals a les determinacions de la primera i la segona part del PDUSC. Per fer-ho disposaven d'un termini de sis mesos per aprovar inicialment les modificacions i un màxim de dos anys perquè s'aprovessin definitivament.

Àmbits del PDUSC-2 que es classifiquen com a sòl no urbanitzable costaner 
 
Comarca Municipi Sector

Alt Empordà

Llançà

Canyelles (Cap Ras)

  Cadaqués

Els Arrels 1

 

Sant Pere de Pescador

La Gaviota

   

Las Palmeras

   

La Ballena Alegre

Baix Empordà

Palafrugell

Puig Gruí I

   

Puig Gruí II

Maresme

Canet de Mar

Camping Globo Rojo

 

El Masnou

Voramar II (Pla parcial 7)

Baix Camp

Mont-Roig del Camp

Platja de la Pixerota I

   

Platja de la Pixerota II

   

Platja de la Pixerota III

   

Platja de Rifà I

   

Platja de Rifà II

   

Platja de Rifà III

   

Platja de Rifà IV

   

Barranc de l'Estany Salat I

   

Barranc de l'Estany Salat II

   

Camping Miramar

Baix Ebre

L'Ametlla de Mar

Nova Ametlla

   

L'Estany Nord

   

Punta de l'Àliga

Montsià Alcanar

Barranc de la Martinenca


Àmbits del PDUSC-2 que mantenen la classificació de sòl urbanitzable delimitat

Comarca

Municipi

Sector

Alt Empordà

Portbou

Coma Morisca

 

Cadaqués

Port Lligat (subsector 2)

   

Quatre Camins nord

   

Quatre Camins sud

   

Racó d'es Calders

Baix Empordà

Begur

Sa Riera

 

Calonge

El Collell Est

La Selva

Lloret de Mar

Cala Banys

Maresme

Pineda de Mar

Pineda Centre

 

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Pere Nord

 

Cabrera de Mar

Costa

 

Montgat

Pla de Montgat Sud

Garraf

Vilanova i la Geltrú

La Muntanyeta

Baix Penedès

El Vendrell

Les Madrigueres

Tarragonès

Tarragona

Mas Rabassa

   

La Bota-Mas Clarà

Baix Ebre

L'Ampolla

Cala Maria

 

Deltebre

Desenvolupament turístic Riumar I

   

Desenvolupament turístic Riumar II

Montsià

Alcanar

Les Delícies Sud

Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada