Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA

Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2007

S’aprova inicialment el projecte del Pla director territorial de la Garrotxa, que proposa preservar l’entorn singular de la comarca i reforçar les principals ciutats i nuclis urbans com a centres de serveis, amb l’horitzó temporal de 2026. El Pla preveu potenciar el paper central d’Olot i Besalú, ordenar el creixement urbanístic, millorar la xarxa viària actual, ordenar el sistema d’espais oberts i protegir el paisatge de la comarca.

Antecedents 2006

L’any 2000, el Consell Comarcal de la Garrotxa va iniciar els treballs per a fer un pla director de la conca alta del Fluvià (Olot i rodalia), però a partir de 2004 la Secretaria per la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va acordar amb el Consell Comarcal dur a terme un pla director territorial per a tota la comarca. Aquest pla formaria part del Programa de planejament territorial del DPTOP, i per tant s’integraria en el futur Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. Els treballs es van encarregar a un equip coordinat per l’arquitecte Xavier Canosa.

Contingut i objectius del Pla director

El Pla plantejava potenciar la centralitat d’Olot i reforçar les principals ciutats i nuclis urbans com a centres de serveis, ordenar el creixement urbanístic, protegir el paisatge i garantir les infraestructures de connexió exterior de la comarca. Tot plegat, amb l’horitzó temporal de 2026, any en el qual es preveia assolir una població comarcal de 61.000 habitants (l’any 2007 era de 53.507).

Les propostes del Pla s’articulaven en els tres sistemes bàsics que preveu el Programa de planejament territorial de la Generalitat: el sistema d’espais oberts, el sistema d’assentaments i el sistema d’infraestructures de mobilitat. El Pla incloïa diferents nivells d'intervenció: normes i plànols vinculants, directrius per als plans urbanístics, recomanacions de tipus indicatiu i argumentacions per a fonamentar actuacions, decisions i propostes.

Creixements moderats dels nuclis urbans i manteniment del paisatge rural
El Pla director preveia dos pols de creixement. D’una banda, potenciava la centralitat d’Olot (32.337 habitants, 2007), i de l’altra, impulsava el creixement de Besalú (2.265 habitants, 2007) com un segon pol d’atracció comarcal per les seves creixents relacions amb Figueres i Girona. El Pla apostava per reforçar la vertebració urbana dels municipis perquè no es consolidessin continus urbans sobre els principals eixos viaris, i impulsava una planificació supramunicipal basada en quatre sistemes d’assentaments: el de la conca alta del Fluvià (al voltant d’Olot), el de Besalú, el de la vall d'Hostoles i el del pla del Llierca.

Pel que fa al paisatge, s’apostava per mantenir el caràcter rural dispers dels nuclis disseminats i de les explotacions agràries allunyades dels pobles. El Pla reconeixia la protecció de les zones PEIN i la XARXA NATURA 2000, així com el parc natural i els espais amb un elevat valor natural o de connexió entre espais de valor natural. A més, el Pla preveia dos altres graus de protecció: de caràcter territorial (per riscos, valors paisatgístics i estratègics) i de caràcter preventiu (la resta). El Pla també protegia els sòls d’especial valor agrícola, i el paisatge com a valor patrimonial i identitari. Amb tot, pràcticament el 89% de la superfície de la Garrotxa quedava preservada del procés de transformació.

La millora d’una xarxa viària que es considera suficient
L’any 2007, la xarxa viària de la comarca era tota d'un sol carril per sentit de circulació excepte el tram de l’A-26 entre Olot i Besalú, i suportava una mitjana diària de 15.000 vehicles. El Pla preveia que s’assolissin els 20.000 vehicles l’any 2026, una intensitat de trànsit que tanmateix no requeriria noves infraestructures.

El Pla fixava Olot com el node de comunicacions més important entre la costa i el Pirineu gironins i també amb l'interior de Catalunya, i proposava el reforçament i la millora de les carreteres C-26 i N-260 (AUTOVIA A-26) per connectar Olot amb Ripoll, la millora de la C-66 de Besalú a Banyoles i de la C-63 per a la connexió Olot-Santa Coloma de Farners. En canvi, el Pla no concretava el traçat de la CARRETERA C-37 VIC-OLOT PEL TÚNEL DE BRACONS, i recollia les dues alternatives proposades pel DPTOP en la part de la Garrotxa, a l’espera d’una definició pactada entre el DPTOP i els municipis afectats. El Pla estudiava la possibilitat del pas del FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA, i la construcció d’un tren lleuger entre Olot i Girona, infraestructures proposades pel PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC).

Aprovació inicial
El 9 de juliol es va aprovar inicialment el projecte de Pla director territorial de la Garrotxa. Nou dies després es va sotmetre a exposició pública per un termini de tres mesos. El Pla va rebre 24 al•legacions: 12 d’altres departaments de la Generalitat i de l’Estat, 8 d’ajuntaments* de la Garrotxa i 4 de particulars i entitats, entre les quals figuraven Unió de Pagesos, el Consorci de l’Alta Garrotxa (ens gestor de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa) i la Cambra de Comerç de Girona. Es preveia que el Pla rebés l’aprovació definitiva del DPTOP l’estiu de 2008.

El Consell Comarcal de la Garrotxa redacta un pla per la sostenibilitat

Paral•lelament als tràmits d’aprovació del Pla director territorial, el Consell Comarcal va aprovar el mes de gener el Pla director per a la sostenibilitat de la Garrotxa, que preveia mesures de caràcter supramunicipal que figuraven en els plans d’acció local per la sostenibilitat (PALS) dels municipis de la comarca. El Pla recollia els objectius i propostes en l’àmbit de la sostenibilitat formulats al Pla director territorial de la Garrotxa.

Més informació
www.gencat.net/mediamb/info_part/doc_ref/girona/garrotxa.pdf
www.gencat.net/ptop

* Els ajuntaments que hi van presentar al•legacions van ser el de Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Olot, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol, Tortellà i la Vall d’en Bas.  
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa