Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL PALLARS SOBIRÀ
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2007

La Generalitat aprova inicialment el Pla director urbanístic (PDU) del Pallars el juny de 2007, amb la intenció d’adaptar a la realitat comarcal les prescipcions de desenvolupament urbanístic, econòmic i d’infraestructures feta pel planejament territorial general i parcial. Durant el procés d’exposició pública, el territori s’hi va oposar amb signes contraris: la Plataforma Pallars Viu demanava una major reducció del creixement urbanístic, i el consell comarcal i municipis afectats intentaven preservar els drets dels propietaris de terrenys.

Articles posteriors 2008

El Pallars Sobirà és una comarca d'alta muntanya, al vessant sud dels Pirineus axials, fronterera amb França i Andorra, de la qual el Noguera Pallaresa en constitueix l'eix nord-sud. Les seves valls de capçalera formen la part nord de la comarca, molt escarpada. El sector meridional està centrat en Sort, la capital comarcal. És la quarta comarca més gran de Catalunya, amb 1.377,9 km², i té una de les densitats més baixes del país, amb 5,2 hab./km². El 2007 s’hi comptaven 7.191 habitants distribuïts en 134 entitats de població. Durant el període 2004-2007 ha estat la comarca amb el major ritme de construcció del país, amb una mitjana anual superior als seixanta habitatges iniciats per cada mil habitants.

El PDU del Pallars Sobirà, una iniciativa de la Generalitat
La redacció del pla fou una iniciativa del Govern amb la intenció d’acotar millor sobre el territori les prescripcions del planejament territorial general i parcial, amb unes directrius comunes per al conjunt dels municipis de la comarca.

El procés de redacció del PDU del Pallars Sobirà es va iniciar el novembre de 2004 amb la firma d’un conveni entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a la realització del document. L’equip pluridisciplinar que es va encarregar de la redacció del pla va ser dirigit pels arquitectes Sebastià Jornet Forner i Carles Llop Torné, professors del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

El juliol de 2005, es va sotmetre a consulta dels municipis implicats un avanç dels objectius i propòsits del PDU per tal que aquests poguessin formular-hi suggeriments, i es va impulsar juntament amb diverses institucions de la comarca un procés obert de participació ciutadana, amb dues sessions formatives i sis de participació.

El juny de 2006 el DPTOP va acordar suspendre cautelarment la tramitació de plans urbanístics derivats, projectes de gestió urbanística i d’urbanització a tres sectors, ubicats als municipis d’Espot i de Rialp. El motiu de la suspensió era la necessitat de disposar de temps mentre s’elaborava el PDU per tal d’estudiar possibles modificacions d’aquest àmbits.

El Pla s’aprova inicialment
La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar inicialment el 7 de juny de 2007 el PDU del Pallars Sobirà, amb els objectius de garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, econòmicament eficient i ambientalment sostenible.

El director general d’Urbanisme, Joan Llort, va assegurar que el pla incloïa una anàlisi detallada dels diversos nuclis urbans i de les seves possibilitats de creixement, a la vegada que definia un sistema d’articulació territorial i de creixement urbanístic, modificava diversos sectors urbanitzables disconformes amb els objectius d’ordenació i donava pautes sobre els equipaments i serveis a la comarca.

Es va obrir llavors un període d’informació pública de dos mesos per a particulars i de tres per a institucions.

El pla es plantejava com un instrument de coordinació del planejament urbanístic dels quinze municipis de la comarca que concretava i precisava, a una escala més detallada, les directrius del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, en vigor des de setembre de 2006.

Un PDU per a ordenar el creixement residencial

El desenvolupament urbà a la comarca s’havia caracteritzat els darrers anys per un important creixement de la construcció, adreçada especialment a les segones residències, que feia necessària una coordinació ordenada dels planejaments urbanístics municipals per resoldre problemes com la manca de planejament en determinants nuclis, el caràcter sobredimensionat de les previsions de creixement residencial, la desproporció dels sectors previstos en relació amb el nucli urbà existent o la seva desconnexió del mateix, i la ubicació d’habitatges en terrenys inadequats pel pendent o per risc d’inundacions.

Per contra, es considerava insuficient el sòl capaç de generar activitat econòmica, així com els instruments adreçats a afavorir la rehabilitació dels nuclis existents. El PDU identificava dues àrees on ubicar polígons industrials supramunicipals i activitats turístiques, al pla d’Esterri i a la ribera de Sort.

El PDU seguia l’esquema del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA), dividint les seves propostes en tres sistemes: assentaments urbans, espais oberts i infraestructures de mobilitat.

Pel que fa al sistema d’assentaments, el pla seguia les directrius de creixement fixades pel PTPAPA per a cada municipi, fet que en alguns casos ha suposat la modificació dels paràmetres d’alguns àmbits i sectors, la desclassificació d’altres i la redelimitació del límit del sòl urbà de diversos nuclis petits.

Al municipi de Sort es preveia augmentar edificabilitat i densitat, i al nucli de Rialp es proposava agrupar els sectors urbanitzables per allunyar-los de zones inundables i garantir un futur passeig fluvial. A Llessuí, Roní i Llavorsí s’apostava principalment per complementar l’ús residencial amb l’hoteler i turístic. Altres sectors on se suspenia llicències amb l’objectiu de modificar-ne el planejament eren a Isil, Llavorsí o Espot, on es proposava reduir l’ocupació de sòl, l’edificabilitat, la localització de les edificacions i el canvi d’ús residencial a hoteler.

El PDU desclassificava definitivament alguns sectors de sòl urbanitzable basant-se en l’elevat impacte de les actuacions previstes, la seva desproporció, la seva posició desconnectada del nucli i en l’elevat pendent del terreny. Així, van passar a ser sòl no urbanitzable diversos sectors de la vall d’Àssua, amb una superfície de 763.476 m2: tres al municipi de Sort (tots ells al nucli de Seurí) i deu al municipi de Rialp (en diversos nuclis com Caregue, Escàs o Surp).

El pla també fixava la necessitat que els nous creixements es fessin en continuïtat amb el sòl urbanitzat existent i amb mecanismes de gradualitat per repartir el creixement en el temps, a la vegada que establia una normativa d’edificació per a garantir la preservació i millora del patrimoni construït i del paisatge urbà pirinenc.

A més de recollir les ubicacions per a equipaments sanitaris i educatius, el pla fixava el percentatge de sòl que es polia destinar a usos hotelers, identificava els refugis de muntanya existents i donava directrius per a la ubicació dels càmpings. Es proposava també una xarxa de noves dotacions i serveis territorials, com ara quatre àrees d’acampada autoritzada.

Pel que fa al sistema d’espais oberts, el pla concretava les especificacions del PTPAPA i definia les figures d’ordenació del sòl no urbanitzable mitjançant la definició dels elements territorials bàsics, que incloïen els entorns dels nuclis urbans (horts, prats, arbredes) i el sistema de connectors territorials (cursos fluvials i sender i camins rurals). Aquesta classificació d’elements protegits es va aprofitar per crear una xarxa patrimonial i paisatgística.

Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el PDU fixava les reserves de sòl necessàries per als nous eixos previstos al PTPAPA. També ajustava determinades carreteres per a minimitzar l’impacte visual i millorar la relació entre mobilitat i creixement urbà, com en els casos de les variants d’Esterri i València d’Àneu, la Guingueta d’Àneu, Rialp i Sort. El PDU projectava dues noves vies d’interès comarcal, amb un nou accés a Tírvia des de la C-13, i una nova carretera d’unió de la C-28 i la C-13, enllaçant Sorpe, Borén i Isil; i proposava estudiar el perllongament del ferrocarril de la Pobla de Segur fins a Sort i l’aeroport de la Seu d’Urgell.

Oposició institucional i veïnal de signe contrari

L'alcalde de Rialp, Gerard Sabarich, i el de Sort i diputat al Parlament, Agustí López, ambdós de Convergència i Unió (CiU), van exposar durant la tardor 2007 la seva preocupació davant la el canvi de qualificació de moltes hectàrees de sòl urbanitzable que esdevenien sòl no urbanitzable en el nou PDU. Agustí López va presentar el novembre al Parlament de Catalunya una proposta de resolució, per tal d’instar el Govern a prorrogar fins al mes de gener de 2008 el termini d’exposició pública, a fi de facilitar la formulació de les al•legacions corresponents per part de ciutadans i institucions afectades. En aquest sentit va exposar el cas dels propietaris de terrenys de la vall d’Àssua, entre Sort i Rialp, els quals havien pagat contribucions de cadastre d’urbana durant dècades i sobre els que repercutiria negativament la transformació en sòl rústic.

El president del consell comarcal del Pallars Sobirà, Vicenç Mitjana, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va registrar el 26 de novembre al DPTOP tres al•legacions al PDU, el qual considerava massa restrictiu, al•legant que envaïa competències municipals i donava excessiu valor a activitats, com la ramaderia i l’agroturisme, que en la seva opinió tenien poca capacitat de dinamització.

Després que aquest gest personal de Mitjana fos criticat per diverses entitats de la comarca, el Consell va respondre trametent als diferents consistoris una proposta d’al•legacions consensuades amb tècnics municipals en una reunió del 14 de desembre, en què es demanava la retirada del document actual per no preveure compensacions per als propietaris de zones protegides, per haver prescindit de la participació ciutadana, per no respectar el PTPAPA i per afectar competències municipals.

La Plataforma Pallars Viu, sorgida originàriament de l’oposició al projecte de CAMP DE GOLF I URBANITZACIÓ DE LA RIBERA DE CARDÓS (VALL DE CARDÓS), al novembre va presentar al•legacions amb el suport d’un centenar de signatures al PDU del Pallars Sobirà demanant més desclassificacions de sòl urbanitzable i modificacions d’ús de sòls urbans per a impedir la construcció de 2.626 nous habitatges dels 5.640 que el pla permetia. La plataforma denunciava que aquests creixements eren contraris al PTPAPA, que fixava unes necessitats màximes de 1.070 nous habitatges per al 2026. Així Pallars Viu denunciava que el Pla director no s’oposava a planejaments recents que permetien importants creixements a diversos nuclis com Terveu, Ribera de Cardós, Cassibrós, Surri o Bonestarre, entre altres.

Pallars Viu també denunciava la priorització de noves infraestructures viàries per sobre de les infraestructures de sanitat, educació i culturals, la qualificació de sòls agrícoles de fons de vall per a la implantació de nous camps de golf i la reserva d’una hectàrea per municipi per a ús hoteler.

Davant aquestes reivindicacions el desembre de 2007 el DPTOP va ampliar el període de presentació d’al•legacions per part dels ajuntaments fins a començament de gener del 2008, però no va ampliar el termini per a les al•legacions de particulars.

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà tenia pensat demanar a principi de 2008 a la Generalitat la retirada del PDU en les al•legacions que estava preparant a final d’any.

Més informació
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame
Fotogaleria relacionada