Dilluns 26 d ' Agost de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ÀREA URBANA DE FIGUERES
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2007

La Generalitat presenta una memòria amb les línies generals del Pla director de l’àrea urbana de Figueres que aposta per reduir el creixement demogràfic potencial, potenciar el sistema Figueres-Vilafant i desclassificar sòl residencial. Per contra, es proposen noves àrees per a la implantació d’activitats econòmiques a Vilamalla i Pont de Molins i dues grans àrees d’espais lliures i equipaments a la ciutat de Figueres. Mentrestant, avançen diversos projectes urbanístics vinculats a l’arribada del FAV i a la potenciació de la ciutat com a node logístic.

Articles posteriors 2010

La ciutat de Figueres, capital de l’Alt Empordà, és amb 41.115 habitants el segon nucli més poblat de les comarques de Girona i estén la seva àrea funcional més enllà de l’àmbit comarcal. A partir dels anys seixanta del segle XX, el creixement urbà de Figueres va desbordar els límits municipals i va començar a abraçar els nuclis els voltants. El 1983, la Generalitat va aprovar el Pla general d’ordenació urbana (PGOU) de l’àrea de Figueres, un pla supramunicipal que ordenava la ciutat i 11 municipis més de la seva àrea d’influència*. Immediatament, però, el document fou fragmentat segons les exigències de cada municipi. Els nous reptes que afronta avui Figueres, com l’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) o la valoració del seu rol com a plataforma logística, n’auguren un desenvolupament important els propers anys, i, per tant, sol•liciten l’elaboració d’unes noves directrius d’ordenació en l’àmbit de les infraestructures, el creixement urbà i els espais oberts que abracin l’àrea urbana.

A final de 2003 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va iniciar la redacció del PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ (PDTE) amb l’objectiu d’ordenar el territori a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. El Pla proposava, a través d’unes propostes gràfiques i d’unes normes territorials (algunes d’aplicació directa i altres a desenvolupar per altres instruments, com per exemple els plans urbanístics), orientar els desenvolupaments residencials cap a les ciutats amb més pes demogràfic i més bones condicions de connectivitat, com Figueres i Palafrugell, per tal de promoure la compacitat dels assentaments i facilitar-ne l’articulació mitjançant el transport públic. Per a desplegar amb més detall les determinacions del PDTE i per a ordenar el creixement previst, el 2005 el DPTOP va iniciar l’elaboració del Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Figueres. El nou pla abraçaria 16 municipis: Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, el Far d’Empordà, Figueres, Llers, Navata Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla, Vilanant i Vila-sacra. Aquest àrea, definida pels tècnics com la ciutat real per la intensitat amb què es produeixen les relacions de mobilitat obligada diària i la imbricació dels mercats del sòl i de l’habitatge, té una població d’uns 60.000 habitants.

A final de 2006, la Generalitat va aprovar definitivament el PDTE. A partir d’aquest moment, restaria concretar-ne les directrius a través del Pla director urbanístic de l’àrea urbana de Figueres. Per la seva banda, l’Ajuntament de Figueres també havia iniciat la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) per adaptar-lo a les noves directives.

Les directrius d’ordenació en matèria de sòl

El novembre de 2007, la Generalitat va presentar una memòria amb les línies generals del Pla director de l’àrea urbana de Figueres als ajuntaments interessats. En línies generals, el Pla apostava per reduir el creixement demogràfic potencial, potenciar la capitalitat del sistema Figueres-Vilafant i, per últim, fer una aposta per la contenció en la classificació de sòl residencial respecte al planejament municipal vigent als 16 municipis.

En un àmbit demogràfic, el pla proposava reduir en un 6% la població prevista segons els planejaments urbanístics municipals i situar el creixement potencial en 40.000 habitants. Pel que fa al sòl residencial, això implicaria la desclassificació de 50 ha de sòl que afectaria principalment les zones de la Costa del Pont i el sector entre el nucli de Molins i Mas Joer, a Pont de Molins, amb un total de 10 ha; dos sectors a Borrassà, de 4 ha cada un, i altres actuacions menors a la resta de municipis. Per contra, a Llers, Navata, Cabanes, el Far d’Empordà, Ordis i Vilanant, es considerava adequat el creixement residencial previst i, fins i tot, a Vilamalla es preveia un augment d’1,5 ha.

Pel que fa al sòl per a activitats econòmiques (industrials, de serveis i logístiques), el pla definia dues noves zones d’entre 20 i 40 ha situades a Pont de Molins, a l’espai que hi ha entre l’N-II, el camí d’en Romà, la carretera de Vilarnadal i el camí de la Devesa, i a Vilamalla, a la zona que hi ha entre el ferrocarril, la carretera del Riberal i la riera de Regatim. Paral•lelament, també es preveia l’ampliació de diversos polígons ja existents, com el polígon del Pont del Príncep, a Vilamalla, i el del pla del Corral Roig, a Santa Llogaia d’Àlguema. Per últim, el pla inicidia de manera especial en la prohibició de construir indústries de manera aïllada, una pràctica que puntualment havia estat tolerada.

Més espais lliures i equipaments
En l’àmbit dels sistemes d’espais lliures i els equipaments, el pla considerava insuficients les 90,79 ha delimitades pel planejament vigent als dos principals municipis (Figueres i Vilafant) i proposava la construcció d’un gran parc urbà de 50 ha que se situaria entre els terrenys de l’actual estació del ferrocarril convencional, el riu Manol i la segona ronda sud ―que enllaçaria amb la carretera de Roses (C-260) ―. El parc connectaria amb el centre de la ciutat a través de la plaça de l’estació, ocuparia l’actual espai ferroviari, que seria desmantellat [FERROCARRIL FIGUERES-PORTBOU], i constaria de dues parts diferenciades. Des de l’estació fins al rec del Mal Pas, s’aixecaria de cota el terreny ―ja que és zona inundable― per poder disposar d’una zona urbanitzable residencial. Des d’aquest punt fins a la segona ronda i la llera del Manol, s’excavaria el terreny per a fer aflorar el nivell freàtic i construir-hi un canal de rem, una zona amb llacs i diversos equipaments lúdics i esportius.

Unes setmanes abans de la presentació de la memòria, l’equip de govern de l’Ajuntament de Figueres, format per Convergència i Unió (CiU), va aprovar, amb el recolzament del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), una proposta per a la delimitació d’una nova zona classificada com a sòl no urbanitzable d’especial protecció al voltant del castell de Sant Ferran, i va elevar-la a la Generalitat per a la seva inclusió al Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres. Segons l’equip de govern, la proposta pretenia fer compatible el futur Pla director del Castell de Sant Ferran del Ministeri de Cultura, que preveu convertir-lo en un centre de la cultura de la pau i un parador, amb la creació d’un gran parc amb una àrea de protecció paisatgística al voltant. La nova àrea de protecció envoltaria la fortalesa i s’allargaria cap al nord-oest, fins a les terres, emparades històricament d’edificació a causa de les normes de protecció militar, denominades de la Garriga i l’àrea de les basses del Terrisser, a tocar del terme municipal de Llers. Fins al moment, els treballs inicials del Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres apostaven per garantir l’ús ciutadà del castell, fent compatible els usos històrico-culturals amb la conversió dels edificis en equipaments públics per a cobrir les deficiències de la ciutat i resoldre el seu encaix en la trama urbana a través de la definició d’una nova façana urbana que aniria des de la carretera de Figueres a Llers a la urbanització Parc Sol.

Avancen diversos grans projectes a l’àrea urbana
Mentrestant, i a l’espera del Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres, a l’àrea urbana s’estaven projectant i executant diversos grans projectes d’infraestructura. A l’oest de la ciutat es perfilava un gran corredor viari i ferroviari que acolliria, a més de l’AUTOPISTA AP-7, les futures autovies A-2 (AUTOVIA A-2 A LES COMARQUES GIRONINES) i A-26 [2005:13], les línies del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) (FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT ALT-EMPORDÀ) i el tren convencional, i una nova estació intermodal conjunta. En aquest sentit, l’Ajuntament de Figueres presentava al•legacions als projectes en marxa del Ministeri de Foment (MIFO) sol•licitant l’ampliació de l’estació intermodal, la construcció en el mateix emplaçament d’una estació internacional d'autobusos i l’obertura d’un enllaç entre les noves instal•lacions i les futures autovies A-2 i A-26. Contràriament, la plataforma Defensem el Tren de l’Empordà, que demana el manteniment del traçat actual de la linia de tren convencional i el manteniment de l’estació al centre de Figueres, iniciava mobilitzacions.

Paral•lelament, a la ciutat de Figueres i a la resta de l’àrea urbana es desenvolupaven diversos projectes de sòl residencial i per a activitats econòmiques vinculats a l’arribada del FAV i la potenciació de la ciutat com a node logístic. D’una banda, l’Ajuntament de Figueres reprenia el projecte del Pla avinguda Nova Estació (PLANS URBANÍSTICS DE FIGUERES), que implicaria l’obertura d’una avinguda entre la nova estació intermodal i el centre de la ciutat, l’enderroc de diverses cases i la construcció de nous habitatges. De l’altra, als nuclis del Far d’Empordà i Vilamalla es desenvolupaven el Centre Intermodal de Mercaderies (CIM) Logis Empordà, promogut per l’Institut Català del Sòl (INCASOL), i que, un cop acabat, tindria 70 ha, i l'ampliació del polígon Empordà Internacional, amb 70 ha més i promogut per Iberdrola.

Durant el primer semestre de 2008 la Generalitat preveia cloure els treballs d’elaboració del Pla director urbanístic del sistema urbà de Figueres i aprovar-lo incialment.

Més informació
defensemeltren.bloc.cat
www.cimalsa.es
www.gencat.cat
www.iaeden.cat

* Borrassà, Cabanes, el Far d’Empordà, Llers, Ordis, Santa Llogaia d’Àlguema, Pont de Molins, Vilabertran, Vilafant, Vilamalla i Vila-sacra
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati