Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PLA DE L'ESTANY
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2007

Es presenta el document d’objectius i propòsits del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany que dóna especial èmfasi a la conurbació urbana central de la comarca ―al voltant de la C-66― i que aposta per preservar l’espai lliure, afavorir la connectivitat entre l’Estany de Banyoles i el massís de Rocacorba i potenciar la diversificació econòmica. Una desena d’entitats de la comarca elaboren un document de propostes per al Pla director, entre les quals la creació del Parc Natural de la Conca Lacustre, l’anella verda de l’àrea urbana de Banyoles, la paralització de diversos creixements residencials i industrials i un tramvia entre Banyoles i Girona.

Articles posteriors 2008, 2010

El Pla de l’Estany, amb una extensió de 262,8 km2 i una població (2007) de 28.893 habitants, se situa al centre de les comarques gironines. La comarca fou creada el 1988 juntament amb el Pla d’Urgell i l’Alta Ribagorça, està formada per onze municipis i la capital comarcal és Banyoles, amb 17.451 habitants. A l’oest de la comarca, a la vall de Campmajor, el relleu és abrupte i el poblament completament disseminat; a l’est, el relleu està configurat per suaus ondulacions, on s’alternen boscos, camps de conreu i petits nuclis rurals; finalment a la zona central destaca la presència de l’Estany de Banyoles, d’origen càrstic, que dóna lloc a una conca de desguàs cap al Terri on històricament s’hi ha situat la major part de la població i les activitats econòmiques.

A començament de 2005 el Consell Comarcal del Pla de l’Estany va reclamar al Programa de planejament territorial (PPT) del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) l’elaboració del Pla director urbanístic del Pla de l’Estany. Aquesta proposta va ser acceptada per part del director del PPT, Juli Esteban, que va enunciar que el PDU del Pla de l’Estany s’integraria al Pla territorial parcial de les comarques gironines. Com tots els plans directors urbanístics les seves funcions serien coordinar l’ordenació urbanística de la comarca; fixar determinacions sobre el desenvolupament sostenible del territori, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic; concretar les mesures de protecció del sòl no urbanitzable; planificar les grans infraestructures, i programar polítiques supramunicipals de sòl i habitatge.

Els treballs es van encarregar a mitjan 2006 a l’empresa Estudi Ramon Folch (ERF) amb un equip format, entre altres, pel doctor en biologia Ramon Folch, l’arquitecte Joaquim Bover i l’enginyer industrial Ivan Capdevila. El desembre del mateix any l’Ajuntament de Porqueres va decidir suspendre EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), que havia estat criticat per diverses entitats pel creixement previst a la rodalia del nucli de Miànigues, a l’espera del que proposés el Pla director.

Diverses entitats fan propostes per al PDU
Una desena d’entitats en defensa del territori i associacions de veïns del Pla de l’Estany ―entre elles Limnos-Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany i la Plataforma Vall de Miànigues*― van iniciar a principi de 2007 un treball en comú per fer un seguiment del Pla director i proposar un model territorial sostenible per a la comarca. La primera tasca fou elaborar un document de propostes amb l’objectiu que s’incorporessin al Pla, al qual es van adherir una quinzena d’entitats més de la comarca, entre les quals l’Ateneu Obert de la Dona, l’Agrupació de Barraques de Banyoles, l’Atlètic Club Banyoles i l’Escola de Natura.

En matèria de protecció d’espais naturals les entitats proposaven, entre altres aspectes, la declaració DEL PARC NATURAL DE LA CONCA LACUSTRE DE BANYOLES, que inclogués també el riu Fluvià i la serra de Rocacorba, i la creació d’una anella verda al voltant de l’àrea urbana de Banyoles, que protegís una sèrie d’espais sotmesos a una forta pressió urbanística, com les hortes vinculades a la xarxa de recs de desguàs de l’Estany de Banyoles, afectades pel planejament urbanístic de la capital comarcal. En matèria d’infraestructures les entitats s’oposaven a la variant oest de Banyoles pel seu impacte sobre la plana agrícola de Corts, Camós i Miànigues i sobre la plana de llevant de l’Estany de Banyoles; reclamaven la conversió de la carretera de circumval•lació de l’Estany en una via de sentit únic, d’un sol carril i d’ús exclusiu per a veïns, i proposaven la construcció d’un tramvia que connectés Banyoles i Girona. Finalment en matèria urbanística les propostes anaven encaminades a paralitzar el creixement de diversos polígons industrials (com els de Serinyà i Crespià) i a definir-ne un de supramunicipal i mancomunat; a preservar els nuclis rurals per a evitar que el creixement urbanístic els desfiguri; a modificar el POUM de Porqueres per a evitar el creixement dels voltants de Miànigues; i a requalificar com a sòl de protecció especial diversos sectors urbanitzables dels municipis de Banyoles i Serinyà.

El 16 de juny les entitats que van elaborar el document van organitzar un acte a la plaça Major de Banyoles per presentar les propostes, al qual van assistir unes 200 persones. L’acte va constar de la lectura d’un manifest per part del gastrònom Jaume Fàbrega, un resum de les propostes de les entitats, una actuació teatralitzada que simbolitzava la victòria del poble contra l’especulació urbanística i un concert de música.

Es presenten els objectius i propòsits del PDU
A final de juliol de 2007 ERF i el DPTOP van presentar al Consell Comarcal el document d’objectius i propòsits generals del PDU del Pla de l’Estany davant d’una quarantena d’alcaldes, regidors i membres d’entitats de la comarca. Després d’analitzar els elements clau de l’estructura territorial de la comarca (matriu biofísica, fluxos ambientals, territori construït, mobilitat, demografia i economia) el document assenyalava com a propòsits generals condicionar el creixement i l’ordenació urbanística a les característiques de la matriu biofísica, preservar l’espai lliure com a espai “ple de valor”, consolidar la connectivitat entre els espais naturals protegits de Rocarcorba i els de l’Estany de Banyoles com a base del futur parc natural i afavorir la diversificació econòmica de la comarca. A més el document posava especial èmfasi en la conurbació urbana central del Pla de l’Estany, a l’entorn de l’eix de la C-66, que concentra la major part de la població i l’activitat econòmica.

Durant la presentació Ramon Folch va subratllar la peculiaritat de la comarca, amb una estructura de poblament molt dispersa** vinculada a l’activitat agropecuària, i va assegurar que el Pla defensaria aquest concepte de distribució, donant especial importància al sòl no urbanitzable. Per la seva banda el director del PPT, Juli Esteban, arran d’una pregunta del públic, va admetre que si bé un PDU podia modificar un planejament urbanístic local, aquesta potestat s’havia d’aplicar el mínim possible en tractar-se de documents que havien estat aprovats per ajuntaments escollits democràticament seguint els procediments legals establerts.

El mes d’agost l’alcalde de Porqueres, Salvador Ros (Independents de Porqueres, IdP), afirmava que l’equip redactor del PDU li havia assegurat que el Pla no entraria en contradicció amb el POUM del seu municipi i que, per tant, permetria el polèmic creixement urbanístic a l’entorn del nucli de Miànigues. En aquells moments l’Ajuntament de Porqueres estava resolent les al•legacions al POUM i esperava reemprendre’n la tramitació durant el 2008

Malgrat que l’objectiu inicial era presentar l’avanç del Pla director urbanístic el mes d’octubre i realitzar-ne l’aprovació inicial i definitiva durant el 2008, a final de 2007 l’avanç de Pla encara no havia sortit a la llum pública.

Més informació

www.limnos.org
www.plaestany.cat

* La resta d’entitats eren l’Associació de Veïns de Corts, l’Associació de Veïns de la Mota, l’Associació de Veïns de Vilademuls, l’Associació de Veïns de Vilert i Centenys, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial, la Coordinadora de Defensa de l’Estany, la Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles, la Plataforma Defensem el Territori i la Plataforma No a la MAT.

** Als treballs previs del PDU s’han comptabilitzat 67 nuclis i veïnats dispersos a més d’un gran nombre de masos aïllats o formant petites agrupacions.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame