Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CONCA D'ÒDENA
Alfons Recio

Actualitzat a 31/12/2006

A mitjan 2006 s’aprova inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de la Conca d’Òdena. Es tracta d’un document de planificació urbana supramunicipal que ha d’ordenar el creixement dels municipis de la Conca d’Òdena fins a l’any 2026. El pla proposa un increment de vint-i-vuit mil nous habitatges, trenta-nou mil habitants nous i vint-i-cinc mil nous llocs de treball, en prop de cinc-centes noves hectàrees d’ús residencial i tres-centes quaranta d’ús industrial. Aquestes propostes desperten les reaccions contràries d’alguns alcaldes i veïns de la Conca, especialment dels del nucli de l’Espelt (Òdena), que creen la Plataforma per a la etirada del Pla director, amb la qual denuncien el creixement urbà tan desproporcionat que proposa el pla, allunyat de les necessitats de la Conca.


Articles posteriors 2007, 2008

La Conca d’Òdena queda definida pel seu Pla director urbanístic (PDU) com un àmbit de 218 km2 que inclou els municipis d’Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Òdena, Castellolí, Jorba, la Torre de Claramunt, la Pobla de Claramunt, Capellades, Carme i Orpí. Entre tots ells, l’any 2006 sumaven 74.580 habitants, prop del 68% de la població comarcal.* Aquests municipis se situen a la franja central de la comarca, entre les serralades de Rubió, Collbàs i la Monja, a excepció d’Orpí i Carme, que es troben al vessant sud de Collbàs i sobre l’eix de la riera de Carme. El riu Anoia i els seus torrents vertebren el territori planer i baix de la conca, on fora dels espais urbans domina un paisatge agroforestal de secà, amb conreus cerealístics i boscos de pi blanc. Pel que fa a la morfologia urbana, els municipis del centre de la conca, conurbats amb Igualada com Vilanova, Santa Margarida de Montbui i alguns barris d’Òdena i que formen la principal polaritat comarcal, mantenen un elevat grau de compacitat en la urbanització. La resta dels municipis són nuclis més petits, de caràcter rural i amb una tendència creixent cap a la urbanització dispersa. A part cal considerar Capellades, de poblament compacte i molt poca superfície municipal que, situat just en el congost sud de la conca i sobre el riu Anoia, vertebra les relacions entre la conca i el sud de la comarca, i exerceix també de centre per a les nombroses urbanitzacions de baixa densitat situades en municipis propers.

Pel que fa a l’estructura econòmica de la conca, es considera un territori d’industrialització madura on el pes de les activitats industrials tradicionals, com el tèxtil, la pell i el paper, havia estat al llarg del segle XX molt important. Actualment, el canvi en el mode de desenvolupament a l’Europa occidental així com la internacionalització dels mercats d’aquests productes, sumat a la degradació dels espais industrials que ocupaven, molts ja obsolets, han portat a la desaparició o transformació de bona part de l’antic teixit productiu, fet que ha comportat que la conca d’Odena sigui un dels àmbits de Catalunya amb més atur, amb xifres properes al 10%.**

Per a aquest àmbit, el Govern de la Generalitat, sota el marc del Programa de planejament territorial, va engegar a final de 2004 la redacció del PDU de la Conca d’Odena, un més en un conjunt de PDU que com el del PLA DE BAGES o el de la Plana de Vic, estan orientats a ordenar el desenvolupament d’algunes ciutats mitjanes de Catalunya definides com a polaritats emergents i que segons les previsions del Programa de planejament acolliran creixements importants.*** Aquests PDU supramunicipals han de ser també una eina per a reforçar la posició estratègica d’aquestes ciutats en l’estructura territorial catalana, sota un model d’urbanització raonablement compacte. El programa va néixer l’any 2004 per afrontar els reptes plantejats per les actuals dinàmiques territorials, en una política que pot resumir-se, en paraules d’Oriol Nel•lo, Secretari per la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), en tres pilars d’orientació del model d’urbanització a Catalunya: davant la dispersió, compacitat; davant l’especialització, complexitat; davant la segregació, cohesió.****

S’aprova inicialment el PDU de la Conca d’Odena
Així, a principi de 2005 es va començar a redactar el Pla director urbanístic (PDU) de la Conca d’Òdena i el 22 de juny de 2006 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) el va aprovar inicialment i el va sotmetre a informació pública.*****

Segons el PDU, l’àmbit de la Conca es troba en els límits de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i amb certes expectatives d’integració. Les previsions sociodemogràfiques que adopta, amb l’horitzó 2026, són d’un increment poblacional de 39.000 habitants en gairebé 28.000 nous habitatges a repartir entre unes 500 ha. Entre aquestes, el PDU ha detectat que prop de 180 ha estan classificades pel planejament municipal com a urbanes, amb capacitat per a 8.800 nous habitatges (18.000 habitants), que en falten per generar 320 ha, que han de sortir tant dels nous sectors de creixement proposats pel PDU com del sòl urbanitzable ja existent, i unes 116 ha, amb capacitat per a 3.770 habitatges.

Pel que fa als de llocs de treball, se’n preveu la creació d’uns vint-i-cinc mil, per la qual cosa que es considera necessari disposar de 340 ha, de les quals, segons el planejament municipal, 53 ha ja són urbanitzables.

L’ordenació de les infrastructures de comunicació:
Entre les previsions en infraestructures, el PDU vol vertebrar els nous creixements i també canviar l’actual model d’accessibilitat incorporant-hi la previsió del traçat del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA (FTC). La infraestructura permetrà connectar la Conca d’Òdena amb les terres de ponent, la resta de la Catalunya Central i les comarques de Girona, a més d’establir un accés ràpid a Barcelona a través del ramal del Llobregat. El seu traçat principal per la conca passarà per la plana del nord d’Igualada en el terme d’Òdena on es preveu, al nord-est del nucli odenenc de l’Espelt, l’estació de mercaderies del FTC. A part, el PDU dibuixa un segon ramal urbà per a passatgers, soterrat, per l’eix de l’antiga carretera N-II a Igualada, fent parada davant del nou hospital comarcal on també arribarà la prolongació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i hi configuraran una estació intermodal.

Pel que fa a la línia d’FGC, es preveu el soterrament de la línia a Vilanova i la recuperació de l’antic traçat, també soterrat, pel passeig Verdaguer d’Igualada com a prolongació per anar a buscar en direcció nord les dues estacions d‘FTC i cap al sud amb un segon ramal i poder connectar amb el barri de Sant Maure de Montbui.

Respecte a les infrastructures viàries, el pla recull la construcció de la ronda Sud d’Igualada que ha d’enllaçar des de l’oest de la conca l’autovia A2 amb els sectors industrials de l’est de Vilanova del Camí i la C-15. El seu traçat es fa pel sud del barri de Sant Maure, de manera que juntament amb l’actual traçat de l’A2 quedaria tancada en una anella viària la conurbació d’Igualada-Sant Maure-Vilanova del Camí-Sant Pau d’Òdena. El pla també proposa la prolongació de la C-15 fins a enllaçar amb la carretera d’Igualada a Manresa C-37, donant continuïtat a l’EIX DIAGONAL.

Els creixements i assentaments proposats
Els creixements proposats pel PDU parteixen d’una sèrie de premisses bàsiques. La primera és que es prioritza el fet d’omplir de les trames urbanes ja consolidades i d’esgotar l’actual sòl urbà i urbanitzable abans de realitzar nous creixements. En segon lloc, que algunes de les previsions de nous desenvolupaments residencials es condicionen a l’execució de les principals infraestructures. La darrera premissa, de caire morfològic, considera que els nous sectors de creixements hauran de fer-se sota criteris de compacitat urbana, continuïtat amb els teixits preexistents i mixtura d’usos.

Tenint en compte els anteriors criteris, el PDU planteja a curt termini, és a dir, en els primers anys de vigència del pla, la consolidació i desenvolupament de les 180 ha d’actual sòl urbà residencial ja classificat, així com les 82,5 ha de sol urbà industrial pendent de consolidació, creixements que han de ser simultanis a la connexió de la C-15 amb la C-37 cap a Manresa i el soterrament del traçat d’FGC per Vilanova del Camí.

A mitjà termini (horitzó 2015) i un cop esgotat el sòl anterior, el pla considera raonable pensar que també s’haurà desenvolupat el sòl urbanitzable del planejament municipal actual, incorporant-hi 3.770 nous habitatges i 17 ha noves de sòl industrial. També es preveu que tant la ronda Sud com la prolongació d’FGC cap a Sant Maure ja estaran ja construïdes, així com el tram central del parc fluvial de l’Anoia. Seria llavors quan es començarien a desenvolupar alguns dels nous creixements proposats, principalment per omplir l’espai interior de l’aglomeració urbana delimitat per una “anella viària”. S’haurà de produir, doncs, el creixement sud/Adoberies Velles, el sector de la nova estació de Sant Maure i la ciutat jardí a l’oest, com a tancament del nucli urbà. Aquests creixements crearan més de tres mil cinc-cents habitatges en unes 100 ha noves. Pel que fa al sòl industrial, es desenvoluparien 21 ha de parc d’activitats industrials jardí al costat del cementiri de Vilanova destinat a acollir, entre altres activitats, les fàbriques adoberes que surten del sector de reforma interior de les adoberies velles d’Igualada, tot mantenint una localització propera a la depuradora del riu Anoia, construïda expressament per a tractar les aigües residuals derivades de l’activitat adobera. També es desenvoluparia l’ampliació dels sòls industrials de Vilanova i la Pobla, consolidant una zona de 60 ha industrials, així com 41 ha més a l’àmbit de l’aeròdrom d’Òdena, i es crearia un centre d'activitats aeronàutiques. Tots aquests espais industrials es vertebrarien a través de la ronda Sud.

A llarg termini (horitzó 2026) el PDU proposa el desenvolupament de dues grans reserves de sòl. Preveient ja l’entrada en servei de l’FTC així com la prolongació del carrilet cap al nord-est, es proposa el nou eixample nord-oest, un creixement en continuïtat amb l’actual teixit d’Igualada, prolongant-ne els carrers amb la perforació del turó de les Guixeres. L’eixample suposarà la creació de 400 ha d’ús mixt, en què es faran compatibles la residència amb l’activitat productiva i terciària, en un espai repartit entre Igualada, Jorba i Òdena, amb un potencial de 20.072 nous habitatges sota una morfologia de ciutat compacta i servida per dues noves estacions d’FGC. Al voltant de l’estació de mercaderies de l’FTC es disposarà d’una reserva de sòl terciari i d’un centre d’activitats logístiques en una peça de 193 ha que pot acollir més d’onze mil nous llocs de treball. Dins l’eixample, quedaria integrat el nucli odenenc de l’Espelt així com altres poblaments i la xarxa de rieres, que constituiran parcs urbans.

També en aquest horitzó es preveu disposar d’un nou accés a la C-15 al voltant de la Pobla de Claramunt i de la nova estació d’FGC per traslladar l’actual, la qual cosa permetria el desenvolupament del “Nou Claramunt”, 32 ha residencials d’ús mixt per a 1.118 habitatges, que ha d’actuar com a element vertebrador entre els diferents assentaments urbans del sistema sud i ha d’oferir una nova centralitat a les urbanitzacions disperses de la Pobla i la Torre de Claramunt.

Pel que fa als espais interiors, el PDU proposa generar noves centralitats i eixos cívics a l’antiga N-II d’Igualada, que es proposa que esdevingui el nou centre de la “ciutat ampliada, a Vilanova del camí gràcies al soterrament del carrilet, així com a Sant Maure, on l’espai de la C-37 ha d’esdevenir una nova avinguda”. Cal destacar també la transformació de l’antic barri del rec d’Igualada, on històricament s’han localitzat les empreses adoberes. Es tracta d’un espai d’unes 17 ha amb un important valor de patrimoni industrial però amb poques condicions per a la producció, atès el traçat dels carrers, més propis d’un nucli històric que d’un espai industrial. Amb la creació del Parc d’Activitats Indústria Jardí, el pla proposa reconvertir el rec amb usos residencials, terciaris i d’equipaments, tot protegint una vintena d’edificacions històriques.

Els espais lliures comarcals
Pel que fa als espais oberts i parcs, el PDU proposa quatre grans àmbits. El parc fluvial de l’Anoia, que representa la recuperació ambiental i paisatgística del riu tot configurant una nova façana per a la ciutat junt amb el renovat barri del rec, el parc de la riera d’Òdena i el Torrent de Can Valls, el parc del Torrent de Cal Magí i el Torrent de l’Espelt i, finalment, el parc de les Guixeres. Aquest darrer, és el parc que ha d’actuar de ròtula entre Igualada i l’eixample nord- oest.

Reaccions d’oposició al PDU
Poques setmanes després de l‘aprovació inicial del PDU, a Vilanova del Camí es va crear la Plataforma en Defensa del Territori de Vilanova, oposada a la creació del Parc d’Activitats Indústria Jardí. Aquesta era constituïda per diferents veïns i entitats locals i era encapçalada pel regidor de Medi Ambient de Vilanova, Francesc Viera i Prieto (Iniciativa per Catalunya Verds, ICV). Per a la Plataforma, la proposta de traslladar les adoberies a Vilanova, en un espai classificat com a no urbanitzable i de protecció agrícola pel planejament municipal, significava hipotecar el futur del poble i la pèrdua d’un terreny amb un important valor agrícola. Tot i que l’activitat d’aquesta plataforma va enfrontar Francesc Viera amb l’alcalde de Vilanova, Joan Vich i Adzet (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), segons Vich, perquè el regidor s’havia precipitat iniciant la campanya abans que l’Ajuntament es definís oficialment, finalment el consistori vilanoví va preparar un document d’al•legacions on incorporava les demandes de la plataforma, contrari a la urbanització dels terrenys proposats pel PDU per a les adoberies igualadines. Aquest document va ser aprovat per unanimitat en ple municipal els darrers dies de 2006.

A l’Espelt va néixer una segona plataforma, la Plataforma per la Retirada del PDU, que s’oposa especialment a la proposta de creixement nord-oest. Per això va iniciar una recollida de signatures, que a final de 2006 arribava a dues mil. També va realitzar un seguit de xerrades a diferents municipis on va exposar els motius de rebuig del pla. Segons la Plataforma, el creixement proposat era desproporcionat i responia a la voluntat de descongestionar l’entorn metropolità de Barcelona, tot important un model urbà metropolità aliè a la Conca, i tot, sense que els redactors del pla haguessin consultat al territori i sense tenir en compte les necessitats de la població local i, molt especialment, sense valorar l’actual qualitat de vida dels veïns de l’Espelt, que desapareixerà si es duu a terme el creixement proposat pel PDU. De fet, la Plataforma, en general, trobava que el document no disposava de prou qualitat perquè havia estat redactat per “uns becaris de la UPC”. Una mostra d’això era la falta de coneixement del territori que insinuava el pla, atès que no s’hi havia incorporat el 70% del sòl previst per al polígon industrial CAN MORERA D’ÒDENA, ni moltes de les propostes del Pla director de l’aeròdrom d’Odena, i tampoc no s’hi recollia el Parc Motor de Castellolí. A més, atès que el pla vinculava alguns creixements a l’execució de l’FTC que, segons la plataforma, no seria operatiu abans del 2026, aquest esdevenia inaplicable. Sobre el mateix FCT, la plataforma també en criticava la manca de capacitat per a millorar la comunicació entre la Conca i Barcelona, ja que segons ells, els futurs trens, un cop a Manresa, hauran de canviar l’ample de via per continuar pel traçat antic dels FGC. En les al•legacions presentades per aquesta plataforma el novembre de 2006, es demanava, doncs, la retirada de tot el projecte i l’inici de nou dels treballs de redacció. Aquesta plataforma va rebre el suport de Salvem Anoia i d’Unió de Pagesos (UP), preocupats per la pèrdua de sòl agrícola que suposaria l’execució del PDU, de manera que també hi van presentar al•legacions.

La reacció dels alcaldes
Pel que fa als alcaldes de la Conca, hi va haver diversitat de valoracions. Així, els alcaldes de la Pobla de Claramunt, Santi Broch i Miquel (Convergència i Unió, CiU), i de la Torre de Claramunt, Ramon Ferri i Pla (CiU), van dubtar del sentit de la creació del “Nou Claramunt”, a cavall dels dos termes municipals. Ambdós alcaldes estaven d’acord que els interessos dels seus municipis no eren coherents amb aquesta proposta i que, si es tirava endavant, sorgirien dificultats tant administratives com de subministrament d’aigua.

L’alcalde de Capellades, Angel Soteras i Largo (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va manifestar també que el pla suposaria portar població abans que els serveis i dubtava també de la seva conveniència.

L’alcalde de Castellolí, Jesús Bruguès i Bruguès (CiU), es va mostrar disconforme amb la no-inclusió del Parc Motor de Castellolí al PDU, que a parer seu és un dels grans projectes estratègics per a la Conca. Pel que fa a l’alcalde de Jorba, Josep Maria Palau i Arnau (ERC), va manifestar la seva oposició als creixements residencials que el pla preveu al seu municipi, i que amenacen la identitat de Jorba.

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teodoro Romero Hernández, (PSC) es va mostrar satisfet pel creixement proposat per al seu municipi, però va demanar que el sòl industrial es completés al més aviat possible. L’alcalde d’Òdena, Francesc Guisado i Santano (PSC), es va mostrar favorable a la realització d’una planificació supramunicipal i al fet que el pla marqués un sostre de creixement abans inexistent, tot i que hi discrepa en alguns punts, com ara la manca de connexions entre el nucli de l’Espelt i el d’Òdena.

L’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí i Roca (PSC) es va mostrar favorable al pla, entenent-lo com una oportunitat per a posar fi a la crisi econòmica de l’Anoia, i va manifestar també la necessitar de disposar d’un PDU que ordeni el creixement futur dels pobles davant del creixement demogràfic actual. Aymamí també va anunciar que Igualada iniciaria els treballs de revisió del planejament i que aquest s’adaptaria als continguts del PDU.

Finalment, els alcaldes de Carme i d’Orpí van valorar negativament que el PDU no preveiés una millora de les seves comunicacions per carretera amb la resta de la Conca. Totes aquestes valoracions es van posar de manifest en les al•legacions que van presentar cada un dels municipis el desembre de 2006.

Previsions
De cara al 2007, el PDU haurà de seguir la corresponent tramitació, que inclou la valoració i resposta de les al•legacions. El DPTOP en preveu l‘aprovació provisional al llarg del segon semestre de 2007. Pel que fa a la Plataforma Per a la Retirada del PDU, UP i Salvem l’Anoia, preveuen continuar amb la recollida de signatures i l’organització de nous actes de reivindicació fins que no es retiri el pla.

Més informació
www.espelt.org
www.gencat.cat/ptop
www.salvemanoia.org

*La comarca de l’Anoia, segons el padró municipal de l’any 2006, tenia 109.198 habitants i una superfície de 866,28 km2, el PDU de la Conca d’Odena afecta, doncs, una quarta part de la seva superfície.

**Segons l’Informe Econòmic de l’Anoia 2006, de maig de 2006, la taxa d’atur a la conca se situava en el 10,5%. Aquest informe considera que l’àmbit de la conca es correspon amb els municipis que formen part de la mancomunitat intermunicipal de la conca d’Odena, que inclou Igualada, Vilanova, Òdena, Santa Margarida de Montbui i la Pobla de Claramunt.

***Un dels elements de referència amb els quals es va dotar el Programa de planejament van ser uns escenaris de desenvolupament socioeconòmics per al territori català amb horitzó 2026, orientats a preveure el creixement demogràfic i d’evolució de l’ocupació, així com les necessitats futures de sòl que se’n deriven.

****Aquesta explicació es troba l’article “La nova política territorial de Catalunya”, d’Oriol Nel•lo , text inclòs en la documentació de la jornada "Els plans directors urbanístics de Catalunya, uns plans de nova generació" del dia 20/01/2006, organitzada pel DPTOP i el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

*****La publicació al DOGC de l’aprovació inicial del pla és del 12/09/2006.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame