Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER
Moisés Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

S'aprova inicialment el Pla director urbanístic del sistema costaner que té com a objectiu protegir els espais oberts del litoral situats a la franja de 500 m terra endins. El mes de maig s'aprova inicialment la primera part del Pla que preveu la transformació dels sòls no urbanitzables sense protecció específica i els sòls urbanitzables no delimitats en sòls no urbanitzables del sistema costaner, figura que faria incompatible la seva futura transformació urbanística. A final d'any s'aproven els objectius de la segona part del Pla, centrat en el sòl urbanitzable delimitat però sense pla parcial aprovat, que pretén garantir un desenvolupament urbanístic sostenible.

Articles posteriors 2005

El fort creixement urbanístic del litoral català que es va iniciar a partir de la segona meitat del segle XX a causa del turisme i la proliferació de segones residències va provocar que, a principi del segle XXI, prop de la meitat del litoral català ja estigués urbanitzat. Diversos sectors socials, des de partits polítics a organitzacions de tipus cívic o ecologista, consideraven que el creixement urbanístic desmesurat hipotecava un dels principals valors de la costa, el medi natural i el paisatge.

L'any 2002 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) del Govern de la Generalitat, aleshores governada per Convergència i Unió, CiU, es va comprometre a elaborar en el termini d'un any un pla director urbanístic del sistema costaner, tot i que finalment no el van tenir enllestit abans de les eleccions del 2003. El 2004, el nou Govern de la Generalitat, constituït pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV), es va fixar també l'objectiu d'elaborar aquest pla.

Segons el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'any 2004, dels 627 km de la línia de costa a la franja de 500 m un 46,5% (312,6 km) era sòl urbà, un 39,6% (266,5 km), sòl no urbanitzable protegit, un 8,2% (54,9 km), sòl no urbanitzable sense protecció específica i un 5,7% (38,3 km), sòl urbanitzable delimitat i no delimitat. El percentatge de sòl urbà era especialment elevat a la Regió Metropolitana de Barcelona (75%) mentre que a l'altre extrem, a les Terres de l'Ebre, només suposava el 17% del total del sòl. Catorze municipis, a més, tenien el 100% de la línia de costa urbanitzada. El sòl urbanitzable sense protecció, i subjecte per tant a possibles reclassificacions urbanístiques per part dels municipis, era especialment elevat en determinades comarques com el Garraf (16,5%), el Baix Camp (el 14,3%) o el Maresme (13,8%).

Es presenten els objectius del Pla
El mes de febrer de 2004 el DPTOP va presentar els objectius i propòsits del Pla director urbanístic del sistema costaner. El pla pretenia "identificar, protegir i posar en valor els espais costaners lliures actualment d'ocupació, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament urbanístic harmònic de la costa catalana". Els propòsits, per la seva banda, eren de tipus urbanístic (evitar la consolidació d'un continu edificat), patrimonial (preservar els valors paisatgístics, culturals i simbòlics dels espais costaners), ambiental (preservar un medi particularment fràgil i assegurar la connectivitat amb els espais de l'interior) i econòmic (entenent l'espai costaner com un recurs essencial per al desenvolupament econòmic, el turisme i la qualitat de vida).

L'àmbit d'aplicació del Pla eren els espais lliures situats en la franja de 500 m terra endins, a partir del límit interior de la ribera del mar, de tal manera que afectava un total de setanta-cinc municipis catalans. El Pla director prenia com a determinacions convertir els 55 km de sòl no urbanitzable sense protecció específica en sòl no urbanitzable del sistema costaner, de tal manera que s'establia la incompatibilitat de la seva futura transformació a sòl urbanitzable. A més, el sòl urbanitzable no delimitat (calculat en un 2% del total d'urbanitzable) podria passar a ser sòl no urbanitzable del sistema costaner, tenint en compte l'opinió dels ajuntaments afectats. En el sòl no urbanitzable costaner només es permetrien, com a usos, construccions i instal·lacions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, forestal o d'explotació de recursos naturals. Pel que fa al sòl urbanitzable delimitat però sense pla parcial aprovat es preveia que es fixessin determinacions per a reduir-ne l'impacte ambiental i paisatgístic, com ara emplaçar els espais lliures al més a prop possible de la costa o adequar la tipologia de les edificacions al paisatge. La resta de sòls (l'urbà, el no urbanitzable protegit i l'urbanitzable delimitat amb pla parcial aprovat) mantindrien la seva classificació.

Aquest document fou tramès als ajuntaments implicats perquè fessin arribar al govern la seva opinió abans de l'aprovació inicial del Pla. Paral·lelament, i de manera preventiva, es va suspendre la tramitació de planejament urbanístic derivat (com els plans especials o els plans parcials) i de determinades llicències en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat.

A principi de març la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona (CTUG) va aplicar per primera vegada la suspensió de tramitacions derivada del Pla director. Es tractava d'un pla parcial de delimitació en sòl urbanitzable no delimitat per a construir-hi seixanta habitatges al sector de Montgó, a l'Escala. L'alcalde d'aquesta localitat de l'Alt Empordà, Josep Maria Guinart, de CiU, va lamentar la decisió de suspendre la tramitació i va assegurar que el projecte no tindria cap impacte ja que se situava en una zona ja consolidada urbanísticament. A més va advertir que, si la Generalitat frenava l'expansió urbanística en determinades zones del litoral, es corria el risc que els municipis que vivien de la construcció i el turisme entressin en regressió econòmica.

Durant aquest primer període de consulta, altres alcaldes, majoritàriament de CiU, van expressar la seva oposició al Pla ja que a parer seu restaria autonomia als municipis. No obstant això, el secretari per a la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel·lo, assegurava que la majoria d'alcaldes s'hi mostraven a favor, ja que els eliminava la pressió que tenien a l'hora de decidir sobre el futur de la seva costa.

S'aprova inicialment el Pla director
A final de maig, el DPTOP va aprovar inicialment la primera part del Pla director urbanístic del sistema costaner després de rebre les al·legacions d'alguns ajuntaments. El Pla mantenia l'objectiu de qualificar com a sòl no urbanitzable del sistema costaner els sòls no urbanitzables sense protecció i els sòls urbanitzables no delimitats. Així, per exemple, a la comarca del Maresme es definien espais de separació entre els municipis per a evitar que es consolidés un continu urbà. En alguns punts la franja protegida no es limitava únicament als 500 m respecte de la línia de la costa, sinó que entrava en la segon línia (fins a prop d'1 km) per tal d'assegurar la connexió d'espais naturals i preservar les planes agrícoles i els cursos fluvials. És el cas de la plana agrícola del Baix Ter, a Torroella de Montgrí, la desembocadura del Gaià, prop de Tarragona, o la connexió del cap de Creus amb la serra de l'Albera, a l'Alt Empordà.

En total es preveia que el Pla protegís 24.500 ha de les quals 17.400 serien sòl no urbanitzable del sistema costaner i 7.100 ja estaven protegides anteriorment mitjançant el Pla d'espais d'interès natural (PEIN). A aquesta superfície, s'hi podrien afegir 1.000 ha més que no requerien una protecció especial si els ajuntaments hi donaven la respectiva conformitat.

Amb l'aprovació inicial del Pla es procedia al període d'informació pública obert als ajuntaments, ciutadans i organismes competents perquè hi presentessin al·legacions. Es preveia que l'aprovació provisional i definitiva es pogués realitzar després de l'estiu, termini que finalment no es va poder complir.

D'altra banda, el Departament també va decidir iniciar la redacció d'un nou pla director urbanístic per al sòl urbanitzable delimitat situat a la franja de 500 m de la línia de costa que no disposava de planejament parcial aprovat. Segons el conseller Joaquim Nadal, calia estudiar detalladament cada un d'aquests espais, ja que, en cas de desenvolupar-se, podrien generar un impacte ambiental i paisatgístic important. Fins que no s'aprovés el Pla i per a garantir-ne l'efectivitat, a mitjan juny es van suspendre les tramitacions i llicències en aquests sectors.

Reaccions a l'aprovació inicial
L'Associació Catalana de Municipis, que agrupava majoritàriament els ajuntaments governats per CiU, va presentar nombroses al·legacions contra el Pla director del sistema costaner. El consideraven un atemptat contra l'autonomia municipal i un obstacle per al desenvolupament social, econòmic i turístic dels municipis costaners. Afirmaven que la paralització del desenvolupament del sòl no urbanitzable i urbanitzable entrava en contradicció amb la MODIFICACIÓ DE LA LLEI D'URBANISME DE 2002 i que envaïa competències municipals. Diversos ajuntaments asseguraven, a més, que els suposava un greuge comparatiu respecte a l'àrea metropolitana de Barcelona, on la costa ja estava saturada d'edificacions.

De la mateixa manera, CiU va demanar la retirada del Pla malgrat que va assegurar que coincidien amb l'objectiu de preservar el sòl no urbanitzable. El portaveu de la formació, Felip Puig, afirmava que el Pla s'havia fet "amb visió barcelonina metropolitana, sense comptar amb el territori, sense instruments de gestió ni de finançament i ignorant l'autonomia local". A més alertava que el Pla provocaria la concentració dels promotors sobre els terrenys situats just després dels 500 m des del mar.

El secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel·lo, va avançar que el Pla no es retiraria i argumentava que la protecció del patrimoni natural seria un gran avantatge per als municipis ja que permetria fer que la seva riquesa fos "molt més perdurable". A més assegurava que nombrosos ajuntaments reclamaven que s'ampliés la franja de terreny protegit dins els respectius termes municipals.

Per la seva banda, els municipis inclosos al PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, situat a l'Alt Empordà, alertaven que el Pla director del sistema costaner tenia elements més restrictius que el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge del Parc Natural de la Serra de Rodes i el Cap de Creus, limitant diversos projectes com la creació d'una zona lúdica i d'educació ambiental a Roses. El conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va assegurar als ajuntaments que en el redactat definitiu primaria el que marqués la normativa del Parc.

Pel que fa als sectors econòmics, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) i la Cambra de Comerç de Tarragona van criticar també el Pla director urbanístic en considerar que comportaria la pèrdua d'inversions immobiliàries, que anirien a altres comunitats autònomes, i que frenaria el creixement econòmic. Criticaven especialment la paralització dels projectes d'urbanització de l'entorn de Port Aventura, prop del cap de Salou, i de la Budellera, una de les últimes reserves de sòl urbanitzable de la ciutat de Tarragona.

En canvi, entitats ecologistes com Greenpeace, Salvem l'Empordà o el Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) van valorar positivament el Pla director urbanístic, tot i que demanaven que fos més ambiciós. Així, el GEPEC va presentar diverses al·legacions referides al litoral tarragoní i les Terres de l'Ebre on proposaven que el Pla actués també en els sòls urbanitzables delimitats amb pla parcial aprovat per tal de convertir-los en sòl no urbanitzables. Asseguraven que el fet que s'hagués aprovat un pla parcial no donava dret a indemnitzacions als propietaris donat cas que els terrenys fossin declarats no urbanitzables. El GEPEC demanava també la realització de plans de gestió per als espais no urbanitzables del sistema costaner.

S'aproven els objectius per al sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial
El mes de novembre la Generalitat va aprovar els objectiu i criteris de la segona part del Pla director urbanístic del sistema costaner, en aquest cas centrat en el sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat. Finalment el Pla englobava cinquanta sectors que ocupaven 721 ha en vint-i-vuit municipis catalans, la urbanització dels quals podria comportar un impacte paisatgístic important. La resta dels cent seixanta-un sectors analitzats, també sense pla parcial aprovat, quedaven fora de l'àmbit del Pla, s'aixecava la suspensió cautelar i per tant seguien amb la mateixa qualificació urbanística.

Per a determinar quins sectors havien d'estar inclosos al Pla s'havien tingut en compte diversos criteris, com evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa, afavorir la connexió ecològica entre espais declarats d'interès natural o protegir els sistemes hidràulics. En els cinquanta sectors inclosos dins el Pla, l'objectiu seria aconseguir un desenvolupament urbanístic sostenible establint la regulació normativa necessària per a la protecció i posada en valor de les condicions necessàries per al manteniment dels seus valors ambientals i paisatgístics. Oriol Nel·lo advertia, però, que en cap cas s'optaria per l'expropiació dels terrenys i que únicament es reclassificarien com a no urbanitzables aquelles parcel·les on no hi haguessin drets adquirits per part dels propietaris.

Entre els projectes inclosos a la llista destacaven el de Riumar a DELTEBRE, el Pla de les Pomeres a Salou (PLA URBANÍSTIC DEL BARRANC DE BARENYS), Mas Rabassa a Tarragona, Torre de l'Esquirol a Cambrils, LES MADRIGUERES al Vendrell el Pla de Sant Simó a Mataró, Pineda Centre a Pineda de Mar, Càmping Globo Rojo a Canet de Mar, CALA BANYS a Lloret de Mar, Vista Alegre a Sant Feliu de Guíxols, CAP RAS a Llançà, o Coma Morisca a Portbou.

El document fou tramès als ajuntaments afectats per tal que en donessin a conèixer el parer respectiu abans de l'aprovació inicial. Alguns alcaldes, com els de Salou o Mataró, es van mostrar en contra d'aquest Pla i van defensar els projectes urbanístics existents als seus municipis, mentre que d'altres, per exemple els de Llançà o Canet de Mar, es mostraven favorables a la protecció, tot i que advertien que caldria indemnitzar els promotors.

D'altra banda, a final de desembre, el DPTOP va atorgar 790.000 euros en ajuts per a actuacions paisatgístiques en sòl no urbanitzable del sistema costaner. L' obertura de la convocatòria s'havia realitzat el mes de setembre i es dirigia al finançament d'intervencions paisatgístiques diverses com la construcció i manteniment de camins de ronda, adquisicions de sòl públic, itineraris paisatgístics i carrils bici, reconstrucció de terrasses i marges, millora de la coberta vegetal, prevenció d'incendis o enderroc d'edificacions il·legals. Les subvencions, d'un màxim de 180.000 euros, cobrien prop d'un 50% del cost de les actuacions, de tal manera que la inversió final seria aproximadament d'1,7 milions d'euros. Un total d'onze municipis, entre els quals Calella de Mar, Malgrat de Mar o Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, van rebre l'ajuda A final d'any el Pla director urbanístic del sistema costaner continuava en aprovació inicial, excepte el que es referia al sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial, que només disposava dels objectius i propòsits. La Generalitat preveia que el Pla s'aprovés definitivament durant el 2005.

Més informació
www.salvem-emporda.org
aeec.pangea.org
www.gepec.org

www.custodiaterritori.org/uploads/revista/c30_num22.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada