Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA
Conca Odena Mapa: Montse Ferrés
Alfons Recio
Actualitzat a 31/12/2007

Desprès que el Pla director hagi rebut 70 al•legacions, el DPTOP decideix, un cop modificat el document, realitzar una segona aprovació inicial per tal d’obrir un període de participació addicional. Quan el Pla es torna sotmetre a informació pública molts dels alcaldes celebren el nivell d’acceptació de les seves al•legacions, tot i que hi tornen a presentar esmenes. La segona proposta de PDU redueix les expectatives de creixement de 28.000 nous habitatges a 18.700, especialment a l’àmbit del nucli de l’Espelt, on s’incorpora un corredor ecològic. Tot i així, les plataformes d’oposició mantenen el seu rebuig també a la segona versió.

Antecedents 2006

Articles posteriors 2008

La conca d’Odena, segons el seu Pla director urbanistic (PDU), es correspon amb un àmbit de 218 km2 que inclou els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí. Aquests municipis es localitzen a la franja central de la comarca de l’Anoia, en una conca sedimentària treballada pel riu Anoia i els seus afluents, ja al vessant nord-oest de la Serralada Prelitoral, a excepció de Carme i Orpí, que es troben al vessant sud de la serra de Collbàs. Entre tots els municipis, l’any 2007 sumaven 75.366 habitants, el 67,5% comarcal.

A mitjan any 2006, es va aprovar inicialment el PDU de la conca d’Òdena, que proposava un increment de 28.000 nous habitatges en prop de 500 noves hectàrees d’ús residencial i 340 hectàrees d’ús industrial. Davant del document, es va crear la Plataforma per la Retirada del PDU que considerava que el document proposava un creixement en desacord amb les necessitats internes de la conca. Unió de Pagesos (UP) i la Plataforma Salvem Anoia es van afegir també a la protesta contra el Pla. Pel que fa als alcaldes dels municipis afectats, el de la Pobla de Claramunt, el de la Torre de Claramunt, el de Jorba i el de Castellolí s’hi van mostrar contraris, ja sigui per algunes de les propostes o per la no-inclusió de projectes estratègics municipals. Altres, com el d’Igualada, el de Santa Margarida de Montbui, el de Vilanova del Camí i el d’Òdena, van coincidir en la necessitat de la redacció d’un PDU i s’hi van mostrar partidaris, tot i que amb matisos que van quedar plasmats en forma d’al•legacions.

A principi de l’any 2007, el Pla es trobava en període de valoració d’al•legacions, pas previ a l’aprovació provisional, la qual el Departament de Política Territorial i Obres Publiques (DPTOP) preveia per al segon semestre de 2007. Mentrestant, la plataforma per la Retirada del Pla director, Salvem Anoia i UP van organitzar una xerrada davant de 400 assistents per a valorar l’estat de la situació i decidir futures mobilitzacions, com ara un tall de l’A-2 que permetés donar més visibilitat a la seva reivindicació. En la mateixa xerrada, representants de la Plataforma per la Retirada del Pla van presentar als assistents les seves al•legacions i van valorar les presentades pels ajuntaments, de les quals van concloure que no eren un reflex d’allò que la societat demanava, mentre que Salvem l’Anoia va denunciar que l’Anoia s’havia convertit en el pati del darrere de Barcelona.

Segona aprovació inicial

Finalment, el PDU va rebre 70 al•legacions, 11 de les quals corresponents a ajuntaments, 1 al consell comarcal de l’Anoia i 2 a departaments de la Generalitat de Catalunya. Poc després, Oriol Nel•lo i Colom, secretari per a la Planificació Territorial, es va reunir amb els mitjans locals de comunicació per a anunciar que un cop valorades totes les al•legacions i realitzades les modificacions en el Pla, es faria una segona aprovació inicial, cosa que comportava una nova fase d’informació pública i de presentació d’al•legacions.

Entre les motivacions que portaven a la segona aprovació, Nel•lo va destacar la necessitat de cercar consens amb els diferents agents territorials. També va afegir que el PDU no obliga al creixement sinó que, en cas que es produís, indica com i on ha de ser. Per a Nel•lo, el PDU és una eina per a acabar amb la tendència a la dispersió de la urbanització en baixa densitat del territori de l’Anoia, com ha passat a Piera o Masquefa, i per a evitar el desenvolupament urbà que consumeix sòl ineficientment, tot generant un elevat impacte en el paisatge, encarint la dotació de serveis urbans i creant problemes pel que fa a la mobilitat dels ciutadans, que esdevenen dependents del vehicle privat. D’aquí, afegeix Nel•lo, la necessitat de concentrar el creixement urbà i poblacional de la comarca al voltant de ciutats madures i estructuradores de Catalunya, com Igualada, a la qual acompanya amb propostes infraestructurals com la del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA (FTC) o la ronda sud d’Igualada.

Segons Pep Solé i Vilanova, portaveu de la Plataforma per a la Retirada del Pla, la intenció de Nel•lo no era més que distreure l’atenció just abans de les eleccions municipals. També es va mostrar contrari a les al•legacions presentades pels ajuntaments perquè no demanaven la retirada del Pla i per la mancança d’una visió territorial unitària de la conca. Dies abans, Pep Vilanova i UP s’havien reunit amb Nel•lo per a intercanviar punts de vista. En la reunió volien obtenir el compromís de Nel•lo de retirar el Pla i redactar-ne un de nou que únicament considerés les dinàmiques demogràfiques internes.

En no obtenir el compromís, les entitats van mantenir les accions de protesta, i el 12 de març prop de 300 persones van tallar l’A-2 a l’alçada d’Òdena. En l’acció es va llegir un manifest que reclamava la retirada del PDU per a promoure la conca d’Òdena com a pati del darrere de Barcelona, que es deixessin de desoir les necessitats del territori i que no es tingués en compte d’incorporar la participació dels veïns.

Finalment, el 20 de setembre de 2007, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va tornar a aprovar inicialment el PDU de la conca d’Òdena i es va publicar l’acord al DOGC el dia 2 d’octubre de 2007 i es va iniciar novament el procediment d’informació publica.

El document aprovat mantenia les propostes pel que fa a l’estructura territorial, tot i que sota unes previsions de creixement menors. Si bé el primer document preveia per a l’horitzó 2026 un increment de població de 39.000 habitants a la conca, la segona versió rebaixava les expectatives a 33.000 nous habitants, distribuïts en prop de 18.700 nous habitatges i 400 ha*. D’aquestes, 260 ha es corresponen a sòl urbanitzable i urbà no consolidat segons els planejaments municipals vigents.

Respecte dels llocs de treball, la segona aprovació del PDU preveu les necessitats de sòl per a 19.000 nous treballadors que hauran de disposar de 300 ha d’ús industrial, de les quals 110 corresponen a sòl encara no ocupat o classificat com a urbanitzable. Finalment, cal afegir 140 ha de sòl amb vocació logística lligades a la futura plataforma ferroviària del FTC.

Les noves propostes, l’ordenació de les infraestructures

Entre les novetats destaca la previsió d’un ramal addicional del FTC entre Igualada i Martorell, que s’afegeix al que va cap a Manresa. A més, es fan modificacions del traçat que penetra a la conca des de l’est, que ara es proposa pel sud de la A-2 amb una traça que s’enfila a través del terme de Jorba per anar a cercar l’estació de mercaderies, que manté la ubicació. En la primera versió del PDU, el traçat es feia en la seva totalitat pel nord de l’A-2, deixant Jorba al sud. Per sortir de la Conca, a llevant, entre l’A-2 i la futura pota de L’EIX DIAGONAL i a cavall de Castellolí i Òdena, el pla dibuixa un enllaç ferroviari entre el dos anteriors ramals. A partir del de Castellolí, es proposa soterrar el ferrocarril en una versió ferroviària del tunel del Bruc.

Pel que fa al traçat del FERROCARRIL LLOBREGAT-ANOIA, el PDU preveu la possibilitat de reconvertir-lo en tren tramvia, mantenint la proposta de prolongar la línia a través del passeig d’Igualada cap al barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. A més, el ramal que ascendeix cap a l’Hospital Comarcal des de l’actual estació d’FGC modifica el seu traçat tot emprant l’antic eix de l’N-II. Des d’allà, penetra cap a l’àmbit Creixement Nord i fins a l’estació de mercaderies del FTC. Al sud de la conca, el PDU suggereix la creació d’una nova estació entre Capellades i la Pobla de Claramunt, per donar servei als desenvolupaments residencials proposats als voltants.

Respecte de les infraestructures viàries, es mantenen les propostes inicials però incorporant una nova carretera entre el nucli antic de Santa Margarida de Montbui i Carme, a través del coll de la Llentia, que apropa els nuclis del vessant sud de la serra de Collbàs a l’àmbit central de la Conca.

Les noves propostes en creixements i assentaments
El pla manté les premisses inicials de priorització de l’ocupació d’espais urbans consolidats per sobre les noves transformacions i que els nous creixements han de realizar-se en continuitat amb el teixit preexistent, sota criteris de compacticitat urbana i mixtura d’usos.

Però s’introdueixen algunes modificacions. Per una banda, es modifica la programació de les actuacions i s’afegeix un tercer horitzó temporal. Per l’altra, es redueixen les extensions dels creixements proposats. Així, un dels canvis més destacats es produeix a l’àmbit Creixement Nord, que ara es divideix en dos sectors diferenciats. Un d’aquests, de vocació logística, es localitza a ambdós costats del traçat de mercaderies del FTC. L’altre, situat al costat nord de l’A-2, té la finalitat d’articular el creixement residencial de la conca en un nou eixample. Entre els dos, el pla incorpora un corredor ambiental en una franja agrícola on es concentra una bona part dels elements patrimonials existents a la plana de l’Espelt. A més, aquest creixement, en reduir-se, ja no es rebleix amb el nucli de l’Espelt. De la mateixa manera, cal destacar la reducció de l’extensió del Nou Claramunt, que de 32 passa a 26 ha.

Una altra novetat és l’acceptació de les al•legacions que demanaven la no-creació del Parc d’Activitats Industrial Jardí, de 21 ha, al costat del cementiri de Vilanova del Camí i que havia de ser l’espai de relocalització de les empreses adoberes sortints del sector de reforma interior de les adoberies velles d’Igualada. A canvi, es proposa un nou sector de creixement de 31,64 ha d’ús mixt** entre Santa Margarida de Montbui i Igualada.

Segons la nova programació, per al primer horitzó de desenvolupament (fins al 2015) amb la prolongació de la futura autovia C-15 fins a la C-37 i la ronda sud ja en servei, el 70% dels solars en el sòl urbà ja ocupats i bona part del sòl urbanitzable segons el planejament vigent consolidat, el PDU preveu que es podrien transformar els àmbits ja previstos en la primera aprovació del pla, consolidant l’espai interior de la conurbació igualadina compresa dins l’anella viària que formen l‘A-2 i la ronda sud, a excepció del creixement de Sant Maure. També es proposa desenvolupar una part de l’àmbit Creixement Nord, de prop de 60 ha de les 140 totals de la plataforma logística ferroviària, i iniciar la transformació de l’eix de l’antiga N-II a Igualada i l’eix cívic de Vilanova, pendent de completar abans del 2020. També es preveu desenvolupar les 30,3 ha incloses al Pla director de l’aeròdrom d’Igualada-Òdena (PDAOI) destinades a activitats aeronàutiques. La resta de l’àmbit del PDAOI esdevé un espai obert, que pot incloure dotacions puntuals destinades a l’activitat aeronàutica i l’esbarjo, anomenat Parc Aeronàutic. Sota aquest horitzó s’hauran transformat un total de 205 ha residencials i 83 Ha per a activitats.

A mitjà termini (fins al 2020), el PDU proposa l’entrada en joc al sud de la conca de l’àmbit de Sant Maure, mentre que, al nord, estableix la transformació amb orientació residencial d’una altra part de l’àmbit de Creixement Nord a continuació de la conurbació igualadina. Pel que fa a la resta del sòl d’activitats, s’incorpora una primera fase del parc empresarial de Jorba-Igualada a més de l’ampliació de les instal•lacions de l’aeròdrom d’Igualada-Odena i la del polígon Barquera de Capellades. Respecte de les transformacions interiors, destaca la transformació de l’eix cívic de Sant Maure, sobre l’actual traçat urbà de la C-37, i l’inici de la transformació del front del riu Anoia, que implica la reconversió de 16 ha d’usos industrials en residencials i terciaris de l’antic barri adober d’Igualada. En total, en aquest escenari s’hauran posat en joc 77 ha residencials i 111 d’activitats.

Finalment, entre el 2020 i el 2026 es completen la resta d’operacions. Entre les residencials hi hala transformació del sector d’ús mixt del Creixement Nord, que esdevé el nou eixample de la conurbació d’Igualada, i el creixement supramunicipal d’ús mixt del Nou Claramunt, que ha d’articular els espais urbans dispersos i de baixa densitat de la Torre i de la Pobla de Claramunt. Respecte del sòl d’activitats, el pla vol completar la segona fase del Parc d’Empreses de Jorba-Igualada i el sòl especialitzat del parc Motor de Castellolí; però es deixa per a anys posteriors a la vigència del PDU la segona fase de la Plataforma Logística Ferroviària, de 89,14 ha i amb capacitat per a més de 4.400 llocs de treball, darrer subàmbit del Creixement Nord. El PDU justifica aquesta programació atès el llarg termini de desenvolupament del FTC. Tot i així, aquest horitzó permet el desenvolupament de 59 ha residencials i 74 d’industrials i terciàries.

D’altra banda i respecte dels espais lliures comarcals, la segona aprovació inicial manté, a grans trets, les propostes de la primera aprovació inicial sobre el parc fluvial de l’Anoia, el parc de la riera d’Òdena i el torrent de Can Valls, el parc del Torrent de Cal Magí i el torrent de l’Espelt, el parc de les Guixeres i, com a principal novetat, la creació del parc del Nou Claramunt.

Les reaccions
Després de la segona aprovació inicial del pla, els diferents agents territorials van fer públic el seu posicionament. Per a UP, el PDU continuava essent contrari als seus interessos, ja que encara proposava zones industrials i residencials en espais agraris i permetia la urbanització de la plana de l’Espelt, d’elevat valor agrícola. Per la seva banda, Pep Solé, de la Plataforma per a la Retirada del Pla, considerava les modificacions una “mofa dels redactors” del municipi d’Òdena. A parer seu, només s’havia fet algun canvi menor que mantenia el creixement nord i sense incorporar les al•legacions de l’Ajuntament d’Òdena ni les de les plataformes. Solé també va criticar que les al•legacions redactades per l’Ajuntament d’Òdena i aprovades per unanimitat no van ser de consens amb la societat civil i que, de fet, el contingut del PDU reflecteix la submissió del govern d’Òdena als urbanistes del DPTOP i l’Ajuntament d’Igualada. Tant la Plataforma per a la Retirada com UP van tornar a presentar al•legacions al PDU.

Per altra banda, l’alcalde d’Òdena, Francesc Guisado i Santano (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), valorava positivament la nova versió. Segons Guisado, s’havien incorporat el gruix de les al•legacions presentades pel govern municipal, especialment amb la incorporació del corredor agrícola i la reducció de l’espai que s’havia de transformar.

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teodoro Romero Hernández (PSC), es va mostrar satisfet per l’esforç realitzat pel DPTOP per a consensuar el pla. També va manifestar la voluntat del municipi de participar en el creixement de la conca d’Òdena, aportant sòl estratègic per extensió i proximitat a Igualada.

Per altra banda, l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí i Roca (PSC), va posar en dubte la necessitat de satisfer tots els agents territorials, ja que, segons creia, posava en perill la capacitat del pla per portar a la conca d’Òdena a una nova escala territorial. No obstant això, per a Aymamí el pla, en essència, era positiu i representava un pas endavant. En una línia semblant, l’alcalde de Vilanova del Camí, Joan Vich i Adzet (PSC), va prevenir del perill que representa un excés de consens, ja que el resultat pot no acontentar a ningú. Tot i així, Vich va destacar la capacitat del planejament per a dibuixar eficientment el futur del territori i es va mostrar satisfet pel nivell d’acceptació de les al•legacions.

Pel que fa als alcaldes de la Pobla de Claramunt, Santi Broch i Miquel (CiU), i de la Torre de Claramunt, Ramon Ferri i Pla (CiU), la seva valoració va ser positiva, ja que el sector del Nou Claramunt no es desenvoluparà fins que es consolidi el 75% del creixement de cada municipi.

En canvi, l’alcalde de Jorba, Josep Maria Palau i Arnau (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), tot i la satisfacció per la incorporació de les seves al•legacions, es va mostrar totalment contrari a la nova proposta de traçat del FTC, ja que passa pel mig del terme municipal. L’alcalde de Castellolí, Jesús Brugués (CiU), també es va expressar contrari al traçat del FTC, molt proper al nucli urbà de Castellolí.

Previsions
Es preveu que al llarg de les primeres setmanes de 2008 els ens locals facin arribar al DPTOP les seves noves al•legacions, que hauran de ser valorades i contestades abans de l’aprovació provisional de PDU prevista per a juliol de 2008, juntament amb les que els particulars van presentar a final de 2007. Pel que fa a la Plataforma per la Retirada del Pla, preveu nous actes i mobilitzacions per a demanar-ne la reformulació.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/directors/urbanistics/conca_odena.jsp

* Com a mitjana, el PDU treballa amb densitats residencials de 40 habitatges per hectàrea.

** On es poden localitzar usos residencials i també d’activitats. Per al seu desenvolupament, el PDU recomana un acord entre els dos ens locals per a repartir beneficis i càrregues d’aquest polígon.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada