Dimarts 17 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE LA GARROTXA
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

Se sotmet a consulta pública l’Avantprojecte del pla director territorial de la Garrotxa, fruit d’un procés planificador iniciat l’any 2000. El pla proposa potenciar el paper central d’Olot i el del subsistema de municipis al voltant de Besalú, ordenar el creixement urbanístic, garantir l’execució de les infraestructures de connexió interior i exterior de la comarca (inclòs l’eix Vic-Olot), ordenar el sistema d’espais oberts i protegir el paisatge. Després d’un període de consulta de tres mesos, l’Avantprojecte del pla rep només quinze al•legacions.


Articles posteriors 2007

La Garrotxa és una comarca prepirinenca amb una extensió d’uns 744 km2 i una població de 52.834 habitants (2006). Tradicionalment, la seva ubicació fronterera i apartada dels principals eixos de comunicació de les comarques gironines (AP-7 i C-25) ha comportat el manteniment d’un territori amb un caràcter propi, que s’ha traduït en la conservació d’uns destacats atractius naturals i paisatgístics i una estructura econòmica particular.

Els principals valors naturals i paisatgístics es concentren en dos espais naturals protegits que conjuntament signifiquen el 50% de la superfície de la comarca: l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, que abraça una gran part de la comarca al nord del riu Fluvià, i que és gestionat per un consorci, i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un dels primers de Catalunya, que es troba enmig de la cubeta d’Olot, i que depèn directament del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH).

Els principals nuclis de població de la Garrotxa són el cap de comarca, Olot (31.932 habitants, 2006), i Besalú (2.257 habitants, 2006). La resta dels vint-i-un municipis de la comarca* tenen una població que va dels 147 (Beuda) als 2.616 habitants (Vall d’en Bas).

Els darrers anys, la superfície conreada ha anat disminuint, la ramaderia s’ha expandit arran de la modernització tècnica i s’ha mantingut una important tradició industrial, concentrada a Olot, Sant Joan les Fonts i Besalú. El sector del comerç i els serveis està relativament poc desenvolupat, i contribueix al PIB comarcal amb un 46%, uns catorze punts per sota de la mitjana de Catalunya. Malgrat aquesta estructura econòmica, la Garrotxa s’està perfilant com una comarca potencialment turística, gràcies als seus atractius paisatgístics.

Antecedents del pla
L’any 2000 el Consell Comarcal de la Garrotxa va encarregar la redacció del pla director de coordinació dels municipis que formen la conca alta del Fluvià, que havia d’aplicar-se en l’àrea d’Olot, i no abraçava ni els municipis dels voltants de Besalú ni els municipis de la vall d’Hostoles. L’any 2002 es va redactar un document d’anàlisi territorial, que ampliava aquest àmbit (sense arribar a abraçar tota la comarca), i del qual van sorgir dos anys després uns objectius i criteris per al planejament.

El mateix any 2004 el Consell Comarcal i la Secretaria per la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) van decidir reconduir els treballs del Pla director de la conca alta del Fluvià cap a l’elaboració d’un pla director territorial de tota la comarca que s’integrés en el Pla territorial parcial de les comarques gironines. El Programa de planejament territorial del DPTOP assumia l’encàrrec dels treballs necessaris i la seva direcció. Els treballs es van encarregar a un equip coordinat per Xavier Canosa (arquitecte), i van dur-se a terme al llarg de 2005 i durant la meitat de 2006, a partir dels treballs elaborats des de l’any 2000.

Contingut i objectius del pla director
Els objectius del pla eren preservar l’entorn singular de la comarca i reforçar les principals ciutats i nuclis urbans com a centres de serveis, amb la finalitat de garantir el benestar de la població, en l’horitzó temporal de 2026. Segons el pla, fins aleshores la població de la comarca hauria de créixer fins als 61.000 habitants.

Les propostes del pla s’articulaven en els tres sistemes bàsics que el Programa de planejament territorial de la Generalitat havia adoptat com a estructura tipus dels plans territorials parcials: sistema d’espais oberts, sistema d’assentaments i sistema d’infraestructures de mobilitat. El pla proposava quatre objectius principals: potenciar la centralitat d’Olot, ordenar el creixement urbanístic, garantir les infraestructures de connexió exterior de la comarca i protegir el paisatge.

Foment de la centralitat d’Olot, amb Besalú com a segon pol
El pla director preveia dos pols de creixement a la Garrotxa. D’una banda, potenciava la centralitat de la ciutat d’Olot, que aglutina al seu voltant una primera àrea urbana densa i que concentra un 60% de la població de la comarca. De l’altra, el pla impulsava el creixement del subsistema que formen Besalú i els municipis veïns, com un segon pol d’atracció comarcal per les creixents relacions d’aquest nucli amb Figueres i Girona. La ciutat d’Olot i el subsistema de Besalú eren els únics assentaments que, segons el pla, tindrien un creixement potenciat, atès el caràcter urbà, les bones comunicacions i la important reserva de sòl d’aquests dos municipis.

Ordenació del creixement urbanístic
Davant del risc que les poblacions de la comarca creixessin al voltant dels principals eixos viaris (alguns dels quals, de nova construcció) i consolidessin continus urbans sobre aquests mateixos eixos, el pla proposava distribuir el creixement en sistemes d’assentaments, que es vertebrarien al voltant d’un pol d’atracció tot mantenint l’equilibri territorial. El pla proposava quatre sistemes: la conca alta del Fluvià, amb epicentre a Olot, l’àmbit de Besalú, els municipis que formen la vall del Llierca, i l’àrea de la Vall d’Hostoles, que aglutinaria els municipis de les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres. Més enllà d’Olot i Besalú, alguns nuclis mitjans o petits que volguessin créixer ho podrien fer seguint una estratègia de creixement moderat, mentre que en altres nuclis es promourien estratègies de millora i compleció (en nuclis sense sòl apte per a urbanitzar) i de manteniment del caràcter rural.

Infraestructures viàries
Pel que fa a les infraestructures de mobilitat, el pla optava per un model que fes compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic d’Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l’interior i prepirinenques. El pla es basava en la proposta del PLA D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC). Un dels aspectes més controvertits que havia d’afrontar aquest pla era la definició de la CARRETERA C-37 VIC-OLOT PEL TÚNEL DE BRACONS en la part de la Garrotxa, especialment pel que feia a la connexió entre la boca del túnel i Olot. El pla va recollir les dues alternatives proposades pel DPTOP i va deixar la qüestió pendent perquè el Govern català, en col•laboració amb els municipis afectats i les administracions competents, resolgués definitivament el traçat i les característiques de l’arribada a Olot. El pla també preveia la connexió Olot-Ripoll i la connexió Olot-Santa Coloma de Farners, i estudiava les infraestructures ferroviàries que proposava el PITC, com la possibilitat del pas d’una línia d’alta velocitat de trànsit mixt entre Vic i Girona (FERROCARRIL TRANSVERSAL DE CATALUNYA), i la construcció d’un tren lleuger entre Olot i Girona.

Espais oberts i protecció del paisatge
Pel que fa al paisatge, el pla apostava per mantenir el caràcter rural dispers en el cas dels nuclis disseminats i de les explotacions agràries allunyades dels pobles. Pel que fa als espais oberts, els objectius eren protegir els espais naturals més singulars i garantir la connectivitat ecològica entre els espais protegits, així com protegir els sòls d’especial valor agrícola, i preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari. Per això el pla va establir tres categories de sòl: sòl de protecció especial (els que ja són protegits per la legislació ambiental), de protecció territorial (per riscos, valors paisatgístics i estratègics...) i de protecció preventiva (la resta). En virtut d’aquestes categories, pràcticament el 89% de la superfície de la Garrotxa quedava preservada del procés de transformació.

Poques al•legacions
Durant el procés d’elaboració del pla, van tenir lloc moltes reunions amb diversos agents, com ara ajuntaments, tècnics municipals, diversos departaments de la Generalitat, partits polítics i associacions cíviques. També es van dur a terme algunes sessions informatives de caràcter més obert.

L’Avantprojecte del pla director es va presentar a informació pública el 14 de setembre i, després d’un procés de consulta pública de tres mesos, va rebre un total de quinze al•legacions.

Per part de la Generalitat, van presentar al•legacions cinc departaments: el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, el de Medi Ambient i Habitatge, el d’Educació, el de Salut i el d’Interior. En general, aquestes al•legacions eren de caràcter positiu i només feien algunes recomanacions concretes.

Les administracions locals que van fer al•legacions van ser el Consell Comarcal de la Garrotxa i els municipis d’Argelaguer, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca i Tortellà, que demanaven gaudir d’un sistema d’assentaments propi corresponent a la vall del Llierca. També en va presentar l’Ajuntament de les Preses, que estava afectat per l’eix Vic-Olot. Els ajuntaments d’Olot i Besalú van valorar positivament les propostes del pla i no hi van fer al•legacions. Finalment, el Consorci de l’Alta Garrotxa va presentar al•legacions relacionades amb els aspectes del pla relacionats amb l’espai protegit.

Finalment, el sindicat Unió de Pagesos (UP) i l’associació Ecofòrum Garrotxa també van presentar al•legacions. UP considerava pobre que el pla només classifiqués com a zona de protecció especial la Vall d'en Bas, mentre que no atribuïa prou protecció a la Vall de Bianya i el Torn o la plana de Mieres. El sindicat volia que es reconegués el valor agrícola d'aquestes planes i que apareguessin com a zones de protecció especial, sobretot tenint en compte que la comarca tenia un sòl agrícola escàs. UP també va destacar que la Vall d’en Bas, de protecció especial, estava amenaçada pel traçat de l’eix Vic-Olot. El sindicat també advertia que no existia un autèntic estudi d’anàlisi dels sòls de la comarca. Per la seva banda, Ecofòrum Garrotxa advertia que el pla plantejava un desenvolupament insostenible a Olot i Besalú i que no preveia mesures per a evitar el continu urbà a la Vall de Bianya. També considerava insuficient la protecció dels sòls agrícoles i dels espais naturals, destacava l’absència de propostes d’energies alternatives i de millores de l’eficiència energètica, i proposava una alternativa a la proposta ferroviària del pla, amb un tren lleuger que connectés amb l’eix Vic-Girona, des d’Anglès.

El baix nombre d’al•legacions del pla (cal tenir en compte que el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L'EMPORDÀ en va tenir vuitanta-vuit) estava justificat, segons el seu coordinador, Xavier Canosa, per l’elevat nombre de reunions efectuades amb agents del territori, la prolongació del procés de redacció i l’acceptació generalitzada del pla. Per això, se’n preveia l’aprovació inicial per a l’estiu de 2007.

Més informació
www.10.gencat.net/ptop

*Castellfollit de la Roca, les Preses, Riudaura, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas, Montagut i Oix, Mieres, Santa Pau, Argelaguer, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Tortellà, Sales de Llierca, les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame