Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTUR SANTA MARIA DE GALLECS
Carles Donat

Actualitzat a 31/12/2005

El 29 d'abril de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va signar l'aprovació definitiva del Pla director urbanístic de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs. El Pla, que afecta sis municipis i té una superfície de 1.471 ha, qualifica com a sistema general d'espai lliure les 774 ha que resten sense urbanitzar. El 13 de desembre, el Departament de Medi Ambient i Habitatge inicia el procés administratiu per incloure el paratge de Gallecs al Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

Antecedents 2003, 2004

L’àmbit del Pla director urbanístic (PDU) de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs té una superfície de 1.471 ha i queda situat al bell mig de la plana del Vallès, en un territori en què la important matriu agrícola es troba sotmesa a una forta pressió urbanística. L’àmbit del PDU comprèn part del terme de sis municipis: Mollet del Vallès –que és el municipi amb més superfície afectada, 603 ha–, Santa Perpètua de Mogoda, Palausolità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i un enclavament del municipi de Montcada i Reixac.

Aquest àmbit d’intervenció es va originar el 1970, quan en el marc del Programa de actuaciones urbanísticas urgentes (ACTUR), el Ministeri de l’Habitatge va expropiar els terrenys per construir una “ciutat satèl·lit” de 130.000 habitants. Des d’aleshores, l’àrea de Gallecs ha estat motiu de conflictes; inicialment per l’oposició dels ajuntaments i d’algunes entitats cíviques al projecte de nova ciutat, i posteriorment per les queixes de diverses entitats que han reivindicat Gallecs com a espai d’interès natural en un context de forts creixements urbanístics, sobretot industrials.

DPTOP dóna l'aprovació definitiva al PDU de Gallecs
El 29 d’abril de 2005, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va signar l’aprovació definitiva del PDU de l’ACTUR Santa Maria de Gallecs.

El PDU reconeixia els sectors ja executats (624 ha), definia quatre nous sectors urbanitzables (74 ha) i qualificava com a sistema general d’espai lliure les 774 ha restants. Per a aquest espai central, que forma el Parc de Gallecs, establia una normativa d’usos compatibles amb els valors paisatgístics. El PDU preveia la redacció i aprovació d’un pla especial per a la recuperació i millora del paisatge i la creació en el futur d’un consorci de gestió entre les administracions locals i la Generalitat. Tanmateix, el PDU preveia la inclusió del Parc de Gallecs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Respecte a les infraestructures previstes, el PDU proposava desplaçar cap al nord, fins a l’actual recorregut de la carretera de Sabadell a Granollers (C-155), el tram de la carretera Interpolar Sud (Mollet-el Papiol) al pas pel Parc de Gallecs.

L’endemà de l’aprovació del PDU, el secretari per a la planificació territorial del DPTOP, Oriol Nel·lo, declarava que el “pla clou, per sempre més, les possibilitats d’urbanitzar aquell paratge i preserva, de manera definitiva, 774 ha per a usos agrícoles, forestals i de lleure en el cor de la plana del Vallès”.

A mitjan juliol, l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), Cànem-Ecologistes en Acció, les associacions de veïns de Santa Rosa i Can Borrell de Mollet, les seccions locals d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) de Santa Perpètua Mogoda i de Palau-solità i Plegamans i Unió de Pagesos (UP) van presentar un recurs de reposició al PDU. Aquestes entitats consideraven que el PDU “no garanteix la total protecció de Gallecs” (declaracions recollides pel diari El 9 Nou). Les set entitats proposaven modificacions en tres dels nous sectors a desenvolupar i en el quart, l’Estany de Gallecs, demanaven que “s’acabi la urbanització continuada i il·legal”.

A mitjan setembre, l’Ajuntament de Mollet del Vallès que, juntament amb el de Parets del Vallès, era el que més activament n’havia defensat la preservació, va tancar l’accés nord de la carretera de Gallecs (BV-5154) a l’encreuament amb la carretera C-155 per preservar l’espai.

El DMAH inicia el procés administratiu per ampliar el Parc de Gallecs i incloure'l al PEIN
El 13 d’octubre el director general del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), Ramon Luque, i els alcaldes de Mollet del Vallès, Josep Monràs (Partit dels Socialistes de Catalunya-PSC), Parets del Vallès, Joan Seguer (PSC), i Palausolità i Plegamans, Teresa Padrós (PSC), van presentar públicament la proposta de delimitació de l’Espai d’Interès Natural (EIN) de Gallecs. El projecte incloïa la pràctica totalitat del Parc de Gallecs i hi afegia gairebé 300 ha al nord.

Pocs dies després, l’ADENC i el Grup Ecologista Cànem-Ecologistes en Acció expressaven la seva satisfacció, però recordaven que Gallecs representava una peça més a protegir de tots els espais del PARC AGRÍCOLA DEL VALLÈS.

El mes de febrer el Consorci de l’Espai Rural de Gallecs havia signat un conveni amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) per fomentar l’experimentació agrària i la formació i l’assessorament de pagesos.

El 13 de desembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) l’anunci d’informació pública de modificació del PEIN, pel qual s’incorporava el paratge de Gallecs. El 16 de gener de 2006 finalitzava el període d’al·legacions i s’esperava que durant els primers mesos de l’any la Direcció General de Medi Natural les recollís i les analitzés.

Més informació
www.adenc.org
es.groups.yahoo.com/group/territori
www.gencat.net/ptop
mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental
Fotogaleria relacionada