Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT
Albert Barrientos

Actualitzat a 31/12/2007

L’aprovació del Pla director urbanístic (PDU) de les Colònies del Llobregat el mes de juny estableix les pautes bàsiques per a la recuperació d’aquests espais emblemàtics de la industrialització catalana tant des d’un punt de vista paisatgístic com patrimonial. El foment de l’ocupació màxima com a primera residència és la clau per al desenvolupament dels serveis necessaris perquè s’arribi al manteniment del conjunt amb garanties i es reforci el paper de les colònies com a enclavaments de primera al costat dels municipis urbans.

Antecedents 2006

La realitat industrial al llarg de l’eix fluvial del riu Llobregat, enmarcat dins la vall de les comarques del Bages i el Berguedà, ha restat oblidada per la història recent des del tancament d’un tipus de fàbrica que representà la base industrialitzadora de Catalunya durant el segle XIX i bona part del XX. La recuperació de la seva memòria, de la gent que hi vivia i hi viu, del patrimoni emblemàtic que dóna caràcter insòlit i exòtic al conjunt, i l’aproximació a la realitat industrial, comercial, residencial i turística del segle XXI seran possibles després d’un llarg camí endegat pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat des de l’any 2003. Han transcorregut per les aigües del Llobregat quatre anys de projectes i idees que iniciaren la seva marxa cap al desenvolupament del nou PDU el maig de 2005, quan la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) n’inicià la tramitació i redacció. El juliol del 2006, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) l’aprovà inicialment, fou sotmès a informació pública i s’obrí un període de consulta amb les administracions locals. Finalment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) n’elaborà un primer informe amb les al•legacions rebudes i el presentà a la CTUB per ser aprovat definitivament en el transcurs del 2007.

Les colònies es posen en marxa
Després d’una llarga elaboració i tramitació, el mes de juny la CTUB va aprovar provisionalment el PDU de les colònies del Llobregat. Aquest fet iniciava un llarg camí cap a la revaloriació del conjunt industrial, patrimonial, cívic i paisatgístic d’unes colònies que seran gestionades pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat. Per posar en marxa aquest projecte comú el Pla preveu la creació d’un fons dotat amb recursos propis del DPTOP per a fornir els ajuntaments que tinguin interès a desenvolupar-lo i vulguin optar a la convocatòria d’aquest ajut. La Generalitat té previst aportar 3 MEUR anualment, tot i que el 2007, a causa de la provisionalitat de la convocatòria, l’aportació serà d’1 MEUR. Segons el conseller Joaquim Nadal, aquesta inversió anirà destinada a inversions en equipaments públics o a tasques de planejament dels projectes que s’han de dur a terme a les colònies per part dels municipis. Els ajuntaments, però, es queixaven de l’elevat cost que té posar al dia determinats serveis que antigament eren assumits per l’amo de la colònia, encara que l’Administració catalana assumeixi el 50 % del total que es projecta.

Més habitatges per a salvar el patrimoni

Una altra característica a destacar del nou PDU es troba relacionada amb l’habitatge o, més ben dit, amb l’increment d’aquest i de la urbanització del sòl propi de les colònies. Inicialment, el Pla preveia que el creixement urbanístic no traspassaria la xifra del 30%, amb tot, la nova formulació indicada des del DPTOP amplia aquest percentatge fins al 38%, i es guanyen així uns 50.000 m2 de sòl edificable. Els redactors del Pla advertien, però, que caldrà “garantir el control públic de les operacions immobiliàries per tal de protegir la integritat física i social de les colònies”, ja que un dels objectius és articular una xarxa urbanística limitada i respectuosa, amb què es preservi el patrimoni, s’afavoreixi l’habitatge de primera residència, es rejoveneixi la població, s’asseguri la qualitat de l’oferta a uns preus competitius respecte als municipis veïns, i també una plena ocupació de residents autòctons fins a arribar a una densitat poblacional propera a la dels pobles colindants de 50 hab/ha i un mínim de 110 habitatges per a les colònies aïllades.

L’aplicació pràctica del Pla

Per a fer realitat tot aquest conjunt de propostes el PDU planteja enfocaments urbans específics per a cada peça i enfocaments territorials de conjunt que generen actuacions per a pal•liar certs problemes propis d’algunes colònies com la seva magnitud, dispersió, absència de sòl públic, posició perifèrica, poblament escàs i envellit o una minsa consciència cultural.
Les diverses actuacions que preveu el PDU de les colònies del Llobregat són les següents:

-Des d’un marc territorial les Colònies Porta, a través de la seva posició estratègica i singularitat, estructuren un territori de manera coherent i fan de punt d’acollida turística dels visitants i d’element d’ordenació d’un discurs narratiu unitari. Les que hi corresponen són: Cal Rosal, Porta del Comerç; Viladomiu Nou, Centre del Parc; Cal Vidal, Colònia Museu; i Ametlla de Merola, Porta de la Cultura.

-A les peces urbanes amb una localització estratègica es preveu la implantació d’usos preferentment terciaris vinculats a la C-16.

-Es vol transformar l’antiga C-1411 en via cívica de trànsit local, amb una secció que aculli un carril-bici i parades per al transport turístic i d’autobús als accessos a les colònies.

-S’estableix una zona de protecció immediata no urbanitzable per a protegir el fons de la vall i els replans intermedis del curs fluvial, a fi d’evitar continus urbans no desitjats i preservar l’estructura ecològico-paisatgística.

-Es regulen les activitats productives degradants de l’entorn i es protegeix el patrimoni associat al control de l’aigua i al món rural vinculat a les colònies, així com les formacions arbòries d’interès ecològic i paisatgístic.

-El precatàleg d’edificis i espais lliures identifica els espais patrimonials més significatius que cal preservar i n’articula la connexió i relació amb l’objectiu de crear un espai coherent i de qualitat.

-Es reconeix la singularitat del recinte industrial històric i es condiciona la transformació a un pla especial que en garanteixi el respecte patrimonial.

-S’ha de corregir la densitat insuficient d’algunes colònies indicant les àrees susceptibles de ser completament residencials. Amb tot, s’haurien d’evitar creixements per sobre del 25-30% del parc residencial existent, tot i possibilitar escenaris més expansius que condicionin la millora urbana.

-S’ha de preservar la morfologia urbana per substitució o per restitució d’un cos industrial o auxiliar prèviament enderrocat, o per continuïtat de la malla preexistent, cercant una harmonia volumètrica.

-Es regula el procés d’ocupació evitant una fragmentació de la propietat del parc industrial que comprometi un horitzó de més qualitat.

-I finalment, s’admet la substitució de l’ús industrial per l’ús residencial o terciari sempre que es mantingui el caràcter dels edificis històrics.

En últim terme, estava previst que el gener de 2008 s’iniciés un termini de 45 dies per a presentar al•legacions al conjunt de mesures del PDU de les colònies del Llobregat i que, un cop acabat el termini, el DPTOP en fes l’aprovació definitiva.

El mateix camí per al Ripollès

La quinzena de colònies industrials de la vora dels rius Ter i Freser, al Ripollès, a semblança de les del Llobregat, volen recuperar-se i potenciar-se tant econòmicament com turísticament. En aquest sentit la Generalitat va encarregar a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la redacció d’un pla director, que va ser presentat el gener de 2008 per part del director general d’Urbanisme de la Generalitat, Pere Solà, i l’autor i redactor del pla, Joaquim Sabaté. A la vegada, des del Consorci Ripollès de Desenvolupament es va instar la Universitat de Girona (UdG) a redactar un projecte amb propostes de millora i de dinamització econòmica. Del conjunt de mesures dels dos estudis, en destaca la necessitat de l’aprofitament del sòl per a realitzar activitats econòmiques en una comarca amb poques planes i el reciclatge d’usos per a encabir-hi habitatges de primera i segona residència, sempre que el conjunt de les actuacions siguin respectuoses amb l’entorn natural.

Mitjan febrer de 2008 es va establir com a data màxima per a repensar el contingut del Pla director de les colònies industrials del Ter, data a partir de la qual el Departament d’Urbanisme pretenia aprovar-lo.

Més informació
www.gencat.net/pop
www.museucoloniavidal.com
www.parcfluvial.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada