Divendres 13 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA SERRA DE RODES I ENTORNS
Oscar Carracedo

Actualitzat a 31/12/2006

El Pla director urbanístic (PDU) de la Serra de Rodes i entorns, d’abast supramunicipal, forma part del conjunt de plans inclosos dins del Programa de planejament territorial impulsat l’any 2004 pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP). El pla director té com a continguts principals la limitació dels creixements urbanístics i la preservació i consolidació de l'estructura dels espais oberts i del paisatge del seu àmbit. Aquesta estructura està formada pels parcs naturals de la Serra de Rodes, cap de Creus, aiguamolls de l’Empordà i el massís de l’Albera. Aquests espais naturals són els que delimiten al nord i al sud la faixa de terrenys on se situen la totalitat dels nuclis urbans, urbanitzacions i usos i activitats sobre el territori.


El 26 d’octubre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar provisionalment el pla director que estableix les directrius per a coordinar l’ordenació i planificació urbanística del territori, el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat, les infraestructures, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a la seva estructuració orgànica en coherència amb el planejament territorial.

L’àmbit del PDU de la Serra de Rodes, que va ser redactat per l’equip dirigit per l’arquitecte Amador Ferrer i Aixalà, el constitueixen els municipis de Garriguella, Palau-Saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Vilajuïga i parcialment el municipi de Roses, tots ells de la comarca del Pla de l’Estany.

Tal com va establir l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) per a la redacció del PDU l’any 2005, el vessant meridional de la Serra de Rodes constitueix un territori particularment sensible, des del punt de vista paisatgístic i ambiental, atesa la configuració del peu del mont de la serra i la seva situació estratègica entre els espais naturals abans esmentats. Aquestes singularitats del territori, les seves característiques geomorfològiques i la seva posició geogràfica, que es veuen reflectides en les propostes de l’avantprojecte del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ, obliguen a adoptar mesures proactives per a salvaguardar els elements i les funcions territorials més significatives en certs aspectes.

El mateix acord de la CUC va establir quatre propòsits generals pel PDU segons les temàtiques següents:

- Urbanística: el pla director ha de permetre evitar la continuació indefinida de l’ocupació urbana del territori del peu del mont que configura el corredor entre els espais naturals del cap de Creus i massís de l’Albera i els aiguamolls de l’Empordà, tot evitant la constitució d’un continu urbanitzat.
- Patrimonial: el pla director ha de preservar l’espai lliure d’edificació dins d’aquesta àrea atesos els seus valors paisatgístics, històrics, ambientals, agrícoles i simbòlics de lleure i qualitat de vida.
- Ambiental: el pla director ha de possibilitar les continuïtats del territori d’espais oberts entre els espais protegits del Parc Natural de la Serra de Rodes i Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, tot assegurant la qualitat ambiental i especialment la connectivitat i l’intercanvi biològic entre aquests espais especialment protegits.
- Econòmic: el pla director ha d’incorporar mesures per a gestionar l’espai d’aquest territori com un recurs bàsic i durador per al desenvolupament econòmic, el turisme i la qualitat de vida de la població.

El mateix acord va incloure, tanmateix, la suspensió de la tramitació de sis sectors de planejament, que abraçaven plans parcials urbanístics, projectes de gestió urbanística i projectes d’urbanització en els sectors de sòl urbanitzable.

Estructura i contingut del pla
El document del PDU s’estructura a partir de tres grans temes:
-Les característiques, les condicions i la situació actual del sistema d’espais oberts i el paisatge;
-La forma, la posició territorial i les dinàmiques urbanístiques que afecten el sistema d’assentaments urbans i les seves extensions;
-I la consideració conjunta de les ordenacions urbanístiques municipals als efectes de les directrius de coordinació del planejament urbanístic municipal que són consubstancials al PDU.

La consolidació de l’estructura dels espais oberts i del paisatge
L’estructura dels espais oberts i del paisatge es caracteritza per la presència dels parcs naturals que delimiten al nord i al sud la faixa de terrenys on se situen la totalitat dels nuclis urbans, urbanitzacions i usos i activitats sobre el territori. Es tracta del PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS, al nord, el massís de l’Albera, que arriba a tocar el nucli urbà de Garriguella, i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, al sud.

El PDU proposava, per una banda, complementar l’estructura dels espais oberts que cal preservar i consolidar amb la sèrie de connectors transversals, amb valor ecològic i paisatgístic, que asseguraven la connexió biològica entre els dos parcs naturals i, per un altre, amb el reconeixement dels valors agrícoles, forestals i paisatgístics de determinats sòls que el pla manté permanentment com a no urbanitzables.

Per l’estructura dels espais oberts els objectius específics que el PDU proposava són la protecció dels espais naturals, la regulació del sòl no urbanitzable o no urbanitzat i la identificació de les unitats paisatgístiques.

Per tal de concretar els objectius, el PDU va recollir la zonificació dels espais oberts establerta per l’Avantprojecte del pla director territorial de l’Empordà. El PDU va prendre aquesta zonificació com a base de partida, però amb més definició d’acord amb la visió més detallada del territori que aportava aquest pla.

D’altra banda, el pla director va ampliar algunes de les proteccions especials en sòl no urbanitzable, donant coherència a les propostes de l’Avantprojecte del pla director territorial. Aquest és el cas dels sòls de protecció especial de connectivitat ecològica i paisatgística que segueixen el curs de les rieres de Pedret, Sant Nazari i de Garriguella, dels aiguamolls d’Empordà, fins a enllaçar amb l’espai protegit de l’Albera, o dels espais amb valor connector de Palau-Mas Fumats, del rec de Mas Oriol, de cap de Terme-Riutort o del Penardell, entre altres.

La protecció dels espais oberts proposada pel PDU va abraçar els espais naturals legalment reconeguts, els espais naturals delimitats pel planejament territorial i els espais naturals amb valors específics (ecològic, connector o agrícola) delimitats pel pla. Així mateix va incloure els espais de protecció territorial, per raó de les condicions intrínseques dels sòls, derivades de la seva posició, pendent, visibilitat o funció en el territori, i també els espais classificats en el planejament urbanístic com a sòl no urbanitzable no inclosos en les categories anteriors.

La proposta del PDU consistia en la definició de tres categories de sòl no urbanitzable i en diverses subcategories, que es corresponen a diferents graus de protecció.

Pel que fa a la identificació de les unitats paisatgístiques homogènies, el PDU establia tres unitats diferenciades, cadascuna amb un tractament específic de les actuacions de planejament i dels projectes. Les unitats proposades són:

- Els aspres de la serra de Rodes i els terraprims de la serra de Pau.
- La plana agroforestal de conreu de vinya i olivera.
- La plana altempordanesa de conreus de cereals i zones d’inundació temporal.

La definició d’un model territorial per als assentaments urbans
Els criteris que el PDU va establir per al model territorial de nuclis urbans i les seves extensions residencials es basaven en l’aptitud dels sòls (altitud, orientació, pendent), la idoneïtat per a la urbanització (continuïtat física, compacitat, consum de sòl) i la compatibilitat amb altres usos territorials (sòls amb valors ecològics, connectors, agrícoles, forestals, paisatgístics).

El pla reconeixia el sistema actual d’assentaments urbans i les seves extensions residencials, aquells classificats com a sòls urbans o sòls urbanitzables amb planejament parcial aprovat i urbanitzats.

Els criteris que les noves extensions residencials han de complir i que el PDU va preveure són:

- La compatibilitat amb els altres usos territorials i, especialment, amb les àrees de sòl no urbanitzable de protecció especial i de protecció territorial.
- La idoneïtat de les actuacions d’extensió residencial, mesurable des de paràmetres definits a la normativa, com la quantitat màxima de nou sòl a posar en servei en relació amb el sòl ja ocupat i edificat en el municipi; la prioritat en la consolidació de les àrees en continuïtat física amb els nuclis urbans ja edificats, i el compliment dels estàndards de densitat mínima per tal d’assolir un determinat nivell de compacitat urbana en les intervencions.
- El compliment de determinades característiques intrínseques als sòls com la determinació d’un límit d’altitud per a cada part del territori que garanteixi una bona integració paisatgística de les edificacions; la limitació de la urbanització i edificació a sòls amb pendents menors al 20%, i la no adscripció del sòls a espais singulars, amb valor de posició pel seu caràcter de transició entre espais de protecció especial i altres o per la seva relació amb les infraestructures o el paisatge.

L’establiment de directrius per a la coordinació de l’ordenació urbanística
Per tal d’establir mesures concretes per a coordinar els plans d’ordenació municipal, el PDU establia com a prioritària la definició de les directrius pel planejament urbanístic municipal.

Segons el PDU els plans municipals hauran d’incorporar les determinacions i directrius i, en el seu cas, les recomanacions, del planejament director urbanístic.

Amb la intenció de coordinar l’ordenació urbanística supramunicipal, les adaptacions dels plans hauran d’incorporar les determinacions següents:

- Les classificacions dels sòls no urbanitzables, urbanitzables i urbans, d’acord amb el contingut de la zonificació del PDU.
- Les àrees paisatgístiques homogènies, delimitades en el PDU a efectes de l’aplicació de la normativa específica de protecció del paisatge.
- Les qualificacions urbanístiques en sòl no urbanitzable coherents amb les subcategories, el sistemes urbanístics i les indicacions del PDU, contingudes en els plànols d’ordenació i en les normes urbanístiques.
- La regulació urbanística d’usos i activitats, condicions i paràmetres urbanístics, gestió i normes de protecció del paisatge, que la normativa urbanística dels plans d’ordenació municipal hauran de desenvolupar.
- La regulació específica que correspon als sectors de planejament parcial no urbanitzats que han estat modificats pel PDU, tant pel que fa a la classificació del sòl, com a la delimitació del sector i a les determinacions concretes envers la seva ordenació i regulació.

Més informació
www.gencat.net/ptop
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà