Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGAT
Albert Barrientos

Actualitzat a 31/12/2006

L’aprovació del Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat engega una actuació molt esperada pels ajuntaments afectats i pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, atès que dota el territori d’un marc legal sobre el qual rehabilitar i redefinir històricament aquests enclavaments industrials i sobre el qual ubicar-los, igualment, a la realitat del segle XXI, tot considerant-ne les especificitats econòmiques, socials i culturals.


Articles posteriors 2007

L’any 2005 es commemorà el 150è aniversari del privilegi reial que va fer possible l’adquisició de salts d’aigua i l’aprofitament de l’energia que generaven, amb l’objectiu d’instal•lar una indústria tèxtil, minera o agrícola a la riba dels rius catalans. Al riu Llobregat, gràcies a l’empenta dels burgesos tèxtils o dels propietaris agrícoles del Bages i el Berguedà, i també gràcies a la d’altres propietaris del Barcelonès, a partir de la dècada de 1860 i amb més empenta a partir de 1880, es van anar construint uns complexos industrials de filatura de cotó segons un patró ben definit. En primer lloc s’hi construïa la resclosa, a partir de la qual es feia derivar l’aigua cap a les turbines o rodes hidràuliques de la fàbrica, les quals, aprofitant aquesta energia, feien treballar els nombrosos telers que els obrers, amb una jornada inesgotable de dotze hores, ficaven a punt. Més tard es construïen els habitatges dels treballadors, la torre de l’amo, l’església i altres serveis com l’escola, el cafè, el teatre o la botiga. Les colònies tèxtils, així, van constituir un dels motors bàsics de la industrialització catalana, tal com s’esdevenia des de principi del segle XIX a Anglaterra i més tard a França o Bèlgica. La producció en filats i teixits de cotó d’aquestes colònies anà creixent fins als moments difícils de la Guerra Civil i la posterior postguerra, tot i que la dècada dels anys cinquanta del segle passat fou de creixement generalitzat. Amb tot, la primera crisi tèxtil va arribar als anys seixanta i els primers tancaments també, com ara els de Cal Casas (Puig-Reig), la Plana (Avià) o l’Ametlla de Casserres (Gironella). Uns anys més tard, a final dels vuitanta i dels anys noranta van anar tancant les portes la resta de colònies, atrapades pels nous corrents tecnològics que eren submergits en un mercat altament competitiu.

El camí cap al ressorgiment de les colònies
Els ajuntaments i altres entitats públiques i privades de la zona delimitada entre Berga i la sèquia de Manresa van crear l’11 de juny de 2003 el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, per tal de donar continuïtat al Patronat del Parc Fluvial Navàs-Berga que funcionava des de l’any 1997 amb l’objectiu de preservar, restaurar, donar a conèixer i revalorar socialment, econòmicament i culturalment una zona d’uns 29 km de longitud i uns 2 d’amplada, tot resseguint la secció de la vall del riu. El 25 de maig de 2005 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya va iniciar els tràmits per a elaborar el nou PDU de les colònies del Llobregat, sota la direcció de Pere Vall, de l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i la coordinació de Joaquim Sabaté, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC), que tenien en compte la feina feta pels municipis del Berguedà i el Bages, en consorci amb la Diputació de Barcelona i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) .

El Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat
El 19 de juliol de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de les colònies del Llobregat. L’àmbit d’aquest Pla director és el mateix que ocupava la zona protegida pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i afecta uns 58 km2 dels termes municipals pertanyents a les divuit colònies industrials que es vol preservar: Cal Rosal (Olvan, Avià, Berga), la Plana (Avià), l’Ametlla de Casserres, el Guixaró (Casserres), Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell, Viladomiu Nou (Gironella), Cal Prat, Cal Cases, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Vidal, Cal Riera, l’Ametlla de Merola (Puig-Reig), Cal Forcada (Navàs), Colònia Soldevila i la Rabeia (Balsareny). L’àrea determinada pel Pla té una població total de vint mil habitants, divuit mil dels quals viuen als municipis riberencs de Gironella, Puig-Reig, Navàs i Balsareny i dos mil a les mateixes colònies.

Els objectius del PDU han estat definits en sis grans àmbits. Aquests són:

1. La necessitat d’equiparar els estàndards de qualitat del parc residencial, dels serveis i dels equipaments urbans de les colònies amb els dels pobles.

2. La necessitat d’establir un sistema urbà interrelacionat a través de la conversió de l’antiga C-1411 en una via cívica de trànsit local que enllaçarà els diferents nuclis colonials, a la vegada que es reforçarà i millorarà el transport públic.

3. La preservació, rehabilitació i nova valoració del valor patrimonial del paisatge cultural colonial, ja que el conjunt de la colònia i alguns edificis més específics, com la torre de l’amo o l’església, tenen una importància històrica i artística que ha de ser susceptible de restaurar, i explicar el contingut cultural que amaga el fenomen industrial del Llobregat.

4. La planificació municipal des d’una perspectiva supramunicipal que defensi la identitat urbanística de les colònies, que afavoreixi el reciclatge del sòl residencial i industrial disponible i que aposti per la rehabilitació urbana al costat de la promoció de nous usos industrials de més valor afegit i respectuosos amb l’entorn.

5. La creació d’una zona de protecció de la conca fluvial del Llobregat i el seu entorn mediambiental, seguint les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i les directrius europees sobre cursos fluvials i els seus usos.

6. La necessitat de garantir la participació i el consens en el marc del Pla que dota els ajuntaments i el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat d’un instrument de gestió conjunta vinculat al riu i les colònies.

Les directrius del Pla director
Aquests objectius que es marca el PDU s’han de dur a terme a través d’unes directrius específiques per als àmbits residencial i d’equipaments, d’activitat productiva, paisatge i elements viaris. En el marc residencial i d’equipaments, el Pla hauria de garantir la plena ocupació de les colònies, prioritzant la rehabilitació i el manteniment de la morfologia urbanística tradicional i garantint els equipaments necessaris per als residents. Pel que fa a l’activitat productiva, es delimita i regula la zona industrial connectada amb el riu, alhora que se’n condiciona la transformació en residencial, comercial o terciària al fet que s’elabori un pla especial que ordeni el conjunt i mantingui el caràcter dels edificis històrics. En l’àmbit de la preservació patrimonial, es crearan zones de protecció fluvial i es redactaran catàlegs de patrimoni que inclouran l’inventari dels edificis i espais que cal preservar en cada unitat d’actuació, amb un diagnòstic de l’estat en què estan i les mesures de protecció que s’hi ha d’aplicar. Els elements viaris que han d’unir les colònies entre elles i amb els pobles dels voltants seran l’antiga C-1411, que es reconvertirà en via cívica i que incorporarà transport públic de més qualitat i un carril-bici, i la Ruta de les colònies, que recorrent el Llobregat des de Berga fins a Navàs i creuant el riu per nombrosos ponts i palanques, actuarà com a via lúdica i turística d’accés al riu i les colònies.

Els aspectes en els quals incideix més el Pla són els de la reconversió de les colònies en entitats plenament adaptades a l’actualitat del segle XXI i per aquesta raó determina la necessitat d’una promoció econòmica adequada i una millora urbana estructurada. El primer aspecte que s’ha de tenir en compte és la necessitat de millorar l’accessibilitat, les telecomunicacions i la xarxa bàsica de serveis per a promoure una ocupació industrial creixent i millorada a través d’usos amb més valor afegit, facilitant també la reconversió de l’ús productiu en residencial o terciari. El turisme també ha de crear economies paral•leles i actuar com a catalitzador social, i per això el pla dinamitza els productes turístics harmònics amb els usos productius i residencials. Per aquesta raó es crearan les anomenades “colònies porta” que serviran de vincle d’unió amb tot el territori i establiran una comunicació vertebrada entre tot l’àmbit cultural de les colònies. Així, a Cal Rosal s’ubicarà la Porta del Comerç, a Viladomiu Nou el Centre d’Interpretació del Parc a la torre de l’amo (inaugurat el juliol de 2006), a Cal Vidal el Museu del Parc i a Ametlla de Merola la Porta de la Cultura. En l’àmbit residencial, per altra banda, s’afavorirà l’increment poblacional fins a arribar a una densitat de cinquanta habitants per hectàrea i el rejoveniment de la població, imprescindibles per al manteniment del transport públic, les infraestructures urbanes i els espais lliures i equipaments, sempre, però respectant l’urbanisme subjacent, evitant creixements urbanístics per sobre del 30% i reinvertint les plusvàlues generades per aquestes noves construccions en les mateixes colònies.

Tramitació i aprovació del Pla
Després de l’aprovació inicial el juliol de 2006, el PDU va ser sotmès a informació pública entre el 18 de setembre i el 9 de novembre de 2006, Va generar cent deu al•legacions que van venir de part de les diferents administracions o entitats públiques i privades afectades. Posteriorment, es va obrir un període de consulta amb les administracions locals, ja que seran aquestes les que, fonamentalment, desenvoluparan el PDU, mitjançant plans especials i altres plans urbanístics i les que hi hauran d’adaptar els respectius plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), els plans generals d’ordenació urbana (PGOU) o les normes subsidiàries,, per bé que es constituirà un ens gestor supramunicipal que s’encarregarà de la coordinació i seguiment del Pla. Segons el calendari previst, el DPTOP, després d’elaborar un informe amb les al•legacions presentades i donar-ne audiència als respectius ajuntaments, presentarà el Pla a la CTUB per aprovar-lo provisionalment durant el primer semestre de 2007, fins que posteriorment se’n faci l’aprovació definitiva.

Més informació
www.parcfluvial.org
www10.gencat.net/ptop
www.museucoloniavidal.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame